Aules sense dogmes

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Fa dues setmanes la conselleria d'Educació va anunciar que suprimia el concert a 11 escoles privades que segreguen els seus alumnes per sexe. La majoria d'elles estan vinculades a entitats ultracatòliques, com ara l'Opus Dei, i eduquen els alumnes en uns valors que no són compartits per la majoria de la societat.

Les escoles es van queixar que la decisió els agafava "per sorpresa" i van anunciar recursos. El Govern ja els havia avisat fa deu mesos que no podien comptar amb el concert -les escoles segueixen sent privades però l'administració paga la major part dels costos educatius entenent que sufraga un servei públic- per al pròxim curs. Però tot i això el conseller Josep Bargalló va accedir a, atenent els efectes de la pandèmia, prorrogar-lo un curs més. Els afectats no n'han tingut prou i ahir les patronals de les escoles concertades, cristianes o no, es van unir contra una decisió que entenen que perjudica l'escola segregadora, la que ells anomenen "diferenciada".

Apel·len al dret a rebre una educació fonamentada en la religió i en la segregació entre sexes. I és cert que el dret hi és i que cal respectar-lo, homologant estudis per exemple. Una altra cosa és que amb els diners de tots es fomenti un model que, com deia, està lluny dels valors que comparteix una majoria en assumptes com ara els drets de les dones. Si algú vol una escola així per als seus fills, que se la pagui sencera. El problema no és, però, retirar-los ara el concert. Ho és haver fomentat un model que, per la permeabilitat a les pressions de determinats col·lectius o per les llacunes del sistema públic, donés cabuda a aquesta mena de concerts, que per sort són minoritaris. La gran majoria d'escoles concertades, religioses o no, tenen un bon nivell i compleixen les seves obligacions amb la comunitat justificant plenament formar part de la xarxa pública.

Una de les lliçons que ens deixa la pandèmia és que cal reivindicar, protegir i fomentar els serveis públics. Trigarem anys a sentir de nou un conseller o un president de la Generalitat defensar les retallades en Salut (ens ho admetia el mateix Boi Ruiz en una entrevista recent) i seria desitjable que la mateixa sensibilitat s'estengués a l'educació i a l'àmbit de l'atenció a les persones grans i dependents. En tots aquests el nostre país té un sistema que no s'entendria sense la participació del sector privat (amb ànim de lucre o sense) en la gestió del servei públic. En la majoria de casos el balanç és positiu, però en d'altres és urgent revisar models, aportacions o exigència.

En les darreres setmanes l'educació s'ha convertit en una preocupació i amb la progressiva tornada a la feina el debat s'ha barrejat amb el de la conciliació, un assumpte que no hem estat capaços de resoldre i que en part explica la desigualtat home-dona. S'ha perdut pràcticament mig curs perquè les escoles reobren portes, però no amb l'activitat lectiva normal. I els improvisats mitjans telemàtics no garanteixen ni l'equitat ni l'eficiència. No tots els centres s'hi han dedicat amb la mateixa intensitat o encert. Això ha posat, de nou, els mestres de l'educació pública en dubte i, altre cop, hem escoltat acusacions demagògiques sobre les seves vacances o el seu nivell d'implicació, contraposant-lo al d'altres col·lectius.

Als mestres se'ls pot exigir més, és clar. També se'ns podria exigir a molts altres col·lectius, sempre a risc de generalitzar. Però potser el que tocaria és demanar-los i facilitar-los que ho facin diferent (per què el curs que ve no comença l'1 de setembre?), que innovin, que es reciclin més i millor, que deixin de banda el corporativisme i facin encara més evident que la pública es prestigia amb fets i compromís col·lectiu i no amb paraules. La intenció expressada ahir pel president Torra de contractar milers de mestres per fer compatible les mesures de protecció a les escoles i l'educació de qualitat -també pels alumnes amb necessitats especials- pot ser una bona via si es concreta i consolida al marge del que passi amb la Covid-19. No s'ha inventat millor manera de garantir la igualtat d'oportunitats i una societat pròspera que apostant per l'ensenyament públic i de qualitat.
 

---

Avui no et perdis

»L'escola concertada tanca files amb els centres que segreguen per sexe; per Bernat Surroca.

»El Govern estudia contractar milers de mestres per «triplicar» les aules; per Oriol March.

»Marlaska evita dimitir i nomena el substitut de Pérez de los Cobos.

»Fil directe: «El mal exemple de Montilla»; per Joan Serra Carné.

»Sánchez i ERC reprenen el fil de la legislatura del diàleg; per Sara González i Joan Serra Carné.

»Torra manté que la legislatura no té «recorregut polític» però descarta eleccions; per Oriol March.

»Opinió: «Independència per no canviar res o per canviar-ho tot»; per Mireia Ingla, alcaldessa de Sant Cugat.

»Andalusia posa en marxa les subvencions contra la immersió a Catalunya.

»L'INE dispara a 43.495 l'excés de morts en la pandèmia, un 62% més que les dades del ministeri; per Roger Tugas Vilardell.

» Opinió: «Trump: l'última croada»; per Montserrat Nebrera.

»Els jutjats reactiven l'amenaça dels desnonaments; per Andreu Merino.

»Entrevista a Sílvia Tarragó, psicòloga: «Ara hi ha una pandèmia horrorosa, la del pensament positiu»; per Gemma Ventura.

I també bones notícies...

» PATRIMONI Llum verda del Parlament a la llei de protecció de les oliveres monumentals.

» SALUT Comproven l'efectivitat d'un fàrmac per reduir les seqüeles pulmonars del coronavirus.

» LLIBERTATS El Grand Hotel Central haurà de readmetre una empleada acomiadada per sindicar‑se amb les Kellys.
 

---

 El passadís

Carmen Rodríguez-Medel és la jutgessa de Madrid que porta de corcoll el govern del PSOE i que, amb la petició d'un informe sobre el 8-M i el coronavirus, va provocar el cessament de Diego Pérez de los Cobos i una crisi entre el ministre Fernando Grande-Marlaska i la Guàrdia Civil. Ella és d'una família de guàrdies civils i com a jutgessa va instruir el cas del màster fraudulent de Pablo Casado, que va quedar en no-res. Com que Grande-Marlaska és un ministre que ho podria haver estat del PP, el nom de la jutgessa, que va optar a una plaça a l'Audiència Nacional, va circular en el seu moment com a directora general de la Guàrdia Civil. Rodríguez-Medel havia estat, però, assessora de Rafael Catalá, ministre de Justícia amb Mariano Rajoy. I no era un perfil precisament independent. Al Congrés dels Diputats la recorden sempre al costat del ministre i discutint, quan calia, de forma acalorada amb diputats i periodistes.

Vist i llegit

Les protestes als Estats Units contra la mort de George Floyd a mans de la policia de Minneapolis ha mostrat de nou les ferides mai tancades. El racisme ha deixat cicatrius molt profundes en la comunitat afroamericana, que també s'ha reivindicat amb la música. Des del jazz de Nova Orleans i Chicago, passant pel soul, el funk, el groove, el gòspel religiós o el hip-hop d'arrels polítiques d'Atlanta, Los Àngeles i Nova York. El programa Els Experts d'iCatFM feia, de la mà de Lalo López, un repàs de les músiques que van lluitar contra les opressions racials als EUA. Artistes del passat com James Brown, Billie Holiday, Kendrick Lamar, 2Pac, N.W.A, Nina Simone o Stevie Wonder. Anonymous va arribar a hackejar la ràdio de la policia de Chicago per posar una de les cançons més reivindicatives contra els abusos policials. Ho podeu sentir aquí.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1989, en el context de la caiguda del bloc comunista a Europa, ens arribaven notícies de la Xina, fins aleshores sempre misteriosa. Seguint ordres del primer ministre comunista Li Peng, una columna de carros de combat va entrar a la plaça de Tiananmen, la més cèntrica de Pequín, davant de la Ciutat Prohibida. Allà hi havia concentrats protestant milers de ciutadans, la majoria estudiants, que demanaven l'obertura del règim. Entre 3.000 i 5.000 van resultar morts, 10.000 van ser ferits i centenars arrestats. Així ho va explicar aleshores l'Informe Semanal de TVE.

 L'aniversari

El 4 de juny de 1965, avui fa 55 anys, neixia a Figueres el mediàtic periodista i historiador Toni Soler. Fill de l'escriptora Carme Guasch i germà de la també escriptora Sílvia Soler, es va criar a Badalona, ciutat a la qual està molt vinculat (és fan de la Penya). Es va iniciar a les seccions de política de la premsa escrita a l'Avui i El Observador. D'allà va fer el pas al món dels guions, la televisió i al ràdio amb programes com Malalts de tele, Minoria Absoluta o Set de Nit. L'èxit per ell i la seva productora van arribar, però, amb el Polònia, que ha atansat la política a molts catalans. Ara també dirigeix i presenta l'informatiu humorístic Està passant. Soler, que va fundar la revista d'història El Món d'ahir, és també accionista minoritari de l'Ara i no defuig el debat polític, cosa que li costat alguna polèmica. Al programa Els meus pares, de Gemma Nierga, va abordar el seu costat més personal.

 ​Fes clic aquí per rebre'l