09
de juny
del
2020
Actualitzat
a les
17:45h
L'anomenada "nova normalitat" serà vigent a l'Estat fins que el govern espanyol consideri que es donen les condicions per donar per acabada la crisi sanitària, és a dir, fins que hi hagi la vacuna o un tractament eficaç contra el coronavirus. L'executiu del PSOE i Podem ha aprovat aquest dimarts el reial decret de la "nova normalitat", que tindrà el suport del PNB i Ciutadans i podria rebre l'aval també d'ERC. En la roda de premsa posterior al consell de ministres, Salvador Illa ha volgut deixar clar que no hi ha "usurpació de competències" a les comunitats autònomes i ha anunciat que s'ha eliminat la clàusula que permetia la recentralització de les competències en sanitat en cas d'urgència.
El ministre ha detallat el reial decret de la "nova normalitat", amb les pautes que regiran l'etapa fins que es derroti el virus. El decret recull mesures d'higiene i estableix l'ús obligatori de la mascareta en cas que no es pugui mantenir la distància de seguretat d'1,5 metres. No dur mascareta implicarà una multa de fins a 100 euros. També s'estableixen les mesures de seguretat en llocs de feina, centres educatius, hotels i altres establiments. Es fa especial referència a les residències, que han d'estar en coordinació amb els centres sanitaris del territori i tenir preparats plans de contingència de cara a eventuals rebrots.
El decret també fa èmfasi a les mesures de prevenció i a la detecció precoç per controlar l'evolució de l'epidèmia. Els serveis de salut hauran de garantir que, especialment a l'atenció primària, es facin tests a tots els casos sospitosos "tan aviat com sigui possible". Seran les comunitats autònomes les que hauran de garantir el nombre suficients de professionals involucrats en la prevenció i el control de la malaltia, així com crear plans de contingència per assegurar una resposta "ràpida i coordinada" en cas de rebrot. Illa ha assenyalat que aquest esborrany s'ha presentat a les comunitats autònomes amb l'objectiu de tenir el "màxim consens".
També fixa que la Covid-19 es considerarà una malaltia de declaració obligatòria urgent. Això implicarà que s’hauran de facilitar a les autoritats de salut pública competents totes dades necessàries per al seguiment i vigilància del virus.Una obligació que afectarà tant a les administracions públiques com als centres públics i privats que en depenguin, especialment els serveis i establiments sanitaris i sociosanitaris.
La mesura també serà vigent tots els mitjans de transport. En el cas dels vehicles privats, serà obligatòria quan els ocupants no visquin al mateix domicili. A més contempla controls sanitaris als aeroports i ports. També fixa la obligació que els operadors del transport terrestre que tinguin seients preassignats mantinguin la informació de contacte del viatgers per si fós necessari i es detectessin casos positius entre els passatgers.
La portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha reclamat responsabilitat i prudència a la ciutadania i ha alertat que, mentre no hi hagi vacuna o tractament, la millor manera de prevenir contagis és mantenir les mesures de seguretat que s'han dictat en les últimes setmanes: distància social, mascareta i higiene de mans. Montero també ha reivindicat l'estat d'alarma com a eina per gestionar la crisi del coronavirus. Un estat d'alarma que, si la pandèmia evoluciona bé, s'aixecarà el 21 de juny.
Suport de Cs i el PNB, recels d'ERC
El govern espanyol ha aconseguit tancar el suport del PNB i Ciutadans al decret de "nova normalitat" i continua amb la geometria variable que ha explorat en les pròrrogues de l'estat d'alarma. Els taronges, que en les últimes setmanes s'han situat en una posició determinant al Congrés, s'han felicitat de l'acord. Paral·lelament, la Moncloa continua intentant tancar els vots d'ERC, que ara com ara és lluny de donar suport al decret.
La secretària general adjunta del partit, Marta Vilalta, va exigir al govern espanyol "rectificar" el decret sobre la nova normalitat i va advertir que els republicans emprendrien "mesures legals" en cas de no fer-ho. Segons Vilalta, el decret de Sánchez és "un intent de recentralització" que pren competències a la Generalitat. En la mateixa línia, Alba Vergés va dir que el text mostra "ganes d'intervenir" les competències catalanes i va instar la Moncloa a deixar treballar el Govern.
Més protecció per als menors
El vicepresident Pablo Iglesias ha presentat l'avantprojecte de llei que amplia la protecció als menors víctimes de violència. "Serà una llei fonamental per protegir els drets dels infants i adolescents", ha dit Iglesias, que ha remarcat les aportacions de diversos sectors socials i d'altres ministeris. Segons el vicepresident, amb aquesta llei Espanya se situarà en els estàndards més alts de protecció a la infància i entre d'altres s'ampliarà el termini perquè prescriguin els delictes contra els menors. "La norma busca establir barreres de protecció més àmplies per nens i adolescents del nostre país", ha reblat.
Així, aquesta llei estableix l'obligació de comunicar a les autoritats qualsevol indici de violència contra nens. Es tracta, ha dit Iglesias, d'implicar la societat i acabar amb la "impunitat" que permetia la invisibilització d'aquest tipus de delictes. "No és un problema privat, és un problema social", ha dit el vicepresident. La llei també garantirà l'accés de nens víctimes de violència a tractaments i rehabilitació, i estableix que els centres educatius i que treballin amb infants hauran de tenir protocols per actuar en cas de violència contra els infants, inclòs també el bullying o els indicis de suïcidi.
El termini de prescripció del delicte no començarà a comptar fins que la víctima no compleixi 30 anys. Fins ara era als 18 i això provocava que quan arribava a judici en molts casos ja havia prescrit el delicte. "Protegir nens i nenes és assegurar un país millor i una societat més avançada", ha relbat Iglesias. El vicepresident ha manifestat el compromís del govern espanyol perquè el que ha passat a tants infants no torni a passar.
El ministre ha detallat el reial decret de la "nova normalitat", amb les pautes que regiran l'etapa fins que es derroti el virus. El decret recull mesures d'higiene i estableix l'ús obligatori de la mascareta en cas que no es pugui mantenir la distància de seguretat d'1,5 metres. No dur mascareta implicarà una multa de fins a 100 euros. També s'estableixen les mesures de seguretat en llocs de feina, centres educatius, hotels i altres establiments. Es fa especial referència a les residències, que han d'estar en coordinació amb els centres sanitaris del territori i tenir preparats plans de contingència de cara a eventuals rebrots.
El decret també fa èmfasi a les mesures de prevenció i a la detecció precoç per controlar l'evolució de l'epidèmia. Els serveis de salut hauran de garantir que, especialment a l'atenció primària, es facin tests a tots els casos sospitosos "tan aviat com sigui possible". Seran les comunitats autònomes les que hauran de garantir el nombre suficients de professionals involucrats en la prevenció i el control de la malaltia, així com crear plans de contingència per assegurar una resposta "ràpida i coordinada" en cas de rebrot. Illa ha assenyalat que aquest esborrany s'ha presentat a les comunitats autònomes amb l'objectiu de tenir el "màxim consens".
També fixa que la Covid-19 es considerarà una malaltia de declaració obligatòria urgent. Això implicarà que s’hauran de facilitar a les autoritats de salut pública competents totes dades necessàries per al seguiment i vigilància del virus.Una obligació que afectarà tant a les administracions públiques com als centres públics i privats que en depenguin, especialment els serveis i establiments sanitaris i sociosanitaris.
La mesura també serà vigent tots els mitjans de transport. En el cas dels vehicles privats, serà obligatòria quan els ocupants no visquin al mateix domicili. A més contempla controls sanitaris als aeroports i ports. També fixa la obligació que els operadors del transport terrestre que tinguin seients preassignats mantinguin la informació de contacte del viatgers per si fós necessari i es detectessin casos positius entre els passatgers.
La portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha reclamat responsabilitat i prudència a la ciutadania i ha alertat que, mentre no hi hagi vacuna o tractament, la millor manera de prevenir contagis és mantenir les mesures de seguretat que s'han dictat en les últimes setmanes: distància social, mascareta i higiene de mans. Montero també ha reivindicat l'estat d'alarma com a eina per gestionar la crisi del coronavirus. Un estat d'alarma que, si la pandèmia evoluciona bé, s'aixecarà el 21 de juny.
Suport de Cs i el PNB, recels d'ERC
El govern espanyol ha aconseguit tancar el suport del PNB i Ciutadans al decret de "nova normalitat" i continua amb la geometria variable que ha explorat en les pròrrogues de l'estat d'alarma. Els taronges, que en les últimes setmanes s'han situat en una posició determinant al Congrés, s'han felicitat de l'acord. Paral·lelament, la Moncloa continua intentant tancar els vots d'ERC, que ara com ara és lluny de donar suport al decret.
La secretària general adjunta del partit, Marta Vilalta, va exigir al govern espanyol "rectificar" el decret sobre la nova normalitat i va advertir que els republicans emprendrien "mesures legals" en cas de no fer-ho. Segons Vilalta, el decret de Sánchez és "un intent de recentralització" que pren competències a la Generalitat. En la mateixa línia, Alba Vergés va dir que el text mostra "ganes d'intervenir" les competències catalanes i va instar la Moncloa a deixar treballar el Govern.
Més protecció per als menors
El vicepresident Pablo Iglesias ha presentat l'avantprojecte de llei que amplia la protecció als menors víctimes de violència. "Serà una llei fonamental per protegir els drets dels infants i adolescents", ha dit Iglesias, que ha remarcat les aportacions de diversos sectors socials i d'altres ministeris. Segons el vicepresident, amb aquesta llei Espanya se situarà en els estàndards més alts de protecció a la infància i entre d'altres s'ampliarà el termini perquè prescriguin els delictes contra els menors. "La norma busca establir barreres de protecció més àmplies per nens i adolescents del nostre país", ha reblat.
Així, aquesta llei estableix l'obligació de comunicar a les autoritats qualsevol indici de violència contra nens. Es tracta, ha dit Iglesias, d'implicar la societat i acabar amb la "impunitat" que permetia la invisibilització d'aquest tipus de delictes. "No és un problema privat, és un problema social", ha dit el vicepresident. La llei també garantirà l'accés de nens víctimes de violència a tractaments i rehabilitació, i estableix que els centres educatius i que treballin amb infants hauran de tenir protocols per actuar en cas de violència contra els infants, inclòs també el bullying o els indicis de suïcidi.
El termini de prescripció del delicte no començarà a comptar fins que la víctima no compleixi 30 anys. Fins ara era als 18 i això provocava que quan arribava a judici en molts casos ja havia prescrit el delicte. "Protegir nens i nenes és assegurar un país millor i una societat més avançada", ha relbat Iglesias. El vicepresident ha manifestat el compromís del govern espanyol perquè el que ha passat a tants infants no torni a passar.