PERFIL

VÍDEO Quan Jordi Arasa va acabar cobert d'escuma en una protesta dels Bombers

El cap d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra ha estat condemnat per la seva actuació en el desallotjament de Plaça Catalunya durant el 15-M

per NacióDigital , 9 de juny de 2020 a les 20:35 |

Jordi Arasa, el mosso condemnat a dos anys i quatre mesos de presó pel desallotjament del 15-M, va ser protagonista en una de les protestes dels Bombers de la Generalitat a les portes del Departament d'Interior.


El mateix Arasa protegia l'edifici i en un intent per treure-li la mànega a un agent del cos d'emergències va acabar completament ple d'escuma. El programa El Intermedio de La Sexta s'en va fer ressò dels esdeveniments que van succeir el març del 2013.

La condemna a dos anys i quatre mesos de presó pel desallotjament del 15-M és l'últim capítol de la trajectòria del cap de l'Àrea de Recursos Operatius (ARRO) de Barcelona dels Mossos d'Esquadra, Jordi Arasa. El seu currículum està marcat per actuacions que han estat qüestionades per la justícia, fet que l'ha situat en el focus dels moviments socials.


Fins ara, la conselleria d'Interior ha optat per mantenir Arasa al cos i, fins i tot, ascendir-lo, tot i les dues condemnes que acumula. Les crítiques han arribat dels moviments socials, però també d'ERC i la CUP. De fet, el seu cas ja ha obert un nou front entre els socis del Govern.

Els capítols de Jordi Arasa


La resolució feta pública aquest dimarts té l'origen en una querella col·lectiva amb més de 50 denunciants. Arasa és l'únic responsable policial o polític que ha estat jutjat pel desallotjament del 15-M. L'aleshores conseller d'Interior, Felip Puig, presideix des del 2016 l'empresa TRAM. Qui era director general de la policia, Manel Prat, va dimitir el 2014 i es va incorporar a Bonpreu. L'actuació contra els indignats de la plaça de Catalunya el 27 de maig del 2011, però, és només un dels capítols que marca la trajectòria policial d'Arasa.

1. Condemna per lesions en el cas David Fernàndez. Després que un jutjat penal absolgués Arasa en primera instància, l'Audiència de Barcelona el va condemnar el 2014 per haver colpejat l'exdiputat de la CUP durant el desallotjament dels indignats de la plaça de Catalunya. Arasa va haver de pagar una multa de 225 euros i una indemnització de 200 més, que Fernàndez va destinar a Can Vies.

2. Inhabilitat amb opció de recurs. Precisament, el cas Fernàndez va fer possible que Arasa tornés a seure al banc dels acusats, amb el desenllaç conegut aquest dimarts. La sentència judicial del 2014 recollia el número d'identificació d'Arasa i això va fer possible que cinc denunciants poguessin tirar endavant les seves acusacions. El desenllaç ha estat la condemna a dos anys i quatre mesos de presó per dos delictes de lesions i la suspensió de sou i feina, així com la inhabilitació professional. La sentència es pot recórrer al Suprem.
  3. Investigat per Can Vies. Després de ser condemnat pel cas Fernàndez, Arasa va ser citat a declarar com a investigat per una càrrega policial en el transcurs de les protestes pel desallotjament de Can Vives, el 2014. Dos joves van denunciar-lo a ell i a dos joves més per colpejar-los en un portal del barri de Sants durant els aldarulls. Arasa i els seus companys van reconèixer haver entrat al portal, però van negar haver colpejat als joves. L'absència d'imatges clares sobre els fets va ser una de les raons per les quals l'inspector no va anar a judici per aquest cas.

4. Càrregues pel Banc Expropiat. El 2016, el desallotjament del Banc Expropiat al barri de Gràcia de Barcelona va desembocar amb manifestacions de protesta. Arasa va comandar operatius d'antiavalots que van protagonitzar diverses càrregues contra manifestants, i també contra l'aleshores regidor de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona, Josep Garganté. "He hagut d'insistir fins a sis cops a Jordi Arasa perquè identifiqués al seu agent. Tinc clar que sense ser regidor no s'hagués identificat", va dir el cupaire.

5. Reconeixement i ascens. Arasa ha acumulat capítols polèmics i alhora ha rebut reconeixements i ascensos dins del cos. Després de la condemna pel cas Fernàndez, l'aleshores conseller d'Interior, Ramon Espadaler, va rebutjar apartar-lo del cos. El titular del Departament assegurava que resultaria "absolutament desproporcionat" en el cas d'un agent amb una trajectòria "tan vocacional" com la seva. La condemna tampoc seria un impediment alhora d'ascendir Arasa com a cap de l'ARRO a Barcelona. Després de la condemna feta pública avui, Interior ha defugit informar sobre la possibilitat de prendre mesures contra l'inspector.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació