Torra reclama «regeneració» als partits després del nou pols entre JxCat i ERC

El president, en sessió de control al Parlament, retreu al govern del PSOE i Podem que mantingui els presos polítics privats de llibertat

El president de la Generalitat, Quim Torra, aquest dimecres al Parlament.
El president de la Generalitat, Quim Torra, aquest dimecres al Parlament. | Parlament de Catalunya
03 de juny del 2020
Actualitzat a les 11:36h
Regeneració democràtica, però també als partits. Aquest és un dels missatges que ha llançat aquest dimecres el president de la Generalitat, Quim Torra, en la sessió de control al Parlament, i arriba després del nou pols entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC per la votació de l'estat d'alarma a Madrid. En aquest sentit, Torra ha demanat que el sistema de partits no estigui construït al voltant de militants que puguin arribar a sentir-se "coaccionats", segons ha detallat en resposta al president del grup parlamentari dels republicans, Sergi Sabrià, que ha evitat referències explícites a la crisi.

"No ens podem instal·lar a la queixa i en el no a tot", ha indicat Sabrià, que ha emmarcat la seva intervenció en els drets que hi haurà en la Catalunya posterior a la pandèmia. Ha estat en aquest punt que el president ha aprofitat per recordar que "el govern progressista" format pel PSOE i Unides Podem manté presos polítics a la presó malgrat les advertències d'organitzacions internacionals sobre la seva situació. No ha estat l'únic referència a socialistes i comuns de la sessió de control.

També s'hi ha referit quan, en ser directament interpel·lat per Miquel Iceta i Jéssica Albiach, ha demanat ajuda a les dues formacions per tal de disposar de més recursos en plena crisi econòmica. Els ha demanat, per exemple, que els facin costat a l'hora d'ampliar el marge de dèficit fins a l'1% del PIB. "Els recursos de Catalunya se'n van. Si els gestionéssim, tinc molt clar què faríem", ha apuntat després Torra, ja en el torn de resposta a Lorena Roldán, cap de files de Ciutadans.

Poc abans, en una entrevista a Catalunya Ràdio, el president ha insistit en constatar la manca de "recorregut polític" de la legislatura -en la línia del que va proclamar en una declaració institucional el 29 de gener, després de jornades de debat entre JxCat i ERC arran de la seva acta de diputat- però ha tornat a descartar la celebració d'eleccions. De comicis, ha apuntat Torra en una entrevista a Catalunya Ràdio, no n'hi haurà fins que estigui "encarrilada" la sortida de la crisi econòmica derivada del coronavirus.

La legislatura no disposa de recorregut polític, però ara no es poden convocar comicis perquè la prioritat -segons ell- és donar resposta "urgent" a les problemàtiques socials i econòmiques sorgides de la pandèmia. "El que vull és que la gent no es despisti ni es desconcentri", ha apuntat el dirigent de JxCat. La seva formació i ERC han tingut una nova topada -es compten per desenes al llarg dels últims mesos- arran de l'abstenció dels republicans en la sisena pròrroga de l'estat d'alarma-, però el Govern aguantarà, almenys de moment, en plenes discrepàncies "estratègiques".

"És evident que hi ha estratègies diferents", ha apuntat Torra, que dissabte ja va traslladar al vicepresident Pere Aragonès, home fort de la direcció d'ERC, el malestar per l'acord amb el PSOE que permetrà tirar endavant l'última pròrroga de l'alarma. Una de les qüestions que hi ha en l'horitzó i que amenaça de tensar la relació entre socis és la votació del suplicatori de Laura Borràs, cap de files de JxCat a Madrid, que es troba a un pas del judici al Tribunal Suprem per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). "Algú creu que tindrà un judici just?", s'ha preguntat Torra, en referència a què la causa recau en la sala segona presidida per Manuel Marchena.

Malgrat la mala maror generalitzada -que ahir tant Torra com Aragonès van provar d'evitar en una compareixença conjunta sense respostes sobre l'horitzó electoral-, el Govern ja treballa en els pressupostos de la Generalitat per al 2021. De fet, el president ha indicat que els tràmits ja estan en marxa des de les conselleries al mateix temps que es fan números per modificar els comptes del 2020, desfasats per l'impacte d'una crisi sanitària que obligarà a augmentar la despesa en 5.000 milions d'euros.