07
de juny
del
2020
Actualitzat
a les
21:28h
El 20 de gener els hospitals de Wuhan ja rebien pacients de coronavirus. Encara no hi havia casos detectats a Europa, i a Espanya ningú s'imaginava les conseqüències devastadores que tindria la malaltia. A Catalunya es desencadenava el temporal Glòria i aquell matí gèlid a Torrejón de Ardoz començava el judici contra el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, l'exsecretari general del Departament d'Interior Cèsar Puig, el director general dels Mossos Pere Soler, i la intendent Teresa Laplana. Vuit setmanes després, esclatava la crisi del coronavirus i l'Audiència Nacional es veia obligada a deixar en suspens la recta final del judici. Quasi tres mesos després, aquest dilluns es reprèn la vista oral del procés contra els Mossos i l'excúpula d'Interior.
El tribunal presidit per la magistrada Concepción Espejel ha habilitat els dies 8, 15, 16 i 17 de juny per deixar el judici vist per a sentència. A l'espera de les conclusions definitives de la Fiscalia, els quatre acusats s'enfronten a penes de fins a onze anys de presó i inhabilitació per un delicte de rebel·lió. Abans de la crisi, el tribunal ja va veure els testimonis i els vídeos, primer a Torrejón i després a Madrid, i només falten les conclusions del ministeri públic i les defenses, els informes finals i el torn d'última paraula dels acusats, que no faran servir. Trapero seguirà la sessió de dilluns per videoconferència i serà presencialment a Madrid del 15 al 17, però no intervindrà.
El dia clau, en tot cas, serà aquest dilluns. Els fiscals Pedro Rubira i Miguel Ángel Carballo, amb un paper incòmode durant tota la vista oral, rebaixaran l'acusació de rebel·lió a sedició. Van deixar la porta oberta a fer-ho en la seva primera intervenció al judici i després dels testimonis, que no han pogut acreditar una connivència entre els Mossos i el Govern per tirar endavant el referèndum i la independència, ho faran efectiu en la presentació de les conclusions definitives. Segons ha avançat El Mundo, inclouran també la possibilitat d'una condemna per desobediència, que no implicaria presó per al major dels Mossos. L'acusació de rebel·lió era difícil de sostenir des del moment que el propi Tribunal Suprem, un organisme judicial jeràrquicament superior a l'Audiència Nacional, va negar-la en la sentència de l'1-O, que va jutjar els mateixos fets aviat farà un any.
El gran protagonista de tota la vista oral i de les quatre sessions serà Trapero. La resta d'acusats -Cèsar Puig, Pere Soler i Teresa Laplana- van passat desapercebuts durant tota la vista oral tot i que també s'enfronten a delictes greus com són la rebel·lió i la sedició. En els dos mesos de judici previs a la suspensió, que en molts aspectes van ser una repetició del judici al Suprem, els Mossos van desmarcar-se de les tesis independentistes del Govern i van dir davant del tribunal que sempre van obeir les ordres judicials per impedir el referèndum. Tenien, fins i tot, un pla més o menys detallat per detenir Carles Puigdemont i els consellers si així ho demanava el jutge.
A l'Audiència Nacional es va fer evident també un xoc entre maneres d'entendre el model policial i la seguretat pública. La cúpula dels Mossos va defensar el model de policia catalana, que prioritza la mediació, mentre que els comandaments de la policia espanyola i la Guàrdia Civil van criticar la manca de contundència amb els votants de l'1-O. Tot i els retrets per Trapero i els Mossos, un testimoni inèdit fins ara, el secretari judicial de Tribunal Superior de Justícia, va confirmar que la magistrada Mercedes Armas -que va donar l'ordre d'impedir l'1-O- va demanar "prudència i contenció" a tots els cossos policials i no va fer cap comentari sobre l'actuació dels Mossos aquell dia.
Un divorci consumat
Abans que el judici quedi vist per a sentència, les conclusions de les defenses -que no variaran substancialment respecte el que ja van dir al gener- serviran per acabar d'esborrar la imatge d'uns Mossos al servei de la República. La fi del miratge va començar a materialitzar-se amb la declaració de Trapero i la cúpula del cos davant Manuel Marchena, es va traduir a la pràctica amb l'actuació policial durant les protestes de la sentència de l'1-O, i s'ha refermat a l'Audiència Nacional. Ni referèndum ni independència: els Mossos volien complir -seguint els seus principis d'actuació- les resolucions judicials.
Tot i així, l'any 2018, el pla del Govern era restituir Trapero en el càrrec, però el major ho va declinar. Mesos abans, malgrat les distàncies evidents, un emissari de Junts per Catalunya (JxCat) va intentar reclutar el major a la llista de Puigdemont a Brussel·les i l'oferta va rebre de nou una negativa discreta: "No cal ni que em truquin". Lluny quedaven aquells temps en què el major i el líder independentista compartien taula -i sobretaula, guitarra inclosa- a la Costa Brava convidats per la periodista Pilar Rahola. Una escena que ja és irrepetible. A la distància ideològica s'hi suma ara, també, la distància obligada pel coronavirus.
El tribunal presidit per la magistrada Concepción Espejel ha habilitat els dies 8, 15, 16 i 17 de juny per deixar el judici vist per a sentència. A l'espera de les conclusions definitives de la Fiscalia, els quatre acusats s'enfronten a penes de fins a onze anys de presó i inhabilitació per un delicte de rebel·lió. Abans de la crisi, el tribunal ja va veure els testimonis i els vídeos, primer a Torrejón i després a Madrid, i només falten les conclusions del ministeri públic i les defenses, els informes finals i el torn d'última paraula dels acusats, que no faran servir. Trapero seguirà la sessió de dilluns per videoconferència i serà presencialment a Madrid del 15 al 17, però no intervindrà.
El dia clau, en tot cas, serà aquest dilluns. Els fiscals Pedro Rubira i Miguel Ángel Carballo, amb un paper incòmode durant tota la vista oral, rebaixaran l'acusació de rebel·lió a sedició. Van deixar la porta oberta a fer-ho en la seva primera intervenció al judici i després dels testimonis, que no han pogut acreditar una connivència entre els Mossos i el Govern per tirar endavant el referèndum i la independència, ho faran efectiu en la presentació de les conclusions definitives. Segons ha avançat El Mundo, inclouran també la possibilitat d'una condemna per desobediència, que no implicaria presó per al major dels Mossos. L'acusació de rebel·lió era difícil de sostenir des del moment que el propi Tribunal Suprem, un organisme judicial jeràrquicament superior a l'Audiència Nacional, va negar-la en la sentència de l'1-O, que va jutjar els mateixos fets aviat farà un any.
El gran protagonista de tota la vista oral i de les quatre sessions serà Trapero. La resta d'acusats -Cèsar Puig, Pere Soler i Teresa Laplana- van passat desapercebuts durant tota la vista oral tot i que també s'enfronten a delictes greus com són la rebel·lió i la sedició. En els dos mesos de judici previs a la suspensió, que en molts aspectes van ser una repetició del judici al Suprem, els Mossos van desmarcar-se de les tesis independentistes del Govern i van dir davant del tribunal que sempre van obeir les ordres judicials per impedir el referèndum. Tenien, fins i tot, un pla més o menys detallat per detenir Carles Puigdemont i els consellers si així ho demanava el jutge.
A l'Audiència Nacional es va fer evident també un xoc entre maneres d'entendre el model policial i la seguretat pública. La cúpula dels Mossos va defensar el model de policia catalana, que prioritza la mediació, mentre que els comandaments de la policia espanyola i la Guàrdia Civil van criticar la manca de contundència amb els votants de l'1-O. Tot i els retrets per Trapero i els Mossos, un testimoni inèdit fins ara, el secretari judicial de Tribunal Superior de Justícia, va confirmar que la magistrada Mercedes Armas -que va donar l'ordre d'impedir l'1-O- va demanar "prudència i contenció" a tots els cossos policials i no va fer cap comentari sobre l'actuació dels Mossos aquell dia.
Un divorci consumat
Abans que el judici quedi vist per a sentència, les conclusions de les defenses -que no variaran substancialment respecte el que ja van dir al gener- serviran per acabar d'esborrar la imatge d'uns Mossos al servei de la República. La fi del miratge va començar a materialitzar-se amb la declaració de Trapero i la cúpula del cos davant Manuel Marchena, es va traduir a la pràctica amb l'actuació policial durant les protestes de la sentència de l'1-O, i s'ha refermat a l'Audiència Nacional. Ni referèndum ni independència: els Mossos volien complir -seguint els seus principis d'actuació- les resolucions judicials.
Tot i així, l'any 2018, el pla del Govern era restituir Trapero en el càrrec, però el major ho va declinar. Mesos abans, malgrat les distàncies evidents, un emissari de Junts per Catalunya (JxCat) va intentar reclutar el major a la llista de Puigdemont a Brussel·les i l'oferta va rebre de nou una negativa discreta: "No cal ni que em truquin". Lluny quedaven aquells temps en què el major i el líder independentista compartien taula -i sobretaula, guitarra inclosa- a la Costa Brava convidats per la periodista Pilar Rahola. Una escena que ja és irrepetible. A la distància ideològica s'hi suma ara, també, la distància obligada pel coronavirus.