Procés català

Entre el legitimisme i la gestió: així és el debat electoral soterrat a JxCat

Dirigents consultats adverteixen que el coronavirus ha canviat el marc del país mentre veus rellevants de l'espai, en ple pols pel candidat efectiu, continuen assenyalant Puigdemont com a cap de cartell

per Oriol March, 7 de juny de 2020 a les 20:13 |
Reunió de Junts per Catalunya a Brussel·les. | Junts per Catalunya
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de juny de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"En el fons, no ens hem de centrar en guanyar ERC. Ens hem de centrar en guanyar Pere Aragonès". La reflexió la feia a finals de febrer un alt dirigent de l'espai de Junts per Catalunya (JxCat), quan la precampanya ja estava en marxa i el coronavirus encara no havia impactat amb virulència arreu de l'Estat. La pandèmia va obligar a congelar la reordenació pendent de JxCat, però el desconfinament i l'horitzó electoral -pendent del Tribunal Suprem i la inhabilitació del president Quim Torra- han fet que s'hagi reprès. No només en clau de lideratges -pedra angular de la refundació nacionalista-, sinó també pel tipus de discurs i de campanya que s'haurà d'estructurar.


Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, existeix debat intern sobre l'equilibri entre el legitimisme -representat per Carles Puigdemont- i la rellevància que ha agafat la gestió en la resposta a la crisi sanitària. Un dirigent ho resumeix d'aquesta manera: "La gent ara voldrà gestors que els solucionin els problemes del dia a dia". Les fórmules electorals de JxCat han passat des del 2017 per lideratges amb alt contingut simbòlic -Puigdemont, els presos i també un pes rellevant dels independents, com ara Laura Borràs-, però aquesta vegada el discurs haurà d'anar més enllà del procés.

"La ciutadania no voldrà independents que no han mostrat cap tipus d'experiència en la gestió d'aquesta crisi", remarca un dels consultats. Es tracta d'una visió que entronca amb la percepció, arrelada al PDECat, segons la qual en els últims anys s'ha premiat no tenir trajectòria en l'univers clàssic convergent. Així ha quedat reflectit, per exemple, en els grups parlamentaris a Catalunya i també a Madrid, però també a Europa, on Puigdemont comparteix escó amb Toni Comín -amb passat al PSC i a ERC- i Clara Ponsatí, que el 26 de maig del 2019 era la número tres de JxCat a l'Eurocambra i també tancava la llista de Barcelona és Capital -liderada per Jordi Graupera- al consistori.


L'expresident, en tot cas, és el nexe d'unió de totes les ànimes de l'espai postconvergent, i continua sent el favorit per encapçalar la llista al Parlament. Fins i tot des del seu entorn admeten que, abans de l'acte de Perpinyà -celebrat el 26 de febrer-, l'opció més plausible -i ja treballada a nivell discursiu- passava per situar-se com a número u de la candidatura acompanyat d'un dos efectiu, tal com va explicar NacióDigital. Pels volts de l'acte a la Catalunya Nord, un dels favorits era Jordi Puigneró, condició que en els últims dies s'ha afanyat per no perdre. "Això serà una guerra", manté un dels coneixedors de la situació. Tot i això, les opcions que Puidgdemont sigui cap de cartell es mantenen intactes.


Ho han defensat, per exemple, dirigents com Artur Mas, Damià Calvet i Josep Rull en entrevistes a aquest diari al llarg dels últims mesos. És el principal actiu electoral -ha guanyat ERC cada vegada que s'ha presentat- i ostenta el lideratge indiscutible dins les files de JxCat, pendents de cap on s'inclina la balança pel que fa a la reordenació. Puigdemont va defensar fa dues setmanes que no hi ha cap decisió presa, i va apel·lar a la "generositat" a l'hora de preparar ofertes electorals.

En aquest sentit, es dona per feta una apel·lació a la unitat davant d'ERC, i hi ha veus que defensen que l'expresident emprengui una operació al marge dels partits. "Un plantejament que superi fins i tot la Crida", assenyalen els partidaris d'aquesta opció, que apel·laria a la base de l'independentisme i no a les cúpules de les formacions. El mateix projecte de la Crida, però, va néixer amb aquest objectiu i no ha acabat de reeixir, fins al punt que ha derivat en una negociació amb el PDECat per convertir JxCat en una formació política estable des que es van estrenar les sigles.

També hi ha dirigents, en tot cas, que alerten de la necessitat de tenir "ordre" i lideratges "clars". "Si no, no guanyarem", remarca un dels consultats. És per això que una de les prioritats, a mida que s'acceleri la desescalada, és definir d'una vegada per totes el futur del còctel de sigles en què ha derivat l'espai nacionalista. Una de les propostes que hi ha damunt la taula és la d'una "assemblea constituent" amb tothom implicat al PDECat, JxCat -els independents, bàsicament- i la Crida. La idea està impulsada pel conseller Damià Calvet i apadrinada per Rull.

Entre les primàries i el record del 2016

Una altra de les idees que ha llançat Calvet és la de les primàries per escollir la llista al Parlament, en especial per al número dos efectiu al qual ell aspira. Una de les qüestions que estan fora del debat, ara mateix, és que Puigdemont, en cas de ser candidat no tornaria a Catalunya per ser investit -sempre i quan guanyés les eleccions-, perquè l'ordre de detenció continua vigent a l'Estat. El suplicatori que pesa sobre ell, Comín i Ponsatí no es resoldrà al Parlament Europeu fins a la tornada de l'estiu.

Un altre suplicatori, en aquest cas el de Laura Borràs al Tribunal Suprem, ha fet baixar les opcions de l'exconsellera de Cultura -més propera ara a Quim Torra que a Puigdemont- en les travesses de futur. Qui més missatge públic reparteix és Calvet, amb tres eixos principals: primàries, reactivació econòmica i diàleg amb l'Estat. De portes endins compta amb el suport de Miquel Buch, que manté opcions per liderar les sigles de JxCat. Es tracta, en essència, d'un duet que suposa una aliança entre els sectors postconvergents alineats al voltant de Jordi Turull i Josep Rull.


L'operació no és del tot ben vista a la direcció del PDECat ni tampoc pels més independents, en la mesura que -segons aquests últims- suposa un "pacte de despatx" amb l'aroma del 2016, any en què es va fundar la formació hereva de Convergència. Un dels partidaris del tàndem, en tot cas, apunta que es tracta de fer "el que no es va poder" en aquell moment, quan qui va assumir el lideratge del partit va ser Marta Pascal i els sectors liderats per Rull i Turull estaven enfrontats.

Aquesta vegada, en tot cas, Pascal ja és fora de l'equació i tindrà pes específic en el nou Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), que es fundarà el 27 de juny si així ho permet la crisi sanitària. David Bonvehí, president del PDECat, té contacte amb el nucli impulsor -en el qual hi ha veterans de CDC com Carles Campuzano i Jordi Xuclà-, i al mateix temps medita com concloure la negociació amb la Crida i Puigdemont pel futur de JxCat. En l'horitzó, unes eleccions que estaran marcades per l'impacte del coronavirus i la resolució d'una crisi que també impacta en el futur del procés.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació