El món després del coronavirus (8)

El futur de la recerca a Catalunya, entre les retallades i l'impacte de la pandèmia

El sector suposa un 1,52% del PIB català, lluny dels objectius del Pacte Nacional per la Societat del Coneixement i de la despesa d'altres països de la Unió Europea

per Pep Martí , 31 de maig de 2020 a les 10:44 |
Una tècnica del laboratori de l'hospital de Palamós. | ACN
La recerca a Catalunya va fer un salt espectacular a mitjans de la dècada dels vuitanta, i això li va permetre convertit-se en un país competitiu en un àmbit com el de la investigació, mèrit destacable en un país que no disposa d'estructures d'estat. Pateix, això sí, un estancament des del 2010 i hi ha una profunda preocupació en el sector sobre la viabilitat dels projectes de recerca. La pandèmia capgirarà el panorama o, amb la crisi econòmica que comporta, agreujarà encara més la situació?


El Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, engegat el 2019, va assenyalar com a objectiu prioritari assolir la despesa pública en R+D+I a Catalunya en l'1% del PIB, mentre que la privada havia d'arribar al 2%. En total, un 3% de la riquesa. El 75% de l'objectiu s'hauria d'aconseguir en cinc anys. La realitat, però, és més ingrata. 

Catalunya està en aquests moments en un 1,52% del PIB, sumant inversió pública i privada, i l'objectiu marcat és doblar la xifra, que està una mica per sobre de l'espanyola, que és de l'1,24% si es revisen les dades del 2018. En tot cas, unes dades molt allunyades de les dels països considerats capdavanters de la Unió Europea (UE), que oscil·len entre un 2,5 i un 3,3%. 


Si volem buscar comparacions -odioses, però a vegades imprescindibles per tenir una referència- en països més aliens al nostre entorn, com és el cas del Japó, que és una nació capdavantera en aquest àmbit, el 2015 va gastar un 3,29% del seu PIB en recerca, desenvolupament i innovació.           

Josep Maria Vilalta, secretari executiu de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), és una de les millors antenes per avaluar la situació de la recerca. Autor de l'estudi Construint la Catalunya del coneixement (1985-2015), editat per la UOC, fa aquesta radiografia a NacióDigital: "En les darreres dècades, Catalunya ha construït un model de recerca prou sòlid, però els últims anys hem patit una retallada de recursos i està en perill el molt que s'ha aconseguit". 


Vilalta -també historiador i màster en gestió Pública per la UAB- assenyala que els resultats de les inversions o les retallades en recerca no es perceben fins uns anys més tard i que, per això, encara no són palpables els efectes totals de la davallada de recursos. No amaga, això sí, la inquietud que es viu en el sector. El coronavirus pot ser una ajuda inesperada? "Sí que pot ajudar a que la societat prengui consciència del caràcter estratègic de la despesa en recerca i innovació. Si més no pel que fa a l'àmbit biosanitari", assenyala el secretari executiu de l'ACUP.

La recerca a Espanya, víctima de les retallades

Si hi ha hagut un àmbit afectat per les tretallades pressupostàries a l'estat espanyol, ha estat la recerca. I d'una manera espectacular. Segons dades de la Fundació Cotec, que analitza la inversió en innovació i ciència i és un termòmetre de l'estat de la qüestió, la inversió executada per l'Estat en R+D+I l'any 2009 va ser de 6.675 milions d'euros. 

Vuit anys després, el 2017, era de només 1.376 milions, és a dir, s'havia produït un descens de fins al 80% en la inversió executada. En el cas de Catalunya, la despesa pública estatal ha passat de 541 milions el 2009 a 348 milions el 2016, una retallada de 200 milions.   
 

Josep M. Vilalta, secretari executiu de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques. Foto: Adrià Costa


Punts forts i febles de la recerca a Catalunya

Josep Maria Vilalta cita dades del Regional Innovation Scoreboard de la UE per explicar quins són els punts forts en investigació a Catalunya i on ha de millorar: "Destaquem en sol·licituds de marques, publicacions científiques, població amb educació terciària i ocupació en sectors manufacturers d'alta i mitjana-alta tecnologia, així com en serveis intensius en coneixement". 

Josep M. Vilalta: "Hem de fer créixer la R+D+I en totes les zones metropolitanes perquè arribi a tot el territori"

Els dèficits, però, també són sensibles. Segons el secretari executiu de l'ACUP, existeixen indicadors pitjors que la mitjana europea en paràmetres vinculats a la innovació empresarial com la inversió en R+D privada, en producte, en màrqueting, en pimes i en la col·laboració dins les petites i mitjanes empreses. Per obtenir una bona radiografia dels indicadors de recerca i innovació, és molt útil aquest informe de l'ACUP.

Barcelona, cinquè "hub" europeu

Una característica de l'ecosistema de recerca català és la diferència entre la regió metropolitana de Barcelona (46% de les empreses i el 52% del PIB) i la resta del territori. També disposa gairebé de 350 centres i entitats de R+D+I i una xarxa de més de 1.500 empreses emergents. Això fa de Barcelona el cinquè hub europeu i el primer del sud d'Europa. Per a Vilalta, això deixa clar dos grans reptes: "Hem de fer créixer la R+D+I en totes les zones metropolitanes i aconseguir que les polítiques d'innovació i recerca arribin a tot el territori". 
 

Gemma Marfany, en una imatge d'arxiu. Foto: G.M.


Gemma Marfany: "El primer àmbit en què es noten les retallades" 

Catedràtica de Genètica de la Universitat de Barcelona (UB), Gemma Marfany té una visió crítica sobre les conseqüències que la pandèmia pot tenir per a la investigació. "Ja no estem als temps en què Pío Baroja va escriure El árbol de la ciencia, a inicis del segle XX, quan denunciava l'estat de postració de la ciència a l'estat espanyol. Però sí que la recerca continua sent el primer àmbit on es noten les retallades", remarca

Gemma Marfany: "Perquè hi hagi un ecosistema de recerca robust cal una xarxa universitària potent, i avui està envellida"

Marfany dibuixa un panorama en què, dins l'àmbit de la recerca científica, els centres que han quedat una mica més protegits i al marge de les reduccions pressupostàries d'aquests anys són els grans centres d'excel·lència, com els CERCA (Centres de Recerca de Catalunya). "Fan una tasca magnífica, però són la capa alta de la recerca", assenyala. "Al capdavall, el que fa que un país disposi de tot un ecosistema d'investigació robust és que hi hagi una xarxa universitària potent que pugui generar molts joves investigadors", remarca la catedràtica. 

Els CERCA funcionen molt bé, però sovint han de recórrer a científics de fora, mentre que la major part d'investigadors catalans que surten de la universitat han de marxar fora si volen obrir-se camí. "Això demostra l'estat de fragilitat del nostre sistema de recerca", assegura Marfany.

Una universitat envellida

"Patim un problema endèmic de manca d'inversió perquè costa que els responsables polítics prenguin consciència de la necessitat d'una bona investigació a tots els nivells", afirma. Els motius? Segons Marfany, la recerca científica bàsica és el "més allunyat" de la immediatesa, així que els seus resultats són diferits en el temps. "Alguns dels científics més rellevants que hem tingut han fet ciència bàsica sense tenir com a objectiu una aplicació immediata", sosté. Des de l'inici de la crisi sanitària, reconeix aquesta genetista, hi ha "preocupació" entre els professionals de la recerca perquè no hi haurà suficient pressupost per tirar endavant totes les emergències socials, econòmiques i mèdiques, i la recerca, probablement, quedarà a la cua.  


Un dels problemes que pateix la xarxa universitària, que hauria de ser la base del talent científic, és l'edat del professorat: "La mitjana dels professors és en aquests moments de 58 anys, i en alguns centres és superior als 60, i tenim una franja dels 30 als 45 anys que ha quedat sense recanvi", apunta. Vilalta coincideix en assenyalar aquest dèficit: "La plantilla està envellida i la gent jove no troba facilitats per obrir-se camí".

Dona, confinada i científica

Marfany aporta també un altre accent a la problemàtica dels professionals de la investigació sobre el que ha implicat el confinament. Per a les dones científiques, ha suposat aturar la recerca experimental, i dedicar-se a l'escriptura d'articles i projectes. "En general, el teletreball suposa per a tots els científics una càrrega superior de feina, que difícilment es veurà reflectida en una major productivitat", assenyala.

La catedràtica subratlla que és "difícil" concentrar-se a casa. "Has de conciliar família i feina, xerrades presencials de cinc minuts s'han convertit en teleconferències de 30 minuts, i l'horari de treball es fusiona amb el personal", destaca. "Ja hi ha dades que mostren que les dones científiques són les principalment afectades per aquesta devallada de productivitat", resumeix Marfany.

Malgrat tot, la recerca a Catalunya ve d'una bona base que ha de permetre una represa, a condició que els responsables polítics estiguin a l'alçada dels grans reptes, i la societat prengui consciència de la importància d'una política efectiva en R+D+I. Ho diu Vilalta, que reclama poder disposar d'uns mínims estris: "Ja hem demostrat que, quan tenim oportunitats, ens hi llancem". 

 
Deu dades clau sobre recerca
Aquestes són deu dades que ajuden a tenir una visió general de l'estat de la recerca a Catalunya, els èxits assolits i les mancances, així com alguna xifra comparada amb l'estat espanyol i la UE.  

1. 7,5 milions d'habitants i 8 universitats de recerca. Es considera que és una xifra estàndard. Els vuit centres són els que formen part de la xarxa pública universitària.  

2. Inversió en R+D+I a Catalunya: 1,52% del PIB el 2018. Va ser de l'1,47% el 2017 i de l'1,45% el 2016. Sensiblement per damunt de les xifres de l'estat espanyol.

3. Inversió en R+D+I a Espanya: 1,24% el 2018. Va ser de l'1,21% el 2017 i de l'1,185% el 2016. 

4. Inversió privada en recerca a Catalunya: 0,94% del PIB. La inversió privada total a la Unió Europea és de l',141%.

5. Inversió a Europa: 2,03% del PIB el 2016. Són dades de l'Eurostat. Està molt lluny de l'objectiu del 3% que es va establir per al 2020. I lluny de les xifres que presenten països com el Japó, amb un 3,29% l'any 2015 o els EUA, amb un 2,79% el 2015.

6. La Xina supera la UE. Els darrers anys, la Unió Europea ha estat ultrapassada per la Xina, que el 2015 va gastar en recerca el 2,07%.

7. Catalunya ha multiplicat per 30 l'atracció de fons europeus. És aquesta una dada rellevant si es té en compte que la UE ha incrementat per 7 els seus recursos en aquest capítol. El sistema català de recerca ha passat de captar 132 milions en el programa marc 1998-2002 a 990 milions en el 2007-13

8. Quart país en concessions de l'European Research Council. Catalunya està en una bona posició, només superada per Països Baixos, Suïssa i Israel.

9. La tracció de Barcelona. La regió metropolitana aplega 350 centres de R+D+I i 1.500 empreses emergents, amb un 52% del PIB català. 

10. Nombre d'investigadors per milió d'habitants: 3.850. Segons el Pla Nacional de Recerca, caldria incrementar-lo fins als 4.750 d'aquí a l'any 2024. 
 






 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació