Monarquia espanyola

Negocis de reis: les relacions rendibles entre la Zarzuela i l'Aràbia Saudita

Durant dècades, la monarquia espanyola ha mantingut una relació còmplice amb el règim de Riad, un dels més repressius del món àrab i amb vincles amb el jihadisme

per Pep Martí , 9 de juny de 2020 a les 10:55 |
El rei saudita Salman amb Felip VI. | Europa Press
La investigacions sobre els negocis opacs de Joan Carles I va prenent forma. L'anunci de la Fiscalia del Tribunal Suprem que assumia la investigació pel cas de suposades comissions en la construcció de l'AVE de La Meca -pel fet que el rei emèrit n'és una de les persones involucrades- ha tornat a posar el focus en el paper d'aconseguidor de la Corona i en els beneficis milionaris que han suposat per als Borbons, amb Joan Carles I al capdavant. Tot i que els negocis de l'anterior monarca -del qual Felip VI ja s'ha volgut desmarcar- es remunten presumptament al seu regnat, la investigació que en pugui fer la justícia espanyola s'haurà de limitar als fets posterior al 2014, quan va deixar d’estar protegir per la inviolabilitat de la Constitució espanyola.


Tota la relació entre les cases reials espanyola i saudita té els diners com a gran aglutinador. El projecte de les obres de l'AVE de la Meca a Medina -per les comissions del qual ara és investigat Joan Carles I- és un dels últims grans contractes que vinculen les dues monarquies. Amb un cost de 6.600 milions d'euros, la construcció de la línia ferroviària va aplegar en un consorci dotze empreses espanyoles, liderades per Adif, Talgo, Renfe, Abengoa i ACS. En l'assoliment d'aquest contracte, hi va intervenir de manera destacada el rei emèrit. El seu paper com a intermediari pel que fa a les relacions entre el govern espanyol, les grans empreses i Riad va ser fonamental.

Però sí un assumpte marca la relació entre les cases reials saudita i espanyola és la venda d'armes i d'arsenal bèl·lic. En una de les últimes visites del rei Felip VI a Riad -el gener del 2017-, al centre del diàleg entre els monarques hi havia no només les obres de l'AVE de La Meca sinó també la venda de cobertes de guerra de Navantia. L'últim exemple d'unes relacions comercials polèmiques amb la Corona com a facilitador. Aquell viatge ja va gener crítiques de les forces d'esquerres, amb Podem al capdavant. Es produïa en un context en el qual el règim saudita duia a terme una campanya militar al Iemen, on combatia al costat d'una de les faccions que fractura el país en una guerra civil cruenta.


Les organitzacions en defensa dels drets humans fa temps que alerten de la degradació de les llibertats en la política interior saudita, malgrat alguns intents d'obertura, com permetre un sufragi restringit a les dones. Amnistia Internacional ha acusat el govern de l'Aràbia Saudita d'endurir la seva política regressiva. El regne, sotmès a la doctrina wahhabita, una de les més reaccionàries de l'islamisme fonamentalista, practica la pena de mort fins i tot per castigar delictes menors. La discriminació de les minories religioses, com la xiïta, és constant, com també la marginació de la població femenina.

Però com en tot el referent a les relacions amb Riad, el cinisme i la raó d'Estat sol imposar-se a altres consideracions. Així, el règim saudita va aconseguir que l'ONU l'esborrés d'una llista de països violadors dels drets humans de la infància, després que Riad amenacés de retallar el seu ajut financer a l'organització.        


Els negocis que van marcar l'última visita de Felip VI a Riad són només el darrer capítol d'una llarga història d'aliances entre els governs saudita i espanyol, en què les dues cases reials han tingut un paper central. El maig del 2014, només uns quants dies abans d'anunciar la seva abdicació, Joan Carles I va efectuar la seva darrera visita a l'Aràbia Saudita com a rei d'Espanya. El monarca, castigat pels escàndols de tot ordre que van acabar amb el seu regnat, no va voler abandonar el tron sense acomiadar-se dels seus vells coneguts.  

La cacera a Botswana amb Corina, via Riad

No seria l'últim cop que viatjaria a Riad. L'any següent va efectuar un viatge privat. Això sense comptar amb les visites que Joan Carles ha fet a la residència d'estiu de la monarquia saudita a Marbella, en alguna ocasió acompanyat d'un amic comú, Muhammad Eyad Kayali, l'organitzador de la famosa cacera d'elefants a Botswana que Joan Carles va fer en companyia de Corina zu Sayn-Wittgenstein el 2011, i que va concloure amb una caiguda i el seu retorn a Espanya.  

Les bones relacions entre Espanya i Aràbia Saudita venien de molt lluny. Dels anys en què el règim de Franco, aïllat internacionalment després de la Segona Guerra Mundial, va buscar aliats entre els països àrabs. Però cal reconèixer que Joan Carles I va millorar encara més el clima amb Riad, convertint-se en un amic còmplice dels reis saudites. En els inicis de la transició, el monarca es va dedicar a demanar ajut econòmic a algunes cases reials perquè col·laboressin en l'estabilitat de la monarquia espanyola.

El periodista José García Abad explica en el seu llibre La soledad del rey (La Esfera de los libros) que Joan Carles va demanar ajut econòmic a l'aleshores príncep hereu Fahd, després rei, i que aquest li va fer un préstec de 100 milions de dòlars. No consta enlloc que els tornés. Però es veu que a Fahd tampoc li venia d'aquí perquè, a més, li va regalar el iot Fortuna.   

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació