29
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
14:53h
El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat una declaració institucional de condemna de l'expulsió de gitanos de França durant el període en què l'actual regidor, Manuel Valls, era ministre d'Interior. La declaració ha estat impulsada per ERC i NacióDigital ja va avançar que tiraria endavant. Finalment ho ha fet amb el suport de Barcelona en Comú, PSC i Junts per Catalunya.
L'estat francès ja ha estat condemnat pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Concretament el TEDH va condemnar França per violació dels drets a la vida privada i a la llar, i per no respectar el dret de recurs judicial efectiu. El text aprovat avui pel ple, però, no esmenta específicament el nom de Manuel Valls.
La regidora d'ERC, Elsienda Alamany, sí que ha fet referència explícita al regidor de Barcelona pel Canvi. "La Barcelona oberta i plural el reprova, senyor Valls". La intervenció ha provocat que l'alcaldessa, Ada Colau, i el primet tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, recordessin a Alamany que el text no recull el nom de cap membre del ple.
Valls ha respost qualificant la declaració d'"insult" a la república francesa i titllant de "racista" l'exdirigent d'ERC Heribert Barrera. Al torn de resposta, Alamany ha insistit que Valls va ser el ministre responsable d'una "política d'expulsió indigna". El regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, ha retret a ERC ptar per la via de la declaració institucional i ha assegurat que seria prioritari debatre la qüestió en un debat. La tinent d'alcaldia, Laia Bonet, ha acusat ERC de "carregar-se les regles del joc" per mencionar Valls explícitament.
En la seva intervenció, Elsa Artadi (JxCat) s'ha dirigit a Colau per preguntar-li si tornaria a acceptar els vots de Valls per ser alcaldessa. En el tancament del debat, Colau ha avançat que es traslladarà a la junta de portaveus la intervenció d'Alamany. Després de les intervencions de la resta de grups, Alamany ha acabat retirant el missatge adreçat a Valls.
La declaració també reivindica Barcelona com una ciutat "oberta a totes les persones, sense importar la seva ètnia, llengua, religió, gènere o orientació sexual".
El text reclama que Barcelona exerceixi de "ciutat refugi". "L’Ajuntament de Barcelona es compromet a fer tot el que estigui al seu abast per garantir aquest reconeixement i per repudiar qualsevol acció en contra i aquells que les promoguin", recull la declaració.
A més, ratifica el "compromís" de tots els càrrecs electes amb el Codi Ètic de l’Ajuntament, que es regeix per principis ètics com el respecte als Drets humans, la igualtat de tracte entre persones i l’exemplaritat que tot càrrec públic ha de tenir per garantir el prestigi, la dignitat i la imatge d'aquesta institució.
A banda de l'aprovació de la declaració al ple, diverses entitats de la comunitat gitana han donat suport a la iniciativa d'ERC. És el cas de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (Fagic) i de l'Agrupació d'Entitats Gitanes dels Països Catalans (AGIPCAT).
Canvis al govern municipal
La renúncia de la regidora de Barcelona Marga Marí-Klose (PSC) per motius de salut provoca canvis en el govern municipal. El primer és que des d'ara Joan Ramon Rira ocuparà el lloc de Marí-Klose al ple i a l'executiu.
Riera assumirà l’àrea d’Infància, Joventut i Persones Grans i la presidència de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD).
Marí-Kolse també era regidora de districte de Nou Barris, que ara passarà a estar liderat per Xavier Marcé. Riera passarà a ser regidor del districte de Les Corts, fins aa en mans de Marcé.
El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat una proposició presentada pel PP que instava el consistori a fer un informe sobre les contractacions públiques fetes des de l'inici de l'epidèmia de coronavirus. La campanya publicitària "Barcelona té molt poder" o el concert als balcons, que es va acabar suspenent, han estat alguns dels episodis més polèmics les darreres setmanes.
El regidor popular Josep Bou ha defensat la proposició qüestionant la transparència del govern municipal. La regidora d'Hisenda, Montserrat Ballarín (PSC), ha estat l'encarregada de respondre pel part del govern municipal i ha defensat que l'executiu ha respectat en tot moment la llei de contractes i ha recordat que tots els contractes han estat publicats. "Han d'explicar la veritat", ha etzibat Bou.
Ballarín ha avançat que el govern ja disposa d'un informe jurídic fet per l'Ajuntament i ha assegurat que es farà arribar a l'oposició.
Els dos grups de govern i tots els de l'oposició (ERC, JxCat, Ciutadans, PP i Barcelona pel Canvi) han donat suport a la iniciativa del PP. Des d'ERC, el regidor Jordi Coronas ha recordat que més de 2 milions d'euros dels 6,5 totals invertits en contractes durant l'epidèmia corresponen a publicitat. "La campanya Barcelona té molt poder és prioritària i ètica?", ha preguntat.
Des de Junts per Catalunya, el regidor Jordi Martí, ha assegurat que el seu grup recorrerà al comitè d'ètica de l'Ajuntament per demanar que s'analitzi l'actuació municipal en la contractació.
El ple de l'Ajuntament de Barcelona també ha aprovat aquest divendres una proposició d'ERC per ampliar encara més l'espai dedicat exclusivament als vianants a la ciutat. El govern municipal ja preveu fer permanents els nous 30.000 kilòmetres quadrats alliberats de vehicles i els republicans demanen aprofundir les mesures. La proposta ha comptat amb el suport de Barcelona en Comú i el PSC, Junts per Catalunya s'ha abstingut i Ciutadans, Barcelona pel Canvi i el PP s'han abstingut.
La proposició demana que tots els carrers de la ciutat amb una secció inferior als 12 metres passin a ser d'ús prioritari pels vianants, així com eliminar tots els elements que actualment ocupen voreres de carrers amb 20 metres o més d'amplitud.
També es planteja dedicar les laterals de les grans avingudes exclusivament als vianants i estudiar la possibilitat de destinar carrers sencers a l'ús de bicicletes o patinets. La proposició també reclama acompanyar aquestes mesures del reforç del transport públic i l'impuls del vehicle elèctric.
El ple de l'Ajuntament de Barcelona també ha aprovat aquest divendres el decret d'ampliació de terrasses i la rebaixa de la taxa per a bars i restaurants que en tinguin en un 75% fins al 31 de desembre. L'oposició, però, ha demanat celeritat a l'Ajuntament, que preveu resoldre les peticions per ampliar i habilitar noves terrasses en un marge quinze dies des de l'inici de la fase 1.
El decret permet l'habilitació de noves terrasses i l'ampliació d'espais ja existents. El primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, ha estat l'encarregat de defensar la mesura de govern, reivindicant la necessitat d'"afavorir" l'activitat comercial i alhora "flexibilitzar" l'ús de l'espai públic.
En aquest sentit, la tinent d'alcaldia Janet Sanz ha defensat la necessitat de compaginar la reactivació econòmica amb l'"ús segur" de l'espai públic per part dels vianants. Està previst que l'ampliació de terrasses es faci en carrils de circulació de cotxes i aparcaments en superfície.
Des d'ERC, Jordi Castellana, ha demanat un pla global per a l'espai públic i ha emanat evitar generar un debat de "terrasses contra vianants". La CUP, sense representació al ple, i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona ja s'han mostrat crítics amb l'increment d'espais públics per a terrasses d'establiments privats.
Al ple, Elsa Artadi ha assegurat que Junts per Catalunya votava un "sí crític" per facilitar la reactivació econòmica però ha expressat preocupació per la tramitació de sol·licituds. "Fins ara només han obert un 20% dels establiments de restauració i ens preocupa que hi hagi un coll d'ampolla", ha dit.
Des de Ciutadans, Francisco Sierra, ha assegurat que la restauració no es pot "fiar" del govern municipal, mentre que Josep Bou (PP) ha expressat "dubtes" sobre el marge de quinze dies per tramitar peticions. Per part de Barcelona pel Canvi, Manuel Valls, ha demanat que l'acció de govern vagi més enllà del decret aprovat i que l'Ajuntament modifiqui la fiscalitat del sector de restauració i es doni suport al sector turístic.
El ple insta Nissan a repensar el tancament
El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha provat una moció d'urgència per demanar a Nissan que repensi el tancament de plantes a Barcelona i l'àrea metropolitana. Tots els grups hi han votat a favor i han demanat a totes les administracions que treballin conjuntament per revertir la decisió de la companya japonesa.
L'alcaldessa, Ada Colau, ha demanat a la companya "revisar" la decisió, com ja va fer ahir i com també gan traslladat a Nissan el Govern, sindicats i patronals. Colau ha insistit en les ajudes públiques rebudes per la companyia -74,5 milions d'euros en 20 anys- i ha defensat que Barcelona i l'àrea metropolitana són un "territori de futur" per la indústria.
Des d'ERC, Ernest Maragall, ha reclamat tenir "iniciativa pública" per aconseguir revertir la situació i ha assegurat que acompanyaran els treballadors en les mobilitzacions i les negociacions amb la companyia. El líder del PSC, Jaume Collboni, ha plantejat que el front comú entre les administracions també serveixi per encaminar la indústria cap a una necessària "reconversió".
La portaveu de Junts per Catalunya, Elsa Artadi, ha defensat el futur del sector automobilístic a Catalunya i ha parlat de "missatges demonitzadors" que han fet perdre la confiança de sectors econòmics envers l'Ajuntament. EN la mateixa línia, María Luz Guilarte (Ciutadans) ha acusat el govern municipal de "desincentivar" l'activitat econòmica a la ciutat, mentre que Josep Bou (PP) ha expressat que les administracions "podrien haver fet alguna cosa més" per evitar el tancament de plantes.
Des de Barcelona pel Canvi, el regidor Manuel Valls, ha reclamat a l'Ajuntament "canviar el discurs" sobre la indústria i l'economia a la ciutat.
L'estat francès ja ha estat condemnat pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Concretament el TEDH va condemnar França per violació dels drets a la vida privada i a la llar, i per no respectar el dret de recurs judicial efectiu. El text aprovat avui pel ple, però, no esmenta específicament el nom de Manuel Valls.
La regidora d'ERC, Elsienda Alamany, sí que ha fet referència explícita al regidor de Barcelona pel Canvi. "La Barcelona oberta i plural el reprova, senyor Valls". La intervenció ha provocat que l'alcaldessa, Ada Colau, i el primet tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, recordessin a Alamany que el text no recull el nom de cap membre del ple.
Valls ha respost qualificant la declaració d'"insult" a la república francesa i titllant de "racista" l'exdirigent d'ERC Heribert Barrera. Al torn de resposta, Alamany ha insistit que Valls va ser el ministre responsable d'una "política d'expulsió indigna". El regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, ha retret a ERC ptar per la via de la declaració institucional i ha assegurat que seria prioritari debatre la qüestió en un debat. La tinent d'alcaldia, Laia Bonet, ha acusat ERC de "carregar-se les regles del joc" per mencionar Valls explícitament.
En la seva intervenció, Elsa Artadi (JxCat) s'ha dirigit a Colau per preguntar-li si tornaria a acceptar els vots de Valls per ser alcaldessa. En el tancament del debat, Colau ha avançat que es traslladarà a la junta de portaveus la intervenció d'Alamany. Després de les intervencions de la resta de grups, Alamany ha acabat retirant el missatge adreçat a Valls.
La declaració també reivindica Barcelona com una ciutat "oberta a totes les persones, sense importar la seva ètnia, llengua, religió, gènere o orientació sexual".
El text reclama que Barcelona exerceixi de "ciutat refugi". "L’Ajuntament de Barcelona es compromet a fer tot el que estigui al seu abast per garantir aquest reconeixement i per repudiar qualsevol acció en contra i aquells que les promoguin", recull la declaració.
A més, ratifica el "compromís" de tots els càrrecs electes amb el Codi Ètic de l’Ajuntament, que es regeix per principis ètics com el respecte als Drets humans, la igualtat de tracte entre persones i l’exemplaritat que tot càrrec públic ha de tenir per garantir el prestigi, la dignitat i la imatge d'aquesta institució.
A banda de l'aprovació de la declaració al ple, diverses entitats de la comunitat gitana han donat suport a la iniciativa d'ERC. És el cas de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (Fagic) i de l'Agrupació d'Entitats Gitanes dels Països Catalans (AGIPCAT).
Canvis al govern municipal
La renúncia de la regidora de Barcelona Marga Marí-Klose (PSC) per motius de salut provoca canvis en el govern municipal. El primer és que des d'ara Joan Ramon Rira ocuparà el lloc de Marí-Klose al ple i a l'executiu.
Riera assumirà l’àrea d’Infància, Joventut i Persones Grans i la presidència de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD).
Marí-Kolse també era regidora de districte de Nou Barris, que ara passarà a estar liderat per Xavier Marcé. Riera passarà a ser regidor del districte de Les Corts, fins aa en mans de Marcé.
El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat una proposició presentada pel PP que instava el consistori a fer un informe sobre les contractacions públiques fetes des de l'inici de l'epidèmia de coronavirus. La campanya publicitària "Barcelona té molt poder" o el concert als balcons, que es va acabar suspenent, han estat alguns dels episodis més polèmics les darreres setmanes.
El regidor popular Josep Bou ha defensat la proposició qüestionant la transparència del govern municipal. La regidora d'Hisenda, Montserrat Ballarín (PSC), ha estat l'encarregada de respondre pel part del govern municipal i ha defensat que l'executiu ha respectat en tot moment la llei de contractes i ha recordat que tots els contractes han estat publicats. "Han d'explicar la veritat", ha etzibat Bou.
Ballarín ha avançat que el govern ja disposa d'un informe jurídic fet per l'Ajuntament i ha assegurat que es farà arribar a l'oposició.
Els dos grups de govern i tots els de l'oposició (ERC, JxCat, Ciutadans, PP i Barcelona pel Canvi) han donat suport a la iniciativa del PP. Des d'ERC, el regidor Jordi Coronas ha recordat que més de 2 milions d'euros dels 6,5 totals invertits en contractes durant l'epidèmia corresponen a publicitat. "La campanya Barcelona té molt poder és prioritària i ètica?", ha preguntat.
Des de Junts per Catalunya, el regidor Jordi Martí, ha assegurat que el seu grup recorrerà al comitè d'ètica de l'Ajuntament per demanar que s'analitzi l'actuació municipal en la contractació.
El ple de l'Ajuntament de Barcelona també ha aprovat aquest divendres una proposició d'ERC per ampliar encara més l'espai dedicat exclusivament als vianants a la ciutat. El govern municipal ja preveu fer permanents els nous 30.000 kilòmetres quadrats alliberats de vehicles i els republicans demanen aprofundir les mesures. La proposta ha comptat amb el suport de Barcelona en Comú i el PSC, Junts per Catalunya s'ha abstingut i Ciutadans, Barcelona pel Canvi i el PP s'han abstingut.
La proposició demana que tots els carrers de la ciutat amb una secció inferior als 12 metres passin a ser d'ús prioritari pels vianants, així com eliminar tots els elements que actualment ocupen voreres de carrers amb 20 metres o més d'amplitud.
També es planteja dedicar les laterals de les grans avingudes exclusivament als vianants i estudiar la possibilitat de destinar carrers sencers a l'ús de bicicletes o patinets. La proposició també reclama acompanyar aquestes mesures del reforç del transport públic i l'impuls del vehicle elèctric.
El ple de l'Ajuntament de Barcelona també ha aprovat aquest divendres el decret d'ampliació de terrasses i la rebaixa de la taxa per a bars i restaurants que en tinguin en un 75% fins al 31 de desembre. L'oposició, però, ha demanat celeritat a l'Ajuntament, que preveu resoldre les peticions per ampliar i habilitar noves terrasses en un marge quinze dies des de l'inici de la fase 1.
El decret permet l'habilitació de noves terrasses i l'ampliació d'espais ja existents. El primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, ha estat l'encarregat de defensar la mesura de govern, reivindicant la necessitat d'"afavorir" l'activitat comercial i alhora "flexibilitzar" l'ús de l'espai públic.
En aquest sentit, la tinent d'alcaldia Janet Sanz ha defensat la necessitat de compaginar la reactivació econòmica amb l'"ús segur" de l'espai públic per part dels vianants. Està previst que l'ampliació de terrasses es faci en carrils de circulació de cotxes i aparcaments en superfície.
Des d'ERC, Jordi Castellana, ha demanat un pla global per a l'espai públic i ha emanat evitar generar un debat de "terrasses contra vianants". La CUP, sense representació al ple, i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona ja s'han mostrat crítics amb l'increment d'espais públics per a terrasses d'establiments privats.
Al ple, Elsa Artadi ha assegurat que Junts per Catalunya votava un "sí crític" per facilitar la reactivació econòmica però ha expressat preocupació per la tramitació de sol·licituds. "Fins ara només han obert un 20% dels establiments de restauració i ens preocupa que hi hagi un coll d'ampolla", ha dit.
Des de Ciutadans, Francisco Sierra, ha assegurat que la restauració no es pot "fiar" del govern municipal, mentre que Josep Bou (PP) ha expressat "dubtes" sobre el marge de quinze dies per tramitar peticions. Per part de Barcelona pel Canvi, Manuel Valls, ha demanat que l'acció de govern vagi més enllà del decret aprovat i que l'Ajuntament modifiqui la fiscalitat del sector de restauració i es doni suport al sector turístic.
El ple insta Nissan a repensar el tancament
El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha provat una moció d'urgència per demanar a Nissan que repensi el tancament de plantes a Barcelona i l'àrea metropolitana. Tots els grups hi han votat a favor i han demanat a totes les administracions que treballin conjuntament per revertir la decisió de la companya japonesa.
L'alcaldessa, Ada Colau, ha demanat a la companya "revisar" la decisió, com ja va fer ahir i com també gan traslladat a Nissan el Govern, sindicats i patronals. Colau ha insistit en les ajudes públiques rebudes per la companyia -74,5 milions d'euros en 20 anys- i ha defensat que Barcelona i l'àrea metropolitana són un "territori de futur" per la indústria.
Des d'ERC, Ernest Maragall, ha reclamat tenir "iniciativa pública" per aconseguir revertir la situació i ha assegurat que acompanyaran els treballadors en les mobilitzacions i les negociacions amb la companyia. El líder del PSC, Jaume Collboni, ha plantejat que el front comú entre les administracions també serveixi per encaminar la indústria cap a una necessària "reconversió".
La portaveu de Junts per Catalunya, Elsa Artadi, ha defensat el futur del sector automobilístic a Catalunya i ha parlat de "missatges demonitzadors" que han fet perdre la confiança de sectors econòmics envers l'Ajuntament. EN la mateixa línia, María Luz Guilarte (Ciutadans) ha acusat el govern municipal de "desincentivar" l'activitat econòmica a la ciutat, mentre que Josep Bou (PP) ha expressat que les administracions "podrien haver fet alguna cosa més" per evitar el tancament de plantes.
Des de Barcelona pel Canvi, el regidor Manuel Valls, ha reclamat a l'Ajuntament "canviar el discurs" sobre la indústria i l'economia a la ciutat.