Mossos d'Esquadra

La condemna a l'inspector dels Mossos pel cas 15-M obre un nou front entre JxCat i ERC

Els republicans carreguen contra Interior per haver "premiat" Jordi Arasa malgrat els abusos en l'actuació policial mentre el Govern evita pronunciar-se sobre si el cessarà

per Bernat Surroca / Oriol March , 9 de juny de 2020 a les 19:15 |
Jordi Arasa, en un operatiu a Gràcia durant la pandèmia. | Martí Urgell
El paper dels Mossos d'Esquadra ha anat entrant i sortint del riu de polèmiques que han anat envoltant el Govern durant aquesta legislatura. Les actuacions de la policia catalana en el primer aniversari de l'1-O, sumats a la col·laboració estreta amb els cossos estatals a l'hora de disseminar les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem, han generat tensions dins l'executiu. La condemna a Jordi Arasa, inspector del cos i responsable de l'ARRO a l'àrea de Barcelona, és l'últim episodi d'una cadena d'esdeveniments que torna a obrir un front entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, just quan encara cuegen els retrets pel cas del contracte de Salut amb Ferrovial pel rastreig del coronavirus.

L'Audiència de Barcelona ha condemnat Arasa a dos anys i quatre mesos de presó pel desallotjament de l'acampada del 15-M a la plaça de Catalunya l'any 2011, però de moment no s'ha pres cap decisió sobre si l'inspector, ascendit fa tan sols dos mesos a la seva nova responsabilitat, continuarà al cos. La portaveu de l'executiu, Mertixell Budó, ha tirat pilotes fora i ha evitat concretar si es prendran mesures contra el polèmic policia. El Departament d'Interior, consultat per NacióDigital, ha apostat pel silenci i ha assegurat que, si finalment es pren alguna decisió, "ja es comunicarà". Les mateixes veus han indicat "respecte" per les decisions de la justícia.


Aquesta poca concreció de la portaveu del Govern i d'Interior davant la condemna d'Arasa, considerat un símbol de la violència policial contra el moviment dels indignats per part dels moviments socials i que ja va ser condemnat el 2014 per pegar David Fernàndez -exdiputat de la CUP-, no ha agradat a ERC. A través de Twitter, dues veus de pes dels republicans com són Sergi Sabrià, portaveu al Parlament, i Gabriel Rufián, portaveu al Congrés, han demanat explicacions a la conselleria que pilota Miquel Buch. "Lamentable que hagi estat un jutge i no el conseller qui l'hagi sancionat", ha dit Rufián, sovint crític amb Buch, contra el qual no és la primera vegada que carrega.
 

Als republicans no els agrada tampoc l'ascens d'Arasa, tot just fa dos mesos, a cap de l'Àrea de Recursos Operatius (ARRO) a Barcelona. L'inspector ja havia estat jutjat però tot i així el Departament d'Interior el va situar en el càrrec en el marc d'un conjunt de canvis que van afectar diversos inspectors. "Interior haurà d'explicar per què van premiar amb un ascens un dels artífex de les males praxis al cos de Mossos en lloc de liderar-ne la denúncia", ha reclamat Sabrià, també a través de Twitter.
 
La CUP, que ha demanat reiteradament la dimissió del conseller -escenari considerat pel president Quim Torra a l'octubre però mai concretat- també ha criticat el "silenci" de Buch davant la condemna d'Arasa. Els anticapitalistes han denunciat que les pràctiques de l'inspector dels Mossos "venen de lluny" i que no és un cas aïllat. "Les detencions irregulars, les identificacions i els cribatges polítics són part de la quotidianitat d'un cos policial davant de la protesta i la reivindicació de drets", han denunciat a Twitter.
 
Arasa va ser jutjat el febrer, nou anys després dels fets. El desallotjament de la plaça Catalunya va deixar un centenar de ferits. L'acusació particular demanava per l'inspector fins a vuit any de presó, mentre que la Fiscalia en demanava dos. A l'espera de la sentència, Arasa va ser notícia per l'actuació de l'ARRO en una manifestació al barri de Gràcia de Barcelona, que va acabar amb cops i identificacions per part de la policia. 

Auditoria pendent

La sentència de Jordi Arasa arriba a l'espera dels resultats de "l'auditoria més important de la història dels Mossos", que va impulsar Interior després de l'allau de crítiques per l'actuació policial davant les protestes de la sentència de l'1-O. "Les valoracions les farà qui li correspongui", ha dit Budó en la roda de premsa d'aquest migdia. L'última dada que va proporcionar públicament Torra va ser que s'havien obert 37 expedients sancionadors, tot i que ara el procediment s'ha vist afectat per la pandèmia. A banda, Interior també haurà de gestionar les sancions per l'estat d'alarma.

El cos no ha estat aliè als sotracs de la legislatura, i ha viscut immers en una voràgine des de la tardor del referèndums. Els canvis a la comissaria en cap i a la direcció dels Mossos -ocupar per Pere Ferrer des de dies abans del primer aniversari de l'1-O-, sumades al judici contra el major Josep Lluís Trapero i l'anterior cúpula d'Interior, han situat la policia catalana en el punt de mira els últims anys. La condemna contra Arasa i la nova polèmica entre socis refermen, per ara, aquesta tendència de fons.

Sentència del cas Jordi Arasa by edicio naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació