coronavirus

Per què els trombes són una de les seqüeles més habituals del coronavirus?

Experts expliquen els motius pels quals apareixen i com es poden prevenir

per NacióDigital , 29 de maig de 2020 a les 11:30 |
Els trombes apareixen freqüentment en pacients de Covid-19 | Glòria Sánchez/Europa Press
Els trombes són una seqüela bastant freqüent entre els pacients que han passat temps enllitats, i que han superat un quadre greu de Covid-19. De fet, fa unes setmanes sortia publicat que Ortega Smith havia superat la malaltia i després va haver de tornar a ser ingressat en presentar trombes a la cama i en els pulmons

Pablo Demelo Rodríguez, especialista en Medicina Interna de l'Hospital General Universitari Gregorio Marañón (Madrid), explica que el risc de patir una trombosi després d'haver tingut la infecció de coronavirus és més gran en els pacients que han estat molts dies hospitalitzats, especialment en els que han estat ingressats en unitats de cures intensives. També diu que tenen més risc els pacients més grans i els que tenen altres malalties, així com aquells pacients amb antecedents de trombosi.


"En la infecció per Covid-19 no sabem exactament durant quant de temps es manté aquest risc de patir trombosi. Però sabem per altres malalties infeccioses que els pacients que han estat ingressats tenen un risc més gran de patir trombosi durant l'ingrés, i aquest risc disminueix de forma progressiva en els 2 mesos següents, fins estabilitzar-se", aclareix el doctor Demelo.

És per aquest motiu pel qual la majoria dels pacients ingressats amb Covid-19 reben tractament amb heparina (anticoagulant) a l'hospital, per tal de prevenir la formació de trombes. "Un cop a casa, és important que caminin diàriament sempre que sigui possible. Moure i contraure els músculs de les cames és la millor manera de prevenir la trombosi", aconsella l'expert en Medicina Interna.


El perill dels trombes

En aquest sentit, el president de la Societat Espanyola de Cardiologia, el doctor Àngel Cequier, adverteix que un trombe o coàgul de sang, depèn d'on es formi, pot provocar trastorns importants com atacs cardíacs, accidents cerebrovasculars i embòlia pulmonar. "Quan tapa una artèria o vena principal, tot el que irriga queda sense circulació i llavors es necrosa, es mor", assenyala.



Es pot sospitar d'això, segons precisa Demelo, a partir d'aquestes dues manifestacions de la malaltia tromboembòlica venosa: Amb la formació de trombes a les venes de les cames (el que s'anomena trombosi venosa profunda) o amb la migració d'aquests trombes des de les cames fins al pulmó (embòlia pulmonar). "Un pacient pot tenir només trombosi venosa profunda, només embòlia pulmonar, o les dues al mateix temps", afegeix.

"Els símptomes de trombosi venosa profunda són generalment fàcils d'identificar: El pacient pateix dolor i inflor d'una de les cames, que de vegades es posa també vermella i s'escalfa. L'habitual és que afecti només a una cama, el que permet identificar-lo més fàcilment. Aquesta inflor de la cama pot ser a la zona del bessó-turmell, però també pot inflar la cama sencera", subratlla.

Els símptomes d'embòlia pulmonar són diferents, segons adverteix el doctor Demelo, sent el més freqüent que el pacient experimenti de forma sobtada dificultat per respirar, de vegades acompanyada de dolor toràcic. "Poden aparèixer altres símptomes com pèrdua brusca del coneixement o pols accelerat. Un pacient ha d'acudir al metge si presenta una cama inflada i dolorosa de forma sobtada. També hi ha d'anar si experimenta dificultat per respirar, dolor toràcic o una pèrdua brusca del coneixement", afegeix.

Per què?

Concretament, a l'escenari del coronavirus, el 80% dels trombes es produeixen en el sistema venós i solen generar-se en les extremitats inferiors, o ja en el pulmó, a l'artèria pulmonar o a les seves branques, precisa el president de la societat Espanyola de Cardiologia.

Això succeeix perquè el virus produeix un estat inflamatori en les seves fases més greus, segons remarca el cardiòleg, que activen mecanismes de coagulació que afavoreixen la formació de trombes. Amb tot, els trombes apareixen per diversos factors.

"En la fase més aguda, on es complica la pneumònia, es produeix una resposta inflamatòria de l'organisme en resposta a aquesta infecció, i per la qual poden produir-se lesions a les parets de les venes i artèries. Si a això se li suma l'enllitament del pacient prolongat, hi ha aquest risc potencial de formar coàguls. també s'associa a l'edat avançada del pacient, així com a patologies que afavoreixen també aquest desequilibri en l'organisme i la formació de coàguls", afegeix.

L'expert del Gregorio Marañón apunta que el risc de patir una trombosi durant un ingrés hospitalari disminueix de forma progressiva durant els 2 mesos següents i, per tot això, defensa que és important que els pacients amb coronavirus (i la població general), mantingui una vida activa, caminant i movent les cames sempre que sigui possible.

El paper dels anticoagulants

Finalment, el president de la Societat Espanyola de Cardiologia insisteix que no totes les persones que han superat la Covid-19 van presentar risc de formació de trombes. "Es tracta d'una de les complicacions que sorgeixen després d'infectar-se que no apareix en tots els pacients, sinó en els més complexos, i per això ja anticoagulem els de més risc en el moment de l'ingrés. Sabem per què es produeixen i s'està oferint un tractament que empíricament fa pensar que anem en la bona direcció", sentencia el doctor Cequier.

De fet, recentment ha sortit publicat un estudi liderat per Valentí Fuster, director del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) de Madrid i de l'Institut Cardiovascular Mont Sinaí de Nova York (Estats Units), en el qual es constata que els anticoagulants poden millorar la supervivència dels pacients amb Covid-19 en prevenir els possibles esdeveniments mortals i relacionats amb quadres de coronavirus greus.









 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació