09
de juny
del
2020
Actualitzat
el
10
de juny
a les
21:35h
Són les cinc de la tarda i a primer cop d'ull l'avinguda Maria Cristina sembla deserta. A mesura que s'avança cap a la font màgica, comencen a aparèixer petits grups de persones. Esperen per entrar, a partir de dos quarts de set, als dos pavellons habilitats per a l'atenció als sensesostre durant l'epidèmia de coronavirus. Des de l'1 de juny, però, només funciona en règim nocturn. Els usuaris hi poden sopar, dormir, esmorzar i utilitzar serveis d’higiene i rober. La resta del dia, molts d'ells esperen a Montjuïc que sigui l'hora de tornar-hi a entrar.
NacióDigital ha parlat amb usuaris del pavelló. "Ens quedem aquí tot el dia. No tenim res, ni podem fer les nostres necessitats enlloc. Al migdia anem a buscar el menjar i després vinc aquí o intento buscar feina", explica el Hamsa. "Aquí la gent es queda tirada fins que obren el pavelló a la tarda", apunta l'Ismael, mentre que el Bilal també reconeix resignació. "Durant el dia només faig voltes. No hi ha feina, ni casa on pugui descansar, ni res. De vegades vaig per Montjuïc, de vegades pel centre... Intento buscar feina", explica, confiat que l'entrevista de feina que té per treballar de pastisser a Santa Coloma de Gramenet vagi bé.
La de pastisser era la seva feina en un establiment del Raval abans de l'arribada del coronavirus, però la va perdre a causa de l'epidèmia. No és l'únic a qui la vida se li ha capgirat. En Nelson també fa temps a un banc de la plaça Puig i Cadafalch mentre relata com l'ha colpejat el coronavirus. Vivia de relloguer en una habitació però la propietària el va fer marxar, després que ell hagués d'anar al CAP de Manso per un còlic al ronyó. "Ella tenia un fill i jo venia de l'hospital. Em va dir que si no li ensenyava un test negatiu, no hi podria tornar. Li vaig demanar que em llancés un abric i la insulina per la finestra", recorda.
Les fonts municipals consultades asseguren que s'han fet "entrevistes personals i circuits individuals" als usuaris. "La intenció és que cadascú pugui seguir el seu itinerari i mica en mica reprengui el pols de la ciutat i de la seva vida prèvia al confinament", expliquen.
Hi ha el risc, però, que la "nova normalitat" aterri a Barcelona amb un increment del sensellarisme. Segons dades de l'Ajuntament, un de cada tres sensesostre atesos en equipaments d'emergència durant l'epidèmia no ho eren abans de l'arribada del coronavirus. La Fundació Arrels també va informar, a finals de maig, que 1.239 persones dormen al carrer a Barcelona sense poder-se confinar. Moltes d'elles són víctimes de desnonaments invisibles, com en Nelson.
Després de perdre l'habitació on vivia va recórrer a l'equipament d'emergència habilitat a Montjuïc, impulsat per l'Ajuntament i gestionat per la Creu Roja i la Fundació Salut i Comunitat. Segons en Nelson, des que ha començat a funcionar en règim nocturn, l'atenció és precària. "L'altre dia vaig haver de demanar uns mitjons a mitjanit. Tinc els dits dels peus amputats i se m'hi ha fet llaga després de no posar-me'n durant tres dies", explica.
Fonts municipals consultades per NacióDigital expliquen que els dos pavellons funcionen de manera similar als equipaments que s'habiliten durant l'Operació Fred, els dies amb temperatures més baixes de l'hivern, per a persones sense sostre. Les mateixes fonts informen que actualment els pavellons acullen 290 persones, mentre que tenen capacitat per a 450.
Sense entrada lliure
Tot i així, ara es limita l’entrada lliure i sense cap requisit, que és com havien funcionat aquests recursos des de l’inici de l’estat d’alarma. "Encara és possible alguna nova entrada, sempre que es compti amb un informe de derivació de serveis socials o entitats socials, però cal tenir en compte que aquests dos dispositius extraordinaris està previst que tanquin el proper 30 de setembre", apunten les fonts municipals consultades.
Quan ja són les sis de la tarda, es comença a formar una cua de persones que esperen per entrar a l'equipament. Un home s'apropa, i prefereix no dir el seu nom. Explica que fa dies que intenta per ús del pavelló però que no el deixen entrar. "No ho entenc i em sembla molt malament", es queixa. "He hagut de plantar una tenda de campanya al mig de Montjuïc i passo molta por", reconeix.
Dos nois que dormen en matalassos a la plaça Puig i Cadafalch expliquen històries similars. En el seu cas asseguren que eren usuaris del pavelló però que hi tenen vetada l'entrada per haver arribat tard al seu torn un dia.
"És possible que s’hagi produït aquest fet puntual, com a part d’un incompliment clar i potser reiterat d’aquestes normes de convivència, però en cap cas es pot afirmar que algú es quedi sense plaça simplement per un retard puntual i justificat en l’horari d’entrada", expliquen fonts municipals. Les mateixes fonts apunten que les xifres de persones que marxen voluntàriament per haver trobat un altre lloc on viure són "sempre molt més elevades".
"Ens quedarem al carrer un altre cop"
L'Ismael és escèptic amb el discurs de l'administració. Ell no té papers i insisteix que mentre això no canviï el seu futur és negre. "L’assistenta social no em pot ajudar perquè no tinc papers i no puc accedir al nou ingrés mínim vital. Ens quedarem al carrer un altre cop", preveu.
El Hamsa explica que sempre intenta seguir la informació política, amb l'esperança que el govern espanyol anunciï una regularització de persones migrants. "Tenir papers seria una solució per a molta gent", insisteix.
Mentre això no passa, però, ell, l'Ismael i tants altres estan abocats al carrer. Fins al 30 de setembre podran dormir als pavellons de Montjuïc però a partir d'aleshores l'equipament tancarà. L'Ajuntament de Barcelona ja ha posat la pilota a la teulada de la Generalitat. Les places d'atenció per a sensesostre a la capital (2.200) són moltes més que les que ofereix el Govern a la resta del país (180). Per revertir aquest dèficit, el consistori reclama a l'executiu de Quim Torra que destini una partida pressupostària de 10 milions d'euros a l'estratègia contra el sensellarisme de la Generalitat, dissenyada el 2017 i que no s'ha dotat fins ara de pressupost.
NacióDigital ha parlat amb usuaris del pavelló. "Ens quedem aquí tot el dia. No tenim res, ni podem fer les nostres necessitats enlloc. Al migdia anem a buscar el menjar i després vinc aquí o intento buscar feina", explica el Hamsa. "Aquí la gent es queda tirada fins que obren el pavelló a la tarda", apunta l'Ismael, mentre que el Bilal també reconeix resignació. "Durant el dia només faig voltes. No hi ha feina, ni casa on pugui descansar, ni res. De vegades vaig per Montjuïc, de vegades pel centre... Intento buscar feina", explica, confiat que l'entrevista de feina que té per treballar de pastisser a Santa Coloma de Gramenet vagi bé.
La de pastisser era la seva feina en un establiment del Raval abans de l'arribada del coronavirus, però la va perdre a causa de l'epidèmia. No és l'únic a qui la vida se li ha capgirat. En Nelson també fa temps a un banc de la plaça Puig i Cadafalch mentre relata com l'ha colpejat el coronavirus. Vivia de relloguer en una habitació però la propietària el va fer marxar, després que ell hagués d'anar al CAP de Manso per un còlic al ronyó. "Ella tenia un fill i jo venia de l'hospital. Em va dir que si no li ensenyava un test negatiu, no hi podria tornar. Li vaig demanar que em llancés un abric i la insulina per la finestra", recorda.
Hamsa: "Ens quedem aquí tot el dia. No tenim res, ni podem fer les nostres necessitats enlloc"
Les fonts municipals consultades asseguren que s'han fet "entrevistes personals i circuits individuals" als usuaris. "La intenció és que cadascú pugui seguir el seu itinerari i mica en mica reprengui el pols de la ciutat i de la seva vida prèvia al confinament", expliquen.
Hi ha el risc, però, que la "nova normalitat" aterri a Barcelona amb un increment del sensellarisme. Segons dades de l'Ajuntament, un de cada tres sensesostre atesos en equipaments d'emergència durant l'epidèmia no ho eren abans de l'arribada del coronavirus. La Fundació Arrels també va informar, a finals de maig, que 1.239 persones dormen al carrer a Barcelona sense poder-se confinar. Moltes d'elles són víctimes de desnonaments invisibles, com en Nelson.
Després de perdre l'habitació on vivia va recórrer a l'equipament d'emergència habilitat a Montjuïc, impulsat per l'Ajuntament i gestionat per la Creu Roja i la Fundació Salut i Comunitat. Segons en Nelson, des que ha començat a funcionar en règim nocturn, l'atenció és precària. "L'altre dia vaig haver de demanar uns mitjons a mitjanit. Tinc els dits dels peus amputats i se m'hi ha fet llaga després de no posar-me'n durant tres dies", explica.
Fonts municipals consultades per NacióDigital expliquen que els dos pavellons funcionen de manera similar als equipaments que s'habiliten durant l'Operació Fred, els dies amb temperatures més baixes de l'hivern, per a persones sense sostre. Les mateixes fonts informen que actualment els pavellons acullen 290 persones, mentre que tenen capacitat per a 450.
Sense entrada lliure
Tot i així, ara es limita l’entrada lliure i sense cap requisit, que és com havien funcionat aquests recursos des de l’inici de l’estat d’alarma. "Encara és possible alguna nova entrada, sempre que es compti amb un informe de derivació de serveis socials o entitats socials, però cal tenir en compte que aquests dos dispositius extraordinaris està previst que tanquin el proper 30 de setembre", apunten les fonts municipals consultades.
Quan ja són les sis de la tarda, es comença a formar una cua de persones que esperen per entrar a l'equipament. Un home s'apropa, i prefereix no dir el seu nom. Explica que fa dies que intenta per ús del pavelló però que no el deixen entrar. "No ho entenc i em sembla molt malament", es queixa. "He hagut de plantar una tenda de campanya al mig de Montjuïc i passo molta por", reconeix.
"He hagut de plantar una tenda de campanya al mig de Montjuïc i passo molta por"
Dos nois que dormen en matalassos a la plaça Puig i Cadafalch expliquen històries similars. En el seu cas asseguren que eren usuaris del pavelló però que hi tenen vetada l'entrada per haver arribat tard al seu torn un dia.
"És possible que s’hagi produït aquest fet puntual, com a part d’un incompliment clar i potser reiterat d’aquestes normes de convivència, però en cap cas es pot afirmar que algú es quedi sense plaça simplement per un retard puntual i justificat en l’horari d’entrada", expliquen fonts municipals. Les mateixes fonts apunten que les xifres de persones que marxen voluntàriament per haver trobat un altre lloc on viure són "sempre molt més elevades".
"Ens quedarem al carrer un altre cop"
L'Ismael és escèptic amb el discurs de l'administració. Ell no té papers i insisteix que mentre això no canviï el seu futur és negre. "L’assistenta social no em pot ajudar perquè no tinc papers i no puc accedir al nou ingrés mínim vital. Ens quedarem al carrer un altre cop", preveu.
L'Ajuntament reclama a la Generalitat una inversió de 10 milions d'euros contra el sensellarisme
El Hamsa explica que sempre intenta seguir la informació política, amb l'esperança que el govern espanyol anunciï una regularització de persones migrants. "Tenir papers seria una solució per a molta gent", insisteix.
Mentre això no passa, però, ell, l'Ismael i tants altres estan abocats al carrer. Fins al 30 de setembre podran dormir als pavellons de Montjuïc però a partir d'aleshores l'equipament tancarà. L'Ajuntament de Barcelona ja ha posat la pilota a la teulada de la Generalitat. Les places d'atenció per a sensesostre a la capital (2.200) són moltes més que les que ofereix el Govern a la resta del país (180). Per revertir aquest dèficit, el consistori reclama a l'executiu de Quim Torra que destini una partida pressupostària de 10 milions d'euros a l'estratègia contra el sensellarisme de la Generalitat, dissenyada el 2017 i que no s'ha dotat fins ara de pressupost.