03
de juny
del
2020
Actualitzat
a les
20:45h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom, la ràtio de morts per coronavirus per cada 10.000 persones -total, en dones i en homes-, la xifra absoluta -també per sexe-, la ràtio de morts durant el maig per cada 10.000 habitants i la xifra absoluta d'aquest mes i de l'abril. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
La mortalitat per coronavirus a Catalunya s'ha reduït enormement el maig respecte el mes anterior, passant de 7.371 defuncions a només 1.293. Així ho reflecteixen les dades del Departament de Salut -que inclouen casos de sospitosos sense positiu-, força coherents amb les globals d'excés de mortalitat ofertes per organismes com l'Institut Nacional d'Estadística, a diferència de les xifres del Ministeri de Sanitat, que minimitzen molt l'impacte de la pandèmia.
En tot cas, en algunes comarques, la mortalitat és pràcticament anecdòtica, ja que n'hi ha deu que no van tenir cap mort el mes passat i 14 més en què la xifra de morts va ser inferior a deu. De fet, tres comarques van sumar el 59,7% dels difunts per coronavirus al maig, les tres més poblades (Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental), per bé que hi viu un percentatge inferior, un 52,5% de la població total.
Tal com es pot observar en el mapa superior, la majoria de comarques de l'Ebre i les del nord-est del país i l'Aran són les que es van lliurar de morts. En canvi, les que presenten una ràtio de morts superior durant el mes passat van ser el Berguedà (4,6 defuncions per cada 10.000 habitants), el Moianès (3,7), l'Anoia (3,6) i el Bages (3,2), seguides de la Segarra (2,7), Osona (2,5), l'Alt Penedès (2,2), el Barcelonès (2,1) i el Gironès (2). La Segarra, de fet, és l'única comarca amb més defuncions al maig que a l'abril, per bé que el salt és modest en termes absoluts: de cinc a sis.
Aquest mapa de morts recents presenta força similituds amb el de les comarques que més morts han tingut des de l'inici de la pandèmia, a sota d'aquestes línies. Des de l'arribada del coronavirus, només la Cerdanya i el Pallars Sobirà han esquivat els morts que ha provocat a la resta del país, mentre que la ràtio major s'ha produït a l'Anoia (41,7 per cada 10.000 habitants), sobretot per la crisi a la conca d'Òdena, a certa distància del Berguedà (33,4) i el Bages (29,7). Les comarques del sud i de Ponent presenten xifres de defuncions menors.
Ara bé, on s'ha aconseguit tenir més controlada la pandèmia? Més enllà de la quantitat de morts, i pressuposant que la mortalitat és similar arreu, el coronavirus estaria més descontrolat allí on hi hagués menys positius detectats per cada mort, ja que això implicaria que hi hauria més gent contagiada però no diagnosticada. Es tracta, però, d'una premissa parcial, ja que la mortalitat també depèn del perfil de la població de cada lloc i, en especial, el nivell d'envelliment i la quantitat de residències, espais amb població més vulnerable i on la mortalitat és superior.
Assumint aquestes limitacions, la comarca amb més positius detectats per cada mort i, per tant, amb la pandèmia previsiblement més controlada, és la Ribera d'Ebre (42), a força distància de la Segarra (17,9), l'Aran (17,2) o l'Alt Empordà (16,7). En el mapa inferior es pot observar, de nou, com les comarques de ponent són les que presenten ràtios de positius majors per cada mort -bona senyal, aquí-, per bé que, en aquest cas, les Terres de l'Ebre no presenten xifres tan bones -amb l'excepció citada de la Ribera d'Ebre.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom, la quantitat de morts per coronavirus -total, en dones i en homes-, la quantitat de positius detectats -també per sexe- i la quantitat de positius detectats per cada mort -total i per sexe-. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Finalment, en la taula interactiva inferior es poden consultar, amb cercador i amb les columnes ordenables, la majoria de dades dels mapes anteriors, tant pel que fa a les dades de morts totals acumulades i dels mesos d'abril i maig, les ràtios totals i per homes i dones, o les xifres de positius detectats.
La mortalitat per coronavirus a Catalunya s'ha reduït enormement el maig respecte el mes anterior, passant de 7.371 defuncions a només 1.293. Així ho reflecteixen les dades del Departament de Salut -que inclouen casos de sospitosos sense positiu-, força coherents amb les globals d'excés de mortalitat ofertes per organismes com l'Institut Nacional d'Estadística, a diferència de les xifres del Ministeri de Sanitat, que minimitzen molt l'impacte de la pandèmia.
En tot cas, en algunes comarques, la mortalitat és pràcticament anecdòtica, ja que n'hi ha deu que no van tenir cap mort el mes passat i 14 més en què la xifra de morts va ser inferior a deu. De fet, tres comarques van sumar el 59,7% dels difunts per coronavirus al maig, les tres més poblades (Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental), per bé que hi viu un percentatge inferior, un 52,5% de la població total.
Tal com es pot observar en el mapa superior, la majoria de comarques de l'Ebre i les del nord-est del país i l'Aran són les que es van lliurar de morts. En canvi, les que presenten una ràtio de morts superior durant el mes passat van ser el Berguedà (4,6 defuncions per cada 10.000 habitants), el Moianès (3,7), l'Anoia (3,6) i el Bages (3,2), seguides de la Segarra (2,7), Osona (2,5), l'Alt Penedès (2,2), el Barcelonès (2,1) i el Gironès (2). La Segarra, de fet, és l'única comarca amb més defuncions al maig que a l'abril, per bé que el salt és modest en termes absoluts: de cinc a sis.
Aquest mapa de morts recents presenta força similituds amb el de les comarques que més morts han tingut des de l'inici de la pandèmia, a sota d'aquestes línies. Des de l'arribada del coronavirus, només la Cerdanya i el Pallars Sobirà han esquivat els morts que ha provocat a la resta del país, mentre que la ràtio major s'ha produït a l'Anoia (41,7 per cada 10.000 habitants), sobretot per la crisi a la conca d'Òdena, a certa distància del Berguedà (33,4) i el Bages (29,7). Les comarques del sud i de Ponent presenten xifres de defuncions menors.
Ara bé, on s'ha aconseguit tenir més controlada la pandèmia? Més enllà de la quantitat de morts, i pressuposant que la mortalitat és similar arreu, el coronavirus estaria més descontrolat allí on hi hagués menys positius detectats per cada mort, ja que això implicaria que hi hauria més gent contagiada però no diagnosticada. Es tracta, però, d'una premissa parcial, ja que la mortalitat també depèn del perfil de la població de cada lloc i, en especial, el nivell d'envelliment i la quantitat de residències, espais amb població més vulnerable i on la mortalitat és superior.
Assumint aquestes limitacions, la comarca amb més positius detectats per cada mort i, per tant, amb la pandèmia previsiblement més controlada, és la Ribera d'Ebre (42), a força distància de la Segarra (17,9), l'Aran (17,2) o l'Alt Empordà (16,7). En el mapa inferior es pot observar, de nou, com les comarques de ponent són les que presenten ràtios de positius majors per cada mort -bona senyal, aquí-, per bé que, en aquest cas, les Terres de l'Ebre no presenten xifres tan bones -amb l'excepció citada de la Ribera d'Ebre.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom, la quantitat de morts per coronavirus -total, en dones i en homes-, la quantitat de positius detectats -també per sexe- i la quantitat de positius detectats per cada mort -total i per sexe-. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Finalment, en la taula interactiva inferior es poden consultar, amb cercador i amb les columnes ordenables, la majoria de dades dels mapes anteriors, tant pel que fa a les dades de morts totals acumulades i dels mesos d'abril i maig, les ràtios totals i per homes i dones, o les xifres de positius detectats.