branded content

La formació de nou personal a les residències de gent gran, clau per superar l’emergència sanitària

Des del 18 d'abril, més de 3.700 persones s'han inscrit a la borsa de treball del SOC per incorporar-se a les residències en la lluita contra el coronavirus

per Lluís Girona , 9 de juny de 2020 a les 00:01 |
Personal formant-se per atendre l'emergència sanitària a les residències de gent gran | Anna Surinyach / Metges Sense Fronteres
El Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) va obrir el passat 18 d’abril una borsa de treball per incorporar personal a les residències d’avis i àvies arran de l’emergència sanitària de la Covid-19. Fins a 3772 persones es van inscriure a l’oferta en poc més d’un mes.

Davant els impediments físics que generava el confinament decretat el 13 de març, es va obrir una plataforma virtual impulsada pel SOC, el Consorci per a la Formació Continua de Catalunya (CFCC) i Unió Consorci Formació, des de la qual realitzar el procés de formació previ. Des del SOC i el CFCC, la prioritat va ser donar una qualificació bàsica per a l’atenció assistencial però també un suport emocional constant en l’exercici de la seva feina. Per això, aquests mòduls també van tenir un caràcter motivador, psicològic i mental.

Segons explica Ariadna Rectoret, directora del SOC, en declaracions a NacióDigital, les persones inscrites han rebut formació en "aspectes d’higiene, cura, seguretat laboral i acompanyament en els moviments de persones". El curs ha tingut una durada d’entre 10 i 15 hores i està supervisat i tutoritzat a través de videoconferències amb grups reduïts.


Aquestes persones han estat majoritàriament professionals amb qualificació sanitària, tot i que en alguns territoris el ventall s’ha ampliat i per fer front a l’emergència amb tots els efectius possibles, s’ha incorporat personal d’altres sectors als quals se’ls hi ha realitzat una formació molt més acurada, amb videotutories addicionals a la formació bàsica. La directora del SOC explica que s’han incorporat a les residències persones del sector del lleure i de l’animació sociocultural, així com del comerç o de la restauració.

En dades de finals de maig, el SOC té registrades 1380 persones a la plataforma virtual i un total de 1315 persones que s’estan formant. El 77% del total ja ha treballat algun cop en la cura de persones mentre que un 32% han estat persones que es trobaven desocupades. Per gènere, el predomini femení és clar i 8 de cada 10 persones inscrites són dones. Per províncies el Barcelonès domina clarament el nombre d’inscrits, molt per sobre del Vallès Occidental i el Baix Llobregat. També la capital catalana és la que ha registrat la majoria d’inscrits.
 
Les borses de treball creades per gestionar la crisi sanitària segueixen obertes, i segons explica Rectoret, es mantindran "fins que sigui necessari", però les ofertes de feina disponibles s’han anat reduint davant la millora de la situació als centres de la tercera edat i la reincorporació del personal que va haver d’agafar la baixa laboral durant aquestes últimes setmanes.
 

Formació de Metges Sense Fronteres a Barcelona, el passat 16 d'abril. Foto: Anna Surinyach / Metges Sense Fronteres


Una de les beneficiades d’aquesta borsa de treball ha estat la Tatiana Anaïs, una fisioterapeuta que treballava en un centre de neurorehabilitació pediàtrica que va haver de tancar per la crisi generada. Anaïs ho tenia molt clar: "No podia ni volia quedar-me a casa". Finalment la van contactar per incorporar-se al centre de la tercera edat del Paral·lel de Barcelona, on treballa des del dia 14 d’abril, amb una formació prèvia sobre els coneixements que calia adquirir per treballar en una situació tan delicada.


Anaïs relata l'experiència com "humanament molt satisfactòria però a la vegada molt dura". Per la fisioterapeuta, la càrrega emocional és "molt gran". "Veus persones grans en plenes facultats però confuses pel que estan vivint", explica Anaïs, que destaca la importància de mantenir els vincles entre els residents i les seves famílies.

La doctora valora la feina de tots els professionals i creu que cal tenir en compte que a molts d’ells els hi és igual fer més hores de les que toquen o tasques que no formen part de la seva labor. "Tots estem fent un sobreesforç amb l’únic objectiu de poder ajudar", afirma Anaïs.

Un altre cas és el del Guillem Castiglione, estudiant d'últim any de medicina i que ha estat treballant a la residència Paral·lel des de principis d'abril fins a finals de maig. Castiglione relata l'experiència com "una muntanya russa emocional" i explica l'angoixa dels professionals per vetllar per la salut de les persones de la residència.

Tot i això, Castiglione valora el que ha viscut com una experiència molt enriquidora que ha servit per entendre "la part més humana de la medicina". "És en aquestes situacions de camp de batalla quan aprens coses que no es poden ensenyar ni aprendre de cap altra manera", afirma.

L'estudiant, que amb la millora de la situació ha deixat la feina a la residència per preparar l'examen per a Metge Interí Resident (MIR), es queda també amb la satisfacció d'haver ajudat en uns moments tan difícils a un sector de la societat tan vulnerable. "Qualsevol agraïment dels avis i àvies ens motivava a seguir treballant", explica Castiglione.

La col·laboració indispensable de Metges Sense Fronteres

Metges Sense Fronteres (MSF) va començar a treballar en la crisi a les residències de gent gran el dia 19 de març, amb un reforç de personal de l’organització però també amb la formació per als professionals que ja treballaven en les residències. La missió ha finalitzat en la pràctica el dia 22 de maig, però el contacte de l’organització amb les institucions públiques i privades encara és constant i ara es basa principalment en l’anàlisi de la intervenció realitzada i en les tasques de suport emocional tant al personal com als residents i les seves famílies.

Segons explica Ximena Di Lollo, responsable del programa de residències de MSF, la tasca formativa es va dividir en dos àmbits. La primera, de formació mèdica, s’ha basat a ensenyar quines de les pràctiques que es poden fer als hospitals poden ser dutes a terme també pel personal de les residències de gent gran. I la segona, segons explica Di Lollo, ha consistit a preparar el personal mentalment per l’emergència sanitària. "Molts tenien por de contagiar-se o de no anar prou protegits", relata la doctora.

L’organització va entregar al SOC unes fitxes formatives, que van ser digitalitzades i integrades en la plataforma virtual de formació del nou personal que es va integrar en la lluita contra la Covid-19 a les residències de gent gran. Di Lollo agraeix la col·laboració "molt fluida" amb el SOC i amb les institucions locals per detectar la manca de personal i a la vegada, ser capaços de trobar els perfils necessaris per integrar-los en la feina realitzada a les residències.

Els passos que cal fer ara, segons relata Di Lollo, han d’anar enfocats cap a gestionar "l’impacte psicosocial" de la pandèmia. "L’epidèmia de la tristesa ha fet molt mal tant a residents com a personal i a les seves famílies, i és el que ara cal gestionar", afirma la doctora de Metges sense Fronteres.


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació