El Govern treballa en els pressupostos del 2021 tot i la incertesa sobre la legislatura

Budó assegura que a partir de l'estiu ja els elaboraran, tot i que les discrepàncies entre socis i la possible inhabilitació de Torra amenacen el futur del mandat de l'executiu

Quim Torra i Pere Aragonès, aquest dimarts a Palau.
Quim Torra i Pere Aragonès, aquest dimarts a Palau. | Govern
02 de juny del 2020
Actualitzat a les 21:40h
El Govern ja ho té tot a punt per elaborar els pressupostos de la Generalitat per al 2021, segons ha apuntat aquest dimarts la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en la roda de premsa posterior al consell executiu. "Des d'aquest mateix estiu hi hem de treballar", ha determinat Budó, que ha apuntat que no es treballa en cap escenari electoral. Els comptes del 2020 es van aprovar a finals d'abril, però s'han de modificar perquè la despesa s'ha desviat fins a 5.000 milions arran de la crisi sanitària.

Tot i això, existeix incertesa sobre si la legislatura anirà més enllà d'aquest any, tenint en compte les contínues topades entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, l'última degut a les discrepàncies entre el president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès per l'acord entre els republicans i el PSOE per la sisena pròrroga de l'estat d'alarma. Tots dos han comparegut aquest migdia per presentar l'estratègia Catalunya 2022, liderada per un grup d'experts, tot i que han esquivat referències a la crisi.

Les conclusions del grup d'experts de la nova iniciativa governamental han d'arribar el febrer del 2021, una data en la qual no està gens clar si encara manarà l'actual executiu. Sobre l'escenari hi plana la inhabilitació del president per part del Tribunal Suprem, que precipitaria els comicis en cas que JxCat i ERC no trobessin un candidat alternatiu per esgotar la legislatura. Una operació que compta amb el suport de sectors de l'espai nacionalista, però que hauria de tenir la complicitat de la CUP.

Preguntat específicament sobre el futur de la legislatura, Torra ha demanat "mirada llarga" per prioritzar l'escenari de reconstrucció, i ha demanat arribar a "grans acords" per sobre de "qualsevol discrepància". Cap dels dos ha respost, en tot cas, si s'acordarà l'escenari electoral -és a dir, si es pactarà la data dels comicis catalans, com defensa ERC-, ni tampoc han concretat en què afecten les discrepàncies entre socis la dinàmica del Govern. De fet, president i vicepresident s'han remès al que diguin els grups parlamentaris independentistes a Madrid.

Al llarg del cap de setmana, els missatges creuats entre els republicans i l'espai de JxCat han estat constants. ERC sosté que l'acord serà útil per al retorn de competències en la recta final de la desescalada, mentre que la formació de Torra assenyala que el pacte no vincula el Govern i no serveix per desfer la centralització de competències. El debat ha fet emergir de nou el pols sobre el futur de la legislatura, pendents com estan els socis de Govern de quina data han de tenir les eleccions catalanes.

En les últimes hores, ERC ha vist com el PSOE també arribava a un acord amb Ciutadans per l'estat d'alarma. La formació d'Inés Arrimadas acabarà votant a favor, mentre que els republicans s'abstindran. Els termes dels dos acords poden arribar a ser contradictoris en la mesura que l'entesa amb Ciutadans implica que la recta final del desconfinament serà "idèntica" a totes les comunitats autònomes. Serà la tercera vegada consecutiva que els d'Arrimadas votin a favor de l'estat d'alarma al Congrés.

L'acord amb Ciutadans ha encès els ànims del PNB, que el troba "confús" i demana explicacions sobre si és "contradictori". Els nacionalistes bascos també van arribar a una entesa amb el govern espanyol per votar a favor de la pròrroga, com en les últimes votacions al Congrés, però no els agrada que Pedro Sánchez miri cap al partit taronja. De fet, les últimes extensions de l'alarma han comportat que s'esquerdés la majoria de la investidura, formada pel PSOE, Podem i bona part dels nacionalistes.

Comitè d'experts

Aquesta iniciativa es posa en marxa amb un comitè en el qual hi ha  Joan Abellà, Victòria Alsina, Jordi Amat, Oriol Amat, Mercè Crosas, Josep Maria Martorell, Cristina Nadal, Mercè Pujol, Genís Roca, Jordi Sellas, Maria Sisternas, Laura Urquizu i Montserrat Vendrell i Tatxo Benet. En total són 30 persones que han de dissenyar un "futur nou" per al país.

"Es tracta de la Catalunya que ha de construir un futur nou, disruptiu. El projecte es basa en una estratègia nacional, amb el màxim consens, expertesa i talent", ha assenyalat Torra. El president ha indicat que, un cop passat el pitjor moment de la crisi sanitària, ara és el moment de pensar en l'escenari de la reconstrucció. "Hem de demanar a l'Estat els recursos que són imprescindibles per tirar endavant i afrontar la gravíssima crisi social que tenim al davant", ha apuntat el dirigent independentista.

Entre aquestes mesures, ha dit Torra, hi ha la gestió dels fons europeus, el superàvit dels ajuntaments, la fi del dèficit fiscal i l'augment del topall de dèficit, que hauria de ser -com a mínim, segons ell- de l'1%. A banda d'això, ha apuntat el president, cal "aixecar la mirada" per pensar la Catalunya posterior a la pandèmia. "Hem buscat persones de prestigi nacional i internacional", ha indicat el president. Aquest grup ja es va reunir ahir per primera vegada, i Torra els ha "agraït" el servei al país.

Aragonès ha indicat que els perfils de les persones que integraran el comitè d'experts -coordinat per Genís Roca i Victòria Alsina- són una "garantia" segons la qual el debat es farà amb "independència". "El Govern dona l'impuls perquè les conclusions estiguin al servei de la societat", ha assenyalat el vicepresident. Les conclusions estaran preparades el febrer del 2021, mentre que el juliol d'enguany hi haurà les propostes que està perfilant la comissió per la reactivació econòmica.