30
de maig
del
2020
Actualitzat
el
31
de maig
a les
11:03h
L'acord que ha segellat ERC amb el govern espanyol per abstenir-se a la pròrroga de l'estat d'alarma a canvi que la Generalitat recuperi gradualment les competències ha obert un nou esvoranc al Govern. Un més d'una llarga llista en una legislatura que agonitza i que evidencia que ni tan sols en la pitjor pandèmia en 100 anys Junts per Catalunya i ERC han estat capaços de refer els ponts.
La nova crisi s'ha desencadenat en poc més de quatre hores i ha situat la política catalana en un déjà vu: el que es va viure a principis de gener quan els republicans van pactar una taula de negociació amb el PSOE a canvi de l'abstenció clau per permetre la investidura de Pedro Sánchez. El president de la Generalitat, Quim Torra, va comunicar aleshores que aquella entesa no vinculava el Govern. El mateix que ha traslladat ara al vicepresident Pere Aragonès amb la restitució gradual de les competències pactada un cop les regions arribin a la fase 3.
Al final, Torra va acabar acceptant no només el diàleg amb la Moncloa, sinó que va encapçalar la comitiva catalana a la Moncloa després de mesos en què Sánchez no li havia aixecat el telèfon. Caldrà veure què farà ara el president davant d'un pacte que, segons ha dit, l'únic que fa és "allargar" que la Generalitat recuperi la capacitat de comandament. De fet, a l'agenda de Torra per a la reunió de presidents d'aquest diumenge torna a figurar com a reclamació primordial el retorn de competències i la fi del comandament únic. Hi sumarà, a més, la petició per gestionar l'ingrés mínim vital com ho faran Euskadi i Navarra.
ERC era conscient que una entesa amb el govern espanyol tornaria a desencadenar una tempesta entre els socis a la plaça de Sant Jaume, però els d'Oriol Junqueras han primat la recuperació d'un paper preponderant en l'aritmètica del Congrés. L'estratègia dels republicans passa per seguir potenciant el seu rol d'aconseguidors d'avantatges per a Catalunya a cop d'"arrossegar" el govern espanyol. Tot plegat, a l'espera que el president prengui les regnes a l'hora de definir quan seran les eleccions que ell mateix va anunciar que convocaria després de l'aprovació dels pressupostos perquè la confiança amb ERC s'havia "deteriorat".
Tot i això, els plans de JxCat han canviat amb l'esclat de la crisi del coronavirus. Els comptes van rebre la validació del Parlament, però Torra no té intenció ara de prémer el botó electoral. Al contrari, pretén allargar la incertesa amb el dubte de si serà el Tribunal Suprem qui l'acabi precipitant de forma abrupta amb la inhabilitació per desobediència que està pendent de resoldre's. Tot plegat, mentre els republicans i partits de l'oposició pressionen per acordar ja una data per als comicis.
Retorn de competències gradual en fase 3
Sense capacitat per precipitar la convocatòries de les eleccions, ERC segueix cultivant l'estratègia amb la qual lideren totes les enquestes. Amb document de pacte inclòs, ha acordat amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, abstenir-se en la votació perquè l'estat d'alarma sigui vigent 15 dies més, fins al 22 de juny. Els socialistes s'han compromès a què aquesta sigui l'última.
A canvi, la Generalitat recuperarà les competències quan cadascuna de les regions entrin a la fase 3, el pas previ a l'assoliment de l'anomenada "nova normalitat". Així doncs, el Govern restituirà la seva capacitat de comandament de forma gradual a mesura que la desescalada s'acosti al final en cadascun dels territoris.
L'acord segellat amb el govern espanyol, teixit en discreció per Sánchez i el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, s'ha precipitat aquest dissabte i ha suposat que ERC hagi convocat d'urgència la seva cúpula. Segons el document signat pels dos partits, la Generalitat serà l'autoritat competent en les regions que assoleixin la fase 3 i pilotarà les mesures a partir d'aquell moment, a excepció d'aquelles que tinguin a veure amb la llibertat de circulació. La lletra petita, però, detalla que la superació de la desescalada i, per tant, la sortida de la fase 3 es podrà "proposar" -que no decidir- des de les autonomies.
Més enllà de l'estat d'alarma, un dels compromisos que han arrencat els republicans a la Moncloa és la capacitat de les autonomies i, per tant, també de la Generalitat, per participar de la gestió dels fons europeus de reconstrucció, un dels grans cavalls de batalla del vicepresident Aragonès. Entre els punts d'entesa s'inclou també el compromís del govern espanyol, "sempre que sigui possible", de prioritzar altres mesures alternatives a l'estat d'alarma en cas de futurs rebrots i de desvincular-ne les mesures econòmiques i socials que es prenguin. De fet, l'acord del PSOE amb Ciutadans ja va suposar la desvinculació dels ERTO de l'estat d'alarma.
Un dels aspectes més concrets de l'acord és que s'analitzaran reformes legals tant de la llei que regula l'estat d'alarma, excepció i setge com la de salut pública per poder garantir la "cogovernança de les comunitats autònomes i incrementar la protecció dels drets fonamentals i les llibertats ciutadanes". Els canvis seran presentats en una comissió d'avaluació que es crearà al Congrés i que, segons el document, hauria de tramitar les reformes en un període de tres mesos per ser aprovades. També es detalla que els treballadors no residents a la Conca d'Òdena però amb el seu centre de treball a la zona se'ls reconeixerà la baixa per incapacitat laboral per rebre la prestació corresponent.
Una reclamació reiterada durant tot l'estat d'alarma
El retorn de les competències ha estat la principal reclamació de la Generalitat des de l'inici de l'estat d'alarma, quan es va imposar el comandament únic per gestionar la crisi sanitària. De fet, el president de la Generalitat, Quim Torra, tenia previst tornar-les a reclamar aquest diumenge en la conferència de presidents. En base a l'acord dels republicans amb Sánchez, aquestes es recuperaran, però pràcticament quan ja estarà culminat el desconfinament.
La gestió de l'ingrés mínim vital, un altre punt del llistat amb què Torra afrontarà la reunió de demà, també ha estat sobre la taula en les converses entre ERC i el PSOE. Finalment, però, ha quedat fora del pacte de la mateixa manera que han quedat en l'aire altres de les reivindicacios que fa deu dues feien els de Gabriel Rufián, com ara el permís remunerat per a la conciliació. Fonts de la direcció republicana asseguren que "no hi ha marge" per acordar aquesta qüestió en el marc de la negociació de l'estat d'alarma.
Fora del document queda també la precisió sobre quan es reactivarà la taula de diàleg sobre el conflicte amb Catalunya. Els republicans donen per fet el compromís de Sánchez de convocar-la de nou un cop finalitzi la desescalada. Aquest mateix dissabte, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha assegurat que el retorn de les competències a la Generalitat seria la prova de foc de la "predisposició" del govern espanyol per reprendre el diàleg.
Caldrà veure com afecta en el tauler de l'aritmètica al Congrés l'acord d'ERC amb el PSOE. Ciutadans i el PNB han apuntalat la quarta i la cinquena pròrroga, però els d'Inés Arrimadas van advertir que l'acord amb el partit taronja suposava dinamitar la taula de diàleg amb l'independentisme. De fet, la incomoditat de Ciutadans amb el PSOE ha anat in crescendo tant arran de l'acord finalment rectificat amb Bildu per a la derogació de la reforma laboral com pel xoc obert per la Moncloa amb la Guàrdia Civil amb la destitució del coronel Pérez de los Cobos.
L'acord amb Ciutadans va dinamitar una entesa entre el govern espanyol i ERC poques hores abans de la votació de la cinquena pròrroga. Tot i això, si hi ha un fet que inquieta els republicans és el de perdre el seu rol de partit clau en l'aritmètica al Congrés i d'aconseguidor d'avantatges per a Catalunya. Si bé consideren que el vot en contra ha abocat Sánchez a una negociació que abans havia desatès, Ciutadans va aprofitar la vacant que deixaven els de Gabriel Rufián al Congrés per segellar un acord amb el PSOE i catapultar els seus deu diputats, fins aleshores abocats a l'ostracisme parlamentari.
La nova crisi s'ha desencadenat en poc més de quatre hores i ha situat la política catalana en un déjà vu: el que es va viure a principis de gener quan els republicans van pactar una taula de negociació amb el PSOE a canvi de l'abstenció clau per permetre la investidura de Pedro Sánchez. El president de la Generalitat, Quim Torra, va comunicar aleshores que aquella entesa no vinculava el Govern. El mateix que ha traslladat ara al vicepresident Pere Aragonès amb la restitució gradual de les competències pactada un cop les regions arribin a la fase 3.
Al final, Torra va acabar acceptant no només el diàleg amb la Moncloa, sinó que va encapçalar la comitiva catalana a la Moncloa després de mesos en què Sánchez no li havia aixecat el telèfon. Caldrà veure què farà ara el president davant d'un pacte que, segons ha dit, l'únic que fa és "allargar" que la Generalitat recuperi la capacitat de comandament. De fet, a l'agenda de Torra per a la reunió de presidents d'aquest diumenge torna a figurar com a reclamació primordial el retorn de competències i la fi del comandament únic. Hi sumarà, a més, la petició per gestionar l'ingrés mínim vital com ho faran Euskadi i Navarra.
ERC era conscient que una entesa amb el govern espanyol tornaria a desencadenar una tempesta entre els socis a la plaça de Sant Jaume, però els d'Oriol Junqueras han primat la recuperació d'un paper preponderant en l'aritmètica del Congrés. L'estratègia dels republicans passa per seguir potenciant el seu rol d'aconseguidors d'avantatges per a Catalunya a cop d'"arrossegar" el govern espanyol. Tot plegat, a l'espera que el president prengui les regnes a l'hora de definir quan seran les eleccions que ell mateix va anunciar que convocaria després de l'aprovació dels pressupostos perquè la confiança amb ERC s'havia "deteriorat".
Tot i això, els plans de JxCat han canviat amb l'esclat de la crisi del coronavirus. Els comptes van rebre la validació del Parlament, però Torra no té intenció ara de prémer el botó electoral. Al contrari, pretén allargar la incertesa amb el dubte de si serà el Tribunal Suprem qui l'acabi precipitant de forma abrupta amb la inhabilitació per desobediència que està pendent de resoldre's. Tot plegat, mentre els republicans i partits de l'oposició pressionen per acordar ja una data per als comicis.
Retorn de competències gradual en fase 3
Sense capacitat per precipitar la convocatòries de les eleccions, ERC segueix cultivant l'estratègia amb la qual lideren totes les enquestes. Amb document de pacte inclòs, ha acordat amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, abstenir-se en la votació perquè l'estat d'alarma sigui vigent 15 dies més, fins al 22 de juny. Els socialistes s'han compromès a què aquesta sigui l'última.
A canvi, la Generalitat recuperarà les competències quan cadascuna de les regions entrin a la fase 3, el pas previ a l'assoliment de l'anomenada "nova normalitat". Així doncs, el Govern restituirà la seva capacitat de comandament de forma gradual a mesura que la desescalada s'acosti al final en cadascun dels territoris.
L'acord segellat amb el govern espanyol, teixit en discreció per Sánchez i el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, s'ha precipitat aquest dissabte i ha suposat que ERC hagi convocat d'urgència la seva cúpula. Segons el document signat pels dos partits, la Generalitat serà l'autoritat competent en les regions que assoleixin la fase 3 i pilotarà les mesures a partir d'aquell moment, a excepció d'aquelles que tinguin a veure amb la llibertat de circulació. La lletra petita, però, detalla que la superació de la desescalada i, per tant, la sortida de la fase 3 es podrà "proposar" -que no decidir- des de les autonomies.
Més enllà de l'estat d'alarma, un dels compromisos que han arrencat els republicans a la Moncloa és la capacitat de les autonomies i, per tant, també de la Generalitat, per participar de la gestió dels fons europeus de reconstrucció, un dels grans cavalls de batalla del vicepresident Aragonès. Entre els punts d'entesa s'inclou també el compromís del govern espanyol, "sempre que sigui possible", de prioritzar altres mesures alternatives a l'estat d'alarma en cas de futurs rebrots i de desvincular-ne les mesures econòmiques i socials que es prenguin. De fet, l'acord del PSOE amb Ciutadans ja va suposar la desvinculació dels ERTO de l'estat d'alarma.
Un dels aspectes més concrets de l'acord és que s'analitzaran reformes legals tant de la llei que regula l'estat d'alarma, excepció i setge com la de salut pública per poder garantir la "cogovernança de les comunitats autònomes i incrementar la protecció dels drets fonamentals i les llibertats ciutadanes". Els canvis seran presentats en una comissió d'avaluació que es crearà al Congrés i que, segons el document, hauria de tramitar les reformes en un període de tres mesos per ser aprovades. També es detalla que els treballadors no residents a la Conca d'Òdena però amb el seu centre de treball a la zona se'ls reconeixerà la baixa per incapacitat laboral per rebre la prestació corresponent.
Una reclamació reiterada durant tot l'estat d'alarma
El retorn de les competències ha estat la principal reclamació de la Generalitat des de l'inici de l'estat d'alarma, quan es va imposar el comandament únic per gestionar la crisi sanitària. De fet, el president de la Generalitat, Quim Torra, tenia previst tornar-les a reclamar aquest diumenge en la conferència de presidents. En base a l'acord dels republicans amb Sánchez, aquestes es recuperaran, però pràcticament quan ja estarà culminat el desconfinament.
La gestió de l'ingrés mínim vital, un altre punt del llistat amb què Torra afrontarà la reunió de demà, també ha estat sobre la taula en les converses entre ERC i el PSOE. Finalment, però, ha quedat fora del pacte de la mateixa manera que han quedat en l'aire altres de les reivindicacios que fa deu dues feien els de Gabriel Rufián, com ara el permís remunerat per a la conciliació. Fonts de la direcció republicana asseguren que "no hi ha marge" per acordar aquesta qüestió en el marc de la negociació de l'estat d'alarma.
Fora del document queda també la precisió sobre quan es reactivarà la taula de diàleg sobre el conflicte amb Catalunya. Els republicans donen per fet el compromís de Sánchez de convocar-la de nou un cop finalitzi la desescalada. Aquest mateix dissabte, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha assegurat que el retorn de les competències a la Generalitat seria la prova de foc de la "predisposició" del govern espanyol per reprendre el diàleg.
Caldrà veure com afecta en el tauler de l'aritmètica al Congrés l'acord d'ERC amb el PSOE. Ciutadans i el PNB han apuntalat la quarta i la cinquena pròrroga, però els d'Inés Arrimadas van advertir que l'acord amb el partit taronja suposava dinamitar la taula de diàleg amb l'independentisme. De fet, la incomoditat de Ciutadans amb el PSOE ha anat in crescendo tant arran de l'acord finalment rectificat amb Bildu per a la derogació de la reforma laboral com pel xoc obert per la Moncloa amb la Guàrdia Civil amb la destitució del coronel Pérez de los Cobos.
L'acord amb Ciutadans va dinamitar una entesa entre el govern espanyol i ERC poques hores abans de la votació de la cinquena pròrroga. Tot i això, si hi ha un fet que inquieta els republicans és el de perdre el seu rol de partit clau en l'aritmètica al Congrés i d'aconseguidor d'avantatges per a Catalunya. Si bé consideren que el vot en contra ha abocat Sánchez a una negociació que abans havia desatès, Ciutadans va aprofitar la vacant que deixaven els de Gabriel Rufián al Congrés per segellar un acord amb el PSOE i catapultar els seus deu diputats, fins aleshores abocats a l'ostracisme parlamentari.
Acord ERC by naciodigital on Scribd