coronavirus

Què és l'ingrés mínim vital? Cinc preguntes amb resposta

Les claus sobre qui pot cobrar la prestació que aprova aquest divendres el govern espanyol i en què es diferencia de la renda garantida de ciutadania

per Andreu Merino / Sara González , 29 de maig de 2020 a les 06:23 |
Persones sense recursos fan cua per recollir aliments | Europa Press
El govern espanyol aprova aquest divendres l'ingrés mínim vital, una renda bàsica per combatre la situació de pobresa severa. Es calcula que hi ha un 20% de la població de l'Estat en aquesta situació de vulnerabilitat, més d'un milió de llars amb tots els membres a l'atur i quasi 600.000 no tenen cap tipus d'ingrés. La mesura, que està previst que es posi en marxa al juny, estava inclosa en el pacte de coalició segellat entre el PSOE i Podem i, tot i que inicialment no tenia calendari, s'ha accelerat arran de l'esclat de la crisi sanitària i el seu impacte econòmic i social sobre la ciutadania.


A l'espera de conèixer-ne la lletra petita, aquestes són les claus d'una prestació destinada a reduir la situació d'una desigualtat estructural que ara suma noves famílies que han vist caure els seus ingressos de forma abrupta i inesperada. 

1. Què és l'ingrés mínim vital?


És una prestació no contributiva que pagarà la Seguretat Social a les famílies amb menys ingressos a partir de l'1 de juny. El govern espanyol ha assegurat que serà permanent i que l'objectiu de la mesura és combatre la pobresa severa i l'exclusió social. Tot i que el debat polític per a la seva aplicació ve de lluny, l'executiu de Pedro Sánchez l'ha accelerat ara per les conseqüències econòmiques i socials de la crisi del coronavirus.

2. En què es diferencia de la renda bàsica universal?


L'ingrés mínim vital correspon al concepte de renda garantida de ciutadania (RGC), que ja està en marxa a Catalunya. Es tracta d'una prestació destinada només a aquella part de la població més vulnerable o empobrida. En el cas de la mesura aprovada pel govern espanyol, la prestació va lligada a la cerca de feina.

En canvi, la renda bàsica universal (RBU) va destinada, com el seu nom indica, a qualsevol ciutadà, independentment dels seus ingressos i de si treballa o no. A nivell internacional, la RBU funciona, per exemple, a l'Iran i Alaska (Estats Units) i s'han fet assajos per a la seva implementació al Brasil, la Xina, els Països Baixos o Alemanya. A Barcelona, la prova pilot de renda mínima B-Mincome, que va acabar al desembre, barrejava aspectes de la RGC i la RBU.

3. Qui se'n pot beneficiar?

El govern espanyol calcula que es puguin beneficiar de l'ingrés mínim vital 850.000 famílies, -100.000 de manera immediata-, uns 2,3 milions de ciutadans. Se'n podran beneficiar les famílies que ingressin menys de 230 euros al mes per persona. El càlcul es farà a partir dels ingressos totals de cada llar, dividits entre les persones que hi viuen, aplicant un coeficient diferent per a adults i per a infants.

Segons l'esborrany de la normativa, podran sol·licitar l'ajuda persones de 23 a 65 anys. En el cas que el sol·licitant visqui sol, haurà de tenir com a mínim 21 anys i estar emancipat des de fa almenys tres anys. Segons l'esborrany, en quedaran excloses les persones propietàries d'un immoble valorat en més de 100.000 euros. Pel que fa a les persones migrants, només hi podran accedir aquelles que tinguin la situació administrativa regularitzada des de fa un any. Queden excloses, per tant, les persones sense papers.

4. Quina quantitat es podrà cobrar? 

La forquilla de la prestació va des dels 462 als 1.015 euros per llar. La quantitat concreta vindrà determinada per diferents factors, com ara els components que tingui la família o si tenen a càrrec infants, persones grans o en situació de dependència. Es prendran com a referència els ingressos que van ser declarats l'any 2019. D'entrada, el govern espanyol calcula que atendre les 850.000 famílies que tindran dret a rebre aquest ingrés suposarà un cost de 3.000 milions d'euros a l'any per a la tresoreria pública.  

5. Serà complementari amb altres prestacions?

Una de les qüestions a resoldre és què passa en aquelles autonomies on, com en el cas de Catalunya, estan vigents prestacions d'una naturalesa similar, com ara la renda garantida de ciutadania (RGC). A hores d'ara, hi ha 127.000 beneficiaris d'aquesta prestació que es va començar a aplicar l'any 2017 i que se situa en una franja d'entre 664 euros i 1.208 en el cas de les famílies amb més de dos fills. 

Des del Departament de Treball, Assumptes Socials i Famílies han demanat que la renda garantida sigui subsidiària de l'ingrés mínim vital i que, per tant, les prestacions puguin ser complementàries. La conselleria demana assumir la gestió de la nova prestació, com faran el País Basc i Navarra. També que es permetin mecanismes flexibles per facilitar que els beneficiaris de la RGC passin a cobrar la renda mínima sense una sobrecàrrega burocràtica i després complementar-la des de la Generalitat.







 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació