El turisme i la pressa

Rep el butlletí cada matí al teu correu

El govern de Pedro Sánchez ha validat sense ensurts una nova pròrroga de l'estat d'alarma, però sembla haver-se abonat als missatges contradictoris. Més enllà del cas Marlaska -que ha canviat de versió sobre els motius de la destitució del coronel Diego Pérez de los Cobos-, l'executiu espanyol ha projectat anuncis dispars sobre la mobilitat entre comunitats autònomes -el ministre Illa ha desmentit Ábalos- i la Moncloa també ha hagut de rectificar la ministra Maroto, que havia obert la porta a obrir les fronteres a turistes francesos i portuguesos a partir del 22 de juny. No arribaran visitants fins a l'1 de juliol, com s'havia anunciat inicialment. Però de l'última patinada en supura un debat: és una necessitat o una precipitació reactivar el turisme en paral·lel al final de la desescalada?

A NacióDigital vam aprofundir en la disjuntiva el cap de setmana passat, amb l'ajuda d'epidemiòlegs i economistes. Resulta evident que la decisió de l'Estat d'accelerar l'arribada de turistes el mes que ve després de planificar un retorn gradual a la normalitat respon essencialment a criteris econòmics. Les veus mèdiques continuen reclamant prudència, tenint en compte que les dades de contagi indiquen que no hi ha immunitat de grup. Els canvis s'han de fer, diuen, atenent a la capacitat de reacció del sistema sanitari, tenint clar que ara som en una etapa d'assaig-error, i assumint que l'obertura de fronteres només s'explica per la voluntat de reactivar l'economia i no pel fet de tenir més certeses científiques sobre el control del virus.  

Però l'escenari ha millorat i els arguments econòmics pesen. D'aquí que ja es programi la campanya turística, encara que sigui menys ambiciosa que la d'altres estius. El turisme representa el 12% del PIB català i, en el cas de les illes Balears, el pes del sector en l'economia s'enfila fins al 35%. Les dades expliquen que es prenguin mesures que poden semblar imprudents en termes sanitaris, però que es consideren essencials si la valoració procedeix dels empresaris.

En la recuperació de l'anterior crisi, la del 2008, el turisme va impulsar la creació de llocs de treball. Atenent a aquesta realitat, el món empresarial alça la veu per obtenir ajudes. La mateixa Pimec demanava aquesta setmana un pla de xoc de 2.800 milions, no establir cap quarantena als turistes i que es faciliti de manera immediata la mobilitat interprovincial.

Les urgències per quadrar els números tampoc permetran una revisió del model, basat en l'arribada massiva de visitants i sous baixos, per bé que el sector estigui farcit de propostes innovadores. El model no va canviar després de l'última patacada econòmica i difícilment ho farà a curt termini, ara que es necessita tornar a omplir el calaix. L'Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) va pronosticar un descens d'entre el 45% i el 70% dels ingressos turístics a tot el món arran de la pandèmia. Els balanços neguitegen tothom, des d'administracions fins a operadors, passant per agències de viatges, restauradors i hotelers.

La pressa és mala consellera. Que ho diguin als ministres que s'han precipitat amb anuncis que no s'han concretat. Però per al turisme no hi ha solucions màgiques que puguin aplicar-se el mes que ve, encara que la crisi hauria de servir per repensar un sector precaritzat. Una campanya a mig gas és millor que una no-campanya, es repeteixen al sector.
 

---

Avui no et perdis

»Sense immunitat de grup, en alerta permanent; per Bernat Surroca i Oriol March.

»Només un 6,1% dels catalans ha passat el coronavirus; per Bernat Surroca i Oriol March.

»Aforament limitat i controls d'accés: així serà la temporada de bany a les platges de Barcelona; per Andreu Merino.

» Entrevista a Jaume Funes: «L'educació s'ha convertit en un bé de mercat»; per Pep Martí.

»El BCE amplia amb 600.000 milions el pla econòmic contra el coronavirus.

» El PDECat i la Crida reprenen les negociacions pel futur de JxCat; per Oriol March.

»El ponent del recurs del Suprem sobre la inhabilitació de Torra demana apartar-se de la causa; per Bernat Surroca.

»ERC s'alinea amb JxCat i reclama la compareixença de Montilla al Parlament pel cas Enagás.

» Opinió: «Momentum»; per Enric Marín i Otto.

» Opinió: «Divorci en diferit»; per Oriol March. 
 

---

 El passadís

L'acció solidària de Keita Baldé -ha pagat l'allotjament d'una seixantena de temporers que treballen a la campanya de la recollida de la fruita i dormien al carrer- ha fet que el nom del futbolista català es propagués en titulars. Baldé ha denunciat la discriminació que encara pateixen molts d'aquests treballadors d'origen estranger, un greuge més visible en temps de pandèmia. Per als bons aficionats al futbol, el de Keita Baldé no és un nom desconegut. El d'Arbúcies, d'ascendència senegalesa, es va formar al planter del Barça i va despuntar al Cornellà -hi va jugar cedit pel club blaugrana-, però va esclatar com a futbolista a la Lazio, on va emigrar amb 16 anys. Al calcio va deixar de ser una promesa per convertir-se en un jugador fet. Després va passar per l'Inter de Milà i ara juga al Mònaco. Keita Baldé té l'honor de ser el primer futbolista d'arrels africanes que va vestir la samarreta de la selecció catalana. Va ser en un amistós amb Euskadi al Camp Nou, el desembre del 2015, resolt a favor de la selecció basca gràcies a un gol d'Aduriz.

Vist i llegit

L'onada de manifestacions que recorre els Estats Units pel racisme que impregna l'assassinat de George Floyd i la reacció piròmana de Donald Trump davant l'onada de protestes ha motivat reflexions sobre la manera d'exercir el poder del president nord-americà, un motlle al qual també s'ajusta Jair Bolsonaro al Brasil. Trump i Bolsonaro són els protagonistes de l'article que firmen els professors Jason Stanley i Federico Finchelstein -experts en la història del feixisme- a The New York Times. "El feixisme sempre constitueix una amenaça. En el present, els feixistes soscaven les institucions democràtiques des de dins i ho fan fins que capitulen", subratllen els acadèmics. Al text recorden que, per protegir la democràcia, és indispensable la dedicació dels periodistes, la col·laboració dels polítics -per anteposar la lleialtat al sistema multipartidista a l'exercici del poder- i la fidelitat de la policia i les forces armades a la Constitució. A Trump ja l'han desautoritzat el Pentàgon i nombrosos col·laboradors. Ara falten els electors.

 El nom propi

El mes que ve farà 25 anys del cinquè Tour de Miguel Indurain, la coronació del navarrès, al costat dels mites Anquetil, Merckx i Hinault. Els juliols portaven el nom d'un ciclista que volava a les contrarellotges i no sucumbia a la muntanya, impertèrrit davant dels atacs rivals, assegut a la bicicleta i amb el pols mai alterat. Indurain va governar la ronda francesa durant un lustre, fins que el 1996 se li van acabar les forces davant un danès, Bjarne Riis, que ho va fer servir tot per destronar-lo. Riis quedaria desemmascarat anys després per les investigacions de dopatge. Si voleu rememorar l'efemèride d'aquell Tour en el qual Induráin va tocar el cel per cinquè cop a París no us heu de perdre l'article de Marcos Pereda a Jot Down. Una meravella.  

 Els imperdibles

La recomanació editorial d'aquest divendres és un llibre que grata en els motius que van empènyer sis joves de Ripoll a cometre els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils. Es tracta, amb tota seguretat, del treball periodístic més minuciós que s'ha fet fins ara sobre els fets i el firma Anna Teixidor, amb una àmplia trajectòria en la informació de successos. A Sense por de morir: els silencis del 17-A (Pòrtic en català i Editorial Diéresis en castellà), Teixidor busca respostes sobre la radicalització dels autors dels atemptats i en troba, a partir de fonts directes, tant de familiars com d'investigadors. En els dos darrers anys, la periodista de TV3 ha visitat setmanalment Ripoll per conversar amb familiars i amics dels joves, i ha resseguit la trajectòria al Marroc i Bèlgica de l'imam, Abdelbaki Es Satty, cervell de la massacre. El llibre, àmpliament documentat, és periodisme en majúscules. No us el perdeu. Bon cap de setmana!

 ​