Aragonès prioritza la modificació dels pressupostos del 2020 i refreda els de l'any vinent

El vicepresident assegura que no hi haurà retallades perquè la ciutadania "no s'ho mereix" i encetarà aquesta setmana una ronda de contactes amb l'oposició

Primera reunió presencial del Govern des de l'arrencada de la pandèmia.
Primera reunió presencial del Govern des de l'arrencada de la pandèmia. | Govern
09 de juny del 2020
Actualitzat a les 14:11h
La sala Torres Garcia ha estat l'escenari, aquest dimarts, de la primera reunió presencial del Govern des del 10 de març. Va ser l'última vegada que el president Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès i la resta de membres del Govern van veure's les cares en directe just abans que l'evolució de la pandèmia derivés cap al confinament. Després de la reunió han comparegut tres consellers -Aragonès, Meritxell Budó (Presidència) i Àngels Chacón (Empresa i Coneixement)- en tres faristols separats per plaques de vidres i amb tres paraules inscrites: distància, mans i mascareta. La "nova normalitat" ja ha arrencat a Palau. "Han estat dies difícils", ha constatat Budó.

També ho serà quadrar els números després de la crisi sanitària. Tot i que la setmana passada la portaveu va assenyalar que el Govern ja es trobava en la rampa de sortida per elaborar els comptes per al 2021, Aragonès els ha refredat i ha apuntat que la prioritat és reelaborar els del 2020. El vicepresident ha apuntat que es treballa amb la idea de tenir aprovada aquesta modificació en els propers dos mesos, coincidint amb les propostes per a la reactivació econòmica. Aragonès ha indicat que no hi haurà retallades perquè la ciutadania "no s'ho mereix", i ha assenyalat que els pressupostos per a l'any vinent depenen de l'arribada dels fons europeus. 

"Per dissenyar els comptes necessitem saber les dades de qui aporta el 85% dels ingressos, que és el model de finançament", ha apuntat el vicepresident, que aquesta setmana farà una ronda de contactes amb els partits de l'oposició per abordar la situació econòmica de la Generalitat i les mesures que s'estan adoptant. "Hi ha modificacions que es poden fer des de Govern, i si algunes s'han de fer des del Parlament, que de moment no està previst, en parlarem amb els grups", ha dit.

Una altra de les qüestions que s'han tractat al consell executiu és la demanda de més recursos a l'Estat per fer front a la crisi econòmica -Torra va demanar 15.000 milions d'euros a Pedro Sánchez en la reunió de líders autonòmics amb el president espanyol de diumenge passat- i la de gestionar l'ingrés mínim vital des de Catalunya. "També volem que s'acabi amb la inseguretat dels ERTO", ha apuntat Budó, que ha lamentat que encara hi ha ciutadans que no han cobrat la prestació estatal.

La situació no és senzilla per alguns sectors com el turisme, que aglutina el 24% dels treballadors afectats per un ERTO i que pateix les conseqüències de la frenada absoluta en la mobilitat. És per això que, segons ha explicat Aragonès, que el Govern ha decidit congelar la taxa turística per aquest 2020, de manera que l'augment previst s'activarà el 2021. El vicepresident ha indicat que l'impacte és "petit" en els ingressos i que ha de servir per ajudar un sector que també està pendent de l'evolució de la pandèmia. 

En aquest sentit, segons ha detallat la portaveu de l'executiu, Torra ha demanat a les conselleries que elaborin plans de contingència de cara als propers mesos en cas que hi hagi "brots, rebrots o una segona onada". "Cal que estiguem tots preparats, amb el material i l'estructura necessària", ha assenyalat Budó. En l'última compareixença davant la comissió de Salut, la consellera Alba Vergés ja va apuntar que es treballa per comprar material de cara a la tardor per si hi ha rebrots.

Una de les polèmiques que han sobrevolat l'executiu en les últimes hores ha estat el contracte de la Generalitat amb Ferrovial per valor de 17 milions d'euros per al rastreig de contactes del coronavirus. Aragonès ha apuntat que la voluntat és "canviar" aquesta fórmula de rastreig, i una possible indemnització dependrà de les "figures jurídiques" que es facin servir per rescindir-lo, en funció de com sigui el contracte.


​​
​​​
​​​​
​​​​​