El despertador: 2 de juny

Quin sentit té seguir?

Cada cop que es fa política i es prenen decisions, aflora la divisió entre JxCat i ERC, que no han complert els objectius que tenien fa dos anys. Avui també són notícia les banderes no oficials, l'Instagram live amb Antoni Trilla, la conversa de Montero i el 8-M, l'abdicació de Joan Carles I i Carlos Garaikoetxea

per Ferran Casas , 2 de juny de 2020 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El Govern ho té cada dia que passa més difícil per justificar la seva continuïtat. Quan no es prenen decisions la calma és aparent i fins i tot s'assegura que el clima és bo, que hi ha voluntat de seguir i de fer la feina "efectiva". Això diuen tant a Junts per Catalunya com a ERC. Avui, però, fa just dos anys que el Govern de Quim Torra prenia possessió a Palau i s'aixecava el 155 després d'un intent fallit de restitució. El president deia que assumia el mandat de l'1-O i que volia un diàleg "de govern a govern" amb Pedro Sánchez. Del primer assumpte no en queda ni rastre, i en relació al segon ha costat horrors aconseguir-lo i per ara no hi ha resultats.  

Els republicans es limiten a demanar que, atès que el govern és de coalició i pràcticament paritari, es pacti el final d'una legislatura d'impàs i a JxCat hi ha unanimitat en que la qüestió depèn només de Quim Torra (i de quan el Suprem l'inhabiliti, de fet). Dins l'espai postconvergent se senten, però, veus que pretenen esgotar la legislatura, altres amb pressa per convocar perquè les enquestes diuen que ara són bones, i una part significativa no fa càlculs i espera només el senyal de Puigdemont. 

Però, cada cop que es fa política i es prenen decisions, aflora la divisió entre socis per més que la portaveu Meritxell Budó intenti negar dilluns al matí el que diumenge fa evident el president. Ja ho vam veure la setmana passada amb l'aplicació del 100.2 i les dures acusacions de la Crida i Jordi Sànchez contra la consellera Ester Capella. I, ara, amb el pacte d'ERC per abstenir-se a l'última pròrroga de l'estat d'alarma. Les concessions del govern espanyol no són per tirar coets i Pere Aragonès va cuinar l'acord al marge de Torra mogut per l'ànim d'aconseguir contrapartides -el president és refractari als pactes amb Sánchez i raons no li'n falten. Contrapartides i una foto que els situés de nou en una posició central a Madrid i a Barcelona. Veurem quan dura i amb quins resultats.

L'esquema d'ERC passa per fer funcionar el diàleg amb el govern espanyol. És el camí que consideren transitable i el que els dona la iniciativa, com ara quan va impulsar una mesa que es reprendrà al juliol i que JxCat va començar menyspreant per acabar exigint que la presidís Torra. Els seus socis es limiten a blasmar qualsevol pas dels republicans i apel·len a una unitat (ahir hi tornava Carles Puigdemont) que ha passat de ser retòrica a una arma llancívola. No hi ha voluntat de fer una anàlisi conjunta de què va fallar la tardor del 2017 i de com preparar un nou embat.

El pacte d'ERC i Sánchez ha tornat a fracturar el Govern i només el càlcul electoral de JxCat, que té pendent ordenar el seu espai polític, manté en un horitzó difús unes eleccions que Junqueras i Aragonès esperen per fer-se amb el triomf que van acaronar el 21-D. És possible que quedi a mig fer la feina de "reactivació" econòmica que pregona el Govern. Veurem si expliquen amb claredat les ofertes electorals i fins a on està disposat a arribar cadascú. Només posant totes les peces damunt la taula (també les de l'estratègia a seguir a Madrid) serà possible refer el trencaclosques.

La situació no és fàcil i el marge per la política s'encongeix. Només cal tenir present la sentència d'ahir del Suprem, prohibint als edificis oficials totes les banderes "no oficials". Ho deien per la bandera independentista canària, però ara és aplicable a l'estelada o a altres banderes reivindicatives, i també no oficials, com la del moviment LGTBI. Fixa jurisprudència. En l'actual context de lectures restrictives de drets per part del deep state, difícilment les forces independentistes poden seguir en el seu marasme de desacord.  

Ahir Salut va demanar avançar en la desescalada, però no desapareixen alguns dubtes. El que més ens angoixa és un possible rebrot. D'aquest i altres temes que vulgueu preguntar en parlarem avui a l'Instagram live de NacióDigital amb el cap d'epidemiologia del Clínic, Antoni Trilla. Sergi Ambudio li traslladarà les vostres preguntes. Si ens seguiu rebreu una notificació quan comenci la conversa, cap a dos quarts de dues.
 

Avui no et perdis

» L'acord d'ERC amb Sánchez revifa el debat de la fi de la legislatura; per Sara González.

» Fil directe: «El virus de l'autoritarisme»; per Germà Capdevila.

» Crònica | Escoles obertes gairebé sense alumnes: així ha estat el «retorn a les aules» en fase 2; per Alba Domingo.

» Què vol dir seguretat en temps de coronavirus?; per Andreu Merino.

» Entrevista a Núria Terribas: «No podem acceptar limitacions de drets en nom de la por»; per Pep Martí.

» Dades: Marlaska va gastar 540.000 euros en edificis de la Guàrdia Civil a Catalunya abans de la sentència de l'1‑O; per Roger Tugas.

» Opinió: «'I can't breathe'»; per Sònia Andolz.

» Cau Nissan, tremola el motor; per Ariadna Trillas.

» La història d'èxit de la reconversió de la Sony a Viladecavalls: un mirall per a Nissan; per Anna Mira.

» Opinió: «Talent i tecnologia, el petroli del nou segle»; per Xavier Ferràs, professor d'Esade.

» Opinió: «Resposta independentista a la crisi de Nissan»; per Marc Sallas, sindicalista de la Intersindical-CSC.

» Filiprim: Clint Eastwood, 90 anys i plena vigència; per Toni Vall.

I també bones notícies...

» SOLIDARI Keita Baldé dribla el racisme i lloga un edifici per a una seixantena de temporers que dormen al carrer.

» DESESCALADA Els desplaçaments entre regions i autonomies podrien avançar‑se a la fase 3.

» ESTUDI Un assaig clínic amb participació catalana conclou que la immunoteràpia és «més eficaç» que la quimioteràpia.
 

 El passadís

La dreta mediàtica busca sota les pedres arguments per carregar de raons la jutgessa de Madrid Carmen Rodríguez Medel per incriminar el govern espanyol per la gestió del coronavirus. A la polèmica de l'informe de Diego Pérez de los Cobos, ahir se li sumava la filtració d'una conversa fora de micro sobre la manifestació del 8-M de la ministra Irene Montero al diari conservador Abc. La dirigent de Podem admetia que segurament el coronavirus, que just començava a ser percebut com una amenaça, havia restat assistència a la manifestació. Una obvietat que el diari convertia en l'evidència que el govern era conscient dels perills d'autoritzar la marxa, que aquell cap de setmana va coincidir, sense anar més lluny, amb partits de la lliga de futbol.

La conversa entre Montero i una periodista d'ETB abans d'entrar al programa En Jake, que dirigeix i presenta Xabier Lapitz, va aixecar una forta polèmica i inclús Cs i el PP van demanar compareixences i dimissions. La televisió basca va emetre un comunicat explicant que la filtració del fragment fora d'antena de la conversa amb la seva periodista es podria haver produït durant l'enviament d'imatges en brut a través de la Forta, l'organisme que aplega totes les televisions autonòmiques. Totes les mirades estaven sobre la TVG gallega, molt ben connectada amb l'Abc i que va ser l'única que va demanar les imatges íntegres de l'entrevista

Vist i llegit

La setmana que ve l'expresident Jordi Pujol fa 90 anys. En fa deu, quan encara no se l'havia arraconat arran de la confessió de la deixa i els escàndols de corrupció dels seus fills, ja no se li va fer cap gran homenatge pels seus 80 anys. A les portes d'unes eleccions autonòmiques -les de la tardor del 2010, que permetrien a CiU tornar a governar- Artur Mas no volia semblar "tutelat" i allò va doldre l'expresident. Ara, a Pujol ben pocs el reivindiquen malgrat que, com explica en aquest article a La Vanguardia Javier Melero, un dels penalistes més famosos del nostre país, Catalunya és "en gran part una construcció ideològica i cultural seva". Melero escriu al final de l'article que visita sovint al seu despatx l'expresident, "un ancià impol·lut que, sense autocomplaença, diu que la mort triga massa a atrapar-lo". 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2014, fa sis anys, Joan Carles I abdicava com a rei d'Espanya i cedia el tron al seu fill, Felip VI. La renúncia tenia a veure amb motius de salut, però sobretot amb el desgast del monarca i la institució arran dels escàndols de corrupció, que no han fet més que anar-se confirmant des d'aleshores i el van portar a deixar la vida pública. Fa unes setmanes, en plena pandèmia de la Covid-19, el seu fill va aprofitar per retirar-li l'assignació i anunciar que renunciaria a la seva herència després que es conegués que tenia comptes a l'estranger, possiblement gràcies al cobrament de comissions i que se n'havien beneficiat algunes de les seves amants. El PSOE i el tripartit de dretes eviten, però, que s'investiguin les seves activitats. Fa uns dies el prestigiós diari francès Le Monde li dedicava un reportatge molt crític

 L'aniversari

El 2 de juny de l'any 1938 va néixer a Pamplona el polític basc Carlos Garaikoetxea. Va ser president de la Cambra de Comerç de Navarra i a la transició es va implicar en política després d'haver-se fet militant del PNB el 1975. Va fer carrera al partit fins a convertir-se en lehendakari, càrrec que va ocupar des de 1979 i fins al 1985. Quan encara era president del govern basc es va enfrontar amb la direcció del seu partit, fet que el va dur a abandonar-lo i a crear un partit frontissa, Eusko Alkartasuna, que es va situar en una línia independentista i progressista i que va liderar fins al 1999, quan es va retirar de la política activa. EA, que sempre va rebutjar la violència d'ETA, forma ara part de la coalició Bildu. En aquesta entrevista de TVE repassava la seva trajectòria política. 

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació