coronavirus

L'ingrés mínim vital garanteix entre 462 i 1.015 euros mensuals a 850.000 llars vulnerables

El govern espanyol posa en marxa una prestació permanent per combatre la pobresa que serà compatible amb altres ajudes i que es començarà a cobrar a partir de l'1 de juny

per Sara González / Andreu Merino , 29 de maig de 2020 a les 13:46 |
Una persona sense llar, allotjada a un pavelló durant l'epidèmia | Albert Alemany
"No hi ha llibertat si no s'arriba a finals de mes". Amb aquesta filosofia verbalitzada pel vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, neix l'ingrés mínim vital a l'estat espanyol. Entre 462 i 1.015 euros mensuals per a 850.000 llars -2,3 milions de persones- en situació de pobresa severa, compatibilitat amb altres ajuts i ingressos i cobrament a partir del pròxim dilluns. L'IMV ha estat aprovat aquest divendres i s'obre pas en plena emergència econòmica i social derivada de l'epidèmia del coronavirus. Serà de caràcter permanent i no només conjuntural i està dissenyat, segons ha anunciat la Moncloa, per treure de la pobresa extrema i molt alta a 1,6 milions de persones. 


"Avui és un dia històric per a la nostra democràcia. Neix un nou decret social a Espanya", ha anunciat el vicepresident social, Pablo Iglesias, durant la presentació de la nova prestació. De fet, el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha subratllat que aquest ajut marca "un abans i un després". Segons els dos ministres arquitectes de la mesura, es tracta del "major avenç en drets socials" a Espanya des de l'aprovació de la llei de dependència de l'any 2006. Tota una victòria dels col·lectius socials que fa anys, i especialment des de la crisi del 2008, que reclamen mesures efectives per combatre la desigualtat. 

L'ingrés mínim vital és una prestació no contributiva de la Seguretat Social per a persones d'entre 23 i 65 anys -o des dels 18 si hi ha menors a càrrec- i estarà disponible per a tothom que ho necessiti més enllà de la crisi del coronavirus. Per a aquelles persones que la sol·licitin entre el 15 de juny i el 15 de setembre es cobrarà amb caràcter retroactiu des de l'1 de juny. Es podrà demanar per via telemàtica a través de la web de la Seguretat Social.


L'ajut es concedirà sempre i quan no se superi el barem fixat per a la renda garantida. Una família de dos adults amb dos menors té dret a rebre-la si no supera els 10.500 euros mensuals. La forquilla de l'ajut a rebre anirà dels 462 euros mensuals per a una persona adulta que visqui sola als 1.015 euros per a famílies més nombroses. De fet, per calcular la quantitat a rebre, s'ha de sumar 139 euros addicionals per cada infant o adult que hi hagi a la llar. En el cas de les famílies monoparentals -el 90% de les quals són dones- es fixa un plus de 100 euros més.

L'ingrés mínim vital es calcularà en base a la diferència entre els ingressos mensuals i la renda. Un exemple clar de com funcionarà: en el cas d'una persona que visqui sola, li corresponen 462 euros mensuals. Si compta ja amb un ingrés de 200 euros, provinent d'un ajut o d'un salari laboral, el seu IMV serà de 262 euros. És a dir, la diferència entre l'ingrés que ja rep i el llindar de la renda que li correspon.


Compatible amb ingressos laborals i altres ajuts

El govern espanyol ha subratllat que l'IMV és compatible amb altres ingressos, inclosos els laborals, perquè no va adreçat només a les persones que estiguin a l'atur, sinó també a les que tenen ingressos baixos per feines precàries. "Es tracta d'evitar la trampa de la pobresa d'haver d'escollir entre una feina o mantenir una prestació social", ha insistit Iglesias, que ha subratllat que l'objectiu de la mesura és que aconseguir una feina no suposi una pèrdua d'ingressos.      

La renda está concebuda per donar resposta a la pobresa estructural, però també a la sobrevinguda arran de la crisi de la Covid-19. Així doncs, per rebre-la es tindrà en compte la renda anual del 2019, que no haurà de superar els 10.500 euros, o bé si en el temps transcorregut aquest 2020 els ingressos estan per sota de la renda fixada. "Les persones que pateixin pobresa sobrevinguda s'hi podran acollir", ha puntualitzat Iglesias. Es comprovarà el patrimoni net restant els deutes i l'habitatge habitual. En el cas de les persones víctimes de violència masclista i de tràfic d'éssers humans no es requerirà un mínim d'un any de residència regularitzada a l'estat espanyol.  

La Moncloa ha aclarit també que l'IMV serà compatible amb prestacions con la renda garantida de ciutadania (RGC) que ja funciona a Catalunya i que adquirirà un caràcter complementari. Amb vocació de simplificar els tràmits d'accés, se'ls concedirà de forma immediata d'ofici a les persones que ja reben la prestació per fill a càrrec. La resta, podran sol·licitar-la a través de la web de la Seguretat Social sense necessitat de desplaçar-se. "L'objectiu és simplificar al màxim els tràmits necessaris per evitar els laberints burocràtics", ha insistit Iglesias. 


"Desenvoluparem l'ingrés mínim vital (IMV) com a prestació de Seguretat Social". La promesa quedava literalment així recollida a l'acord de coalició segellat entre el PSOE i Podem el 30 de desembre. Sense calendari concret. Sis mesos després, sense que entrés en els càlculs inicials, aquesta prestació destinada a combatre la pobresa severa ha rebut el vistiplau de la Moncloa perquè es posi en marxa al juny. L'esclat de la pitjor pandèmia en un segle ha estat la palanca per aprovar una mesura urgent en plena emergència provocada per una triple crisi: sanitària, econòmica i social. 

En l'actualitat, es calcula que hi ha un 20% de ciutadans a l'Estat amb greus dificultats per tenir cobertes les necessitats bàsiques, un percentatge que s'arrossega des de fa anys i que no s'ha revertit ni amb els governs del PP ni en els dos anys que porta Pedro Sánchez a la Moncloa. A la pobresa estructural, se li suma ara la urgència sobrevinguda d'haver d'atendre una allau de persones que arran de l'epidèmia s'han quedat sense ingressos i al llindar de la pobresa. Els serveis socials i les entitats que atenen persones vulnerables s'han vist desbordades en els darrers dos mesos. També per perfils de demandants que fins ara no havien necessitat recórrer a ajuts. 

Les dades registrades il·lustren la magnitud de la urgència. La taxa d'atur registrat en aquests moments és del 14,41% -en el cas de Catalunya el 10,66%-, però caldrà veure com evoluciona la desocupació tenint present que en aquests moments hi ha prop de dos milions de persones afectades per un ERTO, i que moltes d'elles encara no han cobrat l'atur ni saben quan l'ingressaran.

Es calcula que hi ha un 20% de ciutadans a l'Estat amb greus dificultats per tenir cobertes les necessitats bàsiques

Les conseqüències de la crisi ja s'han començat a notar, sobretot a nivell local. Els ajuntaments han estat els primers que han hagut d'entomar la nova realitat. A Barcelona, per exemple, els serveis socials municipals han atès 6.000 nous usuaris des que va començar l'epidèmia. Es tracta de persones que mai havien requerit ajuda o que no la sol·licitaven des de fa més d'un any.

El fenomen dels nous pobres també ha estat una realitat en l'àmbit del sensellarisme. El 33% de les persones sense sostre ateses per l'Ajuntament de Barcelona durant l'epidèmia no vivien al carrer abans de l'arribada del coronavirus. L'empobriment de moltes famílies, de fet, ha posat a prova l'estructura dels serveis socials. En el cas de Barcelona, les xarxes veïnals impulsades per atendre necessitats de persones vulnerables asseguren haver rebut usuaris no atesos per l'Ajuntament i Creu Roja ja ha atès més de 195.000 persones des de l'esclat de la crisi sanitària i calcula que se superaran les 200.000. 


Les previsions són que els efectes en el mercat laboral tinguin continuïtat i l'Organització Internacional del Treball (OIT) pronostica una pèrdua de 12 milions de llocs de feina a jornada completa al conjunt d'Europa, mentre que la Comissió Europea preveu que el percentatge d'atur a l'estat espanyol assolirà el 19%.

Tot plegat agreuja una situació de precarietat estructural en què el 24% de la població catalana està en risc de pobresa, el 28% dels infants estan en situació vulnerable i cada dia es desnonen 39 famílies a Catalunya. En definitiva, la radiografia del context en què es posarà a prova el nou ingrés mínim vital.









 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació