El retorn a l'escola crispa els mestres: «És necessari obrir per deu dies?»

Equips de docents consultats per NacióDigital reivindiquen la feina feta durant el confinament però no veuen clar el pla d'Educació d'obrir portes abans d'acabar el curs

Un passadís d'una escola de Tarragona amb els penjadors carregats amb les bates i les motxilles dels petits
Un passadís d'una escola de Tarragona amb els penjadors carregats amb les bates i les motxilles dels petits | ACN
29 de maig del 2020
Actualitzat el 31 de maig a les 10:49h
Els mestres s'han hagut d'adaptar, com la resta de la societat, a la situació derivada de la crisi del coronavirus. Les classes, projectes i tutories per via telemàtica s'han convertit en habituals, i els docents han hagut d'esprémer la seva creativitat per mantenir la relació amb els alumnes. Després de setmanes de confinament, es preparen ara per reobrir els centres -ho podran fer a partir de l'1 de juny aquells territoris que es trobin ja en la segona fase de la desescalada- amb incertesa i malestar pel pla que el Departament d'Educació va presentar la setmana passada, que no ha satisfet la comunitat educativa.

Equips de docents consultats per NacióDigital reivindiquen la tasca feta durant les setmanes més crítiques de la crisi, però no veuen clar reobrir de nou les escoles abans d'acabar el curs. Algunes, de fet, ja han anunciat que no ho faran, com ha avançat aquest diari. "Es necessari obrir ara per deu dies, després de dos mesos i mig tancats?", es pregunten algunes veus en declaracions a aquest diari. En una entrevista a El Periódico -la primera de les últimes setmanes-, el conseller d'Educació, Josep Bargalló, intenta tranquil·litzar els docents i les famílies. Assegura que tots els centres tindran "els equipaments de mesures sanitàries". "L'escola obre el juny i es converteix en referent educatiu fins al setembre", deixa clar. 

La proposta del Departament d'Educació, però, no ha acabat de calmar els mestres. "El pla del Departament per obrir al juny? Fatal", diu Maica Gutiérrez, professora de cicle infantil i membre de l'equip directiu de l'escola Les Planes, a la Llagosta (Vallès Oriental). Aquests últims dies, les escoles han parlat amb les famílies per avaluar la situació de cada centre i saber quins recursos necessitaran activar per obrir al juny. "Hem de veure quins alumnes tenim, quins professors i quins espais necessitem. També estem en contacte amb l'Ajuntament per qüestions de neteja i desinfecció", explica Gutiérrez. Segons ella, l'estratègia d'Educació busca resoldre el problema de la conciliació laboral "passant la patata calenta a les escoles". 

Els mestres no veuen clar obrir les escoles al juny. "És necessari obrir ara les escoles per deu dies després de dos mesos i mig tancades?", es pregunta Maica Gutiérrez

A l'Institut 22@, al Poblenou de Barcelona, tampoc veuen clar obrir aquest juny. "No tenim clar que convoquem els alumnes a l'institut. No és prudent", apunta Dolors Bosch, cap d'estudis. En el cas d'aquest centre preveuen que els alumnes que durant el confinament han tingut algun problema per fer la feina puguin fer una tutoria presencial, però descarten fer comiats amb alumnes a l'institut. "No ens hi atrevim. Els adolescents s'abracen, parlen cara a cara", recorda la professora.

En aquest sentit, els docents lamenten també la poca concreció del Departament, que ha plantejat unes mesures de seguretat que difícilment es poden aplicar en determinats centres o determinats cursos, especialment els d'infantil. "Les pautes queden molt bé sobre el paper però els que han pensat això haurien de venir a una classe de P5 i dir als nens que mantinguin la distància de seguretat", critica Gutiérrez.

Un altre dels retrets que fan els mestres i professors és el gran volum de feina que suposa reobrir les escoles "només per tres setmanes". Implica "moltes hores" de dedicació que s'han de compaginar amb la preparació del curs vinent, que també serà complicat, exposen. "És necessari obrir les escoles ara per deu dies després de dos mesos i mig?", es pregunta Gutiérrez, que considera que la decisió es pren per criteris polítics i per facilitar la conciliació.

En la mateixa línia, Josep Galceran, director de l'escola l'Entorn, a Porqueres (Pla de l'Estany), avisa que definir un pla per reobrir -aquesta escola ho ha de fer ja a partir de dilluns 1 de juny, quan entrarà a la fase 2- ha suposat "una feinada i molta energia i temps". "No sé si valia la pena fer tot això al juny", lamenta, i afegeix que ha suposat "ofegar" les direccions dels centres per adoptar una decisió que no suposarà grans canvis per a les famílies. 

Tot i així, Galceran es mostra partidari d'obrir les escoles per poder fer un comiat del curs amb els alumnes i l'acompanyament emocional que proposa el Departament, i aplaudiex la feina feta per professors i famílies, que s'han arremangat per poder reiventar l'escola durant el confinament i de cara als propers mesos que venen. 

Reivindicació de la feina feta durant el confinament

Els docents també tanquen files amb la feina feta durant el confinament, tot i que les realitats han estat ben diverses i les receptes per seguir el curs s'han agut d'adaptar a cada situació. A l'Institut 22@, relativament jove, amb alumnes només de 1r i 2n d'ESO, han apostat per un sistema de treball amb els anomenats "Confits", unes "porcions d'aprenentatge" per "endolcir" el confinament. Ho explica Dolors Bosch: "Els alumnes es connectaven els dilluns, dimecres i divendres a les 10h i a les 12h per anar avançant els confits. En quatre setmanes n'hem fet vuit". Es tracta de petits projectes per estimular la creativitat i el treball autònom dels alumnes, i segons Bosch ha permès al centre fer un seguiment dels alumnes tant en termes de benestar com d'aprenentatge.

En el cas d'aquest institut han pogut treballar amb certa tranquil·litat perquè encara no tenen alumnes que es trobin a 4t d'ESO i 2n de Batxillerat, és a dir, a final d'etapa. En aquest casos, la situació sí que és més complexa perquè els estudiants han d'assolir uns conceptes mínims que el confinament ha dificultat. A més, segons el pla d'Educació, en els cursos terminals s'ha de fer un acompanyament educatiu dels estudiants, cosa que l'Institut 22@ no haurà de fer. En aquest centre, a més, tampoc hi ha hagut problemes de connectivitat i tots els alumnes han pogut anar seguint el curs de manera més o menys estable.

La situació, però, és ben diferent a l'escola Les Planes. En aquest centre hi ha un percentatge important d'alumnes que no té accés a dispositius per connectar-se i seguir el curs per via telemàtica. Maica Gutiérrez explica que des del primer moment es van posar en contacte amb les famílies per diverses vies per traslladar-los tota la informació disponible. "Hem fet videoconferències amb les famílies i els alumnes per resoldre dubtes i parlar de les incerteses i les pors derivades de la situació", apunta Gutiérrez.

Durant el confinament s'ha anat consolidant el temari fet durant els mesos de curs presencial. "Els divendres es penjava la feina de cada setmana i els alumnes feien el retorn, i també hem fet tutories individual o amb petits grups de videotrucada", afegeix la professora. Amb tot, és molt crítica amb el Departament d'Educació. "La conselleria es va comprometre a recollir ordinadors per repartir-los a les famílies sense aparells ni connectivitat i tot just aquesta setmana els han començat a repartir a la nostra població", lamenta Gutiérrez.

Docents critiquen el Departament per la tardança a l'hora de repartir dispositius electrònics per garantir la connectivitat dels alumnes durant el confinament

En aquest aspecte també és crític amb Educació Josep Galceran. "Ha costat molt que el Departament enviés dispositius", assegura en declaracions a NacióDigital. Al centre l'Entorn, un dels grans de la zona amb 430 alumnes, van haver d'equipar una vintena d'alumnes de dotze famílies perquè poguessin seguir el curs per via telemàtica durant el confinament. En les primeres setmanes de crisi fins a Setmana Santa, els professors van enviar tasques per fer als alumnes de manera voluntària i l'avaluació del segon trimestre es va fer tenint en compte principalment la feina feta presencialment. Durant el tercer trimestre, no s'ha avançat temari i s'ha fet seguiment via tutories per donar suport emocional i educatiu, i les tasques s'han enviat de manera quinzenal i adaptades a cada curs. 

També s'ha fet acció educativa per videoconferències en grups grans com a eina de "retrobament" i en grups reduïts per "resoldre dubtes". Galceran ressalta la feina que s'ha hagut de fer de gestió i coordinació per poder acabar el curs en condicions. "Ens hem hagut de coordinar tots els mestres, marcar una línia perquè ningú no vagi a la seva. Han calgut moltes reunions per tenir tots clar com fer el tercer trimestre", reivindica. En aquest sentit, subratlla que també ha estat molt important explicar-ho bé a les famílies i estar a sobre dels alumnes, especialment aquells que no entregaven les tasques o no es connectaven a les videotrucades, i mantenir el contacte amb els serveis socials per abordar les situacions d'estudiants amb necessitats especials.