Judici de l'1-O: reportatge

«Si amb el 155 n'hi havia prou, què fèiem al Suprem?»: els advocats de l'1-O, un any després del judici

Andreu Van den Eynde, Xavier Melero, Jordi Pina i Marina Roig repassen a NacióDigital els moments més significatius de la vista oral i valoren la situació 365 dies després que acabés

per Bernat Surroca , 12 de juny de 2020 a les 11:45 |
Andreu Van den Eynde, Xavier Melero, Jordi Pina i Marina Roig, el primer dia del judici de l'1-O | ND
Els advocats dels líders independentistes van convertir-se en rostres coneguts pel gran públic durant els quatre mesos que va durar el judici de l'1-O al Tribunal Suprem. Un any després d'aquell fred "vist per a sentència" amb què Manuel Marchena va cloure el judici el 12 de juny de 2019, la seva presència mediàtica s'ha reduït però la feina ha continuat, especialment en l'àmbit penitenciari -els permisos i l'article 100.2 del reglament s'han trobat amb una oposició frontal de la Fiscalia- i en el camí per portar finalment la causa del procés al Tribunal Europeu dels Dret Humans (TEDH) d'Estrasburg.

A l'espera de la decisió del Tribunal Constitucional (TC), que la setmana que ve es reuneix per decidir sobre la suspensió de la condemna, NacióDigital parla amb Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva; Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn i Mertixell Borràs; Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull; i Marina Roig, advocada de Jordi Cuixart. Els lletrats repassen quins van ser els moments més significatius del judici i la seva estratègia de defensa. Tots ells estan satisfets amb la feina que van fer al Suprem. Un any després, la confiança amb els magistrats del TC és relativa i la mirada se centra en les instàncies internacionals.


Els fem tres preguntes: 1. Quin moment defineix el judici de l'1-O?; 2. Faria alguna cosa diferent?; 3. Com veu el cas un any després?
 

Andreu Van den Eynde durant la primera sessió del judici al Suprem Foto: ACN


Van den Eynde: "Hem estat part d'un procediment per preservar un model d'estat"

1. El moment que veig que aquest judici va d'una cosa diferent del que em pensava és quan deneguen l'anàlisi dels vídeos. M'adono que està muntat amb la intenció de preservar un relat, concretament el de l'acusació. Tècnicament, nosaltres no ens podíem imaginar que pogués passar això, i quan ens trobem amb aquest gerro d'aigua freda és quan veiem que el judici va d'una altra cosa. És quan veiem que el judici tendeix a un altre tipus de tècnica, de preservació formal de l'escenari, de teatralització, perquè el tribunal no vol saber la veritat. Aquell moment va ser bastant clau.


Tindrà impacte a Estrasburg? És molt complex. Aquest tipus de decisions processals no són a vegades suficients per dir que el judici no ha estat just, i tenen més a veure amb percepcions, com ara que el tribunal no vol contrastar la veritat. Aquesta percepció, en el món del dret, és molt difícil que tingui recorregut per invalidar tot el judici. La gràcia és que pugui sumar amb la resta de violacions de drets per destruir la condemna. 

2. Una de les coses en què no vaig fer cas a algun col·lega i ara sí que li'n faria és que  em vaig angoixar molt per controlar tots els aspectes del judici. Algun company em va dir que no em preocupés tant, perquè el judici era molt fàcil i no es discutien tantes coses. Ara, segurament, no patiria tant i evitaria tota l'estratègia i els interrogatoris superflus que, a posteriori, veiem que no tenien cap influència en el judici.

Van den Eynde: "Quan ens van denegar l'anàlisi dels vídeos vam veure que el judici anava d'una cosa diferent: el tribunal no volia saber la veritat

Si hagués de repetir el judici ho faria amb molta menys prova, amb menys interrogatori i em centraria en coses molt més importants i no en tot allò que ens pensàvem que es discutiria i finalment no es va discutir. Vam estar el 80% del temps parlant dels suposats aldarulls perquè el tribunal ho havia decidit així en admetre la prova, i després la sentència quasi ni en parla. Ara no cauríem en aquesta trampa i passaríem de discutir tot això. 

3. Ens hem fet una mica grans i hem vist com funciona això. Quan guanyem la qüestió prejudicial del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) hi ha un moment que diem que hem aconseguit una cosa que paral·litzarà el procediment i que alliberarà Junqueras, però l'estat espanyol no compleix i no aplica la sentència. Un any després, veig que tot això té a veure amb la preservació d'un model d'estat i d'un sistema, no té a veure amb el dret. L'incompliment de la sentència de Luxemburg és un dels símptomes més bèsties. Fins i tot s'atreveixen a no complir aquesta sentència. Veig que hem estat part d'un procediment per preservar un model d'estat, que a més és molt antic, i que no aconseguirem una discussió tècnica fins que no arribem a Estrasburg.
 

Xavier Melero, durant la primera jornada del judici al Suprem Foto: ACN


Melero: "Si amb el 155 n'hi havia prou, què hi fèiem al Suprem?"

1. De highlights n'hi va haver diversos. La declaració de Josep Lluís Trapero va ser molt important, de fet va ser un moment especial. Un altre moment important, que molta gent no s'hi va fixar però que per a mi va tenir molta rellevància i el tribunal després ho va recollir: quan Mariano Rajoy va dir que amb l'aplicació del 155 n'hi havia més que suficient per aturar la declaració d'independència i que no es va plantejar els estats d'alarma o d'excepció. Li van preguntar per què no va activar la llei de seguretat nacional o l'estat d'alarma i ell va dir que no calia, perquè amb el 155 n'hi havia prou.

Si amb la intervenció de l'autonomia n'hi havia prou, em pregunto què hi fèiem al Suprem, però això ja és una altra història. També em va semblar intolerable la intervenció de Soraya Sáenz de Santamaria contra els Mossos. Aquesta senyora tenia 3.000 tios del CNI i no van trobar res, i acusa els Mossos de deslleials perquè tampoc van trobar res? De cap manera. Va ser una declaració bastant mesquina.

Melero: "La petició de suspensió de la condemna al TC no té cap viabilitat"

2. Si hagués fet el que volia, que era fer només dues preguntes a Diego Pérez de los Cobos, aquestes dues m'haurien sortit molt bé, però tothom volia que l'interrogués molt. Crec que jo tenia raó i hauria d'haver imposat el meu criteri i haver-li fet només les dues preguntes que li volia fer. Quines eren? Si el migdia de l'1-O ell i Trapero van anar al TSJC a reunir-se amb la magistrada Mercedes Armas i si la magistrada li va fer algun retret al major pel que estava fent; i si Pérez de los Cobos, davant de la magistrada i amb Trapero allà, li va fer algun retret per l'actuació dels Mossos aquell dia. A les dues coses m'hauria dit que no, i crec que això hauria estat molt més eficaç que passar-me dues hores preguntant.  

3. Ara el TC ha de fer una sentència sobre els recursos d'empara i serà complicada de fer. Ens vam adherir a la petició de mesures cautelars perquè deixés en suspensió la pena, però no té cap viabilitat. Ho vam fer perquè no semblés que ens desmarcàvem, però jo no soc partidari de demanar coses que saps que et diran que no, i que a més et diran que no amb raó. Em molesta posar-los-ho tan fàcil per tenir raó. Estrasburg? Dependrà molt de la sentència del Constitucional. Haurem de tenir-la sobre la taula per saber quin argumentari s'ha de fer servir allà, si s'hi ha d'arribar. Amb terminis normal, d'aquí un any estarem esperant que el TC dicti sentència. 
 

Jordi Pina i Ana Bernaola durant el judici al Suprem Foto: ACN


Pina: "L'independentisme està en un moment de perfil baix i espero que tornem a fer bullir l'olla "

1. El moment que recordaré sempre mentre visqui va ser el torn de l'última paraula de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez. Van aflorar totes les emocions i sentiments dels dos anys de procediment i perquè, escoltant-los, vaig tenir una sensació d'orgull personal i professional, com a advocat i com a amic seu. Són gent molt potent. El que van explicar, d'alguna manera, resumia el que sentim tota la gent de Catalunya que volem la independència. Se'm va escapar alguna llàgrima, perquè a més no sabia què dirien. Ells m'ho volien dir abans, però els vaig dir que no volia coartar la seva llibertat i no ho volia saber. Em va enganxar desprevingut, la veritat. Ara ja no ens en recordem, però si algú recupera les paraules dels nou acusats i acusades és difícil no emocionar-se, especialment si tens un sentiment sobre el que s'estava jutjant. 

Pina: "Tornaria a fer el mateix, probablement algunes vegades fins i tot hauria hagut de ser més contundent"

2. No hauria fet res diferent. Sempre dic el mateix: ho vaig fer millor o pitjor, algú dirà que ho vaig fer molt bé i algú altre que dirà que vaig fer intervencions nefastes, però com a mínim vaig marxar del judici sabent que no em vaig quedar cap dia callat, sense protestar o sense mostrar el meu desacord amb el que estava passant en el judici. Tornaria a fer el mateix, probablement algunes vegades fins i tot hauria hagut de ser més contundent. Cada vegada que vaig tenir l'oportunitat de dir que hi havia alguna cosa que no m'agradava, no m'ho vaig callar.


Vam tenir algunes enganxades amb Marchena, però a vegades penso que hauria pogut continuar la discussió. Recordo l'interrogatori a Pérez de los Cobos, que Marchena em va dir que ell em podia interrompre però jo a ell no. Va ser tan desagradable que el president del Tribunal Suprem d'un país democràtic com Espanya li digués això a un advocat en un judici que està defensant 17 anys de presó, que em vaig quedar descol·locat. Amb el temps vaig pensar que li hauria hagut de contestar, però potser tampoc valia la pena. Estic content de què vaig fer i com ho vam enfocar. Era el guió que havíem organitzat amb els clients i res ens va distorsionar la idea que teníem de judici.

3. Un any després, ja tenim sentència i hem presentat els recursos d'empara. Estem a l'expectativa de veure si s'espavilen els del TC i ens desestimen els recursos. Dubto molt que els magistrats tingui interès en estimar els recursos d'empara. Tampoc tenim cap esperança que el Constitucional ens accepti les mesures cautelars. Els magistrats s'han de reunir la setmana que ve. On sí que tenim confiança és en el TEDH, però no sabem quan hi podrem anar. Ara, pas a pas. Estem centrats en la qüestió penitenciària, amb els permisos i article 100.2. Estem impugnant els recursos de la Fiscalia, que recorre tots els permisos de Sànchez, Rull i Turull.

Per mi una cosa que ha canviat, suposo que també arran de la crisi sanitària, és que ha baixat el suflé de l'independentisme. Estem en un moment de perfil baix i espero que mica en mica tornem a fer bullir l'olla. Si no, al final, l'esforç de pagar amb la llibertat d'una sèrie de persones per aconseguir l'autodeterminació de Catalunya no haurà servit per res.
 

Marina Roig, Benet Salellas i Olga Arderiu, durant la primera sessió del judici al Suprem Foto: ACN


Roig: "Les declaracions dels policies al Suprem reflectien una concepció autoritària de qui percep la protesta com una amenaça"

1. Un dels moments que per mi defineix el judici són els interrogatoris i les declaracions dels agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola, quan parlaven de la gent de l'1-O. Un d'ells va arribar a dir que "allò no eren ciutadans". Això reflecteix la concepció autoritària de qui percep el dret a la protesta i la desobediència civil com una amenaça, i no com un valor en democràcia que enriqueix i fa avançar les societats. L'Estat va entomar el referèndum des d'aquesta perspectiva autoritària, i també la sentència.

Roig: "La defensa que vam fer forma part de la lluita perquè futures resolucions reconeguin la prevalença de l'exercici de drets fonamentals per sobre dels interessos dels estats"

2. Vam fer el que havíem de fer: defensar el president d'Òmnium Cultural en tant que representant de la societat civil que va exercir els seus drets fonamentals com a ciutadà i va assumir la responsabilitat perquè d'altres ciutadans poguessin exercir-los. La defensa que vam fer al judici forma part de la lluita perquè futures resolucions reconeguin la prevalença de l'exercici de drets fonamentals per sobre dels interessos dels estats. No podíem defugir aquesta responsabilitat que es condensa en l'última paraula de Cuixart: "Ho tornarem a fer"

3. Un any després del judici ja hem presentat el recurs d'empara al TC. Ens agradaria que els magistrats escoltessin els organismes internacionals com l'ONU o les principals ONG de defensa dels drets humans del món, com Amnistia Internacional o l'Organització Mundial contra la Tortura (OMCT), que reclamen l'alliberament immediat de Cuixart. Si no és així, seguirem lluitant i arribarem a les instàncies internacionals. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació