Crònica

Torra allunya les eleccions malgrat la manca de rumb compartit al Govern

El president centra el discurs en la necessitat de disposar de recursos per fer front a la crisi, demana ajuda al PSC i als comuns pel pagament de deutes històrics de l'Estat i descarta retallades

per Oriol March , 3 de juny de 2020 a les 19:55 |

La decisió de Quim Torra és ferma. Invariable, per ara: no hi haurà eleccions catalanes en els propers mesos perquè la prioritat, sosté, és deixar "encarrilada" la sortida de la crisi. Ni les desavinences estratègiques -plasmades més que mai aquests dies amb la votació de l'estat d'alarma a Madrid- entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, ni els retrets creuats des del faristol del Congrés entre Laura Borràs i Gabriel Rufián, ni la constatació de la manca de "recorregut polític" de la legislatura fan canviar l'opinió del president de la Generalitat. Fins que passi l'estiu no es parlarà de l'horitzó electoral.


Torra ha fet arribar aquest missatge per duplicat durant la jornada de dimecres, primer des dels micròfons de Catalunya Ràdio i després en sessió de control al Parlament. El president i ERC porten dos dies mirant de rebaixar el to -dimarts al migdia va tornar a escenificar unitat al costat del vicepresident Pere Aragonès sota el paraigua de la presentació de l'estratègia Catalunya 2022-, i avui al Parlament els dos socis han evitat fer més gran la ferida. Una ferida, en tot cas, que s'ha eixamplat a Madrid, amb Rufián i Borràs com a protagonistes, en l'avantsala d'un enfrontament que tornarà a revifar quan arribi el suplicatori de la cap de files a Madrid, entre el juny i el juliol.

JxCat ja ha avisat -així ho destaquen fonts de la formació a l'ACN- que un vot favorable dels republicans provocarà canvis en la relació entre socis. Res fa pensar, en tot cas, que la situació tendeixi a empitjorar, tenint en compte la cronificació de les discrepàncies. Un alt dirigent consultat per NacióDigital assegura que el Govern "sempre s'ha intentat aïllar" de les polèmiques cícliques que han tingut l'epicentre al Parlament i -des de l'arrencada de la legislatura- al Congrés, i que ara la situació es manté igual. La pandèmia ha facilitat als membres de l'executiu una manta de grans dimensions per apaivagar les tensions -encara existents- i projectar certa unitat.



El cert, però, és que la desescalada ha comportat un rebrot del debat electoral, que Torra aspira a tancar per no obrir fins després de l'estiu. Si és per ell, aquest 2020 no s'anirà a les urnes, tot i que hi ha factors que no controla. El principal és la decisió del Tribunal Suprem sobre la seva condemna pel llaç groc a Palau. Els advocats -encapçalats per Gonzalo Boye- li insisteixen que això va per llarg, tot i que qualsevol acceleració del calendari judicial precipitaria els comicis. Sempre i quan, això sí, JxCat convencés ERC i la CUP per investir un altre diputat. Torra, això sí, vol que "ningú es despisti".


Què vol dir, amb això? Que ara pertoca, fonamentalment, aparcar la lluita partidista -fomentada pels aparells dels dos socis de Govern, que ja preparaven la precampanya quan va esclatar el coronavirus- i mirar de superar el nou sotrac per l'estat d'alarma a Madrid. L'intercanvi entre el president i Sergi Sabrià, cap de files a la cambra catalana, ha estat de seda, amb el punt compartit de deixar enrere les "picabaralles de curta volada". Torra, a banda, ha demanat "regeneració als partits", missatge que rarament és expressat per algú amb la màxima representació institucional.

Més recursos

El discurs del president se centra aquests dies en la gestió i, més concretament, en la necessitat de disposar de recursos per fer front a la crisi econòmica i social provocada pel coronavirus. D'entrada es necessiten 5.000 milions d'euros per pagar la factura dels recursos sanitaris extraordinaris activats en el pic de la crisi, però Torra també demana el pagament de deutes històrics, revifa el debat sobre el dèficit fiscal anual de 16.000 milions d'euros i exigeix flexibilitzar el sostre de dèficit fins a l'1% del PIB. Amb tot plegat també se sufragaria el fitxatge de "milers" de mestres per "triplicar" les aules.


És per això que ha interpel·lat directament Miquel Iceta, primer secretari del PSC, i Jéssica Albiach, cap de files dels comuns al Parlament, per tal que influeixin en el govern espanyol a l'hora de facilitar els recursos. Albiach li ha demanat no retallar els 250 milions d'euros que, segons ella, s'estalviarà la Generalitat en concepte de renda garantida de ciutadania ara que es posarà en marxa l'ingrés mínim vital de l'Estat, i Torra li ha respost que no es planteja cap tisorada, "molt menys en polítiques socials". El president urgeix el govern espanyol a fer transferències perquè els fons europeus no arribaran fins al 2021, segons han acordat els països comunitaris.

És precisament l'any vinent quan el comitè d'experts impulsat pel Govern tindrà a punt les conclusions definitives, la qual cosa converteix en probable que les receptes -ja sigui pel Suprem, ja sigui per les divergències entre socis- les hagi d'aplicar un nou executiu. En el curt termini, això sí, Torra descarta eleccions tot i admetre, com va fer el 29 de gener, acabat de desposseir de l'acta de diputat i enmig d'una pugna pública amb ERC, que no hi ha un rumb estratègic compartit al Govern. El coronavirus ha evitat el final abrupte de la legislatura, però el desconfinament el pot acabar acostant.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació