Debats que hem de fer

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Les dades de la pandèmia segueixen en una tònica d'evolució positiva malgrat que, per petites que acabin sent, darrere de cada cas hi ha un drama i a poc a poc anem recuperant la normalitat. Ara en queda el debat polític, que aquesta setmana passa per l'enèsim pols entre la presidència de la Generalitat i el govern espanyol per la gestió de la recuperació.

Plets competencials a banda, Quim Torra demana a Pedro Sánchez 15.000 milions i el president del govern espanyol no només no l'atén sinó que modifica el criteri de repartiment del fons (que se centrava en la Covid-19) de 16.000 milions per a les comunitats per evitar que Madrid i Catalunya en siguin les més beneficiades. Andalusia, on el coronavirus no ha tingut tanta afectació, no pot quedar enrere per la Moncloa, que ha afegit variables no sanitàries. Els equilibris de sempre a l'Espanya autonòmica. Els catalans estem acostumats a sortir-ne malparats. Torra alça la veu, Sánchez es tanca en banda i ERC corre el risc de quedar desdibuixada i en terra de ningú si no hi ha acords satisfactoris per la part catalana.

Una de les conseqüències del desconfinament és que ens permet recuperar alguns debats i ens en regala de nous. A Barcelona, l'àrea metropolitana i Lleida avui obren les escoles. Ho fan a mitja pila, sense impartir classes normals i amb molts mestres que no les tenen totes. Això ha generat una forta polèmica i angoixat famílies i docents.

Ahir va tenir molt ressò l'article del politòleg Jordi Muñoz al nostre diari, crític amb la conselleria d'Educació per la seva poca determinació i amb sindicats de mestres, bàsicament la USTEC, pel seu corporativisme. Les set raons de Muñoz per explicar el fracàs de la reobertura arriben des de l'esquerra. La salut i els drets dels treballadors són importants, és clar que sí. Però no totes les famílies tenen recursos per organitzar-se ni per oferir a casa una part o tot el que l'escola hauria de garantir als seus fills. Ho paguen els infants (l'educador, biòleg i capellà Enric Canet diu en l'entrevista que li fem que són les principals víctimes de la pandèmia) i en surt malparada la igualtat d'oportunitats. Tinguem-ho en compte perquè el debat seguirà i haurem de parlar molt de com es fortifica l'escola pública.

I hi ha debats que tornen. Per exemple sobre els mitjans públics -que tenen pendent la renovació del seu consell d'administració- i el seu rol. Vaig entrevistar Salvador Alsius, primer presentador dels TN i que uns mesos abans que acabi el seu mandat s'ha jubilat del Consell de l'Audiovisual, on tres dels quatre consellers que hi queden fa anys que ja estan caducats. Alsius és optimista, però també alerta de coses que no acaben de rutllar al periodisme i a TV3, que troba que hauria d'esforçar-se més per arribar al conjunt de la societat, cosa obligada tractant-se d'un mitjà públic. El procés, que ha fet massivament independentistes els catalanoparlants, l'ha escorada però també l'ha fet líder de nou.

Òbviament, el periodista és conscient que, per més que s'hi hagin comès excessos -les filípiques de Pilar Rahola al FAQS, aquest dissabte sobre Jordi Pujol, sense que ningú la repliqui em temo que ho són-, no s'arriba a la grolleria de la majoria de televisions espanyoles a l'hora de manipular i fins i tot fomentar l'odi quan s'aborda el procés independentista. I crec que té raó quan diu que, fent el mateix, amb la temptació de posar-nos a la seva alçada, els mitjans catalans sempre perdrem i farem un mal favor a la ciutadania. Que ho digui algú que s'ha deixat la pell per TV3 i que la creu imprescindible, i no geperuts dels que no es veuen la gepa o polítics que l'única proposta que tenen és minoritzar-la o tancar-la, té valor i convida a la reflexió per buscar l'excel·lència.      

I seguim amb el debat de la refundació de l'espai postconvergent, que fins que no es resolgui no permetrà aclarir l'escenari electoral. Han tornat els moviments i per ara és clar que genera consens la figura de Carles Puigdemont i poca cosa més. CDC ja és història i sobre el seu llegat i hereus n'he escrit aquesta opinió. Haurem d'estar també molt pendents a l'aportació que faci la nova plataforma de pensament sobiranista i progressista (Institut Sobiranies) que animen Xavier Domènech i Quim Arrufat i que ha captat noms a tenir en compte. Tot plegat, des dels espais polítics fins al rol dels mitjans públics o l'escola, són debats que hem de fer. Avui, per cert, no us perdeu la informació del judici del major Trapero i la cúpula dels Mossos, que es reprèn a Madrid en la seva fase final. Sembla que evitarà la presó.
 

---

Avui no et perdis

»Entrevista a Salvador Alsius: «S'ha aixecat una muralla infranquejable en què una part del país ni de conya miraria TV3»; per Ferran Casas.

»Opinió: «Seran sis mesos sense anar a escola»; per Jordi Muñoz.

»Entre el legitimisme i la gestió: així és el debat electoral soterrat a JxCat; per Oriol March.

»Dades: l'Estat va destinar a Catalunya només el 10,8% de la inversió executada el 2019; per Roger Tugas.

»Fil directe: «Normalitat vigilada»; per Germà Capdevila.

»De rebel·lió a sedició? La Fiscalia protagonitza la recta final del judici a Trapero; per Bernat Surroca.

»#els50noms: Carmen Cervera, de filla d'un mecànic a baronessa Thyssen; per Miquel Macià i Pep Martí.

»Transparència: Florentino Pérez, Telefónica... i les altres 98 empreses amb més ingressos públics pel coronavirus; per Roger Tugas.

»Entrevista a Enric Canet: «Amb el coronavirus s'han sentit fràgils fins i tot els de Pedralbes»; per Joan Serra Carné.

»Opinió: «La pandèmia dels idiotes»; per Oriol de Balanzó.

»Futbolítica: la batalla de Canaletes; per Ramon Usall.

I també bones notícies...

» LLENGUA El 78% dels catalans vol més sèries i pel·lícules doblades al català, segons una enquesta; per Z.

» PARITAT Les incorporacions de la Guàrdia Urbana de Barcelona tindran una quota del 40% de dones.

» VIDA «La sala de parts era un espai amable en un context de por»; per Marc Solé.
 

---

 El passadís

Jordi Jiménez era fins fa poc el gerent del Cercle d'Economia. El van despatxar, però s'ha reubicat amb certa celeritat. Ha fitxat pel nou alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, del PP, que ha recuperat la presidència del ple gràcies al desacord de l'esquerra. Jiménez, un economista amb fama de bon gestor, s'incorporarà a l'àrea d'Hisenda del consistori. L'exgerent del Cercle, que va començar la seva trajectòria professional a l'assessoria Gesdocument, vinculada al bufet Cuatrecasas, sempre ha estat considerat una persona d'ideologia espanyolista, tot i que sense carnet. La nova direcció del Cercle, presidit per Javier Faus, va decidir prescindir dels serveis del gerent perquè els considerava costosos. Ara, Jiménez es reubica de la mà d'Albiol.

Vist i llegit

I seguim amb un llibre. En aquest cas convertit en documental. El coronavirus i la pobresa han avançat aquest any l'arribada de temporers de la campanya de la fruita al Segrià i la Franja de Ponent. De nou les administracions i els pagesos han tingut problemes per donar-los un aixopluc digne i han topat amb actituds racistes. Els temporers i els pagesos que lluiten per sobreviure són els protagonistes d'El cost de la fruita, un documental de Clara Barbal i Pablo Rogero, que s'ha preestrenat a La Directa (es pot veure aquí fins al 19 de juny). El seu treball està inspirat en el llibre La pell de la frontera, de l'escriptor de Saidí Francesc Serés, que ha posat la veu al documental. El documental és bo però el llibre és absolutament recomanable pel que explica i per com ho explica.      

 L'efemèride

Unes 1.500 persones van morir tal dia com avui de l'any 1981, fa 39 anys, en el pitjor accident ferroviari de l'Índia i un dels més tràgics de la història mundial. El sinistre, amb un recompte de víctimes que no va acabar de quadrar mai, va passar a l'estat de Bihar, al nord-est del país. Segons algunes fonts, el tren havia estat segrestat. L'accident va passar quan set dels nou vagons del comboi van descarrilar al seu pas pel pont que travessa el riu Kosi, i van caure a l'aigua. Un búfal es va creuar a la meitat de la via. Cal recordar que en aquest país les vaques són sagrades. El conductor del tren, per no atropellar l'animal, va utilitzar en diverses ocasions el fre d'emergència. El govern indi va indemnitzar amb mil rúpies (uns 60 euros) a cadascuna de les famílies de les víctimes. Aquí podeu veure un resum de cinc dels pitjors accidents ferroviaris de la història.

 L'aniversari

El 8 de juny de l'any 1895 va nàixer a Almansa, a Albacete, Santiago Bernabéu, advocat de formació i que va ser futbolista, entrenador i, sobretot, president del Reial Madrid. Va presidir el club durant 35 anys, des del 1943 fins a la seva mort el 1978. En aquells anys el club va construir la seva hegemonia, primer a Espanya i després a Europa. En aquell període va aconseguir sis de les seves dotze copes d'Europa. L'estadi madridista porta el seu nom. Bernabéu, autoritari i poc amic dels catalans, va estar estretament vinculat al règim franquista (es va allistar voluntari durant la Guerra Civil) i el documental El Madrid real. La llegenda negra de la glòria blanca, del periodista Carles Torras, va retratar bé i de forma crítica la seva presidència. El podeu recuperar aquí.

 ​Fes clic aquí per rebre'l