26
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
18:18h
Nova revisió de dades. El Ministeri de Sanitat ha incrementat en prop de 283 els morts totals per coronavirus a Espanya. Si ahir en va rebaixar la xifra total fins a 26.834, quasi 2.000 menys, avui la situa en 27.117 des de l'inici de la pandèmia. En concret, Espanya ha registrat 35 morts per coronavirus en l'última setmana, un descens respecte els 50 amb data de defunció dels últims set dies reportats ahir. Segons les dades de Sanitat, nou de les víctimes mortals dels últims set dies s'han produït a Catalunya, vuit a la Rioja i sis a Madrid.
El nombre de nous contagis també mostren un lleuger descens, però en aquest cas cal tenir en compte que Catalunya no ha reportat les dades d'una àrea sanitària. Els casos confirmats en les últimes 24 hores són 194, que eleven el total de casos diagnosticats a 236.259 des que va esclatar la pandèmia. Els casos diagnosticats en els últims 14 dies són 6.990 i els diagnosticats en els últims set dies, 3.222. Pel que fa als casos diagnosticats amb data d'inici de símptomes en els últims 14 dies, s'hi ha 1.042, mentre que els que van iniciar símptomes els últims set dies són 243.
D'altra banda, els casos que han necessitat hospitalització en l'última setmana són 256, dels quals 78 a Madrid i 37 a Catalunya. En els últims set dies han hagut d'ingressar a l'UCI dotze persones, la majoria a Andalusia (4) i Castella la Manxa (3). Segons les dades de Sanitat, a Catalunya no ha hagut d'ingressar cap pacient a l'UCI en l'última setmana.
Fernando Simón, director del centre d'alertes i emergències sanitàries, ha recordat que s'ha canviat la manera de donar les dades, amb l'objectiu de tenir un retrat més precís de la situació de l'epidèmia per tal d'afavorir la detecció precoç i actuar més ràpidament. Simón ha explicat que les dades sobre els sanitaris infectats i sobre les persones amb "infecció resolta" es donaran setmanalment. Pel que fa al nombre de morts, el doctor ha justificat l'increment de 283 morts inclouen casos antics als quals s'havia d'adjudicar data de la mort. "Aquest procés durarà uns dies, perquè encara tenim centenars de morts que cal ubicar", ha admès. Tot i així, la dada de morts no modifica "l'evolució de l'epidèmia".
Simón ha remarcat que hi ha 10 comunitats que no han notificat cap mort en els últims set dies i cinc comunitats que n'han notificat un en els últims set dies. Tot i així, les comunitats grans o amb concentracions importants de població encara notifiquen dades de morts importants. Simón ha parlat també del dol oficial que començarà demà. "És un homenatge ben merescut que hem de fer pels morts, per les famílies i pels que han treballat per salvar-los la vida", ha dit, i ha demanat sumar-s'hi "mantenint les mesures de seguretat adequades", especialment la distància de seguretat. "Hem d'homenatjar els morts però també hem d'evitar el risc de contagi que en poden provocar més", ha dit.
Sobre la hidroxicloroquina, Simón ha dit que caldrà fer estudis, perquè hi ha hagut molta gent que n'ha pres durant el coronavirus. És un fàrmac contra la malària i s'ha utilitzat en dosis importants en pacients per prevenir la Covid-19. El doctor dit que els efectes secundaris no es poden preveure encara, però s'ha mostrat favorable a suspendre els assajos clínics si augmenta el risc de mort dels pacients.
El brot de Lleida
Simón ha admès que el brot de Lleida està associat a un escorxador, però el Ministeri de Sanitat encara no ha rebut tota la informació. Sobre els escorxadors, el doctor ha admès tres brots en aquests espais durant l'epidèmia, però ha dit que els motius es troben en els grups de població més que en l'espai en si. "Els escorxadors no són llocs de molts concentració de persones, però en algunes fases de la feina pot haver-hi un risc de transmissió", ha dit. Amb tot, ha remarcat que no hi ha una relació entre els escorxadors i el risc de transmissió i ha recordat que hi ha hagut brots en altres entorns laborals.
El doctor ha dit que les dades sobre Catalunya han estat arribant "bé" durant tota la crisi però ha admès que en els canvis del sistema el territori va ser dels últims en incorporar-s'hi. "No sé on és el problema, nosaltres reportem la informació que ens arriba", ha dit, però ha remarcat que "en general", les dades de Catalunya arriben "bé".
Manifestacions i concentracions del març
A preguntes dels periodistes, Simón ha dit que el 3 de març Sanitat va signar un ofici amb diverses recomanacions, entre les quals es recomanava celebrar esdeveniments esportius a porta tancada o no fer concentracions de gent procedent de països de risc ni congressos mèdics per evitar contagis en el personal sanitari que havia d'estar disponible en cas d'esclat de l'epidèmia. "Tot això s'havia fet per raons de prevenció el 3 de març". En els pròxims dies es van produir diversos esdeveniments de risc i el Ministeri va prohibir un acte d'evangelistes perquè agrupava persones de 120 països diferents, alguns d'ells de risc.
I per què no es va prohibir la manifestació del 8-M? Simón ha volgut diferenciar Madrid i Barcelona de la resta de ciutats d'Espanya, i ha dit que no s'ha observat un impacte sobre l'epidèmia derivat de les manifestacions feministes del 8 de març. "Algun impacte segur que hi va haver, igual que al metro o en un partit de futbol", ha dit. El doctor ha explicat que en un esdeveniment com és una manifestació, per valorar l'impacte cal veure el tipus de risc a què s'exposa la gent. "Pot passar que s'ajuntin molts grups, però no hi hagi intercanvi entre grups i que els contactes propers siguin entre grups que són habituals", ha apuntat.
"Si va passar alguna cosa aquell cap de setmana, va ser en altre àmbits", ha assegurat, i ha dit que a Madrid hi va haver un fort increment de casos el dia 9 de març, però que feien referència a diversos dies abans. "El que havia passat va passar sis o set dies abans. Els casos notificats el dia 9, que s'havien detectat el dia 8, es van infectar a finals de febrer", ha detallat el doctor. El doctor ha dit que l'impacte del 8 de març s'hauria d'haver vist un parell de setmanes després, i no es va detectar un augment exponencial específic derivat d'aquelles manifestacions.
El nombre de nous contagis també mostren un lleuger descens, però en aquest cas cal tenir en compte que Catalunya no ha reportat les dades d'una àrea sanitària. Els casos confirmats en les últimes 24 hores són 194, que eleven el total de casos diagnosticats a 236.259 des que va esclatar la pandèmia. Els casos diagnosticats en els últims 14 dies són 6.990 i els diagnosticats en els últims set dies, 3.222. Pel que fa als casos diagnosticats amb data d'inici de símptomes en els últims 14 dies, s'hi ha 1.042, mentre que els que van iniciar símptomes els últims set dies són 243.
D'altra banda, els casos que han necessitat hospitalització en l'última setmana són 256, dels quals 78 a Madrid i 37 a Catalunya. En els últims set dies han hagut d'ingressar a l'UCI dotze persones, la majoria a Andalusia (4) i Castella la Manxa (3). Segons les dades de Sanitat, a Catalunya no ha hagut d'ingressar cap pacient a l'UCI en l'última setmana.
Fernando Simón, director del centre d'alertes i emergències sanitàries, ha recordat que s'ha canviat la manera de donar les dades, amb l'objectiu de tenir un retrat més precís de la situació de l'epidèmia per tal d'afavorir la detecció precoç i actuar més ràpidament. Simón ha explicat que les dades sobre els sanitaris infectats i sobre les persones amb "infecció resolta" es donaran setmanalment. Pel que fa al nombre de morts, el doctor ha justificat l'increment de 283 morts inclouen casos antics als quals s'havia d'adjudicar data de la mort. "Aquest procés durarà uns dies, perquè encara tenim centenars de morts que cal ubicar", ha admès. Tot i així, la dada de morts no modifica "l'evolució de l'epidèmia".
Simón ha remarcat que hi ha 10 comunitats que no han notificat cap mort en els últims set dies i cinc comunitats que n'han notificat un en els últims set dies. Tot i així, les comunitats grans o amb concentracions importants de població encara notifiquen dades de morts importants. Simón ha parlat també del dol oficial que començarà demà. "És un homenatge ben merescut que hem de fer pels morts, per les famílies i pels que han treballat per salvar-los la vida", ha dit, i ha demanat sumar-s'hi "mantenint les mesures de seguretat adequades", especialment la distància de seguretat. "Hem d'homenatjar els morts però també hem d'evitar el risc de contagi que en poden provocar més", ha dit.
Sobre la hidroxicloroquina, Simón ha dit que caldrà fer estudis, perquè hi ha hagut molta gent que n'ha pres durant el coronavirus. És un fàrmac contra la malària i s'ha utilitzat en dosis importants en pacients per prevenir la Covid-19. El doctor dit que els efectes secundaris no es poden preveure encara, però s'ha mostrat favorable a suspendre els assajos clínics si augmenta el risc de mort dels pacients.
El brot de Lleida
Simón ha admès que el brot de Lleida està associat a un escorxador, però el Ministeri de Sanitat encara no ha rebut tota la informació. Sobre els escorxadors, el doctor ha admès tres brots en aquests espais durant l'epidèmia, però ha dit que els motius es troben en els grups de població més que en l'espai en si. "Els escorxadors no són llocs de molts concentració de persones, però en algunes fases de la feina pot haver-hi un risc de transmissió", ha dit. Amb tot, ha remarcat que no hi ha una relació entre els escorxadors i el risc de transmissió i ha recordat que hi ha hagut brots en altres entorns laborals.
El doctor ha dit que les dades sobre Catalunya han estat arribant "bé" durant tota la crisi però ha admès que en els canvis del sistema el territori va ser dels últims en incorporar-s'hi. "No sé on és el problema, nosaltres reportem la informació que ens arriba", ha dit, però ha remarcat que "en general", les dades de Catalunya arriben "bé".
Manifestacions i concentracions del març
A preguntes dels periodistes, Simón ha dit que el 3 de març Sanitat va signar un ofici amb diverses recomanacions, entre les quals es recomanava celebrar esdeveniments esportius a porta tancada o no fer concentracions de gent procedent de països de risc ni congressos mèdics per evitar contagis en el personal sanitari que havia d'estar disponible en cas d'esclat de l'epidèmia. "Tot això s'havia fet per raons de prevenció el 3 de març". En els pròxims dies es van produir diversos esdeveniments de risc i el Ministeri va prohibir un acte d'evangelistes perquè agrupava persones de 120 països diferents, alguns d'ells de risc.
I per què no es va prohibir la manifestació del 8-M? Simón ha volgut diferenciar Madrid i Barcelona de la resta de ciutats d'Espanya, i ha dit que no s'ha observat un impacte sobre l'epidèmia derivat de les manifestacions feministes del 8 de març. "Algun impacte segur que hi va haver, igual que al metro o en un partit de futbol", ha dit. El doctor ha explicat que en un esdeveniment com és una manifestació, per valorar l'impacte cal veure el tipus de risc a què s'exposa la gent. "Pot passar que s'ajuntin molts grups, però no hi hagi intercanvi entre grups i que els contactes propers siguin entre grups que són habituals", ha apuntat.
"Si va passar alguna cosa aquell cap de setmana, va ser en altre àmbits", ha assegurat, i ha dit que a Madrid hi va haver un fort increment de casos el dia 9 de març, però que feien referència a diversos dies abans. "El que havia passat va passar sis o set dies abans. Els casos notificats el dia 9, que s'havien detectat el dia 8, es van infectar a finals de febrer", ha detallat el doctor. El doctor ha dit que l'impacte del 8 de març s'hauria d'haver vist un parell de setmanes després, i no es va detectar un augment exponencial específic derivat d'aquelles manifestacions.