coronavirus

Confluència.cat, una «cèl·lula» contra la polarització

Jordi Amat i Genís Roca presenten l'associació al Cercle d'Economia amb la voluntat d'"enriquir el debat públic" a Catalunya

per Pep Martí , 8 de juny de 2020 a les 13:00 |
Jordi Amat, Genís Roca i Alexis Roig avui al Cercle d'Economia. | @ElMondeDema
A la societat catalana hi ha hagut els darrers anys "molta opinió i poca anàlisi de la realitat". Aquest ha estat un dels neguits que va inspirar el naixement de l'associació Confluència.cat, que avui s'ha presentat en públic al Cercle d'Economia. Ho han fet l'analista i filòleg Jordi Amat, el tecnòleg Genís Roca i Alexis Roig.


Els impulsors van engegar l'estiu del 2018 el quadern de pensament El Món de demà, dirigida per Jordi Amat i que pretén aplegar nous i vells talents per reflexionar però també per incidir sobre el present. Roca i Amat formen part de l'equip d'experts format pel Govern per definir la Catalunya post-pandèmia i que es va presentar la setmana passada al Palau de la Generalitat.   

Amat ha assenyalat que la pregunta de "si ho ets o no ho ets" en relació al sobiranisme podia empobrir el debat i des de Confluència.cat volien superar la "dinàmica de polarització", que és "tòxica" perquè "impedeix els acords". Ha definit el grup com una

"cèl·lula de regeneració democràtica". 

Com a exemple de la feina que vol desplegar Confluència.cat, en el transcurs de l'acte s'ha presentat l'obra col·lectiva Eixamplar la democràcia (editat per Enciclopèdia), que inclou una selecció de la primera temporada d'El món de demà, 40 articles apareguts en els darrers dos anys. 


L'altre objectiu de Confluència.cat és sortir al pas dels perills que assetgen la democràcia i pensar en els reptes de la governança. El món d'ahir sorgit de la victòria aliada a la Segona Guerra Mundial està a les acaballes i estem ja no davant, sinó enmig d'un tombant que definirà el temps que ens queda. Un marc nou que, a diferència de l'horitzó que s'obria amb la derrota del nazisme el 1945, o de l'enrunament del Mur de Berlín el 1989, no està clar que es decanti cap a paràmetres liberal-democràtics. Analitzar aquest nou escenari ha estat la voluntat de Confluència.cat.

Eixamplar la democràcia té com a pòrtic un text de Rob Riemen, director del Nexus Institut d'Amsterdam que és prou inquietant. Sota el títol Contra aquest temps, Riemen assegura que l'esdevenidor d'un feixisme nou, sota formes molt diferents de la dels anys de les camises pardes, és una possibilitat si no es combat amb fermesa. Aquest món d'avui amb una fe cega en la combinació de diners, tecnologia i ciència podria donar lloc al retorn del pitjor món d'ahir. 

Els articles s'apleguen en el llibre sota blocs temàtics de territori, societat i política. El fil conductor de l'obra, però, és ben explícit: la defensa de l'ideal il·lustrat, d'una societat democràtica que s'elevi per damunt d'una simple democràcia de masses manipulades. D'aquí la defensa de l'esperit crític en tots els ordres, des de l'espai urbà (ho han fet la urbanista Maria Sisternas parlant de la diferència entre la identitat i la marca d'una ciutat, i la politòloga Mariona Tomàs) a la universitat com a gran espai de reflexió i de recerca (a cura de la filòloga Diana Sanz) i la política i la incidència de les xarxes digitals en la democràcia. N'ha parlat la professora de la UOC Ana Sofía Cardenal. 

En la línia de criticar la polarització, Maria Sisternas s'ha preguntat "on és l'oposició?" en plena crisi de la pandèmia. Ha afirmat que han notat a faltar l'existència d'una "oposició il·lustrada" que fes propostes, en temes com l'habitatge o les necessitats dels més vulnerables, en lloc d'intentar tan sols erosionar el govern. 

Joan Rodríguez Teruel, professor de Ciència Política de la Universitat de València, que analitza les conseqüències de l'afebliment dels partits en les democràcies i els riscos que això comporta, recorda en el llibre una frase de l'expresident de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker: "Els polítics sabem el que cal fer, el que no sabem és com tornar a guanyar les eleccions si ho fem".  

L'amenaça és real i cada vegada més veus alerten del perill que plana sobre les nostres democràcies. En el llibre, l'historiador Steven Forti, professor de la UAB, ho diu de manera molt explícita quan revisa l'esforç fet per la dreta extrema els darrers anys. El resultat de les eleccions europees no va ser favorable als designis dels Bannon o Salvini, però que ningú s'equivoqui, adverteix Forti, perquè som només a l'inici d'un gran combat.  
      




​​
​​​
​​​​
​​​​​

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació