08
de juny
del
2020
Actualitzat
el
10
de juny
a les
11:52h
L'historiador Joan B. Culla explica en les seves memòries un episodi sorprenent referit a l'expresident Jordi Pujol, que aquest dimarts celebra el seu 90è aniversari. Dos anys abans de la carta de confessió que va aparèixer el 25 de juliol del 2014, en el transcurs d'una conversa telefònica, Culla va comentar a l'expresident que es trobava amb els seus pares. "Encara té pares vostè?". "Sí, president, el meu pare té 100 anys". Després d'un silenci, Pujol va pronunciar una frase que Culla no va entendre: "Sap què em fa por a mi? Sobreviurem". Una declaració que l'historiador va comprendre després de la confessió.
"Jo encara puc espatllar la meva biografia", va dir Jordi Pujol en el programa de TV3 El convidat. Unes paraules que van acabar sent premonitòries, segurament més que simplement intuïtives, en un moment en què les sospites entorn les activitats del clan familiar ja eren més que una ombra.
Hem preguntat a quatre persones que coneixen bé la figura de l'expresident de la Generalitat, que hi han treballat al Govern, que n'han escrit a bastament o que l'han combatut, que ens analitzin la figura de qui ha estat un dels polítics catalans més importants del segle XX i que ha moldejat part de la societat catalana.
Són l'historiador Joan B. Culla; Francesc-Marc Álvaro, periodista, escriptor i autor del llibre Ara sí que toca! El pujolisme, el procés sobiranista i el cas Pujol (Pòrtic, 2014); l'expresidenta del Parlament i exconsellera de diversos governs presidits per Pujol Núria de Gispert, i l'exconsellera socialista Montserrat Tura que posin la lupa sobre el personatge i el seu llegat, i responguin a dues preguntes.
Joan B. Culla: "Des del punt de vista ètic, no aixecarà el cap"
1.- La biografia de Pujol està espatllada. Quan va dir allò al programa El convidat n'era ben conscient. A Pujol sempre li ha preocupat el que diria d'ell la història. Té un fort sentit de la història i sempre he pensat que és un historiador frustrat. Quan va fer la confessió, va ser com si s'hagués llançat un tinter a sobre. Val a dir que, sis anys després, la justícia encara no ha fet cap pronunciament. Ell i els seus advocats mantenen que penalment no hi ha cas. Però és obvi que des del punt de vista ètic i moral, és diferent. Perquè ell va ser considerat durant molt de temps un referent moral. I des d'aquest punt de vista, no aixecarà el cap.
2.- La seva figura quedarà eclipsada durant un temps. Després, quan hagi passat la seva generació i els que el van combatre, l'obra de govern del president Pujol es veurà revaloritzada. No s'esborrarà la taca, però es difuminarà.
Núria de Gispert: "Va ser un home d'estat a qui jo comparo amb Kohl"
1.- He de dir que no soc gaire objectiva. Però crec que de la personalitat de Jordi Pujol quedaran els seus 23 anys com a president i una trajectòria que va començar de ben jove en favor de la reconstrucció de Catalunya i la recuperació de les llibertats. Ha estat un home d'estat a qui jo comparo amb Helmut Kohl, que també va haver de respondre per qüestions de finançament, però de qui quedarà la seva tasca per a la reunificació d'Alemanya. És un final trist, tot i que actualment ell veu com molta gent hi parla i el truca, i li torna a donar la seva confiança.
2.- Crec que sí, que s'ha estat injust amb la seva figura. Hi ha altres mandataris a l'estat espanyol que després de deixar el càrrec viuen com no havien viscut mai. El president Pujol viu com ha viscut sempre, a la mateixa casa i de manera molt austera. Ell, en canvi, mai no va voler ni ser membre del Consell d'Estat. Ara veiem, en canvi, com un altre expresdient accepta entrar en consells d'administració, sense valorar el que significa haver estat president de la Generalitat.
Montserrat Tura: "La corrupció dels millors és la pitjor"
1.- No és possible analitzar el període de la recuperació de competències en el reinici de l'autogovern de Catalunya sense tenir molt present Jordi Pujol, el seu pensament, els seus vincles, la seva manera de fer política. Home de formació sòlida i de gran capacitat de treball, el vaig combatre com a adversari polític des del respecte i l'admiració per la capacitat de penetració en la societat catalana que va aconseguir per a la ideologia que ell representava. Es pot admirar l'adversari i alhora combatre'l per les polítiques que afavorien una determinada societat que perpetuava desigualtats i que entenia el nacionalisme com a patrimonialització del "ser" català.
2.- Quan va ser evident el que havíem dit dels negocis bruts d'ell i del seu entorn, em va doldre especialment. La corrupció del millors és la pitjor. Ell havia aconseguit ser el "millor" per a molts catalans i les evidències que esventren una manera d'aprofitar el govern per part seva i de bona part de la seva família, malmeten la idea noble del dedicar-se als afers públics que jo vull conservar. L'acció corrupta dels que havien estat els millors és corrosiva fins i tot pels que des de posicions enfrontades, honestes i decents teníem en gran estima la institució de la Generalitat que tants anys va representar. La dificultat per a fer front a la pèrdua de credibilitat de les institucions catalanes i la inconsistència dels que l'han succeït en el seu espai polític ens ha portat a la més gran de les ofuscacions.
Francesc-Marc Álvaro: "És el polític català més important del segle XX"
1.- Jordi Pujol és el polític català més important del segle XX, governa durant vint-i-tres anys la Generalitat i té influència en l'escenari espanyol i en l'europeu. La seva confessió sobre la deixa amagada de l'avi Florenci té un impacte devastador sobre el seu discurs polític, que anava acompanyat sovint d'una apel·lació ètica sobre els drets i els deures de la ciutadania; tot això queda fulminat, perquè l'engany desacredita aquesta funció de líder moral, que ell exhibia com un plus que el distingia.
Dit això, la seva enorme obra de govern, la més continuada i sòlida executada des del catalanisme polític en totes les èpoques, ha de ser valorada amb perspectiva històrica; en aquest sentit, el seu llegat institucional es mantindrà malgrat les ombres, perquè ha configurat completament la realitat de la Catalunya contemporània, i ha influït sobre diverses generacions, fins avui.
2.- Ha estat Pujol just amb ell mateix? Aquesta és la qüestió. Ha estat la família del president justa amb l'home que va encarnar un projecte polític tan important? El gran enemic de Jordi Pujol han estat i són els Pujol, els fets així ho abonen. Aquesta etapa final de Pujol, arraconat a causa del seu engany, no és justa ni injusta: és el resultat lamentable d'unes decisions pèssimes del seu entorn més proper, que ell va acceptar per activa o per passiva. Una altra cosa és que avui hi hagi antics dirigents del pujolisme que fan veure que no coneixen el vell líder, una actitud que palesa el poc gruix de certs personatges que van tenir protagonisme en el passat.
"Jo encara puc espatllar la meva biografia", va dir Jordi Pujol en el programa de TV3 El convidat. Unes paraules que van acabar sent premonitòries, segurament més que simplement intuïtives, en un moment en què les sospites entorn les activitats del clan familiar ja eren més que una ombra.
Hem preguntat a quatre persones que coneixen bé la figura de l'expresident de la Generalitat, que hi han treballat al Govern, que n'han escrit a bastament o que l'han combatut, que ens analitzin la figura de qui ha estat un dels polítics catalans més importants del segle XX i que ha moldejat part de la societat catalana.
Són l'historiador Joan B. Culla; Francesc-Marc Álvaro, periodista, escriptor i autor del llibre Ara sí que toca! El pujolisme, el procés sobiranista i el cas Pujol (Pòrtic, 2014); l'expresidenta del Parlament i exconsellera de diversos governs presidits per Pujol Núria de Gispert, i l'exconsellera socialista Montserrat Tura que posin la lupa sobre el personatge i el seu llegat, i responguin a dues preguntes.
1.- La biografia de Jordi Pujol està definitivament espatllada?
2.- S'ha estat injust amb la figura històrica de l'expresident?
2.- S'ha estat injust amb la figura històrica de l'expresident?
Joan B. Culla Foto: Adrià Costa
Joan B. Culla: "Des del punt de vista ètic, no aixecarà el cap"
1.- La biografia de Pujol està espatllada. Quan va dir allò al programa El convidat n'era ben conscient. A Pujol sempre li ha preocupat el que diria d'ell la història. Té un fort sentit de la història i sempre he pensat que és un historiador frustrat. Quan va fer la confessió, va ser com si s'hagués llançat un tinter a sobre. Val a dir que, sis anys després, la justícia encara no ha fet cap pronunciament. Ell i els seus advocats mantenen que penalment no hi ha cas. Però és obvi que des del punt de vista ètic i moral, és diferent. Perquè ell va ser considerat durant molt de temps un referent moral. I des d'aquest punt de vista, no aixecarà el cap.
Joan B. Culla: "Quan hagi passat la seva generació i la dels que el van combatre, l'obra de govern del president Pujol es veurà revaloritzada"
2.- La seva figura quedarà eclipsada durant un temps. Després, quan hagi passat la seva generació i els que el van combatre, l'obra de govern del president Pujol es veurà revaloritzada. No s'esborrarà la taca, però es difuminarà.
Núria de Gispert. Foto: Adrià Costa
Núria de Gispert: "Va ser un home d'estat a qui jo comparo amb Kohl"
1.- He de dir que no soc gaire objectiva. Però crec que de la personalitat de Jordi Pujol quedaran els seus 23 anys com a president i una trajectòria que va començar de ben jove en favor de la reconstrucció de Catalunya i la recuperació de les llibertats. Ha estat un home d'estat a qui jo comparo amb Helmut Kohl, que també va haver de respondre per qüestions de finançament, però de qui quedarà la seva tasca per a la reunificació d'Alemanya. És un final trist, tot i que actualment ell veu com molta gent hi parla i el truca, i li torna a donar la seva confiança.
Núria de Gispert: "El president Pujol viu com ha viscut sempre, a la mateixa casa i de manera molt austera"
2.- Crec que sí, que s'ha estat injust amb la seva figura. Hi ha altres mandataris a l'estat espanyol que després de deixar el càrrec viuen com no havien viscut mai. El president Pujol viu com ha viscut sempre, a la mateixa casa i de manera molt austera. Ell, en canvi, mai no va voler ni ser membre del Consell d'Estat. Ara veiem, en canvi, com un altre expresdient accepta entrar en consells d'administració, sense valorar el que significa haver estat president de la Generalitat.
Montserrat Tura i Camafreita Foto: Josep M Montaner
Montserrat Tura: "La corrupció dels millors és la pitjor"
1.- No és possible analitzar el període de la recuperació de competències en el reinici de l'autogovern de Catalunya sense tenir molt present Jordi Pujol, el seu pensament, els seus vincles, la seva manera de fer política. Home de formació sòlida i de gran capacitat de treball, el vaig combatre com a adversari polític des del respecte i l'admiració per la capacitat de penetració en la societat catalana que va aconseguir per a la ideologia que ell representava. Es pot admirar l'adversari i alhora combatre'l per les polítiques que afavorien una determinada societat que perpetuava desigualtats i que entenia el nacionalisme com a patrimonialització del "ser" català.
Montserrat Tura: "La dificultat per a fer front a la pèrdua de credibilitat de les institucions catalanes i la inconsistència dels que l'han succeït en el seu espai polític ens ha portat a la més gran de les ofuscacions"
2.- Quan va ser evident el que havíem dit dels negocis bruts d'ell i del seu entorn, em va doldre especialment. La corrupció del millors és la pitjor. Ell havia aconseguit ser el "millor" per a molts catalans i les evidències que esventren una manera d'aprofitar el govern per part seva i de bona part de la seva família, malmeten la idea noble del dedicar-se als afers públics que jo vull conservar. L'acció corrupta dels que havien estat els millors és corrosiva fins i tot pels que des de posicions enfrontades, honestes i decents teníem en gran estima la institució de la Generalitat que tants anys va representar. La dificultat per a fer front a la pèrdua de credibilitat de les institucions catalanes i la inconsistència dels que l'han succeït en el seu espai polític ens ha portat a la més gran de les ofuscacions.
Francesc-Marc Álvaro Foto: Adrià Costa
Francesc-Marc Álvaro: "És el polític català més important del segle XX"
1.- Jordi Pujol és el polític català més important del segle XX, governa durant vint-i-tres anys la Generalitat i té influència en l'escenari espanyol i en l'europeu. La seva confessió sobre la deixa amagada de l'avi Florenci té un impacte devastador sobre el seu discurs polític, que anava acompanyat sovint d'una apel·lació ètica sobre els drets i els deures de la ciutadania; tot això queda fulminat, perquè l'engany desacredita aquesta funció de líder moral, que ell exhibia com un plus que el distingia.
Dit això, la seva enorme obra de govern, la més continuada i sòlida executada des del catalanisme polític en totes les èpoques, ha de ser valorada amb perspectiva històrica; en aquest sentit, el seu llegat institucional es mantindrà malgrat les ombres, perquè ha configurat completament la realitat de la Catalunya contemporània, i ha influït sobre diverses generacions, fins avui.
Francesc-Marc Álvaro: "El gran enemic de Jordi Pujol han estat i són els Pujol"
2.- Ha estat Pujol just amb ell mateix? Aquesta és la qüestió. Ha estat la família del president justa amb l'home que va encarnar un projecte polític tan important? El gran enemic de Jordi Pujol han estat i són els Pujol, els fets així ho abonen. Aquesta etapa final de Pujol, arraconat a causa del seu engany, no és justa ni injusta: és el resultat lamentable d'unes decisions pèssimes del seu entorn més proper, que ell va acceptar per activa o per passiva. Una altra cosa és que avui hi hagi antics dirigents del pujolisme que fan veure que no coneixen el vell líder, una actitud que palesa el poc gruix de certs personatges que van tenir protagonisme en el passat.