14
de juny
del
2020
Actualitzat
el
15
de juny
a les
16:44h
La pandèmia i el confinament han fet que l'escola, com la societat sencera, visqués un moment excepcional. Més enllà del seu efecte immediat, sorgeixen veus crítiques que reclamen aprofitar la crisi per repensar el sistema educatiu. Una d'elles és la d'Eduard Vallory, que parla sense embuts de reconversió i canvi perquè l'escola ha deixat de fer la funció que té encarregada.
Analista social, doctor en Ciències Polítiques per la UPF, president d'Unescocat, llicenciat en Filosofia i en Periodisme (UPF), Vallory ha dirigit la Barcelona Graduate School of Economics, ha estat visitant de la New York University i va ser cap del gabinet del conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació amb Andreu Mas-Colell. Vinculat al moviment escolta, ha presidit el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.
- Tindrem revetlla, però no hi haurà escola fins al 15 de setembre. L'escola pagarà els plats trencats del confinament?
- Moltes institucions i moltes persones pagaran els plats trencats del confinament. La meva sensació és que el confinament ha estat una prova d'estrès pel sistema educatiu que ha fet aflorar molts elements que no tenen a veure amb el confinament. Crec que és una bona oportunitat no només per pensar què passarà aquest setembre, sinó també per reflexionar sobre quin model educatiu hem creat i què hem de fer.
- Aquesta crisi hauria de servir per repensar l'escola? Què s'hauria de replantejar?
- Primer de tot, pensar si l'escola realment està dissenyada i capacitada per fer la funció que diem que ha de fer, que és el desenvolupament integral de cadascun dels infants. I la veritat és que no ho està. Hi ha moltes dades que ens ho diuen, de molt abans del confinament.
- Com quines?
- Doncs, per exemple, que som líders europeus en abandonament escolar prematur. Estem gairebé en el doble de la mitjana europea, estem al voltant del 18-20% i la mitjana europea està en el 10-11%. Vol dir que un de cada cinc adolescents o no acaba l'educació obligatòria o mai més farà res d'educació formal després de concloure l'obligatòria. Això és terrible i encara més en el context actual de transformació del món productiu. Però hi ha altres dades. A l'estat espanyol, i Catalunya no és una excepció en això, és un dels llocs on hi ha més repetició de curs i on, amb el mateix nivell competencial, dos adolescents amb les mateixes capacitats, si ets del nivell socioeconòmic més baix, tens fins a sis vegades més probabilitats de repetir curs que si ets del 20% més benestant. Cosa que vol dir que la repetició, a més d'utilitzar-se més del compte, acaba sent un instrument que perjudica el més desafavorit tot i estar en igualtat de capacitats.
- Quina conclusió es pot extreure d'aquestes dades?
- Que la lògica que l'educació ha d'estar enfocada a la formació integral de les persones no funciona. I hem de veure perquè. Un dels problemes que estem tenint en aquesta prova d'estrès és l'intent de determinar qui té la culpa: són els mestres els que no ho fan bé? Són les direccions escolars? L'administració? És un problema de recursos? Les famílies ho estan fent bé? Si tinguéssim aquest debat en l'àmbit mèdic, amb un 20% de persones que entressin a l'hospital amb grip i morissin de pneumònia, entendríem que seria un problema greu. En educació, no estem fent la feina de diagnosi. Segur que és un problema multicausal i hem de fer plantejaments que no siguin contextuals, sinó de llarg termini. L'educació requereix polítiques de llarg abast i està segrestada per debats de curt termini, per debats de legislatura.
- Cal una diagnosi amb mirada llarga.
- Necessitem fer una bona diagnosi i per això necessitem dades. I en educació es fa poca anàlisi de dades, hi ha poca transparència de dades, i després necessitem planificar polítiques a llarg termini.
- Parlava abans de la mitjana europea d'abandonament. Quins països estan fent bé les coses?
- Hi ha ingredients molt importants per fer-ho bé. Un és donar opcions a l'educació postobligatòria. Un bon exemple d'això és el País Basc, que va crear fa uns anys l'agència pública Tknica per canviar la formació professional, posar-la al dia i vincular-la al teixit empresarial. De manera que quan acabes la FP no tinguis només el títol, sinó la convicció de tenir els instruments per a una sortida professional. Això vol dir canviar la manera d'aprendre.
- Com es pot combatre aquesta imatge que a vegades té la FP de ser la via dels que no han pogut fer estudis universitaris?
- La reputació a vegades està relacionada amb la realitat. Per això citava el País Basc, perquè allí s'han arromangat. Quan es va fer la LOGSE, es va ubicar la secundària obligatòria a les institucions vinculades a l'antic BUP i COU, on es formava els nois que volien anar a la universitat. Per tant, la lògica selectiva que tenien els antics instituts s'ha mantingut. Encara hi ha molt professorat de secundària que té al cap que els nois que valen la pena són els que aniran a la universitat. Però tenen nois de 12 i 13 anys que estan fent educació obligatòria.
- Hi ha algun altre exemple europeu interessant?
- Alemanya també és coneguda pel seu model de FP. També és cert que és molt diferent perquè el seu model productiu és diferent. Al País Basc hi ha més petita i mitjana empresa i a Alemanya més gran empresa. Hi ha més formació dual. Però l'element clau és que tots dos països han diagnosticat el que els fa falta.
- La sacsejada que s'ha viscut aquest curs el preocupa menys?
- No. Si un noi ha estat tres mesos en els quals a la seva escola li han donat poques indicacions, això ha de preocupar. En contextos desafavorits, pot suposar una bossa més gran de fracàs escolar. Això és el curt termini i hem de poder actuar en aquest curt termini. El que dic és que això no ens ha de fer oblidar que tenim una agenda molt important, una prova d'estrès encara més gran, que se'n diu transformació digital, automatització, impacte de la intel·ligència artificial, per no parlar d'un context afectat per l'ascens de nous populismes, pels efectes del canvi climàtic.
Tot això té un gran instrument de defensa que se'n diu educació. L'educació és el que permet que els nens i nenes no vegin la transformació digital com una amenaça, que la desigualtat o la violència de gènere no sigui una maledicció. Però per això has de sensibilitzar i capacitar els nens i nenes, i per això cal una educació transformadora. Per això cal no un repertori memorístic, sinó persones que comprenguin el context i que tinguin instruments per canviar-lo.
- I per assolir això, quines actuacions s'han d'emprendre?
- La LOGSE va proclamar que l'aprenentatge havia de ser funcional, competencial, orientador, però no es va capacitar els docents per fer-ho.
- Què vol dir competencial? Posi'ns un exemple.
- Competencial vol dir que articula tots els coneixements, informació, conceptes, actituds i valors per donar resposta a una situació real. Un exemple: podem aprendre anglès, practicar la pronunciació, aprendre vocabulari, però després estem en una situació real i no tenim capacitat per parlar i entendre l'anglès. Jo ho vaig viure quan era petit i veia companys meus que en sabien. I era perquè van estar en un país angloparlant un estiu. Això passa en tots els àmbits. Però l'escola no està dissenyada per aquest aprenentatge real.
- Caldria un programa de capacitació dels mestres?
- No només. Caldria un programa de reconversió del sistema educatiu. El nostre sistema educatiu va ser dissenyat per a la transmissió d'informació. Com se selecciona els docents? Amb oposicions memorístiques. Com s'avalua els infants? Amb exàmens. La selectivitat és majoritàriament memorística i mecànica. Hem de fer que l'escola esdevingui un espai d'inclusió i d'orientació on tots els infants puguin tenir un desenvolupament integral per donar respostes noves a situacions noves.
- Ho veu realista?
- Veiem realista un sistema on un de cada cinc nois diu que no es vol tornar a vincular a l'aprenentatge? És viable perquè és imprescindible. Però insisteixo que cal fer una bona diagnosi.
- Fa dos anys va dir que les escoles tradicionals desapareixerien. Ho continua pensant?
- Ho continuo pensant. Per dos motius. Per una banda, hi ha cada cop més pares i mares que veuen que l'escola no dona respostes al que els seus fills necessiten i es pregunten com és que fan el mateix que feien ells als anys vuitanta. Però la institució escolar té molta resiliència perquè no té competència. O portes el noi a l'escola o el portes a l'escola. L'altre motiu és que si l'aprenentatge és bàsicament memorístic, la intel·ligència artificial ho farà millor que un mestre. La gran paradoxa dels defensors de l'escola tradicional és que no se n'adonen que condemna l'escola i els professionals a la irrellevància. S'ha de capacitar els nois per utilitzar la intel·ligència artificial com un instrument per millorar les condicions de vida i la societat. Si no, la intel·ligència artificial es podrà utilitzar no per ajudar els infants sinó per substituir els docents. El confinament ens ha mostrat que les capacitacions digitals que s'havien donat als docents eren molt inferiors a les necessàries.
- Va ser un dels impulsors d'Escola Nova 21. Expliqui'ns aquest projecte.
- Ha estat un intent de catalitzar la voluntat de canvi educatiu. Ho hem fet durant tres anys per demostrar que els que deien que no es podia canviar l'educació no tenien raó.
- Quantes escoles s'han aplegat?
- Hem articulat unes cinc-centes escoles que han estat treballant en seixanta xarxes locals i, d'aquestes, vam fer una mostra representativa de trenta escoles en què vam desenvolupar un protocol intensiu de canvi.
- Quin resultat palpable han aconseguit?
- Vam presentar al desembre uns resultats provisionals. El més important ha estat veure que moltes escoles i instituts han volgut debatre sobre el propòsit educatiu, sobre què es vol aconseguir abans i sobre quines receptes s'han de fer.
- Hi ha un fil que condueix de l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia als moviments renovadors actuals?
- Sí, i tant. I no només Ferrer i Guàrdia. Hi ha dues grans visions sobre l'educació, l'infant i la societat. Hi ha una visió que parteix de la base que l'infant és un subjecte que ha de ser respectat i que s'ha de desenvolupar en un entorn cooperatiu. Aquí hi ha Ferrer i Guàrdia, Maria Montessori, John Dewey, Eladi Homs, Artur Martorell i Rosa Sensat. Tots tenen aquest tret en comú. Això et porta a un model de societat on tens en compte l'altre. L'altra visió creu que els infants tenen un valor relatiu, en tant que en traguem alguna cosa: obtenir bones notes per ser una persona de profit. Però, en el mentrestant, tenim fracàs escolar, nois que surten de l'escola dient que mai compraran un llibre de poesia ni tornaran a estudiar matemàtiques.
Aquesta visió fa un plantejament individualista i deixa fora tot allò que no sabem mesurar, com la capacitat del respecte pels que pensen diferent. La idea que obtenir bones notes és la garantia de tot el que vols aconseguir és falsa. Com pot ser que al 2020 tinguem les xifres que tenim de violència física o psicològica entre menors o entre nois de 18, 20 o 22 anys quan portem quaranta anys d'educació democràtica? Vol dir que no hem fet bé l'educació sexual o l'educació de gènere.
- Però això que diu serveix per a Catalunya però també serviria per a tot el context occidental.
- És possible. Ho focalitzo en el nostre context. El que sabem és que proclamem uns objectius d'aprenentatge que després no tenim cap garantia que es donin. Em preguntava abans per Ferrer i Guàrdia. El que és interessant que deien Ferrer i Guàrdia, Montessori o Rosa Sensat era que s'havia d'observar si les accions que fem porten a l'objectiu que busquem, que no és que els nens aprovin, és tenir persones que s'hagin desenvolupat integralment i puguin contribuir a la millora de la societat. En els debats dels anys vint i trenta del segle XX veiem molta gent que no prové del món educatiu que parla i contribueix a l'educació. En Pau Vila, abans d'excel·lir com a geògraf, va fundar una escola, que es deia horaciana. Perquè per a ell l'escola era molt important per a la societat, no era una cosa de tècnics. Hem d'elevar el debat sobre l'educació.
- Veu fora l'educació fora del gran debat polític?
- El debat educatiu ha acabat sent molt tecnificat. Hem de trencar aquesta lògica que el canvi educatiu no és possible.
- Deixi'm que faci una referència més personal. Vostè no va ser el que diríem un bon estudiant...
- No. Jo vaig repetir tres cursos, primer, segon i tercer de BUP. - Ah, i com que va repetir, ara vol canviar tot el sistema...
- Això és el que diu molta gent! Molta gent m'ha dit: si no ets un docent, per què parles d'educació? Amb Jaume Cela vam presentar Carta a una mestra, que és una gran crítica al sistema educatiu públic italià, escrita el 1967. I recordo el que li comentava a ell que jo tinc l'experiència de què sent algú que ha estat a les portes del fracàs escolar. I és una experiència d'enorme valor perquè et fa veure què necessita l'educació. Daniel Pennac, que va escriure el llibre Mal d'escola, explica que abans de ser un escriptor va ser docent, i abans va ser un estudiant fracassat. Tot el llibre explica el profund sentiment d'un infant que no és capaç d'aprendre.
Quan parlem d'escola orientadora parlem d'això: d'una escola que és capaç de descodificar què li passa a aquell infant de 12 o 13 anys que diu que no vol aprendre matemàtiques. Perquè més endavant, quan llegeixis la premsa, entenguis què vol dir que no hi ha diners per a l'educació i sí per a armaments, per exemple. Hem d'aconseguir en educació el que hem aconseguit en sanitat.
- Què hem aconseguit en sanitat?
- Quan algú entra en un hospital en una camilla, no et pregunten si ets simpàtic o antipàtic, si pagues els impostos, si tens diners o ets agressiu. Però hi ha un protocol que et diu: farem tots els possibles per salvar-te. Necessitem que el sistema educatiu hi hagi exactament el mateix protocol, de manera que tot infant que entri a l'escola sàpiga que hi ha tot un sistema, no un mestre o un altre, que farà tot el possible per salvar-lo. Que es desenvolupi integralment, que pugui contribuir positivament a la societat i que tot allò que ho obstaculitza, es desmantelli.
Analista social, doctor en Ciències Polítiques per la UPF, president d'Unescocat, llicenciat en Filosofia i en Periodisme (UPF), Vallory ha dirigit la Barcelona Graduate School of Economics, ha estat visitant de la New York University i va ser cap del gabinet del conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació amb Andreu Mas-Colell. Vinculat al moviment escolta, ha presidit el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.
- Tindrem revetlla, però no hi haurà escola fins al 15 de setembre. L'escola pagarà els plats trencats del confinament?
- Moltes institucions i moltes persones pagaran els plats trencats del confinament. La meva sensació és que el confinament ha estat una prova d'estrès pel sistema educatiu que ha fet aflorar molts elements que no tenen a veure amb el confinament. Crec que és una bona oportunitat no només per pensar què passarà aquest setembre, sinó també per reflexionar sobre quin model educatiu hem creat i què hem de fer.
- Aquesta crisi hauria de servir per repensar l'escola? Què s'hauria de replantejar?
- Primer de tot, pensar si l'escola realment està dissenyada i capacitada per fer la funció que diem que ha de fer, que és el desenvolupament integral de cadascun dels infants. I la veritat és que no ho està. Hi ha moltes dades que ens ho diuen, de molt abans del confinament.
- Com quines?
- Doncs, per exemple, que som líders europeus en abandonament escolar prematur. Estem gairebé en el doble de la mitjana europea, estem al voltant del 18-20% i la mitjana europea està en el 10-11%. Vol dir que un de cada cinc adolescents o no acaba l'educació obligatòria o mai més farà res d'educació formal després de concloure l'obligatòria. Això és terrible i encara més en el context actual de transformació del món productiu. Però hi ha altres dades. A l'estat espanyol, i Catalunya no és una excepció en això, és un dels llocs on hi ha més repetició de curs i on, amb el mateix nivell competencial, dos adolescents amb les mateixes capacitats, si ets del nivell socioeconòmic més baix, tens fins a sis vegades més probabilitats de repetir curs que si ets del 20% més benestant. Cosa que vol dir que la repetició, a més d'utilitzar-se més del compte, acaba sent un instrument que perjudica el més desafavorit tot i estar en igualtat de capacitats.
"L'educació està segrestada per debats de curt termini i requereix polítiques de llarg abast"
- Quina conclusió es pot extreure d'aquestes dades?
- Que la lògica que l'educació ha d'estar enfocada a la formació integral de les persones no funciona. I hem de veure perquè. Un dels problemes que estem tenint en aquesta prova d'estrès és l'intent de determinar qui té la culpa: són els mestres els que no ho fan bé? Són les direccions escolars? L'administració? És un problema de recursos? Les famílies ho estan fent bé? Si tinguéssim aquest debat en l'àmbit mèdic, amb un 20% de persones que entressin a l'hospital amb grip i morissin de pneumònia, entendríem que seria un problema greu. En educació, no estem fent la feina de diagnosi. Segur que és un problema multicausal i hem de fer plantejaments que no siguin contextuals, sinó de llarg termini. L'educació requereix polítiques de llarg abast i està segrestada per debats de curt termini, per debats de legislatura.
Eduard Vallory, durant l'entrevista. Foto: Adrià Costa
- Cal una diagnosi amb mirada llarga.
- Necessitem fer una bona diagnosi i per això necessitem dades. I en educació es fa poca anàlisi de dades, hi ha poca transparència de dades, i després necessitem planificar polítiques a llarg termini.
- Parlava abans de la mitjana europea d'abandonament. Quins països estan fent bé les coses?
- Hi ha ingredients molt importants per fer-ho bé. Un és donar opcions a l'educació postobligatòria. Un bon exemple d'això és el País Basc, que va crear fa uns anys l'agència pública Tknica per canviar la formació professional, posar-la al dia i vincular-la al teixit empresarial. De manera que quan acabes la FP no tinguis només el títol, sinó la convicció de tenir els instruments per a una sortida professional. Això vol dir canviar la manera d'aprendre.
"Encara hi ha molt professorat de secundària que té al cap que els nois que valen la pena són els que aniran a la universitat"
- Com es pot combatre aquesta imatge que a vegades té la FP de ser la via dels que no han pogut fer estudis universitaris?
- La reputació a vegades està relacionada amb la realitat. Per això citava el País Basc, perquè allí s'han arromangat. Quan es va fer la LOGSE, es va ubicar la secundària obligatòria a les institucions vinculades a l'antic BUP i COU, on es formava els nois que volien anar a la universitat. Per tant, la lògica selectiva que tenien els antics instituts s'ha mantingut. Encara hi ha molt professorat de secundària que té al cap que els nois que valen la pena són els que aniran a la universitat. Però tenen nois de 12 i 13 anys que estan fent educació obligatòria.
- Hi ha algun altre exemple europeu interessant?
- Alemanya també és coneguda pel seu model de FP. També és cert que és molt diferent perquè el seu model productiu és diferent. Al País Basc hi ha més petita i mitjana empresa i a Alemanya més gran empresa. Hi ha més formació dual. Però l'element clau és que tots dos països han diagnosticat el que els fa falta.
- La sacsejada que s'ha viscut aquest curs el preocupa menys?
- No. Si un noi ha estat tres mesos en els quals a la seva escola li han donat poques indicacions, això ha de preocupar. En contextos desafavorits, pot suposar una bossa més gran de fracàs escolar. Això és el curt termini i hem de poder actuar en aquest curt termini. El que dic és que això no ens ha de fer oblidar que tenim una agenda molt important, una prova d'estrès encara més gran, que se'n diu transformació digital, automatització, impacte de la intel·ligència artificial, per no parlar d'un context afectat per l'ascens de nous populismes, pels efectes del canvi climàtic.
Tot això té un gran instrument de defensa que se'n diu educació. L'educació és el que permet que els nens i nenes no vegin la transformació digital com una amenaça, que la desigualtat o la violència de gènere no sigui una maledicció. Però per això has de sensibilitzar i capacitar els nens i nenes, i per això cal una educació transformadora. Per això cal no un repertori memorístic, sinó persones que comprenguin el context i que tinguin instruments per canviar-lo.
Eduard Vallory cita el País Basc com a model d'FP. Foto: Adrià Costa
- I per assolir això, quines actuacions s'han d'emprendre?
- La LOGSE va proclamar que l'aprenentatge havia de ser funcional, competencial, orientador, però no es va capacitar els docents per fer-ho.
- Què vol dir competencial? Posi'ns un exemple.
- Competencial vol dir que articula tots els coneixements, informació, conceptes, actituds i valors per donar resposta a una situació real. Un exemple: podem aprendre anglès, practicar la pronunciació, aprendre vocabulari, però després estem en una situació real i no tenim capacitat per parlar i entendre l'anglès. Jo ho vaig viure quan era petit i veia companys meus que en sabien. I era perquè van estar en un país angloparlant un estiu. Això passa en tots els àmbits. Però l'escola no està dissenyada per aquest aprenentatge real.
- Caldria un programa de capacitació dels mestres?
- No només. Caldria un programa de reconversió del sistema educatiu. El nostre sistema educatiu va ser dissenyat per a la transmissió d'informació. Com se selecciona els docents? Amb oposicions memorístiques. Com s'avalua els infants? Amb exàmens. La selectivitat és majoritàriament memorística i mecànica. Hem de fer que l'escola esdevingui un espai d'inclusió i d'orientació on tots els infants puguin tenir un desenvolupament integral per donar respostes noves a situacions noves.
- Ho veu realista?
- Veiem realista un sistema on un de cada cinc nois diu que no es vol tornar a vincular a l'aprenentatge? És viable perquè és imprescindible. Però insisteixo que cal fer una bona diagnosi.
"Si l'aprenentatge és bàsicament memorístic, la intel·ligència artificial ho farà millor que un mestre"
- Fa dos anys va dir que les escoles tradicionals desapareixerien. Ho continua pensant?
- Ho continuo pensant. Per dos motius. Per una banda, hi ha cada cop més pares i mares que veuen que l'escola no dona respostes al que els seus fills necessiten i es pregunten com és que fan el mateix que feien ells als anys vuitanta. Però la institució escolar té molta resiliència perquè no té competència. O portes el noi a l'escola o el portes a l'escola. L'altre motiu és que si l'aprenentatge és bàsicament memorístic, la intel·ligència artificial ho farà millor que un mestre. La gran paradoxa dels defensors de l'escola tradicional és que no se n'adonen que condemna l'escola i els professionals a la irrellevància. S'ha de capacitar els nois per utilitzar la intel·ligència artificial com un instrument per millorar les condicions de vida i la societat. Si no, la intel·ligència artificial es podrà utilitzar no per ajudar els infants sinó per substituir els docents. El confinament ens ha mostrat que les capacitacions digitals que s'havien donat als docents eren molt inferiors a les necessàries.
Vallory considera que el confinament ha mostrat que les capacitacions digitals dels docents eren insuficients. Foto: Adrià Costa
- Va ser un dels impulsors d'Escola Nova 21. Expliqui'ns aquest projecte.
- Ha estat un intent de catalitzar la voluntat de canvi educatiu. Ho hem fet durant tres anys per demostrar que els que deien que no es podia canviar l'educació no tenien raó.
- Quantes escoles s'han aplegat?
- Hem articulat unes cinc-centes escoles que han estat treballant en seixanta xarxes locals i, d'aquestes, vam fer una mostra representativa de trenta escoles en què vam desenvolupar un protocol intensiu de canvi.
- Quin resultat palpable han aconseguit?
- Vam presentar al desembre uns resultats provisionals. El més important ha estat veure que moltes escoles i instituts han volgut debatre sobre el propòsit educatiu, sobre què es vol aconseguir abans i sobre quines receptes s'han de fer.
- Hi ha un fil que condueix de l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia als moviments renovadors actuals?
- Sí, i tant. I no només Ferrer i Guàrdia. Hi ha dues grans visions sobre l'educació, l'infant i la societat. Hi ha una visió que parteix de la base que l'infant és un subjecte que ha de ser respectat i que s'ha de desenvolupar en un entorn cooperatiu. Aquí hi ha Ferrer i Guàrdia, Maria Montessori, John Dewey, Eladi Homs, Artur Martorell i Rosa Sensat. Tots tenen aquest tret en comú. Això et porta a un model de societat on tens en compte l'altre. L'altra visió creu que els infants tenen un valor relatiu, en tant que en traguem alguna cosa: obtenir bones notes per ser una persona de profit. Però, en el mentrestant, tenim fracàs escolar, nois que surten de l'escola dient que mai compraran un llibre de poesia ni tornaran a estudiar matemàtiques.
Aquesta visió fa un plantejament individualista i deixa fora tot allò que no sabem mesurar, com la capacitat del respecte pels que pensen diferent. La idea que obtenir bones notes és la garantia de tot el que vols aconseguir és falsa. Com pot ser que al 2020 tinguem les xifres que tenim de violència física o psicològica entre menors o entre nois de 18, 20 o 22 anys quan portem quaranta anys d'educació democràtica? Vol dir que no hem fet bé l'educació sexual o l'educació de gènere.
Eduard Vallory pregunta com pot ser que el 2020 tinguem les xifres que tenim en violència entre menors després de quaranta anys d'escola democràtica. Foto: Adrià Costa
- Però això que diu serveix per a Catalunya però també serviria per a tot el context occidental.
- És possible. Ho focalitzo en el nostre context. El que sabem és que proclamem uns objectius d'aprenentatge que després no tenim cap garantia que es donin. Em preguntava abans per Ferrer i Guàrdia. El que és interessant que deien Ferrer i Guàrdia, Montessori o Rosa Sensat era que s'havia d'observar si les accions que fem porten a l'objectiu que busquem, que no és que els nens aprovin, és tenir persones que s'hagin desenvolupat integralment i puguin contribuir a la millora de la societat. En els debats dels anys vint i trenta del segle XX veiem molta gent que no prové del món educatiu que parla i contribueix a l'educació. En Pau Vila, abans d'excel·lir com a geògraf, va fundar una escola, que es deia horaciana. Perquè per a ell l'escola era molt important per a la societat, no era una cosa de tècnics. Hem d'elevar el debat sobre l'educació.
"Vaig repetir tres cursos i tinc l'experiència de què sent algú que ha estat a les portes del fracàs escolar"
- Veu fora l'educació fora del gran debat polític?
- El debat educatiu ha acabat sent molt tecnificat. Hem de trencar aquesta lògica que el canvi educatiu no és possible.
- Deixi'm que faci una referència més personal. Vostè no va ser el que diríem un bon estudiant...
- No. Jo vaig repetir tres cursos, primer, segon i tercer de BUP.
- Això és el que diu molta gent! Molta gent m'ha dit: si no ets un docent, per què parles d'educació? Amb Jaume Cela vam presentar Carta a una mestra, que és una gran crítica al sistema educatiu públic italià, escrita el 1967. I recordo el que li comentava a ell que jo tinc l'experiència de què sent algú que ha estat a les portes del fracàs escolar. I és una experiència d'enorme valor perquè et fa veure què necessita l'educació. Daniel Pennac, que va escriure el llibre Mal d'escola, explica que abans de ser un escriptor va ser docent, i abans va ser un estudiant fracassat. Tot el llibre explica el profund sentiment d'un infant que no és capaç d'aprendre.
Quan parlem d'escola orientadora parlem d'això: d'una escola que és capaç de descodificar què li passa a aquell infant de 12 o 13 anys que diu que no vol aprendre matemàtiques. Perquè més endavant, quan llegeixis la premsa, entenguis què vol dir que no hi ha diners per a l'educació i sí per a armaments, per exemple. Hem d'aconseguir en educació el que hem aconseguit en sanitat.
- Què hem aconseguit en sanitat?
- Quan algú entra en un hospital en una camilla, no et pregunten si ets simpàtic o antipàtic, si pagues els impostos, si tens diners o ets agressiu. Però hi ha un protocol que et diu: farem tots els possibles per salvar-te. Necessitem que el sistema educatiu hi hagi exactament el mateix protocol, de manera que tot infant que entri a l'escola sàpiga que hi ha tot un sistema, no un mestre o un altre, que farà tot el possible per salvar-lo. Que es desenvolupi integralment, que pugui contribuir positivament a la societat i que tot allò que ho obstaculitza, es desmantelli.