30
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
20:21h
El govern espanyol pilota la desescalada de l'epidèmia del coronavirus al mateix temps que està a l'ull de l'huracà de l'escalada de la tensió política. Aquesta setmana ha estat paradigmàtica de com la coalició PSOE-Podem ha de lidiar amb la croada de la dreta al mateix temps que no té afermada la majoria d'esquerres. Al Congrés s'han viscut escenes d'alta tensió i fora d'ell una crisi d'alt calibre amb la Guàrdia Civil. Una crispació que la Moncloa ha buscat sufocar amb l'aprovació de l'ingrés mínim vital com a nou dret social a l'estat espanyol i refent aliances a l'esquerra de la mà de partits com ERC.
Després de 78 dies d'estat d'alarma, insòlit és un dissabte sense cap roda de premsa ni del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que compareixerà en diumenge, ni de cap ministre. Un breu parèntesi abans de revelar quins són els plans per completar el darrer tram del desconfinament i ratificar que demanarà una sisena pròrroga de l'estat d'alarma.
Triï la fórmula que triï, el govern estarà igualment abocat a refer uns ponts amb l'oposició que s'han deteriorat tan a dreta com a esquerra. De fet, en les darreres hores s'ha arromangat per aproximar-se de nou a ERC. En paral·lel, però, continuen les tensions en el sí de la coalició per l'abast de les mesures econòmiques i socials. Pablo Iglesias s'ha sortit amb la seva amb l'aprovació de l'IMV, que s'ha acabat accelerant malgrat les reticències del sector més ortodox de la Moncloa, però resta oberta ara la pugna per la reforma fiscal.
Durant la posada de llarg de la prestació per combatre la pobresa va esquivar atiar el foc, però aquesta setmana ha tornat a insistir que cal un impost a les grans fortunes mentre que el PSOE sosté que es poden reformar altres tributs ja existents, com ara l'impost de societats. Tot plegat, el preludi d'una nova contesa que ha de transitar en paral·lel a una aritmètica parlamentària inestable per seguir afrontant la legislatura.
Una tensió 'in crescendo' al Congrés i amb la Guàrdia Civil
Sánchez ha certificat durant la gestió de la pitjor crisi sanitària dels darrers cent anys que no pot comptar amb un PP ancorat a l'extrema dreta que assenyala el govern espanyol com el responsable de les més de 27.000 morts de la pandèmia. Els de Pablo Casado, així com Vox, estan situats en la tessitura d'intentar desgastar al màxim el govern espanyol burxant en l'aliança del PSOE amb Podem.
El repertori de xocs en només cinc dies és extens, però es pot resumir amb Pedro Sánchez equiparant el PP amb Vox enmig d'un allar de peticions de dimissió del ministre Fernando Grande-Marlaska, amb una Cayetana Álvarez de Toledo acusant Pablo Iglesias de ser fill d'un "terrorista" o el vicepresident social i líder de Podem assenyalant que l'extrema dreta voldria "fer un cop d'estat però que no s'hi atreveix".
La batalla es lliura tant a l'hemicicle com en comissió, però també fora del Congrés dels Diputats, on el govern espanyol ha topat amb l'agenda pròpia de la Guàrdia Civil i el poder judicial. La destitució del coronel Pérez de los Cobos just quan s'ha fet públic l'informe basat en dades tergiversades i manipulades que apunten que el govern espanyol va autoritzar les manifestacions del 8-M malgrat conèixer el risc de contagis, s'ha traduït en un enfrontament directe amb l'aparell policial i judicial.
Refer ponts d'urgència amb l'esquerra
I amb aquest front obert en canal pel franc dret, Sánchez està en vies d'intentar refer les aliances amb les formacions que van permetre la seva investidura. La votació de la cinquena pròrroga de la mà de Ciutadans i del PNB va augmentar els recels entre els partits d'esquerres. Fins al punt que va tornar a votar en contra ERC, però també Compromís. El malestar va créixer arran de la rectificació per part del PSOE de l'acord amb Bildu per derogar íntegrament la reforma laboral. Però els d'Inés Arrimadas estan molestos tant per l'entesa amb els abertzales com la polèmica oberta arran de la destitució de Pérez de los Cobos.
Amb aquesta incertesa, doncs, de cara a l'eventual sisena pròrroga, Sánchez prefereix anunciar-la assegurant-se aquesta vegada primer els suports. L'acord perquè ERC passi de nou a l'abstenció pivota en capacitat de cogestió dels fons de reconstrucció europeu i el pilotatge conjunt de la darrera fase de la desescalada. A sobre de la taula està també gestionar l'ingrés mínim vital des de la Generalitat com ha pactat el PNB que farà Euskadi i com reclamarà el president de la Generalitat, Quim Torra, aquest diumenge a la conferència de presidents.
A l'expectativa de què anunciarà demà Sánchez, la Moncloa s'ha conjurat en les darreres hores per fugir del clima de bronca política dels darrers dies i refer aliances a l'esquerra. Sobretot després d'aprovar l'ingrés mínim vital, que han batejat com "un nou pilar" de l'estat del benestar per treure de la pobresa 1,6 milions de persones. Fins i tot Iglesias, que busca capitalitzar una recepta per sortir de la crisi diferent a la del 2008, va assegurar públicament que s'havia equivocat donant més protagonisme a la topada amb Vox que a l'objectiu de la comissió de reconstrucció.
Més discurs social i un nou gir d'acord a l'esquerra sembla ser la recepta que pretén aplicar ara Sánchez per intentar passar pàgina a una setmana on ha constatat que l'únic objectiu de la dreta és desallotjar-lo de la Moncloa.
Després de 78 dies d'estat d'alarma, insòlit és un dissabte sense cap roda de premsa ni del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que compareixerà en diumenge, ni de cap ministre. Un breu parèntesi abans de revelar quins són els plans per completar el darrer tram del desconfinament i ratificar que demanarà una sisena pròrroga de l'estat d'alarma.
Triï la fórmula que triï, el govern estarà igualment abocat a refer uns ponts amb l'oposició que s'han deteriorat tan a dreta com a esquerra. De fet, en les darreres hores s'ha arromangat per aproximar-se de nou a ERC. En paral·lel, però, continuen les tensions en el sí de la coalició per l'abast de les mesures econòmiques i socials. Pablo Iglesias s'ha sortit amb la seva amb l'aprovació de l'IMV, que s'ha acabat accelerant malgrat les reticències del sector més ortodox de la Moncloa, però resta oberta ara la pugna per la reforma fiscal.
Durant la posada de llarg de la prestació per combatre la pobresa va esquivar atiar el foc, però aquesta setmana ha tornat a insistir que cal un impost a les grans fortunes mentre que el PSOE sosté que es poden reformar altres tributs ja existents, com ara l'impost de societats. Tot plegat, el preludi d'una nova contesa que ha de transitar en paral·lel a una aritmètica parlamentària inestable per seguir afrontant la legislatura.
Una tensió 'in crescendo' al Congrés i amb la Guàrdia Civil
Sánchez ha certificat durant la gestió de la pitjor crisi sanitària dels darrers cent anys que no pot comptar amb un PP ancorat a l'extrema dreta que assenyala el govern espanyol com el responsable de les més de 27.000 morts de la pandèmia. Els de Pablo Casado, així com Vox, estan situats en la tessitura d'intentar desgastar al màxim el govern espanyol burxant en l'aliança del PSOE amb Podem.
El repertori de xocs en només cinc dies és extens, però es pot resumir amb Pedro Sánchez equiparant el PP amb Vox enmig d'un allar de peticions de dimissió del ministre Fernando Grande-Marlaska, amb una Cayetana Álvarez de Toledo acusant Pablo Iglesias de ser fill d'un "terrorista" o el vicepresident social i líder de Podem assenyalant que l'extrema dreta voldria "fer un cop d'estat però que no s'hi atreveix".
La batalla es lliura tant a l'hemicicle com en comissió, però també fora del Congrés dels Diputats, on el govern espanyol ha topat amb l'agenda pròpia de la Guàrdia Civil i el poder judicial. La destitució del coronel Pérez de los Cobos just quan s'ha fet públic l'informe basat en dades tergiversades i manipulades que apunten que el govern espanyol va autoritzar les manifestacions del 8-M malgrat conèixer el risc de contagis, s'ha traduït en un enfrontament directe amb l'aparell policial i judicial.
Refer ponts d'urgència amb l'esquerra
I amb aquest front obert en canal pel franc dret, Sánchez està en vies d'intentar refer les aliances amb les formacions que van permetre la seva investidura. La votació de la cinquena pròrroga de la mà de Ciutadans i del PNB va augmentar els recels entre els partits d'esquerres. Fins al punt que va tornar a votar en contra ERC, però també Compromís. El malestar va créixer arran de la rectificació per part del PSOE de l'acord amb Bildu per derogar íntegrament la reforma laboral. Però els d'Inés Arrimadas estan molestos tant per l'entesa amb els abertzales com la polèmica oberta arran de la destitució de Pérez de los Cobos.
Amb aquesta incertesa, doncs, de cara a l'eventual sisena pròrroga, Sánchez prefereix anunciar-la assegurant-se aquesta vegada primer els suports. L'acord perquè ERC passi de nou a l'abstenció pivota en capacitat de cogestió dels fons de reconstrucció europeu i el pilotatge conjunt de la darrera fase de la desescalada. A sobre de la taula està també gestionar l'ingrés mínim vital des de la Generalitat com ha pactat el PNB que farà Euskadi i com reclamarà el president de la Generalitat, Quim Torra, aquest diumenge a la conferència de presidents.
A l'expectativa de què anunciarà demà Sánchez, la Moncloa s'ha conjurat en les darreres hores per fugir del clima de bronca política dels darrers dies i refer aliances a l'esquerra. Sobretot després d'aprovar l'ingrés mínim vital, que han batejat com "un nou pilar" de l'estat del benestar per treure de la pobresa 1,6 milions de persones. Fins i tot Iglesias, que busca capitalitzar una recepta per sortir de la crisi diferent a la del 2008, va assegurar públicament que s'havia equivocat donant més protagonisme a la topada amb Vox que a l'objectiu de la comissió de reconstrucció.
Més discurs social i un nou gir d'acord a l'esquerra sembla ser la recepta que pretén aplicar ara Sánchez per intentar passar pàgina a una setmana on ha constatat que l'únic objectiu de la dreta és desallotjar-lo de la Moncloa.