L'any del canvi a Sant Cugat

Tot i no haver guanyat les eleccions, els partits d'esquerres van unir-se per fer fora 32 anys de governs convergents

L'alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, amb els regidors de la CUP i el PSC, Núria Gibert i Pere Soler.
L'alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, amb els regidors de la CUP i el PSC, Núria Gibert i Pere Soler. | Roger Arnau
26 de maig del 2020
Aquesta vegada, amb guanyar les eleccions -una vegada més- a Sant Cugat, no en van tenir prou. Tot i els bons resultats electorals, Junts per Sant Cugat va veure esfumat el que molts donaven per fet: sumar quatre anys més al capdavant de la ciutat. Des de la mateixa nit electoral, cada dia que passava, l'ombra del tripartit d'esquerres (ERC, PSC, CUP) era més evident. Converses discretes amb uns i altres per deixar de banda el discurs contra els partits del 155 i posar en comú el que el final va prevaldre: enviar JxSTC a l'oposició i fer-se amb el govern després de 32 anys de lideratges convergents.

"Buidar calaixos" i "fer net", amb aquesta premissa es van conjurar els tres partits que van prometre treballar pel bon govern i d'una manera més transversal. Fins a cinc vegades els Mossos d'Esquadra s'han personat a l'Ajuntament de Sant Cugat per requerir informació sobre contractacions a la ciutat. L'actual govern assegura que han posat al dia nombrosos contractes per valor de més de 4 milions d'euros, l'any que hi ha hagut sentència ferma pel cas Palau i que confirma que CDC va cobrar comissions irregulars per la construcció del PAV3.

La dimissió del director del Teatre-Auditori o la supressió de la Biennal d'Art eren símbols del canvi que tant havien promès i que han hagut de compaginar amb un dels anys polítics més difícils que es recorden: onades de calor a l'estiu, passant per una tardor de les més calentes que es recorden per la sentència de l'1-O, que va fer que el tripartit es capfiqués a defensar els interessos de la ciutat per damunt dels nacionals, mentre un dels conciutadans de Sant Cugat era condemnat a 11 anys i mig de presó.

L'inici de la nova dècada amb les pluges torrencials i el fort vent del temporal Glòria que va causar estralls al gener, ja auguraven que el 2020 seria encara més difícil i sense gairebé deixar respirar, al març arriba a casa nostra la pandèmia sanitària més virulenta i perillosa dels últims temps. El coronavirus ha fet aflorar encara més les desigualtats de Sant Cugat, per molts encara invisibilitzades, i ha convertit la vulnerabilitat en un problema comú. L'Ajuntament ja ha destinat més de set milions d'euros en pal·liar els efectes del coronavirus i no descarta invertir-hi més diners per seguir amb la premissa promesa de prioritzar el benestar de les persones.

Amb tot, sembla que alguns dels canvis permesos per millorar la qualitat de l'aire s'acceleren amb la posada en marxa de l'anella de verda per guanyar espai als cotxes i garantir que vianants i bicicletes puguin mantenir les distàncies de seguretat estipulades i posteriorment de la Zona de Baixes Emissions. El que no ha canviat però, és la dinàmica de retrets i acusacions entre govern i oposició que s'evidencien dins i fora de l'Ajuntament, i fins i tot en ple confinament.

Ara caldrà veure si el govern del canvi serà capaç d'evitar una nova crisi econòmica i social en el teixit comercial i productiu de la ciutat fruit de la Covid-19. Un equip de govern liderat per l'experiència política d'Ingla, Soler i Gibert, que s'ha hagut de posar les piles per demostrar aquell canvi que van prometre avui fa un any, quan els santcugatencs els van donar l'oportunitat d'escriure una nova pàgina a la història d'una ciutat que vol mantenir l'esperit del poble que va ser, però amb l'objectiu de marcar un abans i un després cap al futur.