02
de juny
del
2020
Quan la Moncloa anunciava l'acord amb Ciutadans per la sisena pròrroga de l'estat d'alarma, a la seu d'ERC al carrer Calàbria de Barcelona començaven les trucades. Els republicans, que havien segellat una entesa amb Pedro Sánchez dissabte -amb comunicat inclòs-, pretenien recalcar que l'entesa del partit d'Inés Arrimadas amb el govern espanyol només responia al "tacticisme" polític i que no tenia efectes sobre els acords relacionats amb Catalunya. Aquest dimecres es tornarà a escenificar al Congrés que ERC és el soci prioritari de l'executiu de coalició. Al seu torn, Sánchez pot exhibir l'aval a l'estratègia de la Moncloa, producte de treure tot el suc a la geometria variable, per bé que les promeses fetes als grups parlamentaris puguin fregar la incompatibilitat.
Des que va refermar el "no" en la cinquena pròrroga de l'estat d'alarma -amb protagonisme polític per a Bildu i la derogació de la reforma laboral-, ERC va començar a analitzar quin havia de ser el seu paper. A canvi de quina contraprestació podia canviar de vot al Congrés i recuperar protagonisme? L'acord assolit amb Sánchez, liderat per Pere Aragonès, es va cenyir al retorn de competències a la Generalitat quan arribi el salt a la fase 3 i a una gestió compartida dels fons procedents d'Europa, els més voluminosos aprovats per Brussel·les.
El comunicat conjunt difós dissabte incloïa aquestes línies mestres, tot i que ERC va afegir-hi altres compromisos polítics, com la recuperació de la taula de diàleg amb l'Estat aquest juliol, no especificat en l'entesa per escrit. Un acord que els republicans van considerar suficient, però que no va evitar una nova crisi amb Junts per Catalunya (JxCat), que la Generalitat ha intentat maquillar en les últimes hores.
La fragilitat de les aliances al Congrés fa que cada anunci estigui carregat de suspicàcies, amb l'afegit de lectures en clau electoral per la imminència de les eleccions al País Basc i la incertesa permanent a Catalunya. La Moncloa, que al matí difonia una nova aliança amb Cs per obtenir els seus vots favorables a l'estat d'alarma, s'afanyava a recalcar al migdia que es comprometia a prioritzar els socis de la investidura i que tots els acords signats eren "compatibles".
Els d'Arrimadas havien esgarrapat en el seu pacte que s'aplicaran "mesures idèntiques" a tot l'Estat en el procés de desescalada, en col·lisió amb la gestió descentralitzada brandada per ERC i també el PNB. La reacció de republicans i nacionalistes bascos era lògica. ERC continua recordant al PSOE que sense complir els compromisos "s'acaba la legislatura" mentre que el PNB, en plena cursa preelectoral a Euskadi i molest per l'operació Bildu de fa dues setmanes, no vol més episodis de "confusió". Aquesta vegada, els abertzales han quedat fora del tauler de joc de les negociacions.
La ministra María Jesús Montero és l'encarregada de fixar la fotografia que pretén traslladar la Moncloa ara que toca tecles a dreta i esquerra de l'arc parlamentari. Aquest dimarts la tasca no era senzilla: calia calmar els socis de la investidura sense lesionar el pacte amb Cs, que fractura el bloc de la dreta al Congrés. De retruc, ja hi ha ministres que veuen en suports tan diversos una invitació a explorar enteses per als pressupostos generals de l'Estat. El mateix Alberto Garzón aplaudeix el viratge d'Arrimadas, que continua apareixent als titulars tot i tenir només 10 diputats. I també Montero ha assegurat que "tant de bo" es poguessin aprovar uns comptes de la mà tant dels partits de la investidura com de Cs.
Una suma de debilitats i necessitats
Sánchez superarà sense angúnies la votació de la sisena -i, probablement, última- pròrroga de l'estat d'alarma. Ho farà sense l'agonia de les darreres sessions al Congrés. El govern de coalició -desgastat per les crítiques a la recentralització de competències o episodis encara candents com les peticions de dimissió al ministre Fernando Grande-Marlaska pel cas Guàrdia Civil- ha tret rendiment a les necessitats de l'oposició. Sánchez ha llegit la voluntat de protagonisme de Cs després de l'etapa d'Albert Rivera -que mina el bloc de dretes-; s'ha casat amb les forces basques fins on li ha convingut, conscient que estan en campanya electoral; i ha alternat amb ERC quan els acords li han casat amb la calculadora. La geometria variable li permetrà sortir de l'estat d'alarma amb esgarrinxades assumibles.
De la mateixa manera que ERC entén que tornar a l'abstenció i, de retruc, recuperar el paper preponderant en l'aritmètica del Congrés li permet recuperar posicions. Especialment perquè es reactivi la taula de diàleg sobre el conflicte amb Catalunya al juliol i per guanyar punts en la pugna amb JxCat, que es mantindrà en el vot en contra de la pròrroga juntament amb la CUP. Els republicans consideren que el fet d'aconseguir el retorn de les competències en fase 3 els reforça com a força "útil" i que situar la taula de diàleg de nou a l'agenda política farà anar l'espai de Torra una altra vegada "a remolc".
I és que, a falta de la capacitat per precipitar les eleccions catalanes i davant la negativa de JxCat de convocar-les de forma imminent, els republicans s'afanyen a muscular el seu rol pragmàtic d'arrencar compromisos a Pedro Sánchez. ERC creu que Torra busca prémer el botó electoral en el moment que consideri que els ha "desgastat" prou -en paraules de l'exdiputat Joan Tardà- i admeten que la tensió al Govern és ja insostenible.
Quan els republicans van signar l'acord amb el govern espanyol per a la sisena pròrroga ja assumien que JxCat tornaria a aixecar el dit acusador, i que aquesta serà l'estratègia dels seus socis i rivals fins al final de la legislatura. La votació al Congrés del suplicatori perquè el Tribunal Suprem pugui jutjar Laura Borràs ja fa preveure un altre duel, per molts esforços que, de cara a la galeria, es dediquin a escenificar una unitat pretesa però mai aconseguida. Si JxCat assenyala que, si no és possible la unitat, és per l'actitud dels republicans de cedir constantment per apuntalar el govern de Sánchez.
Una esquerra que s'ho mira de reüll
El president del govern espanyol tornarà a pujar aquest dimecres al faristol del Congrés, doncs, per liderar el darrer tram de la desescalada després de refer bona part de la majoria de la investidura després d'una costeruda gestió de la pitjor epidèmia en un segle. Al tinter quedarà, però, refer els ponts amb Compromís, soci petit però fins ara fidel que està a la brega amb la Moncloa per la insuficiència de recursos destinats al País Valencià.
Més enllà del sentit del vot, des de l'esquerra i començant per Podem, es continua mirant de reüll aquest acostament de Ciutadans i Sánchez amb la incògnita de fins on pot arribar. Una entesa que transita amb l'actitud paradoxal del partit taronja, que s'acosta al PSOE al mateix temps que reclama la dimissió dels ministres Grande-Marlaska i Irene Montero. De moment, Sánchez se surt amb la seva, regateja a esquerra i dreta, i s'estalvia la tria. Demà, quan s'hagi de decidir sobre un impost a les grans fortunes o reprendre el diàleg amb Catalunya, ja es veurà.
Des que va refermar el "no" en la cinquena pròrroga de l'estat d'alarma -amb protagonisme polític per a Bildu i la derogació de la reforma laboral-, ERC va començar a analitzar quin havia de ser el seu paper. A canvi de quina contraprestació podia canviar de vot al Congrés i recuperar protagonisme? L'acord assolit amb Sánchez, liderat per Pere Aragonès, es va cenyir al retorn de competències a la Generalitat quan arribi el salt a la fase 3 i a una gestió compartida dels fons procedents d'Europa, els més voluminosos aprovats per Brussel·les.
El comunicat conjunt difós dissabte incloïa aquestes línies mestres, tot i que ERC va afegir-hi altres compromisos polítics, com la recuperació de la taula de diàleg amb l'Estat aquest juliol, no especificat en l'entesa per escrit. Un acord que els republicans van considerar suficient, però que no va evitar una nova crisi amb Junts per Catalunya (JxCat), que la Generalitat ha intentat maquillar en les últimes hores.
La fragilitat de les aliances al Congrés fa que cada anunci estigui carregat de suspicàcies, amb l'afegit de lectures en clau electoral per la imminència de les eleccions al País Basc i la incertesa permanent a Catalunya. La Moncloa, que al matí difonia una nova aliança amb Cs per obtenir els seus vots favorables a l'estat d'alarma, s'afanyava a recalcar al migdia que es comprometia a prioritzar els socis de la investidura i que tots els acords signats eren "compatibles".
Els d'Arrimadas havien esgarrapat en el seu pacte que s'aplicaran "mesures idèntiques" a tot l'Estat en el procés de desescalada, en col·lisió amb la gestió descentralitzada brandada per ERC i també el PNB. La reacció de republicans i nacionalistes bascos era lògica. ERC continua recordant al PSOE que sense complir els compromisos "s'acaba la legislatura" mentre que el PNB, en plena cursa preelectoral a Euskadi i molest per l'operació Bildu de fa dues setmanes, no vol més episodis de "confusió". Aquesta vegada, els abertzales han quedat fora del tauler de joc de les negociacions.
La ministra María Jesús Montero és l'encarregada de fixar la fotografia que pretén traslladar la Moncloa ara que toca tecles a dreta i esquerra de l'arc parlamentari. Aquest dimarts la tasca no era senzilla: calia calmar els socis de la investidura sense lesionar el pacte amb Cs, que fractura el bloc de la dreta al Congrés. De retruc, ja hi ha ministres que veuen en suports tan diversos una invitació a explorar enteses per als pressupostos generals de l'Estat. El mateix Alberto Garzón aplaudeix el viratge d'Arrimadas, que continua apareixent als titulars tot i tenir només 10 diputats. I també Montero ha assegurat que "tant de bo" es poguessin aprovar uns comptes de la mà tant dels partits de la investidura com de Cs.
Una suma de debilitats i necessitats
Sánchez superarà sense angúnies la votació de la sisena -i, probablement, última- pròrroga de l'estat d'alarma. Ho farà sense l'agonia de les darreres sessions al Congrés. El govern de coalició -desgastat per les crítiques a la recentralització de competències o episodis encara candents com les peticions de dimissió al ministre Fernando Grande-Marlaska pel cas Guàrdia Civil- ha tret rendiment a les necessitats de l'oposició. Sánchez ha llegit la voluntat de protagonisme de Cs després de l'etapa d'Albert Rivera -que mina el bloc de dretes-; s'ha casat amb les forces basques fins on li ha convingut, conscient que estan en campanya electoral; i ha alternat amb ERC quan els acords li han casat amb la calculadora. La geometria variable li permetrà sortir de l'estat d'alarma amb esgarrinxades assumibles.
De la mateixa manera que ERC entén que tornar a l'abstenció i, de retruc, recuperar el paper preponderant en l'aritmètica del Congrés li permet recuperar posicions. Especialment perquè es reactivi la taula de diàleg sobre el conflicte amb Catalunya al juliol i per guanyar punts en la pugna amb JxCat, que es mantindrà en el vot en contra de la pròrroga juntament amb la CUP. Els republicans consideren que el fet d'aconseguir el retorn de les competències en fase 3 els reforça com a força "útil" i que situar la taula de diàleg de nou a l'agenda política farà anar l'espai de Torra una altra vegada "a remolc".
I és que, a falta de la capacitat per precipitar les eleccions catalanes i davant la negativa de JxCat de convocar-les de forma imminent, els republicans s'afanyen a muscular el seu rol pragmàtic d'arrencar compromisos a Pedro Sánchez. ERC creu que Torra busca prémer el botó electoral en el moment que consideri que els ha "desgastat" prou -en paraules de l'exdiputat Joan Tardà- i admeten que la tensió al Govern és ja insostenible.
Quan els republicans van signar l'acord amb el govern espanyol per a la sisena pròrroga ja assumien que JxCat tornaria a aixecar el dit acusador, i que aquesta serà l'estratègia dels seus socis i rivals fins al final de la legislatura. La votació al Congrés del suplicatori perquè el Tribunal Suprem pugui jutjar Laura Borràs ja fa preveure un altre duel, per molts esforços que, de cara a la galeria, es dediquin a escenificar una unitat pretesa però mai aconseguida. Si JxCat assenyala que, si no és possible la unitat, és per l'actitud dels republicans de cedir constantment per apuntalar el govern de Sánchez.
Una esquerra que s'ho mira de reüll
El president del govern espanyol tornarà a pujar aquest dimecres al faristol del Congrés, doncs, per liderar el darrer tram de la desescalada després de refer bona part de la majoria de la investidura després d'una costeruda gestió de la pitjor epidèmia en un segle. Al tinter quedarà, però, refer els ponts amb Compromís, soci petit però fins ara fidel que està a la brega amb la Moncloa per la insuficiència de recursos destinats al País Valencià.
Més enllà del sentit del vot, des de l'esquerra i començant per Podem, es continua mirant de reüll aquest acostament de Ciutadans i Sánchez amb la incògnita de fins on pot arribar. Una entesa que transita amb l'actitud paradoxal del partit taronja, que s'acosta al PSOE al mateix temps que reclama la dimissió dels ministres Grande-Marlaska i Irene Montero. De moment, Sánchez se surt amb la seva, regateja a esquerra i dreta, i s'estalvia la tria. Demà, quan s'hagi de decidir sobre un impost a les grans fortunes o reprendre el diàleg amb Catalunya, ja es veurà.