10
de juny
del
2020
Actualitzat
el
11
de juny
a les
18:14h
Els Mossos han optat per apartar del carrer l'inspector Jordi Arasa després de la condemna pel desallotjament del 15-M, el 2011. No és en cap cas la primera sanció interna a la policia catalana, ni molt menys la més contundent, ja que, entre 2009 i 2018, es van dictar 697 decisions d'aquest tipus, de magnituds molt diferents, fins i tot amb l'expulsió de deu agents del cos, el cas més extrem.
Així es desprèn de diverses informacions publicades els darrers mesos al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, en resposta a preguntes de la diputada del PP Esperanza García i en l'informe de control de compliment de la moció 101/XII sobre Mossos d'Esquadra i les policies locals, al qual ha tingut accés NacióDigital. L'any que més expedients es van incoar a través de les divisió d'afers interns va ser el 2013, amb 116.
En canvi, el 2018 i 2019 tan sols se'n van iniciar 59 cada any, lleugerament per sota de la mitjana des del 2009, de 74 anuals -a banda dels expedients abreujats, dels quals tan sols se'n fan uns 5 cada any-. I això que el conseller d'Interior, Miquel Buch, va anunciar la investigació interna més gran de la història dels Mossos, en relació a les actuacions relatives a les protestes per la sentència de l'1-O, la tardor passada, per la qual s'està analitzant les actuacions de 37 agents, segons el darrer recompte públic.
Pel que fa al tancament d'expedients, l'any passat va ser el menys profitós des del 2015 -des de quan es disposa de dades-, amb 22 que es van cloure amb sancions i només un cas arxivat. El 2016, en canvi, es van tancar fins a 61 expedients amb sancions i 15 es van arxivar. Cal tenir en compte en aquestes dades, però, que una falta pot comportar més d'una sanció i que un expedient pot analitzar la comissió de més d'una falta.
La sanció més comuna dictada entre 2009 i 2018 és la suspensió d'entre 15 dies i un any, amb la pèrdua de les retribucions corresponents, de caràcter greu. Se n'han dictaminat 512 de les 697 totals, el 73,5%. En bona mesura, s'ha derivat d'actes de desobediència o incompliments d'ordres (159 cops) o de negligència greu dels deures (127 cops), però també per actes contra la dignitat del cos o la Generalitat (79) o faltes de respecte greus (44). En 21 casos més, es va imposar la mateixa sanció acompanyada d'un trasllat.
La pena més dura, l'expulsió del cos, s'ha dictat deu cops en aquest període. Quatre d'elles, per una condemna de privació de llibertat -com seria el cas d'Arasa, per bé que pot recórrer- i quatre cops més, per consum d'alcohol o drogues durant el servei i negativa a fer-se les proves. Un cop més s'ha dictat per incompliment de normes d'incompatibilitat i, el darrer, per abandonament del servei. En 12 ocasions més, agents han estat expulsats però per condemna penal -Arasa, de fet, també ha estat condemnat amb la inhabilitació, a l'espera que la sentència sigui ferma.
La segona sanció més greu, de suspensió d'entre un i sis anys, s'ha imposat una cinquantena de cops, bàsicament pels mateixos motius que els dels expulsats del cos. En una franja inferior, s'hi troba la suspensió fins a 15 dies (46 cops), la immobilització en l'escalafó de fins a cinc anys (9), l'amonestació per escrit (29) o el trasllat (20), tal com s'ha imposat a Arasa. Aquesta sanció s'ha dictat sobretot per casos de negligència greu dels deures (7), actes contra la dignitat del cos (5) o desobediència o incompliment d'ordres (4), totes elles faltes greus.
En el mateix període, s'han arxivat 92 possibles sancions i 50 més estan pendents d'un judici encara obert per possibles casos de suborn, tràfic de drogues, tinença d'armes de col·leccionisme, estafa o denúncia falsa, violència de gènere, detenció il·legal o robatori amb violència. En la taula inferior es poden consultar totes les sancions, entre 2009 i 2018, amb la pena imposada i el fet pel qual s'ha dictaminat.
Així es desprèn de diverses informacions publicades els darrers mesos al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, en resposta a preguntes de la diputada del PP Esperanza García i en l'informe de control de compliment de la moció 101/XII sobre Mossos d'Esquadra i les policies locals, al qual ha tingut accés NacióDigital. L'any que més expedients es van incoar a través de les divisió d'afers interns va ser el 2013, amb 116.
En canvi, el 2018 i 2019 tan sols se'n van iniciar 59 cada any, lleugerament per sota de la mitjana des del 2009, de 74 anuals -a banda dels expedients abreujats, dels quals tan sols se'n fan uns 5 cada any-. I això que el conseller d'Interior, Miquel Buch, va anunciar la investigació interna més gran de la història dels Mossos, en relació a les actuacions relatives a les protestes per la sentència de l'1-O, la tardor passada, per la qual s'està analitzant les actuacions de 37 agents, segons el darrer recompte públic.
Pel que fa al tancament d'expedients, l'any passat va ser el menys profitós des del 2015 -des de quan es disposa de dades-, amb 22 que es van cloure amb sancions i només un cas arxivat. El 2016, en canvi, es van tancar fins a 61 expedients amb sancions i 15 es van arxivar. Cal tenir en compte en aquestes dades, però, que una falta pot comportar més d'una sanció i que un expedient pot analitzar la comissió de més d'una falta.
La sanció més comuna dictada entre 2009 i 2018 és la suspensió d'entre 15 dies i un any, amb la pèrdua de les retribucions corresponents, de caràcter greu. Se n'han dictaminat 512 de les 697 totals, el 73,5%. En bona mesura, s'ha derivat d'actes de desobediència o incompliments d'ordres (159 cops) o de negligència greu dels deures (127 cops), però també per actes contra la dignitat del cos o la Generalitat (79) o faltes de respecte greus (44). En 21 casos més, es va imposar la mateixa sanció acompanyada d'un trasllat.
La pena més dura, l'expulsió del cos, s'ha dictat deu cops en aquest període. Quatre d'elles, per una condemna de privació de llibertat -com seria el cas d'Arasa, per bé que pot recórrer- i quatre cops més, per consum d'alcohol o drogues durant el servei i negativa a fer-se les proves. Un cop més s'ha dictat per incompliment de normes d'incompatibilitat i, el darrer, per abandonament del servei. En 12 ocasions més, agents han estat expulsats però per condemna penal -Arasa, de fet, també ha estat condemnat amb la inhabilitació, a l'espera que la sentència sigui ferma.
La segona sanció més greu, de suspensió d'entre un i sis anys, s'ha imposat una cinquantena de cops, bàsicament pels mateixos motius que els dels expulsats del cos. En una franja inferior, s'hi troba la suspensió fins a 15 dies (46 cops), la immobilització en l'escalafó de fins a cinc anys (9), l'amonestació per escrit (29) o el trasllat (20), tal com s'ha imposat a Arasa. Aquesta sanció s'ha dictat sobretot per casos de negligència greu dels deures (7), actes contra la dignitat del cos (5) o desobediència o incompliment d'ordres (4), totes elles faltes greus.
En el mateix període, s'han arxivat 92 possibles sancions i 50 més estan pendents d'un judici encara obert per possibles casos de suborn, tràfic de drogues, tinença d'armes de col·leccionisme, estafa o denúncia falsa, violència de gènere, detenció il·legal o robatori amb violència. En la taula inferior es poden consultar totes les sancions, entre 2009 i 2018, amb la pena imposada i el fet pel qual s'ha dictaminat.