CRÒNICA

L'acord d'ERC amb Sánchez revifa el debat de la fi de la legislatura

Dirigents de JxCat ja assumeixen la dificultat d'anar més enllà de 2020 en l'actual clima i els republicans, que es consideren ressituats, insisteixen en pactar la data electoral

per Sara González , 1 de juny de 2020 a les 21:09 |
Quim Torra i Pere Aragonès, a una reunió del Govern | ACN
Sigui per l'estratègia al Parlament o per l'estratègia a Madrid i amb pandèmia o sense, ERC i Junts per Catalunya (JxCat) estan atrapats en la bronca permanent a la plaça de Sant Jaume. L'esvoranc obert ara pel nou acord dels republicans amb la Moncloa per prorrogar l'estat d'alarma torna a donar una estocada a una legislatura que agonitza des de que el propi president de la Generalitat, Quim Torra, la va donar per finiquitada a finals de gener. Sobre la taula hi ha el debat sobre el quan i el com d'un punt i final que només ell té capacitat per rubricar.


La petició d'eleccions és ja indissimulada per part d'ERC, que manté que cal acordar ja una data i fer-ho de la manera menys lesiva possible per al moviment independentista. "Serem més forts si els comicis són fruit d'un acord que d'un trencament", ha tornat a insistir aquest dilluns la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta. Aquest interès dels republicans, però, topa amb el de JxCat de trobar el moment més idoni per capitalitzar el vot desencantat amb els d'Oriol Junqueras.

Els de Calàbria, despullats de la capacitat de prémer el botó electoral, s'han afanyat en refer les posicions perdudes. S'ha encarregat quasi personalment de fer-ho el vicepresident, Pere Aragonès, en fil directe amb Sánchez. Sobre els seus consellers ha recaigut la major part de la gestió de la crisi sanitària -Salut, les residències i, ara també, la polèmica reobertura de les escoles- i amb Ciutadans pactant amb Sánchez la seva influència s'havia vist lesionada i, de retruc, la capacitat per recuperar la taula de diàleg sobre el conflicte amb Catalunya. "És imprescindible poder tornar-la a convocar", sostenen des de la cúpula d'ERC. La taula és el paradigma de l'independentisme pragmàtic que Junqueras aspira a seguir liderant. 


Ara, amb l'acord amb la coalició PSOE-Podem, consideren que en surten reforçats i recuperen les posicions de partida mentre que JxCat es veu "abocada a anar a remolc" després de dos mesos en la "comoditat" de veure com es debilitava l'agenda del seu soci i, a la vegada, principal rival polític. "Encara que sigui arrossegant els peus, Torra tornarà a seure a la taula de diàleg amb Sánchez. No es pot permetre no ser-hi", sostenen des de la direcció republicana, que també apunten que en les pròximes tres setmanes s'acabarà fixant la reunió de la taula amb la Moncloa.

Que no figuri aquest compromís per escrit en el pacte amb el PSOE, asseguren, respon a la voluntat de preservar-la tant dels atacs de JxCat com de Ciutadans. Els d'Inés Arrimadas, que a costa de la vacant que havia deixat ERC amb el seu vot en contra de l'estat d'alarma havia revaloritzat els seus 10 diputats, es resisteixen a sortir ara del focus i mantenen, per ara, el suport pactat amb Sánchez malgrat que aquest refaci les aliances de la investidura.


L'òrbita propera a Torra busca ara ressituar-se en el nou esquema. A finals de gener tenien la tempesta perfecta per precipitar les eleccions sota l'argument que ERC havia deixat "a la intempèrie" al president un cop se li va retirar la condició de diputat al mateix temps que Torra es posava al capdavant del diàleg amb Sánchez i buscava capitalitzar els pressupostos que Aragonès havia pactat amb els comuns. Ara, però, l'antiga agenda de prioritats polítiques s'ha vist superada per la urgència sanitària, social i econòmica de la pandèmia.  


Fonts properes a Torra expliquen que el president ha assumit que no es podrà esgotar la legislatura, com voldrien alguns dirigents de l'espai. Entre ells, l'exconseller Josep Rull, que en una entrevista a NacióDigital ja va advertir que el mandat té vigència fins al desembre del 2021. A la pràctica, però, la continuïtat és complexa perquè ambdues parts reconeixen que les confiances estan "trencades". L'exconseller Joaquim Forn admetia dos dies després de les paraules de Rull que els comicis poden precipitar-se aquest mateix any.

I és que, si bé des de JxCat consideren un risc convocar en un moment en què ERC segueix encapçalant totes les enquestes, els dirigents que estan al capdavant de la la convivència diària al Palau de la Generalitat reconeixen que és insostenible esgotar la legislatura. L'acusació de "deslleialtat" és mútua entre els dos partits i reiterada en el temps. Torra considera que l'entesa que ha tancat ara el vicepresident, Pere Aragonès, amb el president Pedro Sánchez engreixa el memorial de greuges que motiva la desconfiança mentre ERC reclama "respecte" i acusa JxCat d'"irresponsabilitat".

Convençuts que el president busca el moment idoni per fixar les eleccions a costa d'acusar-los de "traïció" i que no serà de forma imminent perquè es buscarà capitalitzar la probable inhabilitació de Torra per part del Suprem, la maquinària republicana treballa per apuntalar l'estratègia que fins ara millors rèdits li ha donat: la de reforçar-se com a interlocutor garant del diàleg, treure suc de retenir un rol clau al Congrés per arrencar beneficis per a Catalunya al govern espanyol i, mentrestant, seguir musculant l'independentisme sota la lògica que no compta encara amb una majoria suficient.

Un "avenç intermig" per recuperar posicions

Marta Vilalta i Gabriel Rufián han evidenciat públicament que aquest continuarà sent el sender per on pretén caminar ERC. Per una banda, la secretària general adjunta del partit ha reconegut que, tot i que amb l'acord amb el PSOE no han aconseguit tot el que voldrien, és millor pactar un "avenç intermig" que no pas res. El retorn de les competències no es produirà abans de la fase 3, però els republicans entenen que l'alternativa era no recuperar-les fins que acabés tota la desescalada.

En tot cas, consideren inversemblant que, per molt que Torra digui ara que l'acord no el vincula, rebutgi qüestions com dirigir el tram final de la desescalada o bé participar de la gestió dels fons europeus. "La bunquerització no és útil per a la ciutadania", ha deixat caure Vilalta referint-se a JxCat. Rufián, per la seva banda, ha apuntat en la direcció de configurar després de les eleccions un nou Govern que segueixi "el model Lleida". És a dir, que a més de JxCat incorpori els comuns, una geometria rebutjada de ple pels postconvergents i davant la qual també fan escarafalls els d'Ada Colau.

Si la investidura de Pedro Sánchez ja va obrir un abisme entre els dos socis de Govern que es va eixamplar amb la retirada de la condició de diputat a Torra, l'abstenció d'ERC a la pròrroga de dimecres afegeix més llenya al foc. L'expresident Carles Puigdemont ha tornat a aixecar el dit per assenyalar a través de les xarxes socials els republicans com els culpables de no poder refer la unitat. En plena desescalada de la ciutadania, la crispació a Palau segueix escalant sense aturador. 











 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació