Crònica

L'ofec de Nissan qüestiona el model industrial català

La pèrdua pronunciada de beneficis en el darrer any ja feia preveure la decisió de la multinacional japonesa d'abandonar Catalunya

per Pep Martí , 28 de maig de 2020 a les 18:05 |
Els treballadors han respost a l'anunci de tancament amb fúria als carrers. | ACN
El voluntarisme mostrat pel president espanyol, Pedro Sánchez, el 22 de gener passat a Davos, després de reunir-se amb els màxims responsables de l'Aliança Renault-Nissan-Mitsubishi ("la continuïtat de Nissan està garantida") no s'ha fet realitat. Aquest dijous, Nissan ha anunciat que abandona Catalunya. La veritat és que en aquell moment, el futur de les plantes catalanes de la multinacional japonesa ja era lúgubre. També des del Govern s'ha mostrat confiança gairebé fins al darrer moment en què Nissan no se n'aniria. Aquest dijous, els presidents Sánchez i Quim Torra han acordat treballar plegats per evitar el desmantellament de les plantes. Per damunt de tot, però, quan escompleix precisament el centenari de Motor Ibérica -i a setanta anys de la creació de la Seat-, la fi de Nissan suposa una inflexió en la història del model industrial de Catalunya i el qüestiona. 


L'octubre passat, Bloomberg va informar que Nissan estava explorant la possibilitat d'abandonar Catalunya. També apuntava l'opció que també es desfés de la planta que té al Regne Unit (que de moment continua en mans de l'empresa). Aquella informació, molt abans de la crisi de la pandèmia, va inquietar el Govern i els sindicats. Amb tot, des de l'executiu català es va negar aquesta possibilitat.  

El tancament de les plantes de Nissan a Catalunya ha estat la fi d'un procés que s'estava gestant des de fa temps. En els darrers sis mesos, la producció a la Zona Franca s'havia reduït fins al 50%, una dada que era més que un senyal (fabricava només els models pick-up Navarra, Mercedes Classe X i la furgoneta NV). De fet, en aquests moments les fàbriques a Catalunya estaven ja al 30% de la seva capacitat. Malgrat les declaracions optimistes dels responsables polítics, aquest cop els treballadors la veien venir. 


La crisi ve de lluny. La producció de Nissan a la Zona Franca de Barcelona ja es va reduir un 12% l’any 2017. Per molts observadors del sector, un avís molt seriós del que vindria es va produir el 2018, quan la companyia va decidir retirar el seu model de luxe, Infinity, del mercat europeu. Era un model en què la marca nipona havia dipositat moltes esperances, però el canvi en les directives europees sobre emissions de CO2, considerades molt difícils de complir pel sector, va condemnar Infinity a Europa. En aquell moment, Nissan va començar a replantejar-se la seva presència a la UE. 

El 2019, un intent de l'empresa de reduir despeses i personal (es volia fer fora 1.500 persones) va obrir un dur conflicte laboral en què els sindicats -amb fama de combatius a Nissan- van aconseguir una important mobilització. Finalment, van sortir guanyadors del pols, obligant a la companyia a minimitzar les seves pretensions. Es van acomiadar 580 treballadors, amb una forta indemnització. El pla de la multinacional formava part d'un pla de reestructuració molt més àmplia que afectava més de 12.000 llocs de treball al món. 


La situació era seriosa. La multinacional japonesa va veure caure els seus beneficis en un 94% el segon trimestre del 2019. El darrer trimestre de l'any quantificar el descens dels beneficis en un 87% i va entrar en situació de pèrdues. La cúpula de la companyia, dirigida per Makoto Uchida, va decidir aleshores dur la seva reestructuració més enllà. Calia replantejar-se la presència en algunes àrees.  


La reconversió del sector de l'automòbil no és d'ara. És un fenomen global que ha obligat els grans actors del sector a teixir aliances. En el cas de la multinacional nipona, la decisió de tancar les plantes a Catalunya s’emmarca en aquest context de pèrdua de beneficis i en l'estratègia global de l'aliança Nissan-Renault-Mitsubishi. Nissan, soci petit, ha hagut d'encarrilar un repartiment de la gestió de les diferents àrees geogràfiques de negoci. Europa ha quedat sota la direcció de Renault.

Una història d'intrigues i acusacions

Per oferir un retrat complet del context d'aquest capítol de la història de Nissan s'ha de tenir en compte el serial protagonitzat per Carlos Ghosn, expresident de la companyia i arquitecte de l'aliança amb Renault i Mitsubishi, que també dirigia. Ghosn va ser detingut el novembre del 2018 per la policia japonesa acusat de frau fiscal. La història va continuar amb un seguit de llibertats condicionals i noves detencions, així com acusacions per part de Ghosn contra Nissan per oposar-se a una major integració amb Renault, una exigència del govern francès, que ha anat reforçant el seu pes a la companyia. El desembre passat, l'expresident de Nissan va fugir a Beirut. 







 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació