31
de maig
del
2020
Actualitzat
el
01
de juny
a les
20:48h
El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, està aquests dies al centre de la polèmica pels relleus i dimissions al capdavant de la Guàrdia Civil. Uns xocs que res tenen a veure amb les polèmiques actuacions d'aquest cos davant les mobilitzacions dels darrers anys a Catalunya, per les quals el ministre ha multiplicat les condecoracions. El que no se sabia, però, és que el seu departament va adjudicar a dit dos contractes per valor de 538.349,68 euros per adequar les casernes de la Guàrdia Civil just abans de les protestes per la sentència de l'1-O.
Una resolució que es va fer pel procediment d'emergència i que ha restat amagada fins ara, que ha estat per fi publicada al portal de contractació de l'Estat, quasi vuit mesos després de produir-se. L'objecte de l'adjudicació és resoldre "les evidents necessitats logístiques existents a Catalunya" i adequar els seus edificis, de cara a l'arribada propera de dotacions d'agents de la Guàrdia Civil, per "proporcionar allotjament segur dins dels aquarteraments i evitar situacions de greu risc, perill i deteriorament de la imatge de la institució i, per tant, de l'Estat".
Per impedir que es repetissin les imatges de protestes entorn els hotels on es van allotjar els agents arribats per frenar el referèndum de l'1-O, el ministeri va decidir que aquest cop s'allotgessin, en bona mesura, a casernes i edificis de la Guàrdia Civil habilitats per a l'ocasió. Ara bé, el llavors director general de la Guàrdia Civil, Félix Vicente Azón, va justificar el 20 d'agost l'emergència dels contractes -urgència que permetia no fer licitació pública i adjudicar-los a dit- arran d'una llei que ho permetia en cas d'"esdeveniments catastròfics, de situacions que suposin greu perill o de necessitats que afectin a la defensa nacional".
Així mateix, la mateixa resolució assenyala que la mesura s'ha pres "després d'haver analitzat els diferents escenaris als que pot evolucionar la situació, davant la imprevisibilitat de la mateixa i amb la finalitat de garantir la capacitat d'iniciativa de la Guàrdia Civil". No concreta a quina situació es refereix, però es pressuposa que es tracta de les esperades protestes a la sentència de l'1-O, que s'esperava per a la tardor.
Tal com recull el document inferior, l'objectiu de l'adjudicació es justifica per la necessitat de garantir "la plena capacitat operativa del cos per al compliment de les missions que, en matèria de seguretat pública o en l'àmbit de la defensa nacional li puguin ser encomanades". Cita, en aquest sentit, tant la defensa "dels drets i llibertats dels ciutadans" com "la sobirania, independència, integritat territorial i l'ordenament constitucional" de l'Estat.
En tot el document -ni en cap dels altres del procés licitador- no es concreta exactament quina és l'"emergència de reforç de les capacitats logístiques" de les casernes a què es fa referència, malgrat tractar-se d'una adjudicació de més de mig milió d'euros a dit, així que finalment es desconeix com es va materialitzar. Sí que fa referència, però, a conceptes tan genèrics com els nous desafiaments per a la seguretat, en camps com "el medi ambient, l'energia, el transport, el ciberespai o l'estabilitat econòmica".
S'hi cita també la llei de seguretat nacional del PP del 2015, l'Estratègia de Seguretat Nacional del 2017 que identifica "les amenaces i desafiaments als que s'enfronta la nació" o la necessitat de "buscar l'alineament, la integració i l'acció coordinada de tots els organismes i institucions encarregats de vetllar per la seguretat pública".
Engranatge en què es destaca la Guàrdia Civil com a "instrument bàsic perquè l'Estat pugui garantir la seva pròpia vertebració interna i fer efectiva la seva acció en tot el territori nacional i en el compliment de les missions que, a nivell internacional, se li puguin encomanar en el marc d'una seguretat col·lectiva i una defensa compartida". En aquest cas, però, no semblava a priori que es fes referència a cap missió internacional.
Segons apunten diverses informacions periodístiques, els agents enviats a Catalunya de la Guàrdia Civil, però també de la Policia Nacional espanyola, van distribuir-se entre hotels i edificis d'aquests cossos o també de l'exèrcit, habilitats per allotjar-los. Les seves actuacions per reprimir les protestes, amb l'ús d'armes prohibides com les pilotes de goma o un nivell de violència elevat, van generar un profund malestar en part de la societat catalana.
Ara bé, qui va rebre aquests suculents contractes? La licitació es va dividir en dos lots, un dels quals, molt més gran que l'altre. En concret, el preu del primer era de 514.702 euros i se'l va endur l'empresa Materiales y construcciones Gama, de Barcelona, mentre que l'altre, el petit, de 23.647,67 euros, va recaure a Muebles Abanico SL, de València.
L'empresa agraciada amb el lot de més de mig milió d'euros -la formalització del qual es reprodueix a sota- treballa des de fa més de 39 anys amb el ministeri de Defensa, segons destaca en el seu web, "executant manteniments o treballs adjudicats per subhastes o concursos públics" -aquest no seria el cas-, tant pel que fa a la Comandància d'Obres de Barcelona, el Servei Militar de Construccions de Saragossa o directament el ministeri de Defensa, havent realitzat tasques als aquarteraments del Bruc, Girona, Sant Boi, Gavà i Viella, o l'Acadèmia de Sotsoficials de Talarn, entre d'altres.
Una resolució que es va fer pel procediment d'emergència i que ha restat amagada fins ara, que ha estat per fi publicada al portal de contractació de l'Estat, quasi vuit mesos després de produir-se. L'objecte de l'adjudicació és resoldre "les evidents necessitats logístiques existents a Catalunya" i adequar els seus edificis, de cara a l'arribada propera de dotacions d'agents de la Guàrdia Civil, per "proporcionar allotjament segur dins dels aquarteraments i evitar situacions de greu risc, perill i deteriorament de la imatge de la institució i, per tant, de l'Estat".
Per impedir que es repetissin les imatges de protestes entorn els hotels on es van allotjar els agents arribats per frenar el referèndum de l'1-O, el ministeri va decidir que aquest cop s'allotgessin, en bona mesura, a casernes i edificis de la Guàrdia Civil habilitats per a l'ocasió. Ara bé, el llavors director general de la Guàrdia Civil, Félix Vicente Azón, va justificar el 20 d'agost l'emergència dels contractes -urgència que permetia no fer licitació pública i adjudicar-los a dit- arran d'una llei que ho permetia en cas d'"esdeveniments catastròfics, de situacions que suposin greu perill o de necessitats que afectin a la defensa nacional".
Així mateix, la mateixa resolució assenyala que la mesura s'ha pres "després d'haver analitzat els diferents escenaris als que pot evolucionar la situació, davant la imprevisibilitat de la mateixa i amb la finalitat de garantir la capacitat d'iniciativa de la Guàrdia Civil". No concreta a quina situació es refereix, però es pressuposa que es tracta de les esperades protestes a la sentència de l'1-O, que s'esperava per a la tardor.
Tal com recull el document inferior, l'objectiu de l'adjudicació es justifica per la necessitat de garantir "la plena capacitat operativa del cos per al compliment de les missions que, en matèria de seguretat pública o en l'àmbit de la defensa nacional li puguin ser encomanades". Cita, en aquest sentit, tant la defensa "dels drets i llibertats dels ciutadans" com "la sobirania, independència, integritat territorial i l'ordenament constitucional" de l'Estat.
Resolució d'adjudicació by naciodigital on Scribd
En tot el document -ni en cap dels altres del procés licitador- no es concreta exactament quina és l'"emergència de reforç de les capacitats logístiques" de les casernes a què es fa referència, malgrat tractar-se d'una adjudicació de més de mig milió d'euros a dit, així que finalment es desconeix com es va materialitzar. Sí que fa referència, però, a conceptes tan genèrics com els nous desafiaments per a la seguretat, en camps com "el medi ambient, l'energia, el transport, el ciberespai o l'estabilitat econòmica".
S'hi cita també la llei de seguretat nacional del PP del 2015, l'Estratègia de Seguretat Nacional del 2017 que identifica "les amenaces i desafiaments als que s'enfronta la nació" o la necessitat de "buscar l'alineament, la integració i l'acció coordinada de tots els organismes i institucions encarregats de vetllar per la seguretat pública".
Engranatge en què es destaca la Guàrdia Civil com a "instrument bàsic perquè l'Estat pugui garantir la seva pròpia vertebració interna i fer efectiva la seva acció en tot el territori nacional i en el compliment de les missions que, a nivell internacional, se li puguin encomanar en el marc d'una seguretat col·lectiva i una defensa compartida". En aquest cas, però, no semblava a priori que es fes referència a cap missió internacional.
Segons apunten diverses informacions periodístiques, els agents enviats a Catalunya de la Guàrdia Civil, però també de la Policia Nacional espanyola, van distribuir-se entre hotels i edificis d'aquests cossos o també de l'exèrcit, habilitats per allotjar-los. Les seves actuacions per reprimir les protestes, amb l'ús d'armes prohibides com les pilotes de goma o un nivell de violència elevat, van generar un profund malestar en part de la societat catalana.
Ara bé, qui va rebre aquests suculents contractes? La licitació es va dividir en dos lots, un dels quals, molt més gran que l'altre. En concret, el preu del primer era de 514.702 euros i se'l va endur l'empresa Materiales y construcciones Gama, de Barcelona, mentre que l'altre, el petit, de 23.647,67 euros, va recaure a Muebles Abanico SL, de València.
L'empresa agraciada amb el lot de més de mig milió d'euros -la formalització del qual es reprodueix a sota- treballa des de fa més de 39 anys amb el ministeri de Defensa, segons destaca en el seu web, "executant manteniments o treballs adjudicats per subhastes o concursos públics" -aquest no seria el cas-, tant pel que fa a la Comandància d'Obres de Barcelona, el Servei Militar de Construccions de Saragossa o directament el ministeri de Defensa, havent realitzat tasques als aquarteraments del Bruc, Girona, Sant Boi, Gavà i Viella, o l'Acadèmia de Sotsoficials de Talarn, entre d'altres.
Contracte amb Materiales y Construcciones Gama by naciodigital on Scribd