27
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
19:56h
Tot just fa tres mesos debatíem com els efectes de l’escalfament global i la contaminació afecten la salut. I la càrrega de malaltia per exposició a factors ambientals. De sobte, seguint les directrius dels científics, tots confinats per "abaixar la corba". I amb el comportament profilàctic la vam abaixar. Ara podem anar recuperant una vida "normal", l’activitat prèvia a la pandèmia.
El confinament ha estat possible perquè la major part de nosaltres acceptem que vivim en una era en què domina el pensament científic. Tant en les qüestions personals com en les poblacionals, quan el científic o el metge basant-se en proves científiques ens recomana un tractament, el prenem. I basant-se en aquest coneixement pragmàtic i basat en la ciència han gestionat la pandèmia de la COVID-19.
Els mitjans de comunicació han amagat les imatges que es vivien al hospitals, però el personal sanitari ha estat testimoni de primera mà de com poden ser fràgils les comunitats quan la seva salut, seguretat alimentària i llibertat de treball són interrompudes per una amenaça comuna. Han estat testimonis de morts, malalties i angoixes mentals com no es veien feia dècades.
També han observat com les facetes d'aquesta tragèdia encara en curs són moltes, i com la desigualtat i la deficient inversió en els sistemes de salut públics les ha magnificades. Com els efectes de la infecció podrien haver estat mitigats parcialment, o fins i tot previnguts amb inversions adequades en la preparació de pandèmies, la salut pública i la gestió ambiental. Advoquen per aprendre d’aquests errors i fer les societats més fortes, més sanes i més resistents.
El personal sanitari recorda que abans de COVID-19, la contaminació de l’aire ja debilitava el nostre cos. Principalment la que procedeix del trànsit, de l’energia per cuinar i escalfar, de plantes elèctriques a carbó, de la crema de residus sòlids i de les pràctiques agrícoles.
La contaminació fa augmentar el risc de desenvolupar i agreujar pneumònia, malaltia pulmonar obstructiva crònica, càncer de pulmó, malalties cardíaques i accidents cerebrovasculars. Provoca set milions de morts prematures cada any. A més d’altres resultats adversos en l’embaràs com el baix pes i l’asma. Tot plegat ocasiona més problemes als nostres sistemes de salut.
Per tant, defensen que una recuperació veritablement saludable no hauria de permetre seguir contaminant l’aire que respirem i l’aigua que bevem. Hauria de facilitar les energies eficients. I no hauria de permetre que el canvi climàtic i la desforestació acabin provocant noves amenaces de salut, especialment per a les poblacions vulnerables.
En una economia i una societat civil sanes, es té cura dels més vulnerables. Els ciutadans tenen accés a feines dignes que no agreugen la contaminació ni degraden la natura. Les ciutats prioritzen els vianants, els ciclistes i el transport públic. Es protegeixen els rius i els cels, que es mantenen nets. Allà on la natura prospera, som més resistents a les malalties infeccioses i ningú es veu obligat a la pobresa a causa dels costos assistencials.
Per això, recomanen en una carta adreçada als líders del G20 que, per aconseguir aquesta economia sana, s’emprin incentius i normes desincentivadores intel·ligents al servei d’una societat més sana i més resistent. Que els governs facin reformes a les subvencions a combustibles fòssils i les orientin cap a la producció d’energia renovable neta, per aconseguir un aire seria més net i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Que no han d’eliminar guanys, simplement han de canviar el focus.
Demanen que en els projectes de resposta post-COVID, assessors mèdics i científics estiguin implicats directament en la producció de tots els paquets d’estímul econòmic, perquè puguin informar sobre les repercussions a curt i llarg termini aquestes mesures puguin tenir en la salut pública. Les enormes inversions que faran els governs en aquests primers mesos en sectors clau com l’assistència sanitària, el transport, l’energia i l’agricultura integrin la protecció i la promoció de la salut.
Perquè el que necessitem és la recuperació de la salut a tots els nivells. La recepta ara es resumeix en l'etiqueta #healthrecovery.
El confinament ha estat possible perquè la major part de nosaltres acceptem que vivim en una era en què domina el pensament científic. Tant en les qüestions personals com en les poblacionals, quan el científic o el metge basant-se en proves científiques ens recomana un tractament, el prenem. I basant-se en aquest coneixement pragmàtic i basat en la ciència han gestionat la pandèmia de la COVID-19.
Els mitjans de comunicació han amagat les imatges que es vivien al hospitals, però el personal sanitari ha estat testimoni de primera mà de com poden ser fràgils les comunitats quan la seva salut, seguretat alimentària i llibertat de treball són interrompudes per una amenaça comuna. Han estat testimonis de morts, malalties i angoixes mentals com no es veien feia dècades.
També han observat com les facetes d'aquesta tragèdia encara en curs són moltes, i com la desigualtat i la deficient inversió en els sistemes de salut públics les ha magnificades. Com els efectes de la infecció podrien haver estat mitigats parcialment, o fins i tot previnguts amb inversions adequades en la preparació de pandèmies, la salut pública i la gestió ambiental. Advoquen per aprendre d’aquests errors i fer les societats més fortes, més sanes i més resistents.
El personal sanitari recorda que abans de COVID-19, la contaminació de l’aire ja debilitava el nostre cos. Principalment la que procedeix del trànsit, de l’energia per cuinar i escalfar, de plantes elèctriques a carbó, de la crema de residus sòlids i de les pràctiques agrícoles.
La contaminació fa augmentar el risc de desenvolupar i agreujar pneumònia, malaltia pulmonar obstructiva crònica, càncer de pulmó, malalties cardíaques i accidents cerebrovasculars. Provoca set milions de morts prematures cada any. A més d’altres resultats adversos en l’embaràs com el baix pes i l’asma. Tot plegat ocasiona més problemes als nostres sistemes de salut.
Per tant, defensen que una recuperació veritablement saludable no hauria de permetre seguir contaminant l’aire que respirem i l’aigua que bevem. Hauria de facilitar les energies eficients. I no hauria de permetre que el canvi climàtic i la desforestació acabin provocant noves amenaces de salut, especialment per a les poblacions vulnerables.
En una economia i una societat civil sanes, es té cura dels més vulnerables. Els ciutadans tenen accés a feines dignes que no agreugen la contaminació ni degraden la natura. Les ciutats prioritzen els vianants, els ciclistes i el transport públic. Es protegeixen els rius i els cels, que es mantenen nets. Allà on la natura prospera, som més resistents a les malalties infeccioses i ningú es veu obligat a la pobresa a causa dels costos assistencials.
Per això, recomanen en una carta adreçada als líders del G20 que, per aconseguir aquesta economia sana, s’emprin incentius i normes desincentivadores intel·ligents al servei d’una societat més sana i més resistent. Que els governs facin reformes a les subvencions a combustibles fòssils i les orientin cap a la producció d’energia renovable neta, per aconseguir un aire seria més net i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Que no han d’eliminar guanys, simplement han de canviar el focus.
Demanen que en els projectes de resposta post-COVID, assessors mèdics i científics estiguin implicats directament en la producció de tots els paquets d’estímul econòmic, perquè puguin informar sobre les repercussions a curt i llarg termini aquestes mesures puguin tenir en la salut pública. Les enormes inversions que faran els governs en aquests primers mesos en sectors clau com l’assistència sanitària, el transport, l’energia i l’agricultura integrin la protecció i la promoció de la salut.
Perquè el que necessitem és la recuperació de la salut a tots els nivells. La recepta ara es resumeix en l'etiqueta #healthrecovery.