Sentència de l'1-O

L'ombra del Suprem amenaça l'estratègia dels presos polítics amb el 100.2

Els juristes difereixen sobre si els recursos a les sortides dels líders independentistes per treballar els ha de revisar l'audiència provincial o el tribunal que els va condemnar

per Bernat Surroca , 30 de maig de 2020 a les 10:30 |
El magistrat Manuel Marchena, en el primer dia del judici del Tribunal Suprem. | Pool EFE
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de maig de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'ombra del Tribunal Suprem és llarga i, malgrat dictar sentència aviat farà un any, continua condicionant el dia a dia dels presos polítics a Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Bases. L'últim cas va ser evident amb el missatge inèdit amenaçant els funcionaris de presons catalanes amb un delicte de prevaricació si permetien als líders independentistes passar el confinament a casa. La llarga mà del Suprem, però, també podria amenaçar l'article 100.2 que es va aplicar als presos independentistes a principis d'any.

Aquest article del reglament penitenciari permet combinar elements del diversos graus. En el cas dels presos, es combinen elements del segon i el tercer grau, i per això han pogut sortir de la presó unes hores al dia per treballar o fer tasques de voluntariat. El 100.2 el concedeix, en base a criteris tècnics i encaminats a la reinserció de l'intern, la junta de tractament de la presó i és d'aplicació immediata, tot i que la Fiscalia hi pot presentar recurs. En un principi, aquesta opció es va plantejar per esquivar el Suprem, però en les últimes setmanes han aparegut dubtes al respecte. 


Els juristes consultats per NacióDigital admeten que hi podria haver debat sobre si els recursos que presenta la Fiscalia contra aquestes sortides -fins ara el ministeri públic s'ha mostrat implacable amb el 100.2 dels líders independentistes- els ha de veure l'audiència provincial del territori on es troba el centre penitenciari o, en canvi, els pot veure el tribunal sentenciador, és a dir, el Tribunal Suprem. Fonts de JxCat admeten que hi ha inquietud a Lledoners per la possibilitat que els recursos acabin sobre la taula de Manuel Marchena.

Fins ara, els recursos de la Fiscalia han anat sempre a l'Audiència, però el 12 de maig el jutge de vigilància penitenciària de Lleida va obrir la porta a que fos el Suprem qui analitzés l'escrit del ministeri públic en el cas de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. Fonts jurídiques d'ERC consultades en aquell mateix moment admetien sorpresa per aquest fet, i finalment la Fiscalia va remetre el seu escrit a l'audiència provincial, com ha fet sempre en el cas dels presos polítics. 


La clau de tot plegat està en determinar si s'entén l'article 100.2 com a execució de la pena o com a tractament penitenciari. Si s'interpreta que aquest article del reglament penitenciari és execució de la pena, com per exemple ho són els graus penitenciaris, els recursos haurien d'anar al tribunal sentenciador, en aquest cas al Suprem. Si, per contra, s'entén el 100.2 com una qüestió de tractament penitenciari, qui ho ha de veure els recursos és l'audiència provincial. No hi ha una única opinió entre les ves consultades, però s'imposa la tesi que ha imperat fins ara: el 100.2 ha d'anar a l'audiència corresponent.


La manca d'un dret processal penitenciari: "No hi ha una norma clara"

La qüestió no està definida i els juristes fan interpretacions diverses. La polèmica sorgeix en el moment que no hi ha un dret processal penitenciari que estableixi com han de funcionar els recursos, tal com lamenten diverses veus consultades. "No hi ha una norma clara, hi ha resolucions contradictòries i un buit legal en aquest sentit que fa dècades que denunciem", admet Iñaki Rivera, professor de Dret a la Universitat de Barcelona i director de l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans. Segons ell, el 100.2 és matèria d'incidents d'execució de la pena i, per tant, hauria d'anar al Tribunal Suprem.

No tothom ho veu igual. Marc Viu, advocat penalista, soci del bufet Sànchez+Viu i membre de la comissió de defensa de l'Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, coincideix amb Rivera que el debat està obert, i critica també la manca d'una llei procedimental penitenciària, que suposa una falta de garanties de cara als interns. "Hi ha inseguretat jurídica perquè en un lloc et poden resoldre d'una manera i en un altre d'una altra", sosté en declaracions a aquest diari. En relació al 100.2, admet que es pot interpretar que afecta el grau penitenciari però recorda que la redacció de l'article "el supedita al tractament penitenciari", i la "pràctica consolidada" diu que s'ha de resoldre a l'audiència provincial. 

Segons Berta Armengol, advocada penalista i penitenciària, la discussió pot tenir un fonament perquè és difícil d'interpretar si l'article 100.2 forma part del tractament o del règim de classificació. "Això es resoldria amb una llei processal penitenciària", lamenta. Tot i així, recorda que els recursos en aquest sentit sempre han anat a l'audiència provincial, que de fet té una sala especialitzada en l'àmbit penitenciari.

En la mateixa línia, Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Lleida, admet que la qüestió pot generar "certs dubtes" però sosté que els recursos d'apel·lació en matèria de règim penitenciari han d'anar a l'audiència provincial, perquè no impliquen pròpiament un canvi de classificació penitenciària. Els canvis de classificació -passar del segon al tercer grau, per exemple- sí que els resol el tribunal sentenciador, tot i que abans ho feia també l'audiència provincial. El canvi es va produir l'any 2003 a partir d'una reforma impulsada pel PP en el marc de la lluita contra el terrorisme: es volia que les decisions sobre canvis de grau les resolgués l'Audiència Nacional i no les audiències provincials. 

El Suprem no podria entrar d'ofici 

La qüestió ara serà veure què resol l'audiència provincial quan rebi els recursos de la Fiscalia contra les sortides dels presos. Ara per ara, els jutjats de vigilància penitenciària han avalat el 100.2 dels líders independentistes, sovint amb durs retrets als arguments de la Fiscalia per impedir-lo. Com sosté Tamarit, si l'audiència provinicial resol aquests recursos, "resolts estaran". Ara bé, si el jutge considera que no té competència i s'inhibeix en aquest tema en favor del Tribunal Suprem, serà l'alt tribunal qui haurà de decidir si ho accepta i es pronuncia o bé si ho retorna a l'Audiència. 

Tant Tamarit com Iñaki Rivera apunten que el Suprem no pot entrar d'ofici en aquest àmbit. "Els tribunals només poden actuar si les parts els ho demanen", recorden tots dos. Tot i així, Rivera advoca per la prudència i recorda que en la qüestió del procés s'han vist "sorpreses". L'última, veure com l'alt tribunal amenaçava els funcionaris perquè no permetessin als presos polítics confinar-se amb les seves famílies.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació