internacional

El racisme s'enquista als Estats Units: cinc claus per entendre una crisi alimentada per Trump

Els pronunciaments bel·ligerants del president nord-americà inflamen les protestes arreu del país per la mort de George Floyd a mans de la policia i impacten en la campanya per decidir la reelecció

per Pep Martí / Victor Rodrigo , 2 de juny de 2020 a les 21:05 |
Trump agreuja les protestes. | ND
Les protestes per la mort sota custòdia policial de George Floyd a la ciutat de Minneapolis ha incendiat els Estats Units. En pocs dies, ha retornat a la memòria, com un malson, el que va ser el 1967 en la història d'aquest país. Aquell any va veure la confluència d'un seguit de conflictes que, des de la guerra del Vietnam al moviment pels drets civils i la revolta dels guetos negres, va trasbalsar la societat nord-americana. El 1992, la pallissa que va rebre Rodney King a Los Angeles per part d'agents de la policia que van quedar lliures de càrrecs, va tornar a aixecar la comunitat afroamericana, que va incendiar la ciutat. Literalment. Gairebé tres dècades després, el racisme continua enquistat als Estats Units.

La crisi sanitària, amb més de 100.000 morts per la pandèmia, ha fet caure un vel negre sobre una economia que presentava, fins ara, les millors xifres macroeconòmiques dels darrers anys, amb un atur reduït a la mínima expressió. Però el coronavirus ha dut el teixit econòmic dels EUA al caire del precipici: la desocupació frega el 15% i s'espera que arribi al 20%, amb prop de 40 milions d'aturats, mentre que l'economia es contrau fins al 5%. A la pandèmia i la caiguda de l'economia s'hi ha afegit ara una confrontació social sense precedents.


Els interrogants s'acumulen en plena campanya electoral per a la Casa Blanca, convertida ja en un referèndum sobre Donald Trump. Aquestes són algunes de les preguntes que protagonitzen aquests dies l'actualitat i que divideixen els analistes.
 

Un manifestant als Estats Units, aquesta setmana a Washington D.C. Foto: Europa Press


1. Per què els afroamericans han reaccionat així? 

El cas de George Floyd ha estat un nou detonant en la història del racisme contra els afroamericans dels Estats Units. En el context actual, les xarxes socials han jugat un paper fonamental, fent viral les imatges de la seva detenció i mort en molt poques hores. L'efecte dominó va ser molt ràpid, la indignació va evolucionar exponencialment i la crispació va arribar als carrers la mateixa nit. La protesta arribava després de la impunitat de la policia davant les manifestacions de certs sectors republicans i del supremacisme blanc en la reclamació per derogar les prohibicions pel coronavirus. Anaven armats amb pistoles semiautomàtiques i es van instal·lar a les portes d'edificis públics. No va haver-hi cap detenció ni enfrontament.


La primera nit de protestes a Minneapolis va ser molt violenta i la policia va reaccionar amb una repressió que no s'havia vist des dels incidents de Los Angeles el 1992 (aquests van ser més greus, de moment, amb 58 morts). Aquesta actuació policial va avivar encara més el foc de la indignació entre els afroamericans i desenes de ciutats es van afegir a la protesta. Els Estats Units viuen un moment molt complicat, amb més de 100.000 morts pel coronavirus i milions de llocs de feina perduts per la pandèmia. L'assassinat de George Floyd ha estat una guspira en un llac de gasolina.

2. Com està actuant Trump i com pot afectar a la reelecció? 

La triple crisi (sanitària, econòmica i social) ha trastocat el guió que tenia preparat l'equip de campanya de Donald Trump, que confiava en les xifres de bonança econòmica per vèncer el 3 de novembre. El president ha entomat les protestes com un atac personal i ha descartat tot gest d'empatia. Trump ho fia tot a mobilitzar la seva base més reaccionària i a polaritzar al màxim. La seva admonició als governadors animant-los a utilitzar la força armada si no volien quedar com uns "idiotes" ha garratibat un ampli sector de l'opinió.

Durant la seva última roda de premsa ha deixat anar una frase que ha congelat la societat: "Si això segueix així desplegaré l'exèrcit i acabaré el problema de manera ràpida". Kamala Harris, senadora demòcrata per California, ha respost: "Són paraules d'un dictador". Trump ha desplegat policies locals, estatals, antiavalots i la mateixa Guàrdia Nacional. El resultat: milers de detinguts (inclosos periodistes que emetien en directe), centenars de ferits i dos morts.

Les enquestes mostren el candidat demòcrata, Joe Biden, amb un avantatge sensible, però no irreversible: 48% a 42% segons el darrer sondeig de la CBS, mentre Nate Silver, gurú en demoscòpia electoral, mostra una aprovació del president del 42,9% enfront un rebuig del 53,6%, el que posa en un carreró costerut la reelecció. Biden administra els gestos, invocant la conciliació. Dilluns, els dos aspirants van anar a l'església. Trump, en una operació calculada de propaganda televisiva, va visitar Saint John, que havia patit desperfectes, i va enarborar una bíblia, per a desgrat de la comunitat catòlica de Washington. Biden va reunir-se en una església del seu estat, Delaware, amb dirigents comunitaris i escenificar una imatge coral de diàleg, mentre pensa si designar una dona negra com a candidata a la vicepresidència. El vot de la comunitat negra, tradicionalment prodemòcrata, serà més crucial que mai.  


3. Quins són els precedents de la situació actual? 

El 2014, Eric Garner, un afroamericà de 43 anys, va ser asfixiat fins a la mort a Nova York per diversos agents de la policia. Els vídeos dels testimonis que van presenciar la detenció van revelar les seves últimes paraules, que es van convertir en tot un símbol: "I can't breathe" ("No puc respirar"). La brutalitat policial amb la qual es va tractar Garner, que en cap cas es va resistir a la detenció, va ser un detonant de tots els casos que s'havien anat acumulant en la comunitat afroamericana. Des del 2014 fins avui, desenes de casos d'innocents assassinats a mans d'agents, van trasbalsar la societat nord-americana, de manera transversal.

Menors d'edat, adolescents, persones sense cap arma a les mans, pallisses o detencions abusives han estat la norma general. Les xarxes socials han ajudat a fer visibles tots aquests casos, fent-se virals i arribant a molts racons de la societat que abans no es podien veure, donant encara més raons a la protesta i la manifestació. Durant la presidència de Donald Trump s'han viscut diversos episodis de violència racista -l'atemptat de Charlottesville el 2017, per exemple- que no van ser condemnats amb contundència pel president. Tot aquest còctel ha acabat esclatant.
 

Les morts d'afroamericans en mans de la policia des del 2014 Foto: NPR


4. Qui s'està mobilitzant i per què? 

El president Trump ha assegurat que els anarquistes i el moviment ANTIFA són al darrere de les protestes violentes que es produeixen arreu del país. No queda clar quantes organitzacions en favor dels drets civils, contra el racisme i en la lluita pels drets humans s'estan mobilitzant, però són centenars a tot el país, de la mida d'un continent. Cada nit, les protestes augmenten la crispació en els enfrontaments amb la policia, amb botigues saquejades, tirotejos -ja han mort dos manifestants i un policia, aquest a Oakland- i càrregues indiscriminades dels antiavalots, que inclouen gas, bales de goma, càrregues a cavall, protecció militar i escopetes.

Centenars de milers de persones han caminat pels carrers de les ciutats dels Estats Units de manera pacífica, principalment a Minneapolis, Atlanta, Washington D.C, Los Angeles, Miami, Chicago i Nova York. Celebritats de tot el país, esportistes, actors, cantants, músics i famosos de tota mena s'han afegit a la protesta de manera pública, fins i tot liderant-la, o de manera anònima, gràcies en part a les proteccions de les mascaretes per evitar propagar el coronavirus. El problema radica en la interpretació de l'administració Trump, en la seva ofensiva per fer responsables de les protestes els col·lectius antifeixistes. El president nord-americà ha utilitzat la paraula "terrorista" quan s'hi ha referit.
 

Les protestes per la mort de George Floyd trasbalsen els Estats Units Foto: Europa Press



5. Quines conseqüències poden comportar les protestes? 

La crisi social i la revolta del moviment Black Lives Matter (les vides negres importen) ha posat damunt la taula el debat de si el que s'està vivint aquests dies a les grans ciutats nord-americanes suposa una transformació. Si els anys 50 i 60 van ser els de l'aparició d'un moviment de drets civils per guanyar espais que a la pràctica no existien -des del vot a molts estats del sud a la igualtat en el treball-, ara s'exigiria extirpar les zones de racisme que resten dempeus a la justícia i la policia. La reforma de l'estament policial ja s'ha situat al centre del debat polític.
 

El lema #BlackLivesMatter protagonitza les protestes Foto: Europa Press


Per damunt de tot, està en qüestió el model de societat dels Estats Units, que fins ara implicava un nivell de desigualtats que serien difícils d'admetre en un país de la Unió Europea. El consens en les elits favorables a un capitalisme neoliberal es podria estar esberlant. El qüestionament de la reforma sanitària d'Obama, mai acceptada pels republicans, ha estat un exemple de l'hegemonia conservadora. Girarà a l'esquerra el bloc central de la societat nord-americana? Aquesta serà una de les incògnites que els pròxims mesos -amb les eleccions presidencials i legislatives pel mig- revelaran. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació