11
de juny
del
2020
Actualitzat
a la
13:14h
El Tribunal Suprem ha dictat dues sentències en les que desestima els recursos plantejats per Carles Puigdemont i Toni Comín contra tres acords de la Junta Electoral de juny de 2019 per deixar vacants els seus escons com a eurodiputats fins que no acatessin la Constitució. D'aquesta manera, la sala III de l'alt tribunal avala els acords de la JEC, perquè considera l'organisme electoral va actuar de manera legal i constitucional i que va aplicar "amb tota correcció" la llei orgànica de règim electoral general (LOREG). Sigui com sigui, Puigdemont i Comín, juntament amb Clara Ponsatí, fa mesos que són eurodiputats gràcies a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Les dues sentències del Suprem neguen també que la JEC hagi discriminat els dos dirigents independentistes per motius polítics, ni que s'hagin vulnerat els seus drets fonamentals. "Els actes recorreguts no mostren cap persecució política contra els senyors Puigdemont i Comín", diu l'alt tribunal. També rebutja la "persistent invocació" al dret de la Unió Europea, que no mostra "cap precepte que suposi un plus de seguretat o llibertat" respecte al que ofereix la Constitució. A més, considera "improcedent" plantejar una qüestió prejudicial a lTJUE sobre si és compatible amb el dret europeu l'article de la LOREG que estableix que els eurodiputats han d'acatar la constitució.
El Suprem insisteix en la constitucionalitat del requisit d'acatar la Constitució i destaca la inexistència de jurisprudència europea que ho consideri incompatible amb el dret de la UE. Per als jutges, "requerir l'acatament de la Constitució no és quelcom desconegut en el Dret Constitucional ni pot reduir-se a una mera formalitat intranscendent". Tot i així, també reconeixen que la sentència del TJUE sobre Oriol Junqueras va permetre a Puigdemont i Comín accedir al Parlament Europeu sense passar per Espanya per acatar la Carta Magna.
Les dues sentències del Suprem neguen també que la JEC hagi discriminat els dos dirigents independentistes per motius polítics, ni que s'hagin vulnerat els seus drets fonamentals. "Els actes recorreguts no mostren cap persecució política contra els senyors Puigdemont i Comín", diu l'alt tribunal. També rebutja la "persistent invocació" al dret de la Unió Europea, que no mostra "cap precepte que suposi un plus de seguretat o llibertat" respecte al que ofereix la Constitució. A més, considera "improcedent" plantejar una qüestió prejudicial a lTJUE sobre si és compatible amb el dret europeu l'article de la LOREG que estableix que els eurodiputats han d'acatar la constitució.
El Suprem insisteix en la constitucionalitat del requisit d'acatar la Constitució i destaca la inexistència de jurisprudència europea que ho consideri incompatible amb el dret de la UE. Per als jutges, "requerir l'acatament de la Constitució no és quelcom desconegut en el Dret Constitucional ni pot reduir-se a una mera formalitat intranscendent". Tot i així, també reconeixen que la sentència del TJUE sobre Oriol Junqueras va permetre a Puigdemont i Comín accedir al Parlament Europeu sense passar per Espanya per acatar la Carta Magna.