26
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
19:37h
L'entitat Lola no estás sola, que treballa amb dones sense llar de Barcelona, ha criticat la gestió de l'Ajuntament durant la pandèmia acusant el consistori de no aprofitar tots els recursos disponibles contra el sensellarisme femení.
"Ens hem sentit menystingudes", assegura Clara Naya, membre de Lola no estás sola. Naya explica que habitualment l'entitat atén entre 12 i 15 dones al dia i assegura que algunes de les usuàries no han tingut recursos al seu abast durant l'epidèmia. "L'Ajuntament va obrir un equipament específic per a dones sense llar, però les places eren insuficients per atendre totes les que hi ha a la ciutat", defensa. L'equipament en qüestió disposa d'una setantena de places i segons les dades d'entitats a Barcelona hi ha 132 dones en aquesta situació.
Fonts municipals consultades per NacióDigital reivindiquen que amb anterioritat a la situació d'emergència l'Ajuntament havia començat a treballar en la prevenció del sensellarisme femení, a partir d'una diagnosi feta amb un conjunt d'entitats, entre les quals hi ha Lola no estás sola. A més, argumenten que s'han elaborat unes recomanacions a tots els dispositius per a sensellar per treballar amb "perspectiva de gènere" amb els seus usuaris. L'Ajuntament posa com a exemple la setmana de l'11 de maig, quan segons dades del consistori es van allotjar a 74 dones en els dispositius específics i el 9% de les persones que van fer ús dels diferents dispositius d'higiene van ser dones.
Naya, però, considera que el tancament del local evidencia que l'Ajuntament no ha tingut en compte l'entitat com a recurs d'atenció al sensellarisme femení. "Està molt bé dir que fas polítiques feministes, però resulta que l'entitat especialitzada ha de tancar durant l'epidèmia", lamenta.
"Hem intentat fer seguiment a les dones via telèfon, però existeix una bretxa tecnològica. Encara continuem sense haver pogut contactar amb algunes de les dades", explica Naya. L'entitat denuncia que l'Ajuntament no s'hi ha posat en contacte durant el confinament. "És una evidència de la poca importància que té la realitat de les dones sense llar en les polítiques socials", diuen.
Des de l'Ajuntament responen que treballen amb l'entitat des de fa anys. "El mandat anterior se'ls va cedir un local municipal amb un cànon econòmic molt baix i compten amb suport en les subvencions municipals", expliquen.
Ara el local -que està cedit per l'Ajuntament- té permís per obrir i fer sessions d'acompanyament amb cita prèvia, però no per tornar a prestar la resta de serveis habituals.
L'entitat té dos anys de trajectòria i demana a l'Ajuntament que es reconegui l'equipament com un punt de primera necessitat a Barcelona i que es doti el col·lectiu d'una aportació econòmica "estable". Ara, l'entitat rep una subvenció anual de 2.000 euros i té adjudicat un contracte menor per la gestió d'un pis on hi viuen quatre dones.
També reclamen a l'Ajuntament generar els recursos suficients per atendre totes les dones sense sostre de la ciutat i agilitzar el procés per tornar a fer funcionar el seu local a ple rendiment. "Dins de l'obertura dels equipaments de proximitat estem treballant per garantir aquestes mesures per als 76 equipaments de proximitat del districte i aquest es un dels que tenim com a prioritari", asseguren des de l'Ajuntament.
El 13 de març l'Ajuntament va ordenar el tancament del local de l'entitat a Nou Barris, coincidint amb l'inici de l'estat d'alarma. El local és d'ús exclusiu per a dones sense sostre i ofereix serveix de dutxa, bugaderia, alimentació o subministrament de productes d'higiene, a banda de treballar en l'acompanyament de les dones.Aquesta situació no ha fet més que evidenciar el poc que compten les dones sense llar i des de “Lola no estàs sola” volem que ens deixin atendre-les com es mereixen. Atenta al Manifest i adhereix-te. Et necessitem. #manifiestolola#manifestlolahttps://t.co/bY6otCQTkvpic.twitter.com/CrE0ricSfH
— Lola no estas sola (@Lolanoestassola) May 25, 2020
"Ens hem sentit menystingudes", assegura Clara Naya, membre de Lola no estás sola. Naya explica que habitualment l'entitat atén entre 12 i 15 dones al dia i assegura que algunes de les usuàries no han tingut recursos al seu abast durant l'epidèmia. "L'Ajuntament va obrir un equipament específic per a dones sense llar, però les places eren insuficients per atendre totes les que hi ha a la ciutat", defensa. L'equipament en qüestió disposa d'una setantena de places i segons les dades d'entitats a Barcelona hi ha 132 dones en aquesta situació.
Fonts municipals consultades per NacióDigital reivindiquen que amb anterioritat a la situació d'emergència l'Ajuntament havia començat a treballar en la prevenció del sensellarisme femení, a partir d'una diagnosi feta amb un conjunt d'entitats, entre les quals hi ha Lola no estás sola. A més, argumenten que s'han elaborat unes recomanacions a tots els dispositius per a sensellar per treballar amb "perspectiva de gènere" amb els seus usuaris. L'Ajuntament posa com a exemple la setmana de l'11 de maig, quan segons dades del consistori es van allotjar a 74 dones en els dispositius específics i el 9% de les persones que van fer ús dels diferents dispositius d'higiene van ser dones.
Naya, però, considera que el tancament del local evidencia que l'Ajuntament no ha tingut en compte l'entitat com a recurs d'atenció al sensellarisme femení. "Està molt bé dir que fas polítiques feministes, però resulta que l'entitat especialitzada ha de tancar durant l'epidèmia", lamenta.
"Hem intentat fer seguiment a les dones via telèfon, però existeix una bretxa tecnològica. Encara continuem sense haver pogut contactar amb algunes de les dades", explica Naya. L'entitat denuncia que l'Ajuntament no s'hi ha posat en contacte durant el confinament. "És una evidència de la poca importància que té la realitat de les dones sense llar en les polítiques socials", diuen.
Des de l'Ajuntament responen que treballen amb l'entitat des de fa anys. "El mandat anterior se'ls va cedir un local municipal amb un cànon econòmic molt baix i compten amb suport en les subvencions municipals", expliquen.
Ara el local -que està cedit per l'Ajuntament- té permís per obrir i fer sessions d'acompanyament amb cita prèvia, però no per tornar a prestar la resta de serveis habituals.
L'entitat té dos anys de trajectòria i demana a l'Ajuntament que es reconegui l'equipament com un punt de primera necessitat a Barcelona i que es doti el col·lectiu d'una aportació econòmica "estable". Ara, l'entitat rep una subvenció anual de 2.000 euros i té adjudicat un contracte menor per la gestió d'un pis on hi viuen quatre dones.
També reclamen a l'Ajuntament generar els recursos suficients per atendre totes les dones sense sostre de la ciutat i agilitzar el procés per tornar a fer funcionar el seu local a ple rendiment. "Dins de l'obertura dels equipaments de proximitat estem treballant per garantir aquestes mesures per als 76 equipaments de proximitat del districte i aquest es un dels que tenim com a prioritari", asseguren des de l'Ajuntament.