Per comprovar la profunditat dels canvis que, a nivell polític, ha experimentat Catalunya en les darreres dècades n'hi ha prou en constatar quins van ser els resultats a les eleccions espanyoles de juny de 1986. En aquella ocasió, el PSC va encapçalar la collita de diputats, obtenint-ne 21, seguit de Convergència i Unió, amb 18, de la Coalició Popular (ara PP), amb 6, i del CDS d'Adolfo Suárez i de la Unió de l'Esquerra Catalana, formada pel PSUC i l'Entesa, amb un cadascun.
ERC, que ha guanyat les dues darreres eleccions generals a Catalunya i que aleshores era encara un partit federalista, va perdre l'únic escó que tenia al Congrés espanyol. Ni un sol dels 47 diputats que Catalunya va enviar a la Carrera de San Jerónimo es reivindicava com a independentista.
De fet, l'independentisme català l'encapçalava aleshores l'extraparlamentari Moviment de Defensa de la Terra (MDT), que en aquelles eleccions va fer campanya activa per l’abstenció amb el lema Catalans, no voteu! Nosaltres no som espanyols.
Cartell de l’MDT convidant a l’abstenció a les eleccions generals espanyoles del 22 de juny de 1986 Foto: MDT
Malgrat la irrellevància institucional de l'independentisme, el cert és que aquest moviment era molt present als carrers del país i tenia una força incipient, sobretot entre el jovent, com ho demostren els fets que es van viure al llarg d'aquell mes de juny de 1986 en què la campanya electoral va coincidir amb la celebració de la copa del món de futbol de Mèxic. Durant el mundial asteca, la selecció espanyola va tenir una trajectòria prou rellevant que va acabar desencadenant una batalla entre l'independentisme combatiu i l'extrema dreta espanyolista que va tenir en les Rambles, i molt especialment en la Font de Canaletes, el seu escenari preferent.
Adhesiu editat en ocasió del mundial de 1982 per l’organització IPC, antecessora de l’MDT, reclamant una selecció nacional dels Països Catalans Foto: Llibertat.cat
El mateix 1 de juny en què Espanya va debutar al mundial mexicà amb una polèmica derrota per la mínima enfront del Brasil, l'MDT va instal·lar una barraca a les Rambles que ben aviat va passar a compartir espai amb les que els partits polítics van muntar-hi en ocasió de la campanya electoral. A banda de vendre-hi material independentista, la parada servia per difondre les campanyes que el moviment tenia en marxa, ja fos per l'abstenció a les eleccions espanyoles, per l'amnistia dels presoners polítics o contra la concessió dels Jocs Olímpics de 1992 a la ciutat de Barcelona.
Mentre els militants independentistes difonien la seva propaganda a les Rambles, la selecció espanyola es refeia de la seva desfeta inicial guanyant, el 7 de juny, per la mínima a Irlanda del Nord, i imposant-se per 3-0 a Algèria, el 12 de juny, aconseguint així el bitllet pels vuitens de final del mundial.
Després del partit contra Algèria, que la selecció estatal va vèncer gràcies a dos gols del migcampista català Ramon Maria Calderé en una brillant actuació que va quedar ennegrida pel seu posterior positiu en un control antidòping, la barraca de l'MDT va ser atacada de matinada per un grup d'afeccionats de la selecció estatal que lluïa banderes espanyoles, algunes de les quals amb simbologia franquista.
Ramon Maria Calderé celebrant un dels seus dos gols davant d’Algèria Foto: @olympia_vintage
Després de l'agressió, l'MDT va fer públic un comunicat cridant al poble català a fer-se respectar i a no deixar cap agressió sense resposta. "Que vagin preparant les maletes que la nostra serà una terra lliure on no hi haurà lloc per a opressors" afirmava, literalment, l'organització independentista. S'iniciava així el qu es va conèixer com la batalla de Canaletes.
L'endemà d’aquell atac, les Rambles de Barcelona van ser de nou el principal escenari de la bulliciosa vida de la ciutat. Així, doncs, el 13 de juny, mentre l'MDT reobria la seva barraca, un grup de missatgers en lluita decidia manifestar-se davant de la caseta electoral del PSC al crit de "Felipe, cuatrero, trabaja de mensajero". L'acció no era més que el preludi d’una altra manifestació que s'iniciaria al vespre des de la Font de Canaletes i que l'MDT havia convocat en solidaritat amb la lluita independentista d'Euskadi i en protesta per la mort, a la presó d'Herrera de la Mancha, del militant d'ETA Joseba Asensio succeïda pocs dies abans.
La policia nacional espanyola carrega durant el funeral de Joseba Asensio Foto: @kanallak1
Les colpidores imatges de la policia nacional espanyola carregant contra els portadors del taüt d'Asensio van provocar que un miler de persones participessin a la convocatòria de l'MDT i de diverses organitzacions de l'esquerra revolucionària que va recórrer les Rambles i que va viure moments de tensió quan els manifestants van increpar als responsables de les casetes electorals de CiU i del PSC arribant fins al punt de cremar diversos cartells amb el rostre de Felipe González.
La imatge d'un miler de persones manifestant-se a Canaletes en solidaritat amb un pres d'ETA no va agradar gens a l'extrema dreta espanyolista, més si tenim present que, quatre dies després, l'organització armada basca atemptava a Madrid contra la vida del comandant de l'exèrcit espanyol Ricardo Sáenz de Ynestrillas, molt vinculat al colpisme feixista, i dels dos militars que l'acompanyaven, un tinent coronel i un soldat.
Aquest atemptat va tenir lloc tot just la vigília del partit de vuitens de final que, el 18 de juny, va enfrontar Dinamarca i Espanya. Malgrat que els danesos es van avançar al marcador, el combinat estatal va acabar esclafant-los gràcies a quatre gols del davanter madridista Emilio Butragueño que van acabar deixant el marcador en 1-5. Tan bon punt l'àrbitre va xiular el final del partit, tot i ser ben entrada la matinada, centenars de persones van sortir en cotxe als carrers de Barcelona per festejar la victòria.
Fragment d’un calendari editat pel PSOE utilitzant els triomfs de la selecció espanyola per a la seva propaganda electoral Foto: PSOE
Un grup d'uns dos-cents espanyolistes es van aplegar a la Font de Canaletes per celebrar el passi als quarts de final i, després d’exhibir banderes franquistes, van destrossar les barraques que l'MDT i el PSC tenien instal·lades a les Rambles.
L'endemà, al temps que el Telediario de TVE projectava un polèmic resum del partit on es van poder veure les sigles PSOE sobreimpreses en un dels gols de Butragueño, l'MDT va reaccionar amb duresa a l'agressió contra la seva barraca fent una crida a fer respectar els símbols nacionals i a celebrar a Canaletes una possible derrota de la selecció espanyola al partit de quarts de final.
matge del telenotícies de TVE amb les sigles PSOE impreses sobre el gol de Butragueño Foto: TVE
Més enllà dels tradicionals cartells i octavetes utilitzats per difondre la seva convocatòria, l'MDT va voler publicar un anunci al diari Avui apel·lant a la ciutadania a defensar Canaletes en cas de victòria espanyola i a aplegar-s'hi per fer gatzara si el combinat estatal queia eliminat. Tot i que l'MDT va arribar a pagar la publicitat, la direcció de l'Avui va negar-se a publicar-la sota l'argument d’evitar encendre encara més els ànims de la batalla que es lliurava per Canaletes.
El diumenge 22 de juny va començar mogut pels militants de l'MDT. El dia que, a tocar de la matinada, Espanya s’havia de jugar amb Bèlgica una plaça en una de les semifinals del mundial, hi havia eleccions generals. D'acord amb la seva crida al boicot, els militants independentistes van col·locar silicona als panys de desenes de col·legis electorals i, posteriorment, van participar en una marxa abstencionista que va recórrer les Rambles.
El punt àlgid de la batalla de Canaletes estava fixat pel moment d'acabar el partit que oposava la selecció espanyola a Bèlgica. A cinc minuts del final, quan els belgues ja acariciaven el triomf, un gol de Señor va igualar el matx i va enviar-lo a la pròrroga. La mitja hora suplementària no va modificar el marcador i el passi a les semifinals es va decidir des del punt de penal. Un únic error, el del jugador de l'Sporting Eloy Olaya, va donar la victòria a Bèlgica.
Els belgues Eric Gerets i Jean-Marie Pfaff celebren la seva classificació per a la semifinal després de derrotar Espanya als penals Foto: @pfaffupdates
Desenes de militants i simpatitzants de l'MDT van celebrar l’aturada del porter belga Jean-Marie Pfaff des de la mateixa Font de Canaletes, que havien cridat a defensar. Gairebé a les tres de la matinada, els independentistes congregats a les Rambles van cremar una bandera espanyola per festejar l'eliminació de la selecció estatal. Es congratulaven així de la seva victòria en la batalla de Canaletes. Una batalla, lliurada al llarg del mes de juny de 1986, en què l'independentisme combatiu es va proposar defensar un dels seus símbols de les profanacions perpetrades per l'extrema dreta espanyolista.
Una batalla allunyada dels grans focus mediàtics que, aquell mateix dia en què l'MDT va defensar Canaletes mentre Espanya era eliminada per Bèlgica, celebraven la segona majoria absoluta de Felipe González i un dels millors resultats obtinguts mai per CiU en unes eleccions generals espanyoles que va contrastar amb el fracàs de l'Operació Reformista que, en paral·lel, va impulsar al conjunt de l'Estat amb Miquel Roca de presidenciable. Records d’un temps en què l’independentisme era lluny dels parlaments però començava a guanyar els carrers.