Coronavirus

Així ultima el Govern la paga extra al personal sanitari per premiar l'esforç pel coronavirus

L'executiu prepara una fórmula mixta per compensar tots els "serveis assistencials presencials" durant la pandèmia amb un fons superior als 45 milions anunciats, que es detallarà aquesta setmana

per Joan Serra Carné , 8 de juny de 2020 a les 21:02 |
Personal sanitari en un espai d'atenció hospitalària per a pacients afectats per coronavirus | Albert Alemany
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de juny de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La consellera de Salut, Alba Vergés, va activar dissabte una ronda de trucades. Pretenia parlar amb els principals representants del personal sanitari per exposar-los el que ja va anunciar al Parlament -que aquesta setmana es comunicarien els detalls de la gratificació extra als treballadors dels serveis essencials durant la pandèmia- i els va convidar a conformar una aliança productiva per atendre les urgències dels propers mesos. Vergés no va concretar als interlocutors l'abast de la compensació econòmica a metges i professionals d'infermeria. Els va dir, però, que era qüestió de dies. Diverses fonts governamentals consultades per NacióDigital han detallat que la proposta no s'elevarà al consell executiu d'aquest dimarts -seria en la pròxima reunió-, però aquesta setmana ja es farà pública.

"Feia un mes i mig que no sabíem res del Govern. No hem negociat res". La frase correspon a una font sindical del sector mèdic, coneixedora de la primera proposta de paga extra traslladada per Metges de Catalunya al director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, a mitjans d'abril. En aquella carta, el primer sindicat entre els facultatius feia tres peticions urgents: la citada retribució addicional per l'esforç desplegat, evitar retallades que continuen apareixent en la nòmina del personal sanitari i compensar la disminució d'ingressos dels metges residents que només han cobrat el salari base -sense els plusos de guàrdia- tot i haver fet hores extres en els mesos àlgids de la pandèmia.


El Govern no ha negociat directament amb els sindicats el disseny de la paga extra -la primera petició dels metges-, però ultima una proposta de la qual se n'estan tancant "els serrells". Segons les diverses fonts consultades per aquest diari, la gratificació beneficiarà tots els "serveis assistencials presencials" -així s'especifica- i tindrà una fórmula mixta per premiar la feina del personal sanitari de la xarxa sufragada amb recursos públics -no només de l'Institut Català de la Salut (ICS)-, així com la tasca desenvolupada per treballadors de residències públiques, bombers, policies i empleats dels serveis d'emergència. "Poden haver-hi fórmules diferents", exposen veus governamentals per recordar la varietat de solucions i destinataris.

La despesa que hi abocarà el Govern superarà amb escreix els 45 milions d'euros bruts anunciats fa poc més d'un mes per la conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública, liderada per Jordi Puigneró. Així ho expressen les fonts consultades de les conselleries d'Economia i Salut, totes dues en mans d'ERC, i que treballen conjuntament l'anunci d'aquesta setmana. L'acord també haurà de rebre el vistiplau del conseller Puigneró (JxCat) -amb responsabilitats sobre funció pública- i del conjunt del Govern, que ha viscut l'enèsima crisi entre socis per la votació a la sisena pròrroga de l'estat d'alarma al Congrés. "En el primer anunci hi va haver precipitació", exposen a l'executiu. Ni Vergés ni el vicepresident, Pere Aragonès, han volgut que transcendissin xifres abans que se'n tanquessin els detalls.


La compensació per la feina feta no s'elevarà al consell executiu d'aquest dimarts, però aquesta setmana ja es farà pública

La xifra inicial de 45 milions va ser element de debat en la reunió del 30 d'abril de la taula de la Funció Pública, on precisament no hi ha representat el sindicat majoritari dels facultatius, Metges de Catalunya, però sí CCOO, UGT i IAC. L'ICS -que agrupa grans hospital com Vall d'Hebron o Bellvitge, i bona part de la xarxa d'atenció primària- suma uns 45.000 treballadors, als quals cal afegir-hi la resta d'empleats públics dels serveis essencials implicats en la lluita contra la pandèmia i que poden ser beneficiaris d'una retribució extraordinària.



En aquella reunió de finals d'abril de la taula de la Funció Pública, el Govern va apuntar que els recursos provindrien dels fons addicionals que cada any transfereix l'executiu espanyol per complementar els increments retributius dels funcionaris. Són fons corresponents als exercicis 2019 i 2020, i la paga es plantejava en forma de complement de productivitat en els salaris d'aquest any. Des de llavors, les conselleries implicades no n'han ofert més detalls en públic.

La intervenció de la conselleria d'Economia és imprescindible -per bé que les competències de personal de l'administració pública recaiguin en Puigneró- perquè ha de redirigir part d'aquests fons addicionals. Els del 2019 s'havien de destinar als plans de pensions dels funcionaris. Segons veus sindicals representades a la taula de la Funció Pública, a finals d'abril ja es va advertir el Govern que els fons als quals es referia l'executiu estaven pensats inicialment per revertir les retallades. Els sindicats no volien sorpreses.


Representants dels treballadors sanitaris han verbalitzat dues queixes en les últimes setmanes. Lamenten que no se'ls hagi inclòs en la negociació per perfilar la gratificació econòmica a les plantilles per l'esforç que estan fent durant la pandèmia i consideren, també, que les quantitats manejades fins ara per la Generalitat -i traslladades a l'última de reunió de la taula de la Funció Pública- són insuficients, i més en un context en què no s'han revertit totes les retallades. "Si parlen de nosaltres, hi hem de ser", expressava dies enrere el secretari general de Metges de Catalunya, Josep Maria Puig. Les queixes no han variat.

Des de Salut recorden que es treballa per agrair la feina feta des del març per tots els professionals, però rebutgen el discurs de la "precarietat salarial", perquè argumenten que l'evolució dels sous ha estat ascendent des del 2014. I es remeten a la taula de mitjana retributiva de l'ICS. Segons aquesta taula, que no inclou plusos de comandament, un metge especialista que treballa en un hospital cobrava 58.602 euros bruts el 2014 i el 2019 n'ingressava 70.689. Al seu torn, un facultatiu de l'atenció primària cobrava 54.062 euros fa sis anys i ara en percep 68.905. El personal d'infermeria dels hospitals ingressa 43.053 euros anuals (pels 38.507 del 2014) i la plantilla d'infermeria de l'atenció primària té un salari mitjà de 43.703 euros (pels 36.697 de fa sis anys).

A aquestes quantitats s'hi haurà de sumar aquest 2020 una paga extra que genera consens en l'opinió pública -el personal sanitari ha rebut elogis per la feina desplegada en els moments més complicats de la crisi sanitària-, però que el Govern encara no ha concretat, ni en el volum ni en el calendari.





​​
​​​
​​​​
​​​​​

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació