Iglesias referma l'aposta per un impost a les grans fortunes

El vicepresident social insisteix en aquest tribut malgrat que el PSOE la rebutja i defensa reformar tributs ja existents

El vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, aquest dijous al Congrés
El vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, aquest dijous al Congrés | ACN
28 de maig del 2020
Actualitzat a les 14:05h
Impost a les grans fortunes i taxa de reconstrucció. És la recepta a nivell fiscal que defensa el vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, per fer-lo més redistributiu i fer front a les conseqüències socials i econòmiques de la crisi, així com per reduir la desigualtat estructural. Així ho ha defensat durant la compareixença a la comissió de reconstrucció malgrat que el PSOE ja ha dit públicament que no és partidari d'aquest tribut sinó de modificar-ne altres ja existents. Des de Podem calculen que amb aquest impost es podrien recaptar 11.000 milions d'euros per a les arques públiques.

El vicepresident, que entre bambolines segueix pressionant Pedro Sánchez perquè atengui ara aquesta reclamació, ha assenyalat que s'ha de posar fi a un sistema en el qual el 10% de la població més rica concentra més riquesa que el 90% restant de la societat. "Els que més tenen disposen de tots els instruments d'enginyeria fiscal per aportar menys", ha deixat anar. També ha subratllat que cal descartar més amnisties fiscals "als defraudadors" com la que va aprovar el govern de Mariano Rajoy i apostar per models tributaris que s'acostin als dels països nòrdics.

"Per ser patriotes de debò i no només de polseres, hem d'apropar-nos a ells en termes de justícia social", ha assegurat tot insistint que les solucions han de passar per unes polítiques econòmiques "expansives" i d'inversió pública. El sistema financer i les grans fortunes, ha assenyalat, han de fer una major contribució tributària. El posicionament entra en col·lisió amb el que fins ara ha assegurat el PSOE, que rebutja que es creï un nou impost per a les grans fortunes i advoca, per exemple, per modificar l'impost de societats.

El fil discursiu d'Iglesias ha pivotat en assenyalar que les polítiques d'austeritat aplicades a partir de la crisi del 2008 han estat origen de bona part de les febleses que té en aquests moments l'Estat espanyol per fer front la crisi sanitària, que també és econòmica i social. Tot i que la recepta de les retallades la va començar a executar el PSOE, el líder de Podem ha centrat tota la càrrega en el PP, amb qui el govern espanyol ha entrat en el cos a cos arran, especialment, de la batalla oberta amb la cúpula de la Guàrdia Civil per l'informe sobre el 8-M.

Iglesias ha retret als populars els 7.000 milions d'euros de retallades en salut pública, els 5.000 milions en dependència, les privatitzacions, la precarització del treball i les polítiques han dificultat l'accés a l'habitatge. "Van ser polítiques equivocades i ens han debilitat com a país", ha assegurat tot convidant el grup que lidera Pablo Casado a fer un "exercici de dignitat" i reconèixer que va ser un error del qual ara se'n paga les conseqüències. "Li han tret a Espanya eines per afrontar una emergència com aquesta", ha deixat anar. La principal lliçó que considera que se n'ha d'extreure és que cal "traduir els aplaudiments als balcons en un esforç sense precedents" en la sanitat pública.

Iglesias ha tingut paraules d'agraïment al ministre de Sanitat, Salvador Illa, de qui ha dit que és "el millor" dirigent que podria tenir el govern espanyol en aquests moments per gestionar la crisi sanitària i de qui ha subratllat que ha demostrat "qualitat com a home d'Estat" i "qualitat humana".