El ministre de l'Interior desencadena, malgrat la seva trajectòria, una crisi amb els poders durs de l'Estat per Pérez de los Cobos. "N'han posat un del PP", va dir d'ell Iglesias quan el van fer ministre
Mentre va ser magistrat de l'Audiència Nacional (el tribunal hereu del TOP franquista) Marlaska va protagonitzar algunes resolucions polèmiques i té en el seu historial no haver investigat tortures evidents a mans dels cossos policials a detinguts bascos als que es vinculava a ETA i que es trobaven sota la seva tutela. En aquella època, Marlaska va protegir la Guàrdia Civil, el cos que ara fa més visible la crisi desencadenada aquesta setmana al Ministeri de l'Interior.
Les tortures que va encobrir Marlaska fan referència sobretot a detinguts de l'esquerra abertzale. En una de les seves decisions més discutides, el 2011 va arxivar acusacions de tortures a mans de membres de les forces policials. Un fet que li va ser recordat en un debat televisiu. En les últimes setmanes es va recordar el cas d'Unai Romero, detingut l'any 2001 acusat de "col·laboració amb banda armada".
Qui fou un dels "jutges estrella" de l'Audiència Nacional va aterrar a Interior amb el govern de Pedro Sánchez l'any 2018. El seu nom sorprenia i ho feia evident el mateix Pablo Iglesias, que aleshores encara no formava part de l'executiu espanyol. "Han nomenat un ministre del PP", deia aleshores el secretari general de Podem i ara vicepresident.
Considerat de l'òrbita conservadora del sector judicial -va ser proposat pel PP com a vocal del Consell General del Poder Judicial- Marlaska va ser nomenat titular d'Interior avalat per una trajectòria que li havia de permetre gestionar el polèmic ministeri, corcat des de fa anys per les clavegueres de l'Estat. A l'hora d'afrontar-ho sempre hi ha dues vies: situar als càrrecs delicats algú que s'hi enfronti obertament per fer "net" o posar-hi "un dels seus" per reconduir les coses.
Sánchez va optar per la segona, però no li ha funcionat. Que no funcioni la segona via tampoc implica que, necessàriament, ho faci la primera. A Zapatero tampoc li va funcionar fer ministre de Justícia el fiscal esquerrà Mariano Fernández Bermejo, que es va enfrontar sense èxit a la dreta judicial.
Un veterà de l'Audiència envoltat d'escàndols
Marlaska va ingressar a la carrera judicial l'any 1987 coma jutge a Cantàbria. D'allà va passar a Bilbao i l'any 1999 ascendeix a la secció penal sisena de l'Audiència Provincial de Biscaia. El 2003 es traslladarà a Madrid i un any després arriba a l'Audiència Nacional en substitució del jutge Baltasar Garzón. Des d'allà ja va destacar per la seva bel·ligerància contra l'esquerra independentista i l'organització ETA, i va ordenar l'ingrés a la presó d'Arnaldo Otegi. El 2007 accedir al càrrec de jutge titular a jutjat central d'instrucció 3 de l'Audiència Nacional fins al 2012, abans de convertir-se en el president de la sala penal de la mateixa instància judicial.
Com a jutge Marlaska ha protagonitzat escàndols. Un dels més destacats va ser l'arxivament del cas de l'accident de l'avió Yak-42 a Turquia l'any 2003, que va deixar 62 militars espanyols morts, la majoria mal identificats. El jutge va atribuir els fets a un error de la tripulació i no va responsabilitzar el Ministeri de Defensa, aleshores comandat pel ministre Federico Trillo (PP) d'haver contractat un aparell defectuós. L'any 2017, el Ministeri de Defensa aleshores liderat per María Dolores de Cospedal va admetre les responsabilitats en aquells accident i va demanar disculpes.
El jutge es va convertir en un heroi per la caverna mediàtica com a flagell d'ETA. Va processar i empresonar membres de la cúpula de Batasuna, com el mateix Otegi, per pertinença a ETA. La seva popularitat en el si de la dreta espanyola va créixer encara més per la seva investigació de l'anomenat cas Faisan, quan en plenes negociacions entre l'executiu de Rodríguez Zapatero i ETA, algú d'Interior va advertir l'organització d'una operació de detenció imminent. Els focus del cas apuntaven directament, segons alguns mitjans, a l'entorn de l'aleshores ministre Pérez Rubalcaba. El PP va intentar, sense èxit, fer-lo caure.
Defensor dels drets LGTBI
Marlaska no ha amagat mai la seva homosexualitat, i de fet s'ha pronunciat a favor dels drets de la comunitat gai. Això li ha donat una pàtina de progressisme a un jutge a qui sempre s'ha vinculat a l'àmbit més conservador de la judicatura. De fet, l'associació Jutges per a la Democràcia, propera la PSOE, en va demanar el cessament quan era vocal del Poder Judicial.
Contrari als nacionalismes -als nacionalismes que no són l'espanyol-, se'l considera un home d'ordre, treballador, meticulós i precís, com el definia un article d'El País l'any 2006, any en què es va convertir en un dels pocs jutges espanyols que explicava amb naturalitat la seva orientació sexual. No tenia previst fer el salt a la política, deia, fins que li va arribar la proposta de Sánchez per dominar el ministeri de l'Interior. Una cartera complexa que amenaça ara de devorar-lo.
