09
de juny
del
2020
El desconfinament ha accelerat la reordenació de Junts per Catalunya (JxCat) i tots els sectors acceleraran els contactes al llarg d'aquesta setmana per enfocar un procés que s'allarga des de principis del 2018. Aquestes són deu preguntes amb resposta d'un debat intern que presenta incògnites i que impacta de forma directa en l'horitzó electoral a Catalunya, encara sense data arran de la crisi del coronavirus.
1. Amb quin calendari es treballa? L'ideal per tots els actors seria tenir resolta la refundació abans de l'estiu, com assenyalava ahir el portaveu del PDECat, Marc Solsona. Són moltes les veus que reclamen una solució ràpida, tenint en compte que al març -quan va esclatar el coronavirus- les converses havien arribat pràcticament fins al final, per bé que encara no hi havia acord. Tenint en compte que les eleccions poden precipitar-se a partir de l'octubre, la tornada de l'estiu apareix com a data límit.
2. Qui negocia? Bàsicament, les converses recauran en David Bonvehí, president del PDECat, i Jordi Sànchez, màxim dirigent de la Crida. Els presos de JxCat -Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn- també van jugar un paper a principis de març, i són rellevants per les decisions que cal adoptar. Carles Puigdemont, des de Waterloo, hi juga un paper primordial tenint en compte el seu lideratge indiscutible. Consellers com Damià Calvet, pròxim a Rull, i Miquel Buch, afí a Turull, també seran protagonistes. Sense oblidar, esclar, persones de la màxima confiança de Puigdemont com Josep Rius i Elsa Artadi.
3. Qui acabarà prenent les decisions? Tots els ulls miren cap a l'expresident Puigdemont, que encara no ha plantejat cap proposta de reordenació tot i comprometre's-hi l'estiu passat en reunions amb Artur Mas a Waterloo. En tot cas, però, el PDECat vol arribar a un acord aviat per tal que sigui sotmès a l'aprovació de la direcció i del consell nacional, que al desembre va acordar "transitar" cap a JxCat.
4. Quines fórmules es plantegen? N'hi ha hagut diverses al llarg de la negociació. La Crida, per exemple, va rebutjar en els primers compassos del 2020 una coalició amb el PDECat, del qual en demanava la dissolució. Un escenari, el de la desaparició, que la formació de Bonvehí no es planteja. Calvet ha posat damunt la taula una "assemblea constituent" de tot l'espai. L'escenari que planteja més consens és que JxCat es converteixi en un partit, per bé que la Crida no descarta "evolucionar". En l'horitzó, una nova llista "unitària" a la qual apel·larà Puigdemont des de Bèlgica.
5. Quin debat ideològic hi ha? Al PDECat, des que va arrencar la fase més convulsa del procés però sobretot des del naixement de JxCat, es té la sensació que han quedat desdibuixats en el camp ideològic. A la Crida hi conviuen personalitats properes a l'esquerra -Sànchez, per exemple, es reivindica dins d'aquest sector-, i dins del grup parlamentari hi ha perfils allunyats del perfil de l'antiga CDC. El PDECat aspira a tornar a fer un projecte de centre i proper al món de l'economia productiva.
6. Com serà el programa electoral? Aquest és un dels debats més rellevants, tal com detallava aquest diumenge NacióDigital. El coronavirus, interpreten dirigents consultats, ha fet que el marc electoral del país hagi virat cap a la gestió, més enllà del projecte nacional, de manera que això hauria d'influir en la tria dels perfils que integraran la llista del Parlament i el programa.
7. Com s'escollirà el candidat? De nou, totes les mirades estan posades en Puigdemont, especialment si opta per ser número u acompanyat d'un candidat efectiu a la presidència de la Generalitat. Damunt la taula hi ha la celebració de primàries, com defensa el conseller de Territori, Damià Calvet.
8. Qui són els aspirants? Calvet, precisament, és un dels aspirants, al costat de Jordi Puigneró. El nom de Laura Borràs ha perdut pistonada pel judici que li espera -amb tota probabilitat- al Tribunal Suprem pel cas dels contractes presumptament fraccionats mentre dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Àngels Chacón és la preferida de Bonvehí, mentre que no es descarta la irrupció d'un independent.
9. Qui liderarà el partit? Miquel Buch, conseller d'Interior, ja es va postular públicament per dirigir les sigles i manté aquesta aspiració. La idea és que hi hagi un secretari general i un secretari d'organització. Dins de JxCat no es descarta que Artadi assumeixi algun d'aquests rols. Puigdemont no ha fet cap proposta concreta.
10. Com influeix l'aparició del PNC? El nou Partit Nacionalista de Catalunya, impulsat per dirigents vinculats al PDECat com Marta Pascal -ja sense carnet-, Carles Campuzano i Jordi Xuclà, aspira a refer el centre moderat i a bastir una oferta allunyada de la unilateralitat. El partit liderat per Bonvehí ja els ha fet saber que no està permesa la doble militància, per bé que hi manté contactes.
1. Amb quin calendari es treballa? L'ideal per tots els actors seria tenir resolta la refundació abans de l'estiu, com assenyalava ahir el portaveu del PDECat, Marc Solsona. Són moltes les veus que reclamen una solució ràpida, tenint en compte que al març -quan va esclatar el coronavirus- les converses havien arribat pràcticament fins al final, per bé que encara no hi havia acord. Tenint en compte que les eleccions poden precipitar-se a partir de l'octubre, la tornada de l'estiu apareix com a data límit.
2. Qui negocia? Bàsicament, les converses recauran en David Bonvehí, president del PDECat, i Jordi Sànchez, màxim dirigent de la Crida. Els presos de JxCat -Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn- també van jugar un paper a principis de març, i són rellevants per les decisions que cal adoptar. Carles Puigdemont, des de Waterloo, hi juga un paper primordial tenint en compte el seu lideratge indiscutible. Consellers com Damià Calvet, pròxim a Rull, i Miquel Buch, afí a Turull, també seran protagonistes. Sense oblidar, esclar, persones de la màxima confiança de Puigdemont com Josep Rius i Elsa Artadi.
3. Qui acabarà prenent les decisions? Tots els ulls miren cap a l'expresident Puigdemont, que encara no ha plantejat cap proposta de reordenació tot i comprometre's-hi l'estiu passat en reunions amb Artur Mas a Waterloo. En tot cas, però, el PDECat vol arribar a un acord aviat per tal que sigui sotmès a l'aprovació de la direcció i del consell nacional, que al desembre va acordar "transitar" cap a JxCat.
4. Quines fórmules es plantegen? N'hi ha hagut diverses al llarg de la negociació. La Crida, per exemple, va rebutjar en els primers compassos del 2020 una coalició amb el PDECat, del qual en demanava la dissolució. Un escenari, el de la desaparició, que la formació de Bonvehí no es planteja. Calvet ha posat damunt la taula una "assemblea constituent" de tot l'espai. L'escenari que planteja més consens és que JxCat es converteixi en un partit, per bé que la Crida no descarta "evolucionar". En l'horitzó, una nova llista "unitària" a la qual apel·larà Puigdemont des de Bèlgica.
5. Quin debat ideològic hi ha? Al PDECat, des que va arrencar la fase més convulsa del procés però sobretot des del naixement de JxCat, es té la sensació que han quedat desdibuixats en el camp ideològic. A la Crida hi conviuen personalitats properes a l'esquerra -Sànchez, per exemple, es reivindica dins d'aquest sector-, i dins del grup parlamentari hi ha perfils allunyats del perfil de l'antiga CDC. El PDECat aspira a tornar a fer un projecte de centre i proper al món de l'economia productiva.
6. Com serà el programa electoral? Aquest és un dels debats més rellevants, tal com detallava aquest diumenge NacióDigital. El coronavirus, interpreten dirigents consultats, ha fet que el marc electoral del país hagi virat cap a la gestió, més enllà del projecte nacional, de manera que això hauria d'influir en la tria dels perfils que integraran la llista del Parlament i el programa.
7. Com s'escollirà el candidat? De nou, totes les mirades estan posades en Puigdemont, especialment si opta per ser número u acompanyat d'un candidat efectiu a la presidència de la Generalitat. Damunt la taula hi ha la celebració de primàries, com defensa el conseller de Territori, Damià Calvet.
8. Qui són els aspirants? Calvet, precisament, és un dels aspirants, al costat de Jordi Puigneró. El nom de Laura Borràs ha perdut pistonada pel judici que li espera -amb tota probabilitat- al Tribunal Suprem pel cas dels contractes presumptament fraccionats mentre dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Àngels Chacón és la preferida de Bonvehí, mentre que no es descarta la irrupció d'un independent.
9. Qui liderarà el partit? Miquel Buch, conseller d'Interior, ja es va postular públicament per dirigir les sigles i manté aquesta aspiració. La idea és que hi hagi un secretari general i un secretari d'organització. Dins de JxCat no es descarta que Artadi assumeixi algun d'aquests rols. Puigdemont no ha fet cap proposta concreta.
10. Com influeix l'aparició del PNC? El nou Partit Nacionalista de Catalunya, impulsat per dirigents vinculats al PDECat com Marta Pascal -ja sense carnet-, Carles Campuzano i Jordi Xuclà, aspira a refer el centre moderat i a bastir una oferta allunyada de la unilateralitat. El partit liderat per Bonvehí ja els ha fet saber que no està permesa la doble militància, per bé que hi manté contactes.