Mor Rosa Maria Sardà als 78 anys

Actriu vocacional i carismàtica, patia un càncer que la va apartar dels escenaris el 2014

Rosa Maria Sardà.
Rosa Maria Sardà. | Europa Press
11 de juny del 2020
Actualitzat a la 13:21h
Rosa Maria Sardà ha mort aquest dijous a Barcelona als 78 anys. La carismàtica actriu catalana patia un càncer que la va apartar dels escenaris el 2014. Al llarg de la seva llarga trajectòria professional, ha rebut diverses disticions, entre d'altres dos Goya com a millor actriu de repartiment per Sin vergüenza i ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?, la Medalla d'Or de l'Acadèmia Espanyola i el Gaudí d'Honor. I també va rebre la Creu de Sant Jordi el 1994, un premi que va retornar el 2017.
 
En actiu des de la dècada del 1970, va començar com a actriu còmica, però més tard va participar en nombrosos projectes en variats registres en teatre, cinema i televisió en català i castellà. Va tenir una llarga trajectòria a la televisió als setanta amb la Trinca i va fer el salt ràpidament al cinema, on va treballar amb els principals realitzadors espanyols. Els últims anys, la seva carrera ha estat lligada al teatre.


Actriu vocacional i autodidacta

Nascuda el 30 de juliol de 1941 a Barcelona, va ser una actriu vocacional i autodidacta d'una família molt vinculada al món de l'espectacle. El seu besavi i la seva àvia van ser actors i era germana del periodista Xavier Sardà. El seu fill, Pol Mainat -que va tenir amb Josep Maria Mainat, membre del trio còmic La Trinca- també és actor.


Va debutar als escenaris amb l'obra Cena de matrimonios d'Alfonso Paso, tot i que també ha tingut una trajectòria com a actriu de cinema i televisió i com a directora. El director Ventura Pons li va donar el seu primer paper protagonista a Knack, el 1969, i des d'aleshores es va consagrar com a actriu. A Barcelona, va interpretar Esperando a Godot, de Samuel Beckett, i Madre Coraje y sus hijos, de Bertold Brecht. Al llarg de la seva carrera ha treballat amb autors i directors com Terenci Moix, Josep Maria Benet i Jornet, Lluís Pasqual, Adolfo Marsillach, Josep Maria de Sagarra i Mario Gas, entre d’altres.

En la dècada dels 80 va saltar al cel·luloide sota la batuta de Fernando Trueba, Fernando Colomo, Ventura Pons o Pedro Almodóvar. La seva llarga carrera cinematogràfica va ser reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals destaquen dos Goya com a Millor Actriu de Repartiment per Sin vergüenza, de Joaquín Oristrell i ¿Por qué le llaman amor cuando quieren decir sexo?, de Manuel Gómez Pereira, i la Medalla d'Or de l'Academia de Cine.

En televisió també va tenir un enorme èxit com a presentadora des dels seus inicis a Festa amb Rosa Maria Sardà i Las noches de la tía Rosa, fins a Vídeos de primera i Ahí te quiero ver (Premi a la Millor Presentadora de l'Any).

També va presentar les gales dels Premis Goya de 1994, 1998 i 2002 i també va rebre el Premi Butaca d’Honor de Teatre de Catalunya, el Premi Actua d’AISGE, el Premi d'Honor Zinegoak, la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts, el Max d’Honor 2015 "per ser una figura clau en la història de les Arts Escèniques" i el Premi Feroz d’Honor 2016, atorgat per l'Associació d'Informadors Cinematogràfics d'Espanya.