03
de juny
del
2020
Actualitzat
a les
16:49h
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha reclamat ajuda aquest dimecres al PSC i als comuns per tal que Catalunya disposi de més recursos per combatre la crisi econòmica derivada del coronavirus. En aquest sentit, Torra ha demanat a Miquel Iceta, primer secretari dels socialistes catalans, i Jéssica Albiach, cap de files de Catalunya en Comú Podem, que pressionin el govern espanyol per tal de resoldre els deutes històrics i augmentar la capacitat de dèficit, que hauria de ser de l'1% del PIB.
"Els recursos de Catalunya se'n van. Si els gestionéssim, tinc molt clar què faríem", ha apuntat després Torra, ja en el torn de resposta a Lorena Roldán, cap de files de Ciutadans. El president ha xifrat el deute històric en 3.400 milions, als quals cal sumar la disposició addicional tercera de l'Estatut i també la quantitat relacionada amb els Mossos d'Esquadra. Aquestes peticions formen part de les 40 mesures que va demanar en la reunió de presidents autonòmics de fa deu dies per via telemàtica.
Segons Torra, està "a les mans" del govern espanyol -i, per tant, dels comuns i del PSC- resoldre aquestes qüestions. Albiach l'ha advertit que no es pot retallar en prestacions dirigides a la renda garantida de ciutadania (RGC) ara que es posarà en marxa l'ingrés mínim vital, i el president li ha volgut garantir que no hi haurà cap tisorada en polítiques socials. També li ha demanat que sigui la Generalitat qui gestioni l'ingrés mínim vital, a l'estil del País Basc, que -segons ell- no es veu afectat pel "paternalisme" estatal.
Un altre dels missatges que ha enviat Torra en la sessió de control ha estat la demanda de "regeneració" als partits just després del nou pols entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC per la votació de l'estat d'alarma a Madrid. En aquest sentit, ha demanat que el sistema de partits no estigui construït al voltant de militants que puguin arribar a sentir-se "coaccionats", segons ha detallat en resposta al president del grup parlamentari dels republicans, Sergi Sabrià, que ha evitat referències explícites a la crisi.
"No ens podem instal·lar a la queixa i en el no a tot", ha indicat Sabrià, que ha emmarcat la seva intervenció en els drets que hi haurà en la Catalunya posterior a la pandèmia. Ha estat en aquest punt que el president ha aprofitat per recordar que "el govern progressista" format pel PSOE i Unides Podem manté presos polítics a la presó malgrat les advertències d'organitzacions internacionals sobre la seva situació. No ha estat l'únic referència a socialistes i comuns de la sessió de control.
Poc abans, en una entrevista a Catalunya Ràdio, el president ha insistit en constatar la manca de "recorregut polític" de la legislatura -en la línia del que va proclamar en una declaració institucional el 29 de gener, després de jornades de debat entre JxCat i ERC arran de la seva acta de diputat- però ha tornat a descartar la celebració d'eleccions. De comicis, ha apuntat Torra en una entrevista a Catalunya Ràdio, no n'hi haurà fins que estigui "encarrilada" la sortida de la crisi econòmica derivada del coronavirus.
La legislatura no disposa de recorregut polític, però ara no es poden convocar comicis perquè la prioritat -segons ell- és donar resposta "urgent" a les problemàtiques socials i econòmiques sorgides de la pandèmia. "El que vull és que la gent no es despisti ni es desconcentri", ha apuntat el dirigent de JxCat. La seva formació i ERC han tingut una nova topada -es compten per desenes al llarg dels últims mesos- arran de l'abstenció dels republicans en la sisena pròrroga de l'estat d'alarma-, però el Govern aguantarà, almenys de moment, en plenes discrepàncies "estratègiques".
"És evident que hi ha estratègies diferents", ha apuntat Torra, que dissabte ja va traslladar al vicepresident Pere Aragonès, home fort de la direcció d'ERC, el malestar per l'acord amb el PSOE que permetrà tirar endavant l'última pròrroga de l'alarma. Una de les qüestions que hi ha en l'horitzó i que amenaça de tensar la relació entre socis és la votació del suplicatori de Laura Borràs, cap de files de JxCat a Madrid, que es troba a un pas del judici al Tribunal Suprem per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). "Algú creu que tindrà un judici just?", s'ha preguntat Torra, en referència a què la causa recau en la sala segona presidida per Manuel Marchena.
Malgrat la mala maror generalitzada -que ahir tant Torra com Aragonès van provar d'evitar en una compareixença conjunta sense respostes sobre l'horitzó electoral-, el Govern ja treballa en els pressupostos de la Generalitat per al 2021. De fet, el president ha indicat que els tràmits ja estan en marxa des de les conselleries al mateix temps que es fan números per modificar els comptes del 2020, desfasats per l'impacte d'una crisi sanitària que obligarà a augmentar la despesa en 5.000 milions d'euros.
"Els recursos de Catalunya se'n van. Si els gestionéssim, tinc molt clar què faríem", ha apuntat després Torra, ja en el torn de resposta a Lorena Roldán, cap de files de Ciutadans. El president ha xifrat el deute històric en 3.400 milions, als quals cal sumar la disposició addicional tercera de l'Estatut i també la quantitat relacionada amb els Mossos d'Esquadra. Aquestes peticions formen part de les 40 mesures que va demanar en la reunió de presidents autonòmics de fa deu dies per via telemàtica.
Segons Torra, està "a les mans" del govern espanyol -i, per tant, dels comuns i del PSC- resoldre aquestes qüestions. Albiach l'ha advertit que no es pot retallar en prestacions dirigides a la renda garantida de ciutadania (RGC) ara que es posarà en marxa l'ingrés mínim vital, i el president li ha volgut garantir que no hi haurà cap tisorada en polítiques socials. També li ha demanat que sigui la Generalitat qui gestioni l'ingrés mínim vital, a l'estil del País Basc, que -segons ell- no es veu afectat pel "paternalisme" estatal.
Un altre dels missatges que ha enviat Torra en la sessió de control ha estat la demanda de "regeneració" als partits just després del nou pols entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC per la votació de l'estat d'alarma a Madrid. En aquest sentit, ha demanat que el sistema de partits no estigui construït al voltant de militants que puguin arribar a sentir-se "coaccionats", segons ha detallat en resposta al president del grup parlamentari dels republicans, Sergi Sabrià, que ha evitat referències explícites a la crisi.
"No ens podem instal·lar a la queixa i en el no a tot", ha indicat Sabrià, que ha emmarcat la seva intervenció en els drets que hi haurà en la Catalunya posterior a la pandèmia. Ha estat en aquest punt que el president ha aprofitat per recordar que "el govern progressista" format pel PSOE i Unides Podem manté presos polítics a la presó malgrat les advertències d'organitzacions internacionals sobre la seva situació. No ha estat l'únic referència a socialistes i comuns de la sessió de control.
Poc abans, en una entrevista a Catalunya Ràdio, el president ha insistit en constatar la manca de "recorregut polític" de la legislatura -en la línia del que va proclamar en una declaració institucional el 29 de gener, després de jornades de debat entre JxCat i ERC arran de la seva acta de diputat- però ha tornat a descartar la celebració d'eleccions. De comicis, ha apuntat Torra en una entrevista a Catalunya Ràdio, no n'hi haurà fins que estigui "encarrilada" la sortida de la crisi econòmica derivada del coronavirus.
La legislatura no disposa de recorregut polític, però ara no es poden convocar comicis perquè la prioritat -segons ell- és donar resposta "urgent" a les problemàtiques socials i econòmiques sorgides de la pandèmia. "El que vull és que la gent no es despisti ni es desconcentri", ha apuntat el dirigent de JxCat. La seva formació i ERC han tingut una nova topada -es compten per desenes al llarg dels últims mesos- arran de l'abstenció dels republicans en la sisena pròrroga de l'estat d'alarma-, però el Govern aguantarà, almenys de moment, en plenes discrepàncies "estratègiques".
"És evident que hi ha estratègies diferents", ha apuntat Torra, que dissabte ja va traslladar al vicepresident Pere Aragonès, home fort de la direcció d'ERC, el malestar per l'acord amb el PSOE que permetrà tirar endavant l'última pròrroga de l'alarma. Una de les qüestions que hi ha en l'horitzó i que amenaça de tensar la relació entre socis és la votació del suplicatori de Laura Borràs, cap de files de JxCat a Madrid, que es troba a un pas del judici al Tribunal Suprem per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). "Algú creu que tindrà un judici just?", s'ha preguntat Torra, en referència a què la causa recau en la sala segona presidida per Manuel Marchena.
Malgrat la mala maror generalitzada -que ahir tant Torra com Aragonès van provar d'evitar en una compareixença conjunta sense respostes sobre l'horitzó electoral-, el Govern ja treballa en els pressupostos de la Generalitat per al 2021. De fet, el president ha indicat que els tràmits ja estan en marxa des de les conselleries al mateix temps que es fan números per modificar els comptes del 2020, desfasats per l'impacte d'una crisi sanitària que obligarà a augmentar la despesa en 5.000 milions d'euros.