Altres Barcelones

Les cases barates de Can Peguera

Els veïns es coneixen, se saluden i comparteixen bona part del dia a l'exterior de casa seva. És un d'aquells pocs racons de Barcelona que no sembla Barcelona sinó més aviat un petit poble aïllat

per Dani Cortijo , 30 de maig de 2020 a les 08:16 |
Les cases barates del barri de Can Peguera de Barcelona. | Dani Cortijo
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de maig de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ara que amb el confinament no podem marxar gaire de Barcelona, és un bon moment per descobrir que és una ciutat que encara que t'ho proposis, no te l'acabes mai. Si no hi heu estat, és un moment ideal per conèixer el nucli de cases barates de Can Peguera, un dels pocs en què el veïnat ha aconseguit lluitar per la pervivència del seu mode de vida i, on a diferència d'altres indrets com la Colònia Castells o les Cases Barates del Bon Pastor, no s'ha acabat destruint per una barreja de deixadesa administrativa i falta de sensibilitat.

Can Peguera és un barri tranquil de cases baixes situat a la base de Turó de la Peira. A diferència de la majoria de llocs de la ciutat els veïns es coneixen, se saluden i comparteixen bona part del dia a l'exterior de casa seva. És un d'aquells pocs racons de Barcelona que no sembla Barcelona sinó més aviat un petit poble aïllat.


Una de les raons d'aquesta sociabilitat és un urbanisme humil però a peu de carrer i una història en comú que compartir. Can Peguera va ser en el seu moment un dels quatre nuclis de "cases barates" de Barcelona, ​​construït després de la compra dels terrenys de la Marquesa de Castellvell on tenia una finca rural anomenada així. El barri es va anomenar durant un temps Grup Ramon Albó.
 

Can Peguera. Foto: Dani Cortijo


El fenomen d'aquests nuclis d'habitatges obrers es va originar a la fi de segle XIX i principis del segle XX. El 1911 es va promulgar una llei de "cases barates" que afavoria la construcció d'habitatges obrers senzills de planta baixa als afores dels nuclis urbans. Normalment es construïen per iniciativa pública o en règim cooperatiu. Aquest tipus de barris es van estendre per tot l'estat, tot i que al País Basc i Catalunya, per la seva acceleració industrial, van ser els llocs on van proliferar de manera més intensiva.

A Barcelona, ​​quan va arribar la notícia de la celebració de l'Exposició Internacional de 1929, de la mateixa manera que va passar abans de les olimpíades de 1992, es van desplaçar persones que estaven vivint als barris de barraques informals, alguns d'ells a Montjuïc on se celebraria l'esdeveniment.


Els nous nuclis de "cases barates" van ser poblats per exbarraquistes i famílies que emigraven provinents de l'interior de Catalunya o el sud d'Espanya per treballar en les obres de l'Exposició Universal.

Durant la Guerra Civil Espanyola, per la seva població obrera, la major part de barris d'aquest tipus van ser feus antifeixistes, especialment Can Peguera, de domini essencialment anarcosindicalista.

Al barri s'editaven les dues principals revistes de la CNT-FAI (Solidaridad Obrera i Tierra y Libertad). L'església va ser presa pels veïns i convertida en "casa de poble". Durant el Franquisme, molts dels veïns van passar mals moments a la caserna de la Guàrdia Civil (ara l'escola de barri).

Altres nuclis de "cases barates" es van construir durant el franquisme també, encara que Can Peguera és ara l'únic que es manté més fidel al seu estil original i no ha patit destrucció, deixadesa o una voraç gentrificació.
 

Can Peguera. Foto: Dani Cortijo

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació