06
de juny
del
2020
Actualitzat
el
07
de juny
a les
22:50h
El coronavirus ha caigut sobre un sistema sanitari que encara no s'havia recuperat de les conseqüències de l'anterior crisi econòmica. La pandèmia ha mostrat el millor d'un sistema i d'uns professionals de la medicina i els serveis socials, però ha deixat al descobert els dèficit que s'havien anat acumulant, en forma de reducció de recursos. De cop i volta, la sanitat -i especialment la sanitat pública- s'ha convertit en el principal termòmetre de l'índex de benestar de la nostra societat.
Hi ha dades que són molt eloqüents. Si parlem de despesa pública, amb dades del Consell de Treball, Econòmic i Social, Catalunya va invertir un 5,2% del seu PIB en sanitat (un 5,3% el 2016 i un 5,4% el 2015). L'estat espanyol va invertir un 6,5% del PIB (amb descensos respecte del 6,4% i 6,3% dels anys 2016 i 2015, respectivament). Una comparació que es fa més crua si es té en compte la mitjana que hi destinen els països de l'OCDE, amb un 8,4%, segons dades del 2016.
Com viuen els professionals de la sanitat aquesta situació? Què proposen? Hem recorregut a tres experts en el sector que ens aporin la seva visió i què creuen que s'hauria de canviar per fer el sistema sanitari més robust de cara a un futur en el qual tampoc es poden descartar més pandèmies o crisis sanitàries.
Hem parlat amb Toni Mora, responsable de política sanitària de CCOO; Xavier Lleonart, de Metges de Catalunya, responsable de l'àrea de centres concertats del sindicat; i el farmacòleg Joan-Ramon Laporte.
"El model sanitari català va ser un model d'èxit, però es va esgotar fa deu anys, amb la crisi econòmica", exposa Xavier Lleonart, president del sector d'hospitals concertats de Metges de Catalunya, que no té pèls a la llengua quan se li demana per com s'observa la situació del sector sanitari, sacsejat per la pandèmia. Una crisi de model que, segons ell, s'ha volgut compensar "sacrificant les condicions laborals i les retribucions del personal sanitari".
Xavier Lleonart: "Privatització i precarietat"
Lleonart assenyala com un abans i un després a la sanitat pública quan el conseller de Salut Boi Ruiz va obrir la porta a l'entrada de les empreses amb afany de lucre en l'estructura del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT): "Va actualitzar el llistat dels centres amb finalitat de lucre que poden entrar en el sistema. Aquest va ser un punt d'inflexió", exposa
Lleonart, que és metge adjunt de cirurgia a l'Hospital de Terrassa, critica la "precarització" del personal sanitari i "el recurs al qual s'anomena col·laboració pública-privada per reflotar un sistema públic afeblit, que ha estat una manera de privatització encoberta". Denuncia el que considera "opacitat" en la gestió: "Vaig impulsar 121 peticions per demanar al Portal de la Transparència quin era el sou dels gerents dels centres privats del SISCAT. I no va ser gens fàcil. Vam descobrir, per exemple, que el gerent de la Fundació Plató cobrava 280.000 euros l'any".
La necessitat de comptar amb el que pensen els professionals sanitaris és una altra idea central quan es parla amb els treballadors del sector. Lleonart insisteix molt en això: "El sistema està en mans de professionals de la gestió, però no de professionals de la salut, i no és el mateix. Els professionals s'han d'empoderar de la sanitat". Reclama "menys plans de xoc i més escoltar els professionals". "Els hospitals no poden ser tractats com si fossin fàbriques. Són coses diferents", afegeix.
El dirigent de Metges de Catalunya critica durament la "burocratització": "Durant els moments més durs de la pandèmia, hem hagut de treballar sense disposar de prou EPI, però això sí, cada dia ens enviaven protocols diferents d'actuació. En canvi, ens trobem paradoxalment en zones sanitàries on conviuen un gerent de de CatSalut i un de l'ICS, que executa el que diu l'altre. De debò calen dos gerents?".
Joan-Ramon Laporte: "Necessitem un altre sistema sanitari"
Professor emèrit de Farmacologia i membre de la Fundació Institut Català de Farmacologia, Joan-Ramon Laporte és una veu crítica sobre la situació del sector. No pot ser més explícit: "Necessitem un altre sistema sanitari". Assenyala les retallades que va patir el sector com la causa de la fragilitat creixent de la xarxa sanitària: "El Govern Mas va fer fora de cop quasi 8.000 persones del sector sanitari i es va delatar que es primava la tecnologia per damunt de les persones".
Segons el farmacòleg, això es percep en la inversió que es fa en atenció primària: "Estem a la cua d'Espanya i Espanya es troba a la cua d'Europa". L'atenció primària és un element clau si es pensa en les persones, assegura Laporte: "On hi ha molts especialistes però pocs metges de primària, mor més gent que en els països que tenen una atenció primària robusta".
Laporte rebutja les afirmacions que mostren la sanitat catalana com una de les millors del nostre entorn: "La millor sanitat del món no va disposar d'equips de protecció pels professionals, no va fer públiques les dades sobre factors de risc i va deixar desprotegida la gent gran". "No soc optimista", confessa Laporte.
Toni Mora: "L'ICS ha de ser l'únic proveïdor de salut"
"La crisi ha demostrat que la salut és un dret públic", explica Toni Mora, responsable de política sanitària del sindicat CCOO. Mora reivindica potenciar els recursos públics destinats a tenir cura de la vida de les persones i la gestió pública: "S'ha de fer de l'ICS l'únic proveïdor de la salut, sense crear més consorcis ni estructures paral·leles".
"La pandèmia -constata Mora- ha mostrat una radiografia de la societat catalana, una societat envellida i amb una franja de la població necessitada de cures. I, al costat d'això, ens trobem amb una xarxa de residències que té un 85% en mans privades". Mora reclama la creació d'un Institut Català de la Dependència, un ICS de les residències, que n'assumeixi el control i que les residències siguin considerades centres de salut.
Com ha de ser el model sanitari del futur? Mora ho resumeix en tres aspectes: "Més personal, més infraestructures i més proximitat amb les persones. Cal una reordenació del sistema". Lleonart reclama posar la sanitat en el centre de les prioritats socials, posar fi a la presa de decisions fetes al marge dels professionals i una injecció de diners en el sistema.
Per Laporte, "el sistema no ha d'estar basat en l'atenció hospitalària sinó en l'atenció primària". "El nostre metge és el metge de primària. L'especialista del cor sabrà més sobre el cor d'un malalt, però el metge de família és qui coneix més el malalt", exposa. Laporte insisteix en el fet que la salut és molt més que la sanitat, recordant que l'OMS assegura que només un 10% de la salut depèn de l'àmbit mèdic: "S'ha d'explicar a la gent que hi ha maneres millors de viure. I més saludables".
Hi ha dades que són molt eloqüents. Si parlem de despesa pública, amb dades del Consell de Treball, Econòmic i Social, Catalunya va invertir un 5,2% del seu PIB en sanitat (un 5,3% el 2016 i un 5,4% el 2015). L'estat espanyol va invertir un 6,5% del PIB (amb descensos respecte del 6,4% i 6,3% dels anys 2016 i 2015, respectivament). Una comparació que es fa més crua si es té en compte la mitjana que hi destinen els països de l'OCDE, amb un 8,4%, segons dades del 2016.
Com viuen els professionals de la sanitat aquesta situació? Què proposen? Hem recorregut a tres experts en el sector que ens aporin la seva visió i què creuen que s'hauria de canviar per fer el sistema sanitari més robust de cara a un futur en el qual tampoc es poden descartar més pandèmies o crisis sanitàries.
Hem parlat amb Toni Mora, responsable de política sanitària de CCOO; Xavier Lleonart, de Metges de Catalunya, responsable de l'àrea de centres concertats del sindicat; i el farmacòleg Joan-Ramon Laporte.
"El model sanitari català va ser un model d'èxit, però es va esgotar fa deu anys, amb la crisi econòmica", exposa Xavier Lleonart, president del sector d'hospitals concertats de Metges de Catalunya, que no té pèls a la llengua quan se li demana per com s'observa la situació del sector sanitari, sacsejat per la pandèmia. Una crisi de model que, segons ell, s'ha volgut compensar "sacrificant les condicions laborals i les retribucions del personal sanitari".
Xavier Lleonart: "Privatització i precarietat"
Lleonart assenyala com un abans i un després a la sanitat pública quan el conseller de Salut Boi Ruiz va obrir la porta a l'entrada de les empreses amb afany de lucre en l'estructura del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT): "Va actualitzar el llistat dels centres amb finalitat de lucre que poden entrar en el sistema. Aquest va ser un punt d'inflexió", exposa
Lleonart, que és metge adjunt de cirurgia a l'Hospital de Terrassa, critica la "precarització" del personal sanitari i "el recurs al qual s'anomena col·laboració pública-privada per reflotar un sistema públic afeblit, que ha estat una manera de privatització encoberta". Denuncia el que considera "opacitat" en la gestió: "Vaig impulsar 121 peticions per demanar al Portal de la Transparència quin era el sou dels gerents dels centres privats del SISCAT. I no va ser gens fàcil. Vam descobrir, per exemple, que el gerent de la Fundació Plató cobrava 280.000 euros l'any".
La necessitat de comptar amb el que pensen els professionals sanitaris és una altra idea central quan es parla amb els treballadors del sector. Lleonart insisteix molt en això: "El sistema està en mans de professionals de la gestió, però no de professionals de la salut, i no és el mateix. Els professionals s'han d'empoderar de la sanitat". Reclama "menys plans de xoc i més escoltar els professionals". "Els hospitals no poden ser tractats com si fossin fàbriques. Són coses diferents", afegeix.
Joan-Ramon Laporte: "Els professionals han d'empoderar-se de la sanitat i els hospitals no poden ser tractats com si fossin fàbriques"
El dirigent de Metges de Catalunya critica durament la "burocratització": "Durant els moments més durs de la pandèmia, hem hagut de treballar sense disposar de prou EPI, però això sí, cada dia ens enviaven protocols diferents d'actuació. En canvi, ens trobem paradoxalment en zones sanitàries on conviuen un gerent de de CatSalut i un de l'ICS, que executa el que diu l'altre. De debò calen dos gerents?".
Joan-Ramon Laporte: "Necessitem un altre sistema sanitari"
Professor emèrit de Farmacologia i membre de la Fundació Institut Català de Farmacologia, Joan-Ramon Laporte és una veu crítica sobre la situació del sector. No pot ser més explícit: "Necessitem un altre sistema sanitari". Assenyala les retallades que va patir el sector com la causa de la fragilitat creixent de la xarxa sanitària: "El Govern Mas va fer fora de cop quasi 8.000 persones del sector sanitari i es va delatar que es primava la tecnologia per damunt de les persones".
Joan-Ramon Laporte: "En els països on hi ha més professionals d'atenció primària, mor menys gent"
Segons el farmacòleg, això es percep en la inversió que es fa en atenció primària: "Estem a la cua d'Espanya i Espanya es troba a la cua d'Europa". L'atenció primària és un element clau si es pensa en les persones, assegura Laporte: "On hi ha molts especialistes però pocs metges de primària, mor més gent que en els països que tenen una atenció primària robusta".
Laporte rebutja les afirmacions que mostren la sanitat catalana com una de les millors del nostre entorn: "La millor sanitat del món no va disposar d'equips de protecció pels professionals, no va fer públiques les dades sobre factors de risc i va deixar desprotegida la gent gran". "No soc optimista", confessa Laporte.
Toni Mora: "L'ICS ha de ser l'únic proveïdor de salut"
"La crisi ha demostrat que la salut és un dret públic", explica Toni Mora, responsable de política sanitària del sindicat CCOO. Mora reivindica potenciar els recursos públics destinats a tenir cura de la vida de les persones i la gestió pública: "S'ha de fer de l'ICS l'únic proveïdor de la salut, sense crear més consorcis ni estructures paral·leles".
"La pandèmia -constata Mora- ha mostrat una radiografia de la societat catalana, una societat envellida i amb una franja de la població necessitada de cures. I, al costat d'això, ens trobem amb una xarxa de residències que té un 85% en mans privades". Mora reclama la creació d'un Institut Català de la Dependència, un ICS de les residències, que n'assumeixi el control i que les residències siguin considerades centres de salut.
Toni Mora: "Cal reordenar el sistema: més infraestructures, més personal i més proximitat"
Com ha de ser el model sanitari del futur? Mora ho resumeix en tres aspectes: "Més personal, més infraestructures i més proximitat amb les persones. Cal una reordenació del sistema". Lleonart reclama posar la sanitat en el centre de les prioritats socials, posar fi a la presa de decisions fetes al marge dels professionals i una injecció de diners en el sistema.
Per Laporte, "el sistema no ha d'estar basat en l'atenció hospitalària sinó en l'atenció primària". "El nostre metge és el metge de primària. L'especialista del cor sabrà més sobre el cor d'un malalt, però el metge de família és qui coneix més el malalt", exposa. Laporte insisteix en el fet que la salut és molt més que la sanitat, recordant que l'OMS assegura que només un 10% de la salut depèn de l'àmbit mèdic: "S'ha d'explicar a la gent que hi ha maneres millors de viure. I més saludables".
| La ferida a la sanitat, en dades |
|---|
| Les dades mostren que, tot i l'esforç fet els darrers anys, la ferida deixada per l'anterior crisi econòmica i les retallades no ha estat tancada del tot. Alguns elements comparatius ho deixen clar. La major part d'aquestes dades s'extreuen de la Memòria Socioeconòmica i Laboral de Catalunya i del CatSalut. Pressupost 2010-2020. El pressupost de Salut per aquest 2020 suma una partida de 9.789 milions d'euros. En comparació als comptes aprovats el 2010, que eren de 9.876 milions, la reducció és del -0,86%. Els anys 2013-14 es va arribar a la xifra més baixa, amb 8.290 milions. Despesa per càpita: 4 euros menys que el 2010. El pressupost de salut per al 2020 mostra una despesa sanitària per càpita de 1.293 euros. Són quatre euros menys que fa deu anys. També s'ha de destacar que suposa un increment sensible respecte d'anys anteriors (1.120 el 2015, 1.186 el 2017). Llits hospitalaris: un 7,8% menys. Aquest 2020, el SISCAT té una disposició de 12.976 llits. Si es compara amb l'any 2010, quan hi havia 14.072, el descens ha estat del 7,8%. La xifra més baixa va ser el 2015, amb 12.902. Llits hospitalaris per sota de l'OCDE: La taxa global de llits hospitalaris (centres públics i centres privats) de Catalunya l'any 2017 se situa per sota de la mitjana dels països de l’OCDE: 46,1 llits per cada 10.000 persones versus 47,0. En comparació amb la UE, l’any 2016 aquesta taxa també era més baixa a Catalunya: 46,2 respecte de 51. Per sota d'Espanya i de la UE. La despesa total sanitària a l'estat espanyol suposa el 8,9% del PIB el 2017 i el 8,8% el 2018. En el cas de la UE, va ser del 8,5% del PIB el 2017 i del 8,4% el 2018. Llocs de treball d'atenció primària: del 2011 al 2017, s'ha passat de 6,9 a 7,4 infermers per 10.000 habitants. I de 7,9 a 8,2 metges per 10.000 habitants, segons dades de la Memòria Socioeconòmica i Laboral de Catalunya 2018. |